SENTÈNCIA 43-2024 PARTS: Apel·lant: Sra. Duque Representant: ídem Advocat: Sr. Toll Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) Representant: Sra. Corbacho Advocada: Sra. Castillo COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, el 18 de juliol de 2024. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000049/2023. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La part agent va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant CASS), en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de data 30 de març del 2023, (f. 8-9), la qual venia a confirmar en via de recurs la resolució dictada el 8 de febrer del 2023 (f. 6). Mitjançant aquestes resolucions la CASS va resoldre l'atorgament de l'alta mèdica de l'assegurada a comptar del 15 de febrer del 2023 i desestimar l'atorgament d'una pensió derivada de malaltia comuna. 2.- La sentència núm. 12/2024 del Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat parcialment la demanda de la part agent i ha declarat que les resolucions recorregudes no són en part ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa, i va declarar igualment el dret de la part agent a ser tributària d'una pensió d'invalidesa del grup 1 amb efectes a 15 de febrer del 2023 i condemnar a la CASS a satisfer-li les prestacions deixades de percebre. Aquesta decisió manté, doncs, la data de l'alta mèdica fixada per la CASS, data a partir de la qual es reconeix la pensió. 3.- Disconforme amb aquesta resolució, la part agent ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions: La sentència no ha fet una correcta valoració de la prova, compte tingut que es fonamenta únicament en l'informe pericial elaborat pel Dr. Moliner, que -segons el seu parer de la recurrent-, no aporta res, compte tingut que no analitza els tractaments exposats pel Sr. Catalá, ni analitza ni fonamenta perquè la data d'alta és adequada, quan existien tractaments que poden ser aplicats a la interessada. Tampoc té en compte l'informe de la Dra. Capellà, que és un dels facultatius que poden ser nomenats per l'Àrea de Medicina Legal i Forense per formar part d'un tribunal mèdic. L'estimulació magnètica transcraneal no s'ha pogut realitzar per causa aliena a la recurrent. El guariment de l'agent era possible però no s'ha aconseguit per causes que no li són imputables. No va recórrer la sentència la CASS, tot i que li era parcialment desfavorable. 4.- La CASS es va oposar al recurs, i va sol·licitar que es confirmi la sentència apel·lada. Així, segons el seu criteri: Desprès d'un primer període d'incapacitat, l'agent va iniciar un segon període l'1/06/2020 i se li va atorgar l'alta mèdica dos anys i vuit mesos després, concretament el 15/02/2023 en considerar que el seu estat de salut es trobava estabilitzat. S'ha d'estar a les conclusions del Dr. Moliner, que actua en aquest procediment com a pèrit imparcial. El fet que l'agent estigui pendent de la implantació d'un neuroestimulador al còrtex motor cerebral no justifica que continuï de baixa atès que el seu procés es trobava estabilitzat. La valoració de les seqüeles per part de la Dra. Capellà suposa que les patologies estaven consolidades. El correu del Dr. Catalá confirma aquestes conclusions. 5.- Ambdues parts van presentar els seus escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Com sigui que la decisió que es conté a la sentència apel·lada sobre el dret de la part agent a ser tributària d'una pensió d'invalidesa del grup 1 amb efectes a 15 de febrer del 2023, i condemnar a la CASS a satisfer-li les prestacions deixades de percebre, no ha estat recorreguda per la parapública, únicament cal referir-se a la qüestió relativa a la data d'alta. Doncs bé, la qüestió plantejada ha de ser resolta d'acord amb els criteris que resulten dels articles 143 i següents de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social (en endavant LSS), que regulen les prestacions d'incapacitat temporal així com el Reglament de les prestacions d'incapacitat temporal de la seguretat social. Com ha declarat una reiterada jurisprudència, d'aquesta normativa en resulta que l'abonament de les prestacions de salari es pot perllongar, en el cas de malalties de llarga durada, fins a un període total de tres anys, però sempre amb la perspectiva de què, durant aquest temps, l'assegurat pugui assolir el seu guariment o, en altre cas, mantenir l'estabilitat del seu estat de salut mitjançant un tractament adequat. Per contra, quan es tracta de seqüeles consolidades, o fins i tot progressives, la CASS podrà acordar el cessament de les prestacions d'incapacitat temporal i el correlatiu reconeixement d'una invalidesa per malaltia quan l'interessat pateixi una disminució de la capacitat de treball d'almenys el 60%, tal i com ho disposa l'article 166 de la Llei de la seguretat social. En conseqüència, la dada fonamental a tenir en compte la constitueix el fet de que la patologia de l'interessat es trobi o no consolidada, ja que la persistència d'aquestes lesions consolidades no impedeix en sí mateixa l'alta mèdica, que podrà donar lloc a reprendre l'activitat laboral, o bé, quan procedeixi, al reconeixement d'una invalidesa. Arribats a aquest punt cal recordar que a la sentència d'aquest Tribunal de data 25/11/2021, dictada en la causa TSJA 000063/2021, es va dir que el fet que el pacient estigués pendent d'una intervenció en el moment de l'alta mèdica no és obstatiu de la declaració d'alta, i que allò rellevant és l'estabilització de les lesions en el moment de l'alta. A la mateixa conclusió es va arribar en la sentència dictada a la causa TSJA 0000011/2021, en la que també afegia que: "A més, el fet que la pacient estigués pendent d'una intervenció al genoll dret en el moment de l'alta mèdica no és obstatiu de la declaració d'alta. Allò rellevant és l'estabilització de les lesions en el moment de l'alta, i que la seva situació permetés l'activitat laboral. I a aquests efectes és una dada rellevant que la Sra. XX realitza tasques administratives que no comportaven estar dempeus per temps perllongats. Una altra cosa és que la intervenció de genoll a la qual es va sotmetre a la pacient suposés una milloria de la seva situació." Per això, en aquell cas es va estimar el recurs de la CASS. De les sentències esmentades se'n dedueix que el fet que el pacient estigui pendent d'una intervenció per millorar la seva situació no és impediment per atorgar l'alta, llevat que hi hagi raons mèdiques que justifiquin que la intervenció es demori, com es conclou a la STJA 40-2022, de data 26 de maig -esmentada per la part apel·lant-, on es va dir que, en aquell cas, la demora de l'operació quirúrgica estava justificada per intentar aconseguir que el pacient perdés pes, amb l'objectiu de millorar les possibilitats d'èxit de la intervenció, circumstàncies que no són equiparables a les que concorren en aquest cas per realitzar altres tractaments, com són la realització d'una estimulació magnètica transcranial (MTS en les seves sigles en anglès), o bé la implantació d'un estimulador cranial mitjançant una nova intervenció quirúrgica. En efecte, cal tenir en compte que, en el cas que ens ocupa, el pèrit actuant, Dr. Moliner, en el seu informe del 16 de gener del 2024 (f. 60-65), conclou que "Considerant de que aquesta neuropatia trigiginal es va iniciar com a conseqüència d'una intervenció quirúrgica dental que es va efectuar el 23 d'octubre de 2018, i considerant de que tot i que en un primer moment la pacient va agafar 4 mesos de baixa medico laboral, va tornar a la seva activitat professional i desprès va agafar l'última baia medico laboral el 1er de juny de 2020 i considerant que la CASS li va atorgar l'alta medico laboral definitiva de manera unilateral el 15 de febrer de 2023, i també considerant que l'última cirurgia es va efectuar el 25 de febrer de 2022 (radiofreqüència del gangli de GASER), és a dir un any abans de l'alta medico laboral atorgada per la CASS, es pot considerar en definitiva que la data de l'alta del 15 de febrer de 2023, datat en la qual la CASS considera l'alta medico laboral per procés consolidat, es pot considerar com una data adequada." (f. 64 in fine). Al seu recurs d'apel·lació, la part agent considera que la sentència recorreguda no ha tingut en compte l'informe del Dr. Catalá, de data 24/10/2022 (folis 14 i 15). Però a aquest informe es recomana inicialment la realització de la MTS, tractament que, segons el propi Dr. Catalá, si fos eficaç permetria valorar no sotmetre a la pacient a una intervenció per implantar l'estimulador cranial, però que com sigui que a l'Hospital de X. (a Barcelona) no disposen l'aparell per realitzar la MTS, el Dr. Catalá havia parlat del cas amb una Dra. de l'Hospital de Y (també a Barcelona), qui va acceptar que l'agent pogués realitzar el tractament amb MTS. L'informe del Dr. Catalá de data 27/03/2023 (foli 23) reprodueix substancialment l'anterior. A l'informe de la Dra. Capellà de data 22/05/2023 (folis 17 a 21) es refereix la recomanació del Dr. Catalá, i valora la IPP final en el 68%, per la qual cosa conclou que té dret a una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna del grup 1. També obra a les actuacions el correu electrònic remés pel Dr. Catalá a l'agent el 11/10/2023, que explica que l'aparell per realitzar la MTS a l'Hospital de Y està espatllat i que no saben si el podran arreglar, i recomana fer la cirurgia per implantar l'estimulador cranial, sense intentar abans el tractament amb la MTS. Cal destacar que a l'informe del Dr. Moliner s'esmenta tota aquesta documentació, i s'ha tingut en compte per pèrit judicial per emetre el seu dictamen. A més, com a consideració última, el Dr. Moliner afirma que l'agent està a l'espera de la implantació d'un estimulador al còrtex motor cerebral, que podria comportar una millora o bé un agreujament, per tant, en opinió del pèrit judicial el resultat de la intervenció és incert. De l'anàlisi d'aquesta documentació es conclou que l'estat de l'agent estava consolidat en el moment de l'alta mèdica. De fet, aquesta circumstància comporta que el reconeixement dels efectes la pensió ho són des de la mateixa data de l'alta mèdica, però el que és incompatible és sol·licitar una pensió per incapacitat i mantenir al mateix temps que el treballador continua de baixa mèdica. Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Duque contra la sentència núm. 12/2024, dictada el 29 de febrer de 2024. Pel Tribunal Unipersonal de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes. Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE