SENTÈNCIA 10-2024 PARTS: Apel·lant: Sr. Daza Representant: Sra. Águila Advocat: Sr. Toll Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Calatayud Advocada: Sra. Porras COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, el 25 de març del 2024. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000075/2023. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El Sr. Daza va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l'acord adoptat el 4 d'octubre de 2023, que va desestimar el recurs interposat contra una anterior resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior de 4 d'agost de 2023, en virtut de la qual s'havia denegat la regularització de l'autorització de residència i treball per compte propi de l'agent. La sentència de 10 de gener de 2024 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, va desestimar la demanda formulada per la part agent i va declarar que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. 2.- El Sr. Daza ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en que s'ha produït una errònia valoració de la prova que consta en les actuacions. Segons al·lega, el conjunt dels elements probatoris aportats és suficient per acreditar la seva permanència a Andorra durant el període de vigència de l'autorització que pretén regularitzar. 3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. Considera que s'ha valorat adequadament la prova practicada en les actuacions i que l'Administració ha tingut en compte que l'agent no ha residit de forma permanent i efectiva durant el període requerit, com resulta dels articles 81 i 83 de la Llei qualificada d'immigració. 4.- Un cop trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració. Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar si resulta ajustada a dret la resolució administrativa que ha denegat la regularització de l'autorització de residència i treball de la recurrent. L'article 83 de la Llei qualificada d'immigració disposa que es denegarà aquesta regularització quan, entre d'altres motius, no es compleix qualsevol dels requisits i criteris de renovació de les autoritzacions d'immigració. En conseqüència, s'ha d'aplicar l'article 53.1 de la mateixa Llei qualificada, en la redacció aplicable, segons el qual: "Llevat que aquesta Llei estableixi un període de temps diferent, per obtenir la renovació de qualsevol autorització d'immigració, la persona que n'és titular ha d'haver residit de forma permanent i efectiva al Principat d'Andorra a comptar de la data d'inici si es tracta d'una autorització inicial, o de la data de la darrera renovació en els altres casos...". A més, en tractar-se d'una autorització de residència i treball per compte propi, és aplicable l'article 58 ter, segons el qual: "1. Per obtenir la renovació d'una autorització de residència i treball per compte propi, la persona que n'és titular ha d'haver residit i treballat al Principat d'Andorra de forma permanent i efectiva en el cas d'una persona professional liberal, o com a mínim durant 183 dies l'any en tots els altres casos...". Aquesta Sala ha declarat de manera reiterada que el fet de residir de forma permanent i efectiva a Andorra suposa que l'interessat hi tingui el centre dels seus interessos personals i professionals. Com que l'acreditació d'aquesta residència permanent i efectiva és una qüestió de fet, la decisió que s'adopti sobre el particular ha de partir dels elements probatoris que consten en les actuacions. Aquesta Sala també ha reconegut reiteradament l'especial rellevància que tenen els informes elaborats pel Servei de Policia, en la mesura en què recullen els resultats de les investigacions dutes a terme sobre el terreny i, a més, se'ls ha de reconèixer l'objectivitat que deriva del fet de ser elaborats per funcionaris públics. Això no exclou, lògicament, que els interessats presentin les proves adequades per a desvirtuar el seu contingut. Tercer.- En el cas que ara s'examina, l'article 58 ter de la Llei qualificada d'immigració exigeix una residència permanent i efectiva a Andorra durant un mínim de 183 dies dins de la vigència de l'autorització anterior. Tanmateix, el contingut de les actuacions no permet considerar acreditada la permanència efectiva al Principat durant aquest període, ni que l'interessat tingui radicat a Andorra el seu centre d'interessos. Sobre aquest punt, la sentència apel·lada ha fet una valoració exhaustiva de les proves que consten en les actuacions, que aquesta Sala comparteix i fa seva íntegrament, sense que s'apreciïn raons que puguin donar lloc a substituir el criteri de la Batllia pel del recurrent. En primer lloc, existeix l'informe de la Policia (folis 71-72 de l'expedient administratiu), en el qual es fa constar que l'agent que el subscriu va realitzar una enquesta de veïnatge al domicili de l'interessat, que també constitueix la seu de la seva empresa, així com entre els residents propers. Segons el seu resultat, els veïns de l'habitatge, així com altres vilatans, van manifestar que no coneixien el recurrent i que no havien percebut la presència de cap ocupant a l'apartament. En sentit contrari, les proves aportades per l'agent no tenen una força de convicció que pugui desvirtuar les conclusions a què arriba l'informe del Servei de Policia, tal com ha considerat la sentència de la Batllia. En especial, els comprovants de càrrega del seu vehicle elèctric corresponen a un període posterior; els consums elèctrics de l'habitatge són mínims, tal com s'ha comprovat a la companyia subministradora; no s'ha registrat cap consum del telèfon fixe, tot i constituir el propi domicili la seu de l'empresa del recurrent; l'interessat ni tan sols disposa d'un mòbil andorrà; i no s'han aportat els extractes bancaris que puguin permetre apreciar, ni que sigui de forma indiciària, les despeses realitzades a Andorra. En definitiva, les proves aportades per l'agent no desvirtuen les conclusions a què ha arribat l'Administració, tal com ha considerat la sentència apel·lada. Aquest conjunt de circumstàncies porten a concloure que no ha quedat acreditada la residència permanent i efectiva del recurrent al Principat durant el període necessari, com exigeixen els articles 53.1 i 58 ter de la Llei qualificada d'immigració, per la qual cosa s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada. Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Daza contra la sentència dictada el 10 de gener de 2024 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, que es confirma íntegrament. Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE