SENTÈNCIA 000169/2023 Andorra la Vella, el 19 de desembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El 24-10-2012, la Sra. Daza iniciava una prestació laboral per compte de la societat Pino en qualitat d'operària de neteja. Aquesta prestació es desenvolupava a H, essent l'horari de 12 hores continuades (de les 20 hores del vespre fins a l'endemà a les 8 hores), percebent una retribució consistent en el salari mínim incrementat de la prima de nocturnitat. Posteriorment, el 31-10-2023 es modificava els horaris de la prestació a càrrec de l'assalariada, treballant de les 21 hores del vespre a les 7 hores de l'endemà. El mes de maig del 2019, abans de reincorporar-se a la feina després d'una baixa laboral, la treballadora es sotmetia a una visita mèdica feta per una empresa especialitzada per compte de Pino que concloïa en la seva aptitud per a desenvolupar la seva feina, si bé se li proscrivia manipular càrregues superiors a 5 kgs i realitzar postures brusques de flexo-extensió de la columna lumbar. Malgrat aquestes recomanacions, Pino no modificava el lloc de treball de l'assalariada, però li adaptava el seu horari passant a treballar 8 hores diàries de dimecres a diumenge, de les 15 hores a les 23 hores. El 2 de juny del 2019, la treballadora patia un accident laboral i el 30-8-2019, tot i trobar-se de baixa laboral, la Sra. Daza trametia una carta a Pino en què recordant les previsions contingudes en l'informe mèdic indicat, sol·licitava principalment que quan es reincorporés al seu lloc de treball se li atorgués com a festiu setmanal el dissabte i el diumenge, compte tingut que el treball a l'hospital en aquests dies suposaria manipular càrregues superiors a 5 kgs i realitzar postures brusques prohibides. El 30-3-2022, l'assalariada es reincorporava a la feina, sotmetent-se a l'examen mèdic obligatori, que concloïa en la seva aptitud per a desenvolupar la feina corresponent. Seguidament, iniciava les vacances que tenia pendents des de l'any 2019, període durant el qual, no trobant-se conforme amb el resultat de la valoració mèdica que li havia estat practicada, recolzant-se per això amb altre informe emès per altre servei per compte d'altra empresa, per la qual feia treballs esporàdics que concloïa amb la necessitat de mantenir les mateixes restriccions en el treball que aquelles, que s'indicaven en l'informe mèdic del 2019, intentà posar-se en contacte amb l'empresa que havia realitzat la seva valoració mèdica per compte de Pino, sense però poder-ho fer. Les vacances de la Sra. Daza finalitzaven el 26-6-2022 i el 28 de juny posterior, la treballadora trametia una carta a l'empresa exposant la situació en què es trobava, exigint que es fixés una data i hora per tornar a passar una nova revisió mèdica i reiterava la petició de reduir de manera permanent el seu horari laboral, fins a un màxim diari d'entre 5 i 6 hores. El dia 12-7-2022, la Sra. Daza desistia del contracte de treball a l'empara de les previsions de l'art. 91 de la Llei de Relacions Laborals (en endavant LRL) mitjançant una carta on després de realitzar una exposició exhaustiva dels diferents esdeveniments més significatius esdevinguts durant la relació laboral, atribuïa a la societat Pino els següents incompliments: "a) L'incompliment greu, o lleu però reiterat, per part de l'empresa de les mesures de seguretat i salut en el treball, o l'exposició de la persona assalariada a un risc superior a l'estricte que sigui inherent a l'exercici de la seva professió. Com he exposat, malgrat tenir un certificat de l'empresa de servei de prevenció aliè amb la menció d'apte amb restriccions, l'empresa em va mantenir al meu lloc de treball de l'Hospital on els caps de setmana carregava i empunyava carrets amb bosses de brossa amb pes superior a 5 Kg. Motiu pel qual vaig succeir l'accident de treball. c) La falta o els retards injustificats i reiterats en el pagament del salari. L'empresa no m'ha satisfet el salari corresponent al dia 31 de març del 2022, data en la que em vaig incorporar després de la meva baixa d'accident laboral i no m'ha satisfet el salari mensual complet del mes de juny del 2022, sense saber per quin motiu no ho ha fet. g) No donar ocupació efectiva a la persona assalariada, assignar-li tasques inferiors a les corresponents al seu grup professional, o sotmetre-la a assetjament laboral. Tal com he exposat a dia d'avui, 11 de juliol, després de retornar de les meves vacances en data 26 de juny, continuo sense poder-me reincorporar al meu lloc de treball atès que manca passar la revisió mèdica i malgrat l'empresa saber aquest extrem no fa cap actuació ni comunicació al respecte". En aquesta situació, el dia 5-8-2022 articulava demanda laboral contra la societat demandada, interessant es dictés Sentència declarant que el seu desistiment era ajustat a dret i condemnant Pino a pagar 1) l'import total de 1.593,94.- EUR, en concepte d'havers laborals pendents de pagament, més els interessos iguals al doble dels interessos legals vigents a partir del moment en què es va produir el seu impagament, a quin import s'havia de descomptar el 6,5% corresponent a la cotització a la CASS i 2) a satisfer una indemnització per un import no inferior a 20.093,96.- EUR bruts, a quin import s'havia de descomptar el coeficient corresponent a la cotització a la CASS. Tanmateix, interessava la condemna de la demanda a declarar i cotitzar prop de la CASS l'import indicat i a satisfer la totalitat de les costes ocasionades. 2.- La societat Pino no contestava la demanda formulada en el termini que se li concedia amb aquesta finalitat, essent declarada en rebel·lia processal per Aute de 30-9-2022. 3.- El dia 24-1-2023, es celebrava el judici oral i el dia 6-4-2023, en nova audiència pública, les parts evacuaven les seves respectives conclusions. 4.- L'1-6-2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria: "Primer.- que estimant parcialment la demanda laboral articulada per la Sra. Daza contra la societat mercantil andorrana per participacions "Pino" ha de condemnar i condemna a la darrera a satisfer a la primera la suma global neta de quatre-cents quaranta-set euros amb noranta-sis cèntims (447,96.- EUROS) - això és pels conceptes de salaris pendents, primes de nocturnitat i vacances anuals remunerades-, produint-se el còmput d'interessos legals en els termes indicats en el II.- Fonament de Dret i, amb imposició de les costes processals a la defenent segons es conté en el III.- Fonament de Dret de la present resolució. Tanmateix procedirà la regularització prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social dels conceptes als quals s'ha donat lloc, xifrats aquests en la suma bruta de nou-cents dinou euros amb cinquanta-quatre cèntims (919,54.- EUROS) i aquesta sentència es comunicarà, un cop esdevingui ferma i als efectes oportuns, a dit organisme oficial". 5.- La representació processal de la Sra. Daza s'alça contra aquesta resolució interessant la seva revocació, sol·licitant es declarés que la mateixa s'havia dictat en vulneració de les normes processals i que s'acollís la totalitat de les pretensions que havia articulat en el seu escrit rector, condemnant la part demandada a pagar la totalitat de les costes ocasionades en ambdues instàncies. Amb aquesta finalitat sosté, en primer lloc, que el procediment seguit en la instància vulnerava les normes o garanties processals i els seus drets constitucionals sustentant que malgrat que la demandada havia estat declarada en rebel·lia processal, el Tribunal "a quo" havia permès que contestés la demanda i fixés els fets controvertits en el decurs del judici oral, el que li va impedir articular adequadament els seus mitjans de defensa. D'altra part i respecte del fons de la qüestió controvertida, mantenia que la conclusió assolida en la Sentència dictada, era fruit d'un error en la valoració de la prova; que el certificat de l'empresa Prevenció aliè ja no era vigent quan s'havia d'incorporar a la feina i que es requeria una revisió de seguiment tal com ho havia pretès l'assalariada abans de desistir de la feina tot recolzant-se per això en què l'altra revisió mèdica efectuada per compte de l'altra empresa per què treballava, mantenia les restriccions inicials. Negava que mai hagués abandonat el seu lloc de treball sinó que era l'empresa que no li havia donat ocupació efectiva i que en tot cas, cap prova obrava en els autes que així ho adverés. Considera que la Sentència incuria en incongruència omissiva atès que no es pronunciava respecte del darrer motiu invocat en la carta de desistiment: la falta o els retards injustificats i reiterats en el pagament del salari; que la concurrència efectiva d'aquesta era inqüestionable atès que en la mateixa resolució, el Batlle admetia que existien havers laborals pendents de pagament. Respecte dels havers laborals discrepa de la decisió adoptada amb relació al salari de 12 dies del mes de juliol sostenint que aquests li havien de ser retribuïts com sia que va ser l'empresari que no li va donar ocupació efectiva. 6.- La representació processal de la societat Pino s'oposava al recurs d'apel·lació articulat, interessant la seva desestimació i confirmació íntegra de la resolució adoptada en la instància amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades en aquesta alçada. Per això nega tots els vicis en el procediment que la treballadora demandant atribuïa a la Sentència de la Batllia, i en quant al fons considera que no concorrien cap de les irregularitats que la treballadora imputava a la seva representada sobre els quals havia fonamentat la seva decisió extintiva. 8.- Per aute de 12-12-2023, es decidia inadmetre a tràmit la prova documental proposada per la treballadora demandant en aquesta alçada. FONAMENTS DE DRET Primer.- En el present litigi, la Sra. Daza formulava demanda en reclamació de pagament d'havers laborals i d'indemnització per desistiment justificat del contracte de treball. En la Sentència dictada s'estima parcialment la reclamació articulada, exclusivament respecte del salari del dia 31 de març del 2022 i primes de nocturnitat, desestimant les restants pretensions. I és contra aquesta decisió que s'alça la recurrent de conformitat amb els greuges que han estat succintament relatats i que s'examinen seguidament. Segon.- La situació de rebel·lia processal de Pino i els seus efectes. La societat Pino no compareixia a contestar la demanda en el termini que li va ser assenyalat i per aute de 30-9-2022 se la declarava en rebel·lia processal, si bé es personava amb posterioritat, compareixent a la celebració del judici oral, en què se li permetia participar en la fixació dels fets controvertits i proposar prova, circumstància aquesta en què la part recurrent fonamenta el seu primer motiu de greuge, al·legant indefensió. Respecte d'aquesta figura processal, en la Sentència de 20-7-2017 (rotlle TSJC-220/2017), sintetitzàvem la nostra doctrina constant al seu respecte sostenint que "la rebel·lia processal en el dret romà no equival en el dret andorrà vigent, a l?aplanament i consegüent triomf del compareixent, per no regir l?aforisme que ressonà en les aules del "fòrum" de molts països, i que establia que "contra contumaces, omnia iura clamat", a tenor del qual s?entenia que els absents i els rebels estaven sempre mancats de raó. Aquesta doctrina ja venia contradita pel propi text del Digest (5, 1, 68, 69 i 70, "de iudiciïs"), segons el qual la contumàcia del defenent no implica per si sola el reconeixement que l?actor invoca, puix que si no justifica la seva acció, la demanda ha d?ésser rebutjada ja que la incompareixença del defenent no autoritza a tenir per confessats ("ficta confessio") els fets establerts per l?agent, seguint així el dret andorrà, el sistema dels països llatins, i recollit pel "Code de Procédure francès", que disposa que l?absència del defenent no és suficient per si sola, per a tenir-lo per decaigut del seu dret, i per la legislació processal espanyola (Llei d'enjudiciament civil), enfront del sistema germànic, en el qual s?estableix que si el defenent no compareix, es tenen per confessades les al·legacions i es falla d?acord amb les mateixes si es justifiquen les pretensions del demandant". La regulació d'aquesta figura processal realitzada pel CPC (art. 140 i ss) perpetua la seva configuració clàssica, si bé amb la finalitat de ponderar el dret del demandant a obtenir una resposta àgil de la controvèrsia suscitada i el dret a la tutela judicial efectiva sense patir indefensió a la part demandada, se n'han modulat els seus efectes tradicionals: en cas de desconeixement involuntari de la pendència del procediment, el demandat pot demanar de manera excepcional la nul·litat de la declaració de rebel·lia i retroacció de les actuacions (art. 140.4); es contempla un procediment específic per a demanar la rescissió de sentències fermes pel demandat rebel (art. 144 i 145 del CPC) que fins a l'entrada en vigor del CPC, només es preveia en el procés penal sota la forma d'un recurs d'audiència (art. 247 i ss del Codi de Procediment Penal). Quant als efectes de la rebel·lia, la seva declaració resulta innòcua respecte del fons de l'assumpte (art. 140.2) atès que no suposa per regla general l'admissió dels fets continguts en la demanda, ni aplanament o conformitat a les peticions exercitades, i suposa la substanciació normal del procediment pels seus tràmits legals, admetent que el demandat podrà incorporar-se al procediment amb posterioritat, si bé amb determinades particularitats: regeix amb especial intensitat, la regla de la preclusió dels actes processals (art. 140.3) que impedeix el plantejament de qüestions fora del període d'al·legacions. El què no es permet, però en el decurs del judici oral al demandat declarat en rebel·lia processal, és al·legar extemporàniament fets impeditius, obstatius o extintius, ni plantejar qüestions processals respecte de la demanda i això en haver preclòs la fase d'al·legacions. I aquesta mateixa regla regirà respecte de la facultat de proposar prova atès que si bé s'ha de reconèixer al demandat la possibilitat de proposar prova, podrà fer-ho respecte d'aquella que serveixi per a combatre la certesa dels fets constitutius invocats pel demandant, però no podrà provar fets impeditius o extintius que no han estat al·legats en el moment processal oportú, i aquesta és la interpretació que s'ha de realitzar respecte de les previsions de l'art. 172 del CPC i no aquella que de manera interessada realitzava la direcció lletrada de la treballadora demandant, quan en el decurs del judici oral, sostenia que no tan sols el demandat rebel li havia preclòs la fase de contestació a la demanda sinó que, tanmateix, tenia vetada la possibilitat de proposar prova o de participar en la delimitació dels fets controvertits. En el present supòsit, no es pot considerar que la intervenció de Pino hagi infringit cap dels principis enunciats. En efecte, ha reproduït el mateix aparell de fets controvertits que havia prèviament delimitat la direcció lletrada de la part demandant, sense incorporar cap mena de mitja de prova, remetent-se exclusivament a aquells que havien estat proveïts per la representació processal de la treballadora, efectuant una valoració diferent al seu respecte. El primer motiu del recurs haurà, per tant, de ser desestimat. Tercer.- L'incompliment greu o lleu però reiterat en les mesures de seguretat en l'empresa (91.1.a LRL): teoria de la immediatesa relativa. El primer extrem que es combat de la Sentència dictada per la Batllia, ho és quan rebutja, la falta contemplada en l'art. 91.1.a) de la LRL. Això no obstant, la decisió de la Batllia ha de ser ratificada en aquesta alçada. En efecte, tant la carta de desistiment com després en la demanda que originava el present litigi, es relacionava l'incompliment de les mesures de seguretat per part de l'empresari amb l'accident de treball ocorregut tres anys abans (concretament el 2 de juny del 2019). En aquesta eventualitat, la teoria de la immediatesa relativa impedia justificar el desistiment sobre aquest incompliment. Recordarem que es tracta d'una creació jurisprudencial que s'erigeix en element de causalitat entre la falta que s'imputa a l'empresari i la reacció del treballador a través del desistiment de la relació laboral enfront d'unes condicions de treball il·legals (Sentència de 17 de desembre del 2019, rotlle TSJC.- 0000117/2019), de manera que "el desistiment del treballador ha de basar-se en fets que es van produir poc temps abans, el mateix comporta que el motiu invocat per posar fi a la relació laboral no pot ser un motiu que s'ha produït molt temps enrere. Dit criteri es fonamenta en principis de bona fe per tal de no permetre invocar un motiu aïllat i hagin perdut tota actualitat i tota transcendència al moment on s'invoca, però no es tracta d'un principi absolut i mecànic, ja que si, com succeeix en el present cas, el comportament constituint un incompliment contractual invocat s'ha perpetrat sobre un llarg període i fins al moment on es pretén resoldre el contracte, s'ha de considerar que el motiu del desistiment és continu i immediat" (Sentència 127- 2020 de data 30-11-2020, rotlle 250/2020). Encara que el recurs a aquesta teoria no hagi estat invocada per la societat demandada, tenim declarat que "el requisit de la immediatesa relativa entre l'incompliment que s'imputa a l'empresari i la decisió del treballador intervé com a element de causalitat i ha de ser verificat en cada ocasió pels òrgans jurisdiccionals a partir del moment en què el legislador configura el desistiment del treballador com a causal" (Aute de 27-2-2020, rotlle TSJC- 159/2019). Correspondrà en aquesta eventualitat, desestimar el recurs d'apel·lació articulat, confirmant la Sentència dictada sobre aquest extrem. Quart.- No donar ocupació efectiva a la persona assalariada (art. 91.1.g LRL): estimació del recurs. La concatenació de fets esdevinguts en el present litigi resulta particular atès que després de rebre l'alta mèdica en seguiment a l'accident de treball patit (30-3-2022) i de realitzar les vacances meritades durant el període en què el contracte de treball es trobava suspès fins al 26-6-2022, l'assalariada no es va reincorporar al seu lloc de treball argüint per això la seva disconformitat amb el certificat mèdic realitzat per l'empresa externa contractada per Pino. Ara bé, tampoc aquesta darrera va realitzar el mínim acte de protest o queixa per l'absència de la treballadora en el seu lloc de treball fins que l'assalariada desistia del seu lloc de treball, el 12-7-2022, ni contestava les cartes trameses queixant-se de la seva situació o reivindicant determinades modificacions de la prestació a càrrec seu. En tal situació, no es pot obviar que l'ocupació efectiva en l'execució del contracte de treball constitueix un dret per als assalariats (art. 44.2.A de la LRL) i una obligació per als empresaris (art. 69.1), de tal manera que correspondrà a l'empresari assignar al treballador una prestació efectiva de treball, i en l'eventualitat que sigui aquest darrer qui no assisteixi a la feina, promoure els expedients disciplinaris escaients per a fer front a la manca d'assistència al seu lloc de treball (l'art. 99.1.a de la Llei contempla com a falta molt greu, tres o més faltes d'assistència a la feina sense justificar en el període de dos mesos, o més de sis faltes d'assistència en un termini d'un any). El què no pot fer l'empresari és adoptar una postura de passivitat atès que, si tolera la falta d'assistència del treballador a la feina, en definitiva no compleix amb una de les seves obligacions essencials del contracte de treball, caracteritzant la falta aquí denunciada per l'assalariada. Malgrat que el que acabem de dir, el Tribunal de Batlles considera precipitada l'actuació de la treballadora en desistir del contracte de treball. No podem compartir aquesta valoració. El dret a l'ocupació efectiva és un principi fonamental en l'àmbit del dret laboral que garanteix a totes les persones l'accés a un treball digne en unes condicions justes. Concretament, l'ocupació efectiva suposa no només el fet de tenir un treball, sinó també la possibilitat de desenvolupar-se plenament en aquest amb igualtat d'oportunitats, seguretat i estabilitat, proscrivint situacions discriminatòries. En aquest context, l'assignació immediata d'una prestació a càrrec de la treballadora resultava imperativa, sense que en el present supòsit es pugui considerar excusable l'actitud de Pino quan va gaudir d'un període pràcticament de tres mesos durant el qual l'assalariada es va trobar de vacances per a reorganitzar la seva activitat laboral amb vista a l'assignació d'un treball i que, tot i això, malgrat que les invectives de l'assalariada, no va adoptar cap mena de decisió durant un termini pràcticament de 15 dies naturals, privant amb aquest procedir l'assalariada d'un dret essencial, sense adoptar, tanmateix, cap mena de decisió de naturalesa disciplinària per una eventual absència injustificada de l'assalariada a la feina per aquesta raó. En aquesta situació, el desistiment de la Sra. Daza resultava justificat i el recurs d'apel·lació que articula haurà de prosperar. Tanmateix, a partir del moment que el desistiment operat s'ha de considerar justificat, l'examen del darrer motiu de desistiment que s'invocava ha perdut de tot interès. Cinquè.- Havers laborals En aquest apartat del recurs, la representació processal de la Sra. Daza reclama el salari dels 12 dies del mes de juliol fins que va presentar la carta de desistiment (665,28.- EUR) i la prima de nocturnitat generada (11,12.- EUR), tot admetent que en el mes indicat no va treballar. Respecte a la prima de nocturnitat, l'art. 75 de la LRL preveu: "Llevat que per la seva pròpia natura la feina sigui nocturna, les hores treballades durant el temps comprès entre les 22 hores i les 6 hores de l'endemà tenen la consideració de treball nocturn i, excepte en els casos en què el salari s'hagi convingut tenint en compte aquesta circumstància, s'han de pagar amb un increment mínim d'un 20% sobre el salari ordinari". Es tracta d'una prima destinada a compensar una prestació efectiva de treball en horari nocturn, de tal manera que a manca de realització per part de la Sra. Daza de treball en aquesta modalitat, la seva reclamació no té raó de ser. Quant al salari, recordarem que es tracta de la remuneració que l'empresa satisfà a la persona assalariada com a contraprestació els seus serveis (art. 71 de la LRL). No es qüestiona en el present supòsit que l'assalariada no va desenvolupar cap mena de prestació durant aquests dies, sense que, per tant, concorri l'element causal necessari per a ser-li reconeguda. En tot cas, la manca d'assignació de treball efectiu, ja ha estat sancionat amb el reconeixement d'una indemnització, sense que davant la concreta situació descrita, l'empresari hagi de satisfer una retribució quan la treballadora no ha desenvolupat cap mena d'activitat pel seu compte ni ha efectuat acte de presència al seu lloc de treball. I el mateix raonament resulta extrapolable respecte de les vacances generades el mes de juliol del 2022 (art. 63.2 de la LRL). El que si, però que ha de prosperar és el recurs que s'articula respecte dels interessos associats als conceptes laborals admesos en la resolució d'instància. En efecte, aquests no són els legals sinó que seran del doble dels interessos legals i es generaran ja no des de la contesta a la demanda sinó des del moment en què l'empresari es va situar en mora respecte del seu pagament (art. 78.3 LRL) i fins al seu total pagament. Sisè.- Import de la indemnització Un cop fixat que el desistiment del contracte de treball era justificat, s'ha de reconèixer el dret a l'assalariada a obtenir la indemnització legalment contemplada que en el seu escrit rector (fet vuitè), resultava opportunament calculat segons les previsions de l'art. 92.1 de la LRL. Escau, per tant, fixar la indemnització en l'import de 20.093,96.- EUR bruts. Setè.- Comunicació de la present resolució a la CASS En mèrits de les previsions de l'art. 290.4 del CPC, la present resolució haurà de ser comunicada per la Batllia a la CASS. Vuitè.- Costes L'èxit substancial del present recurs d'apel·lació conjuminada amb l'àmbit laboral en què intervenia comporta que hagin d'imposar-se a la societat demandada les costes ocasionades en ambdues instàncies (art. 290.3 i 354.2 del CPC). Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX ESTIMAR substancialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Daza contra la Sentència de 1-6-2023 dictada pel Batlle que es revoca parcialment en el sentit d'afegir que el desistiment de la treballadora era justificat, reconeixent-li el dret a obtenir per aquesta raó una indemnització de 20.093,96.- EUR bruts, i disposant que els havers laborals que es contemplen en aquesta hauran de ser augmentats dels interessos al doble dels legals comptadors des del moment en què Pino va trobar-se en situació de mora i fins al seu total pagament. Per la resta confirmem la resolució dictada en tots els seus extrems, imposant a la part apel·lada el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies. La present resolució haurà de ser comunicada per la Batllia a la CASS. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE