SENTÈNCIA 32-2024 PARTS: Apel·lant: Sra. Vélez Representant: Sra. Peña Advocat: Sr. Querol Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Sancho Advocada: Sra. Téllez COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, el 16 de maig de 2024. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000036/2021. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La representació de la Sra. Vélez va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què impugnava la desestimació presumpta per silenci administratiu de la reclamació formulada el 29 de setembre de 2020, en què sol·licitava que es declarés l'existència d'una responsabilitat patrimonial de l'Administració, com a conseqüència de l'accident que va patir el 21 de juliol de 2019, quan circulava amb la seva bicicleta per la carretera general CG- 3, quilòmetre 17,2, en sentit descendent a l'alçada de l'encreuament de Sorteny. La sentència de 9 de juny de 2023 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda, declarant que la resolució presumpta impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. 2.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions: La sentència incorre en incongruència, ja que, d'una banda, admet que l'existència d'una rasa a la carretera va ser causa de l'accident, mentre que, d'altra part, nega que tingués entitat suficient per provocar-lo. Almenys s'hauria de declarar l'existència d'una concurrència de culpes. S'ha valorat erròniament la prova practicada en les actuacions. La declaració testifical acredita l'existència de la rasa i que, degut a l'estat de la carretera, l'agent va perdre el control del vehicle i va caure. La rasa era important i no estava senyalitzada. Es va afectar el dret dels usuaris a circular per una via segura. 3.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base als següents arguments: S'ha d'aplicar la teoria del "defecte de manteniment normal" de la via, segons la qual els usuaris han de suportar les conseqüències dels mínims defectes, o d'aquells que no és exigible preveure. En aquest cas, la rasa presentava un mínim desnivell al seu interior, com es desprèn de l'atestat de la Policia. A més, circulava tot un grup de ciclistes, dels quals només va caure l'agent quan realitzava un avançament. L'altre accident que es va produir mesos després al mateix lloc va obeir a la inexperiència de la ciclista, que es va espantar i va caure. 4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, l'objecte d'aquest procés té per objecte determinar si ha quedat compromesa la responsabilitat patrimonial de l'Administració, com a conseqüència d'una falta de servei derivada del manteniment inadequat de la via pública, que s'hauria manifestat en ocasió de l'accident que va patir la recurrent el 21 de juliol de 2019, quan circulava amb la seva bicicleta per la carretera general XXXX, quilòmetre 17,2, en sentit descendent a l'alçada de l'encreuament de Sorteny. La interessada sosté que va caure per causa de l'existència d'una rasa que travessava la carretera, que no estava senyalitzada i que va provocar que perdés el control del vehicle. Tercer.- Segons l'article 59.1 del Codi de l'Administració (actual article 63.1), constitueix causa de responsabilitat administrativa, entre d'altres, la falta de servei, ocasionada per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses, o per la manca de funcionament del servei en aquells supòsits en què estava obligat a fer-ho. La sentència apel·lada fa una adequada referència a la doctrina d'aquesta Sala sobre l'aplicació de l'esmentat precepte en d'altres supòsits de naturalesa similar a la que ara s'examina. En concret, com ja es va dir en la sentència núm. 12-2005, de 5 de maig de 2005, entre moltes altres, "segons un principi general de la responsabilitat administrativa, la responsabilitat en què incorre l'Administració, segons el punt de vista dels usuaris d'una via pública, es fonamenta en la teoria del "defecte de manteniment normal" de la via. En efecte, els usuaris treuen avantatges de l'ús de les vies i han de fer-se càrrec dels danys que no són la conseqüència d'un defecte de manteniment normal de les obres de les quals es beneficien. En particular, els usuaris han de suportar les conseqüències del mínims defectes o d'aquells que raonablement no es pot exigir de l'Administració que els prevegi". Quart.- En el supòsit que ara s'examina, consten en les actuacions els atestats que van elaborar en ocasió de l'accident tant els bombers, com el Servei de Circulació del Comú d'Ordino i el Departament de Policia. El primer d'aquests informes fa constar sobre l'etiologia del fet que el mateix té un origen accidental, però que es desconeixen els motius de la caiguda. El segon indica que la causa de l'incident és indeterminada, i que la recurrent estava avançant els seus companys quan va caure, segons les manifestacions d'aquests darrers. El document més rellevant a l'hora de determinar les causes de l'accident és l'atestat de la Policia, ja que incorpora fotografies del lloc on es va produir, així com recull les manifestacions de diversos ciclistes que havien passat pel lloc dels fets, que es refereixen a l'existència d'una rasa que provoca al passar per sobre un sotrac al manillar de la bicicleta, que pot fer perdre l'equilibri del ciclista i provocar la seva caiguda. Tanmateix, el propi informe de la Policia posa de relleu (foli 74) que la rasa esmentada tenia "un mínim de desnivell al seu interior". Aquesta realitat queda confirmada per l'examen de les fotografies números 6 i 7 que es van unir a l'atestat (folis 76 i 79), les quals permeten apreciar que la profunditat de la rasa no és superior a alguns mil·límetres. En aquestes circumstàncies, s'han de confirmar les conclusions a què arriba la sentència apel·lada, que considera que la rasa no va ser la causa idònia o adequada per produir l'accident, sinó la maniobra que va realitzar la interessada, que va procedir a l'avançament del grup de ciclistes del qual formava part, de manera que circulava a una velocitat superior a la mitjana. Resulta també rellevant el fet que cap dels altres membres del grup hagués patit cap incidència per l'existència de la rasa, i que tampoc s'haguessin registrats altres accidents al mateix lloc, excepte una caiguda protagonitzada uns mesos després per part d'una ciclista amb poca experiència, que va frenar de cop i va sortir llançada per davant de la pròpia bicicleta. És cert que, en aparença, la sentència apel·lada incorre en una certa incongruència, quan afirma que l'existència de la rasa va constituir una conditio sine qua non de l'accident, per concloure a continuació que aquella no va ser la causa idònia per produir-lo. Tanmateix, en realitat, la sentència aplica aquí la teoria de la causalitat eficient, que selecciona, d'entre les circumstàncies causants del dany, la més adequada per produir el resultat lesiu. En aquest cas, el mínim desnivell de la rasa no va ser la causa determinant de l'accident, sinó la conducció de la interessada, la qual és una ciclista experta que, en aquelles dates, s'estava preparant per fer un triatló amb un entrenador personal, segons l'informe mèdic incorporat a les actuacions (foli 84). En conseqüència, s'ha de descartar l'existència d'una responsabilitat administrativa, ni tan sols de forma concurrent amb la pròpia interessada. Procedeix, doncs, desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes. Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Vélez contra la sentència de 9 de juny de 2023 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes. Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE