SENTÈNCIA 11-2024 PARTS : Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Sandoval Advocada: Sra. Peña Apel·lat: Águila Representant: Sra. Vaquero Advocat: Sr. Palau COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Anna Estragués Armengol Andorra la Vella, el 25 de març de 2024. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació núm. 0000067/2023. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La societat Águila va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del GOVERN D'ANDORRA de data 1 d'agost del 2018 i referenciada amb número 239852/2018 (f. 184-185). Aquest acte resolutori confirmà en via de recurs administratiu la resolució del Ministre d'Economia, Competitivitat i Innovació de 25 d'abril del 2018 (f. 27-30) per la qual s'acordà imposar a la societat demandant una sanció econòmica per import de 8.000 euros "per haver comercialitzat un vehicle que presentava unes avaries mecàniques i no fer-se càrrec de la reparació en garantia". 2.- En la sentència núm. 43/2023 el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda promoguda per l'agent, rebaixant la multa imposada, que va quedar fixada en 4.000 euros, per considerar que no podia aplicar-se com a criteri de graduació de la sanció el del grau d'intencionalitat. que: 3.- En el seu escrit d'apel·lació, el GOVERN D'ANDORRA estima, en substància, De la pràctica de les proves es dedueix clarament el grau d'intencionalitat de la societat infractora. La part agent no va aportar cap informe que contradigués que l'avaria del vehicle no era un vici ocult, avaria que es produí als sis mesos de la venda del cotxe, per la qual cosa, la càrrega de la prova li corresponia a la venedora. Des del Servei d'Atenció al Consumidor es va intentar la mediació entre les parts, sense que l'agent tingués cap intenció de trobar una solució. No es pot considerar que l'incompliment del venedor de fer-se càrrec de la reparació fos involuntari. De forma subsidiària considera que la sanció ha de ser superior a 4.000 euros (però no diu de quin import). 4.- En la seva contesta Águila estima, en substància, que: La seva posició sempre ha estat de discutir l'abast de la garantia, i a l'informe pericial elaborat en el procediment civil instat per la compradora del vehicle pel Sr. Daza, s'acredita que el vehicle no presentava cap fissura en el bloc motor el dia que la Sra. Jover el va adquirir. A la Jurisdicció civil es va discutir la interpretació de la llei, que només podia fer el Tribunal. Ha resultant necessari un procés previ civil per determinar l'abast de la garantia, per la qual cosa no es pot apreciar que existís intencionalitat. 5.- En el tràmit de conclusions la part apel·lant va afegir que la Jurisdicció civil ha confirmat la posició de l'Administració, i va confirmar les seves al·legacions, i el mateix succeí amb la part apel·lada. 6.- Les actuacions han quedat vistes per a deliberar i decidir. FONAMENTS DE DRET Primer.- Competència El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. Segon.- L'Administració va imposar a la societat Águila una sanció de 8.000 euros, per la comissió d'una infracció greu tipificada a l'art. 43.2.d) de Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor (LCEPC) consistent en "Posar a disposició de les persones consumidores béns de naturalesa duradora obviant-ne la garantia legal i/o sense garantir un servei d'assistència tècnica adequat", per haver comercialitzat un vehicle que presentava unes avaries mecàniques i no fer-se càrrec de la reparació en garantia. El vehicle, que era de segona mà, el va adquirir la Sra. Jover el dia 13 de setembre del 2016, per un import de 11.300 euros, i la primera avaria va aparèixer el 16 de febrer del 2017. La LCEPC, estableix, al seu article 30.3, que tots els béns mobles considerats de naturalesa duradora gaudeixen d'una garantia legal mínima de dos anys, llevat dels béns de segona mà, en què el venedor i la persona consumidora poden pactar un termini menor, que en cap cas pot ser inferior a un any, i que aquesta garantia es pot ampliar amb la garantia comercial. D'altra banda, l'art 31.1 de la LCEPC disposa que, llevat de prova en contrari, es presumeix que la manca de conformitat que es manifesti durant els sis mesos posteriors al lliurament del bé o la prestació del servei ja existia en el moment de la transacció, però, no obstant això, aquesta presumpció decau quan sigui incompatible amb la naturalesa del producte o el servei o amb l'índole de la manca de conformitat. Com sigui que la Sra. Jover va presentar una demanda civil contra Águila, en reclamació de 7.191,59 euros, més els interessos legals i costes (que va rebre el núm. de procediment abreujat 1000312/2017), per les despeses de la reparació del vehicle, per aute de data 7 de gener del 2019 es va acordar la suspensió del procediment contenciós, fins la resolució definitiva de la causa civil. La sentencia de la Batllia 1 Civil núm. 3/2022, del dia 10 de gener del 2022, va acordar estimar la demanda i va condemnar a la societat Águila al pagament de 7.191,59 euros, més els interessos legals i costes, i la sentència del TSJ, Sala Civil, núm. 126/2022, va desestimar el recurs d'apel·lació interposat per Águila i va confirmar la sentència de la Batllia. Per providència de data 5 de juny del 2023 es va ordenar la continuació del procediment contenciós, i concedir un termini de 15 dies a les part per formular les conclusions. Tercer.- La sentència apel·lada entén que "Dins dels criteris de gradació aplicats la resolució sancionadora fa menció al "grau d'intencionalitat" de la societat demandant a l'hora de cometre la infracció però, contràriament a l'anterior, no és constata una determinació de l'actora tendent a incomplir els preceptes infringits sinó més aviat la defensa d'un posicionament segons el qual s'entenia que les avaries constatades no entraven dins la cobertura pròpia de la garantia legalment establerta. Vegis que per tal d'arribar a la conclusió contrària ha resultat necessari instar un procediment judicial en el marc del qual s'ha acabat determinant l'existència d'un vici ocult prèvia provisió de proves de contingut tècnic. Per tant no es pot incrementar l'import de la sanció dins de la forquilla establerta en base al criteri de la intencionalitat.". I és amb aquest pronunciament, i la conseqüent reducció de l'import de la sanció imposada -dels 8.000 euros es va reduir a 4.000-, que el GOVERN D'ANDORRA no hi està d'acord. Doncs bé, és cert que la societat Águila va mantenir des d'un primer moment que l'avaria no existia en el moment de la venda del vehicle, i que la prova pericial practicada en el procediment civil constatà que la fissura en el motor no existia quan la Sra. Jover el va comprar, ara bé, la sentència de la Batllia civil també posa de relleu que Águila no va provar que el motor o el material del mateix no fos defectuós en el moment de la venda: "...és de veure que el "defecte" de certs motors de vehicles marca VOLVO apareix en les manifestacions del propi taller del concessionari VOLVO, segons manifestacions tant del senyor Nuñez com de l'Inspector del servei d'atenció al consumidor. Que el què ha resultat acreditat és que la "fissura al motor" no existia en el moment de la venda, però la part defenent no ha provat que el motor o material no fos defectuós tal i com ho manifestava verbalment el cap de tallers del concessionari VOLVO, havent-se trobat ja en tal tipus de problemàtiques, apareixent com a mínim estrany que un vehicle amb tan sols 63.000 km al moment de la seva venda, i amb 10.000 km més al moment de l'aparició de les avaries, hagi de canviar el motor per unes fissures sobrevingudes. En no havent aportat la prova necessària al respecte, que tenia al seu abast i que li incumbia, segons la responsabilitat iuris tantum prevista a l'article 31.5 de la Llei 13/2013, de protecció del consumidor, ha de recaure sobre el venedor la reparació del sinistre.". A més, Águila podia haver practicat prova en el procediment sancionador per intentar acreditar que l'avaria no tenia res a veure amb l'estat del vehicle en el moment de la venda, i no ho va fer, limitant-se a negar que la fissura en el motor ja hi era aleshores, quan l'origen de l'avaria va ser que el motor era defectuós en el moment de la venda i això hi va provocar l'aparició de la fissura. En definitiva, aquest Tribunal considera que sí pot ser tingut en compte el criteri de la intencionalitat per graduar la sanció, la qual cosa obliga a estimar el recurs d'apel·lació interposat pel GOVERN D'ANDORRA. Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. Decisio En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel GOVERN D'ANDORRA contra la sentència núm. 43/2023 del Tribunal de Batlles, que s'anul·la. Segon.- Declarar que la resolució és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. Tercer.- No efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE