STSJAD 79/2024 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 16 février 2024)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 79/2024, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 16 février 2024, ECLI:AD:TSJADAD:2024:79 (Lire sur source officielle)
Note : la référence transmise (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique ci-dessus est reprise du texte de la décision (ROJ et ECLI, recours TSJA 0000063/2023).
Faits et procédure
La requérante, désignée dans la décision comme « l'agent » ou Mme Ayuso, a sollicité l'acquisition de la nationalité andorrane le 27 septembre 2021. Par résolution du 13 décembre 2021 de la Secrétairie d'État à la Justice et à l'Intérieur, cette demande a été rejetée pour défaut des conditions requises.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
L'intéressée a formé un premier recours administratif le 25 janvier 2022. Ce recours a été rejeté par accord du Gouvernement du 30 mars 2022, lequel indiquait les voies de recours ouvertes. Le 29 avril 2022, elle a introduit un second recours administratif devant le Gouvernement. Par décision du 29 juin 2022, celui-ci a été déclaré irrecevable (« inadmès a tràmit »).
Saisi d'une demande dirigée contre cette décision d'irrecevabilité, le Tribunal de Batlles, Section administrative, l'a rejetée par jugement du 3 juillet 2023, estimant la résolution attaquée conforme au droit. La requérante a interjeté appel. La décision précise que la substitution de l'audience orale par une procédure écrite a été ordonnée, les parties ayant reproduit leurs moyens dans des conclusions.
Le texte relève, au stade des faits, une inexactitude dans l'exposé de l'appelante, qui évoquait une « résolution » du 25 janvier 2022 contenant la décision finale du Gouvernement. Le tribunal relève qu'aucune résolution n'avait été prise à cette date, celle-ci correspondant au dépôt du premier recours.
Question de droit
La question posée était double :
Le justiciable ayant obtenu le rejet d'un recours administratif peut-il former un second recours administratif de même nature devant la même autorité, ou doit-il saisir la juridiction administrative ?
Lorsque l'administration se déclare incompétente pour connaître d'un recours, est-elle tenue de le transmettre à la juridiction compétente, en application de l'article 113 du Code de l'administration (article 112 dans sa version consolidée) ?
Solution et dispositif
La Sala Administrativa répond négativement à chacune de ces questions.
Sur le caractère irrecevable du second recours administratif. Le tribunal fonde son raisonnement sur l'article 124 du Code de l'administration (devenu article 129.4), selon lequel la résolution du recours met fin à la voie administrative. Il rappelle que l'article 132.a) du texte consolidé dispense de recours administratif préalable les actes qui résultent d'un recours administratif, et que l'article 133 n'ouvre, contre la décision expresse ou tacite de rejet d'un recours administratif, que la voie juridictionnelle. Il cite à l'appui un arrêt de la même Sala du 11 décembre 1997 (n° 50-1997), selon lequel
Tribunal Superior de Justícia
Sala Administrativa
TSJA.- 0000063/2023 ORIGEN.- 1000044/2022 - 0
NIG: 5300545320220000067
SENTÈNCIA 4-2024
PARTS:
Apel·lant: Sra. Ayuso
Representant: Sra. Pastor
Advocada: Sra. Cañellas
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Plaza
Advocada: Sra. Castrillo
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, el 16 de febrer de 2024.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000044/2022.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació de la Sra. Ayuso va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l'acord adoptat en data 29 de juny de 2022, que va inadmetre el recurs formulat contra la resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior de 13 de desembre de 2021, per la qual s'havia denegat la sol·licitud d'adquisició de la nacionalitat andorrana presentada per l'agent.
La sentència de 3 de juliol de 2023 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda, declarant que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en essència, en que si l'Administració és considerava incompetent per conèixer del seu recurs, havia de donar trasllat del mateix a l'òrgan jurisdiccional competent.
3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. Argumenta en substància que la resolució del primer recurs administratiu que va interposar l'agent ja indicava les vies d'impugnació procedents, i que s'havia de presentar demanda davant de la Batllia, i no un nou recurs administratiu davant del Govern. D'altra banda, el trasllat de documents entre administracions no inclou les sol·licituds que s'han d'adreçar als òrgans jurisdiccionals.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com resulta dels antecedents, l'objecte d'aquest procés versa sobre l'examen de la legalitat de l'acord adoptat pel Govern en data 29 de juny de 2022, que va inadmetre el recurs formulat contra la resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior de 13 de desembre de 2021, per la qual s'havia denegat la sol·licitud d'adquisició de la nacionalitat andorrana presentada per l'agent.
Per tal de resoldre adequadament la qüestió controvertida, convé fer una breu referència a la cronologia dels fets que han precedit la resolució impugnada:
El 27 de setembre de 2021 l'agent va presentar una sol·licitud d'adquisició de la nacionalitat andorrana.
El 13 de desembre de 2021 la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior va denegar l'anterior sol·licitud, per manca dels requisits necessaris.
El 25 de gener de 2022 la interessada va formular recurs administratiu contra l'anterior resolució, que va ser desestimat per acord del Govern de 30 de març de 2022.
El 29 d'abril de 2022, l'agent va presentar un nou recurs administratiu davant de Govern, que va ser inadmès a tràmit per la resolució ara impugnada de 29 de juny de 2022.
En aquest punt, resulta necessari efectuar una precisió respecte de les al·legacions que fa la part apel·lant en el seu escrit de recurs, en el qual es refereix de manera reiterada a una inexistent resolució de 25 de gener de 2022, que contindria la resolució final de Govern. Aquesta menció no s'ajusta a la realitat, ja que en la data indicada no es va dictar cap resolució, sinó que va ser el moment en què l'agent va interposar el seu primer recurs administratiu, com s'ha exposat en l'apartat c) anterior. En conseqüència, la representació de la recurrent incur en una evident inexactitud en la seva exposició de fets.
Tercer.- És ben evident que, un cop desestimat el recurs administratiu que l'agent va formular el 25 de gener de 2022, cosa que va tenir lloc mitjançant l'acord de Govern del 30 de març següent, no procedia interposar un nou recurs de la mateixa naturalesa davant del propi Govern, sinó que la interessada havia de formular la corresponent demanda davant la jurisdicció administrativa, tal com expressament se li va fer constar en la indicació dels recursos pertinents que conté la indicada resolució de 30 de març de 2022.
La improcedència d'aquest nou recurs administratiu resulta de l'article 124 del Codi de l'Administració (actual article 129.4), segons el qual la resolució del recurs posa fi a la via administrativa. En l'actual text consolidat del Codi, l'article 132.a) referma aquest principi, quan estableix que s'exceptuen de la preceptiva interposició prèvia d'un recurs administratiu, per tenir accés a la via jurisdiccional, els actes que impliquin la resolució d'un recurs administratiu. Així mateix, l'article 133 disposa que, contra la desestimació expressa o presumpta d'un recurs administratiu, els interessats poden interposar recurs davant la jurisdicció administrativa, i no contempla la possibilitat de formular un nou recurs davant la pròpia Administració.
En aquest mateix sentit ja es va pronunciar la sentència d'aquesta Sala núm. 50-1997, d'11 de desembre, segons la qual:
"D'altra banda, l'article 124 del Codi de l'Administració (...) estableix expressament que la resolució del recurs, sigui de reposició, sigui d'alçada, posa fi a la via administrativa.
El tenor literal d'aquest precepte és concloent quan afirma que la resolució del recurs, de reposició o d'alçada, posa terme a la via administrativa. La conseqüència obligada és que, contra la resolució expressa o tàcita d'un recurs administratiu, resulta improcedent formular un nou recurs d'aquesta naturalesa, ja que no es pot reobrir la via administrativa, definitivament acabada en virtut del recurs interposat primerament, segons ho estableix expressament l'article 124 in fine del Codi de l'Administració".
En conseqüència, la decisió ara impugnada de 29 de juny de 2022, que va inadmetre el segon recurs administratiu formulat per la part agent, resulta ser plenament ajustada a dret.
Quart.- La recurrent considera que l'Administració, un cop presentat aquest segon recurs administratiu, havia de donar-ne trasllat directament a la Batllia, per a la seva ulterior tramitació.
Aquest argument ha de ser rebutjat per tres raons fonamentals. En primer lloc, per la naturalesa radicalment diferent que tenen un recurs administratiu i una demanda jurisdiccional. El primer comporta la petició de revisió d'un acte que ha de realitzar la pròpia Administració que el va dictar i que té la doble finalitat de posar remei a una possible lesió de la situació jurídica de l'interessat, però també la de permetre a l'ens públic corregir els seus propis errors i establir criteris homogenis d'actuació quan correspon resoldre a un òrgan superior. En canvi, la demanda jurisdiccional suposa l'exercici d'una acció davant dels tribunals de justícia, que tenen encomanat el control de l'activitat administrativa, de manera que aquest és extern a la pròpia Administració i materialitza el dret a la jurisdicció que garanteix l'article 10 del text constitucional.
En segon lloc, perquè l'article 113 del Codi de l'Administració (actual article 112), quan prescriu que, si una autoritat es considera incompetent per conèixer d'una determinada sol·licitud, l'ha de traslladar a l'autoritat que estimi competent, s'està referint exclusivament als òrgans administratius, que són el que regula el Codi, però no als jurisdiccionals, que conformen un altre poder de l'Estat i estan regulats per la seva pròpia normativa. La diferent naturalesa entre recurs administratiu i demanda jurisdiccional, abans apuntada, impedeix presumir que quan un ciutadà interposa el primer, en realitat pretén formular una demanda. A més, els diferents requisits de forma aplicables en un i altre supòsit impedeixen també establir aquesta presumpció. Des d'aquest punt de vista, la referència que la recurrent fa a l'article 13.1 del Codi de l'Administració és totalment improcedent, ja que aquest precepte considera com a integrants de l'Administració pública el Govern i els òrgans posats sota la seva direcció, categoria en la que de cap manera es poden incloure els tribunals de justícia, que conformen el poder judicial de l'Estat.
En darrer terme, l'article 37 de la Llei de la jurisdicció administrativa llavors vigent disposava taxativament que la demanda havia de ser presentada davant del Tribunal de Batlles, cosa que no va fer la interessada, que va interposar clarament un nou recurs administratiu davant del Govern.
Procedeix, doncs, desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Ayuso contra la sentència dictada el 3 de juliol de 2023 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.