SENTÈNCIA 000153/2024 Andorra la Vella, a 17 de juliol del 2024. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La societat Raya va realitzar en el decurs de l'any 2020 diferents treballs de pintura i de lliurament i col·locació d'una porta en un apartament, sense que en la demanda se'n precisés la seva ubicació exacta. Una volta aquests treballs es varen efectuar, la societat Raya, emetia les factures 175/20 i 208/20 per imports de 7.800,64.- EUR i 1.293,12.- EUR , i que com no es van pagar, requeria extrajudicialment de seu pagament el Sr. Benítez. 2.- Havent resultat infructuosa aquesta iniciativa, el dia 27-1-2023, la representació processal de Raya formulava demanda contra el Sr. Benítez, sostenint que es tractava de la persona que va encarregar la realització dels treballs descrits. En aquesta eventualitat, demanava que es dictés Sentència condemnant-lo a pagar la quantitat de 9.093,76.- EUR, incrementada dels interessos legals comptadors d'ençà de la contesta a la demanda i fins al seu total pagament i a pagar la totalitat de les costes processals causades. 3.- El 31-3-2023, la representació processal del Sr. Benítez contestava la demanda, formulant amb caràcter principal, excepció de manca de legitimació passiva i quant al fons s'oposava a les pretensions articulades, sol·licitant es dictés Sentència desestimant íntegrament les pretensions articulades i imposant a la parta gent el pagament de les costes ocasionades. 4.- El dia 14-12-2023 es celebrava el judici oral, en el decurs del qual, la representació processal de la societat Raya contestava l'excepció de manca de legitimació passiva plantejada per la representació processal del Sr. Benítez. Posteriorment i una volta fixats els fets controvertits es practicava la prova declarada pertinent i necessària, practicant-se seguidament conclusions. 5.- El dia 27-12-2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria: "Primer.- Estimar l'excepció de manca de legitimació passiva del Sr. Benítez en relació amb la demanda articulada per la societat Raya, ORG_0 (Raya, SLU) i absolent la part defenent de totes les pretensions que li dirigeix l'actora. Segon.- Condemnar en costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradors meritats per la part defenent, a la part agent, de conformitat amb el darrer fonament de la present resolució." 6.- La representació processal de Raya ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió sol·licitant es dictés Sentència revocant-la i en el seu lloc s'acollís íntegrament les pretensions contingudes en l'escrit de demanda, segons els arguments següents. En primer lloc, sostenia que la Batllia havia apreciat la manca de legitimació passiva del Sr. Benítez segons uns arguments diversos d'aquells que la part havia esgrimit en la seva contesta a la demanda, menystenint la regla de la prohibició de la "mutatio libeli". Concretament, recordava que la demanda es recolzava en què el Sr. Benítez havia encarregat uns treballs i que sense que la part contrària ho negués, havia estat la Batlle qui d'ofici havia introduït aquesta controvèrsia en el decurs del judici oral i que en qualsevol cas, s'havia impedit amb aquest procedir a la seva representada de provar allò que en un bon principi va considerar que era pacífic, ocasionant-li indefensió. D'altra part, en l'eventualitat que s'entengués que no havia existit vulneració a la regla de la prohibició de la "mutatio libeli", i si s'entenia que la manca de legitimació passiva esdevenia apreciable d'ofici, entenia que la del Sr. Benítez es trobava degudament constituïda atès que va ser la persona que va encarregar els treballs, així com la relació de confiança que existia, l'aportació d'unes factures a nom de i de dues cartes de reclamació extrajudicial que li foren adreçades. El tercer motiu de recurs s'articula respecte de l'impediment d'aportar prova durant el judici oral considerant que es tractava de prova encaminada a desautoritzar les al·legacions de la part demandant quan introduïa l'excepció de manca de legitimació passiva. Considerava que la Batlle havia impedit al seu representat poder justificar oportunament la legitimació del demandant, sense que resulti admissible en aquestes circumstàncies, l'argument que aquesta prova havia de ser proveïda en seu de demanda. En quart lloc, es queixava de la manca de crida de la societat Sarabia, ORG_0 destacant que el Batlle, en mèrits de les previsions de l'art. 36 i 37 del CPC podia notificar-li la pendència del procés a fi que pogués participar-hi. Considera que el Sr. Benítez havia creat una confusió flagrant que resultava acreditada en el decurs de la confessió en judici on admetia expressament que s'havien encarregat treballs en el pis d'autes, sense poder precisar qui ho va fer. El cinquè motiu del recurs intervé en relació amb l'estimació de l'excepció de manca de legitimació passiva, considerant que a la vista dels elements de prova obrant en les actuacions calia concloure que va ser el Sr. Benítez qui havia encarregat els treballs reclamats. En darrer lloc, refereix que concorria una flagrant manca de prova respecte dels fets relatats per l'adversa. Considera que l'argument introduït s'erigia en un fet impeditiu i que, per tant, era la demandada qui l'havia d'acreditar, sense que hagués introduït la més mínima prova d'aquestes afirmacions. 7.- La part defenent s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat, demanant es dictés Sentència desestimant-lo i imposant a la part recurrent el pagament de la totalitat de les costes ocasionades. 8.- Per aute de 28-5-2024 no s'admetia la prova proposada per la part apel·lant en aquesta alçada. 9.- Per escrit de 11-6-2024 la representació processal de Raya va formular recurs de reposició envers l'aute de 28-5-2024. Per Aute de 15-07-2024 el magistrat ponent el va desestimar. FONAMENTS DE DRET Primer.- En el present litigi, la representació processal de la societat Raya, articulava una demanda en reclamació de quantitat contra el Sr. Benítez en l'import de 9.093,76.- EUR per motiu de l'impagament dels treballs fets per la primera en una unitat immobiliària. L'òrgan d'instància acull l'excepció de manca de legitimació passiva introduïda per la representació processal del Sr. Benítez en la seva contesta a la demanda, desestimant la demanda articulada, imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades. I és contra aquesta decisió que s'alça la part recurrent segons els arguments que seguidament examinarem. Segon.- En relació amb el primer motiu de recurs i malgrat l'extensió que la part recurrent hi ha destinat, poc recorregut li pot ser atribuït atès que en l'epígraf IV, de l'apartat de fonaments de dret de l'escrit de contesta a la demanda, la representació processal del Sr. Benítez ja sostenia "la part demandant es troba legitimada activament per ser l'empresa que presumptament va efectuar unes obres de construcció, però el meu mandant no té legitimació passiva en no haver contractat els treballs al·legats de contrari" (foli 32). En aquest context, la negativa a la contractació dels treballs reclamats per part del Sr. Benítez era des d'un bon inici un dels arguments sobre els quals la seva representació processal va fonamentar l'excepció de manca de legitimació passiva que va plantejar. En aquesta eventualitat, ni la Batlle va incloure d'ofici aquest argument en el decurs del judici oral com ho pretén la part recurrent, ni tampoc la seva valoració intervenia en infracció a la regla de la prohibició de la "mutatio libelli", sinó que pel contrari aquesta activitat va ser desplegada en atenció als arguments que de manera puntual i idònia la part demandada va avançar en el seu escrit de contesta a la demanda. Per aquesta mateixa raó, tampoc podem admetre la denúncia per indefensió que refereix haver sofert la part recurrent: va disposar de tots els elements necessaris per articular els seus mitjans de prova en el moment que resultava processalment escaient. El primer motiu del recurs serà, per tant, desestimat. Tercer.- En segon lloc, la part recurrent s'alça contra la Sentència d'instància quan ha apreciat l'excepció de manca de legitimació passiva del Sr. Benítez. Tampoc aquest motiu del recurs podrà prosperar. En efecte, malgrat el caràcter consensual del contracte d'obra que esmenta la part recurrent, la resolució d'instància posa en relleu que ambdues factures reclamades en el present litigi, van dirigides a -recordarem que és titularitat de la societat Sarabia, SLU-, sense fer cap mena de menció al Sr. Benítez. El fet que un creditor inscrigui en una factura el nom d'un destinatari, suposa un acte propi inequívoc del mateix creditor respecte de la persona que considera deutor, consideració aquesta que no es pot veure contradita ni per la mera al·legació de la part demandant en el seu escrit rector quan sosté que els treballs haurien estat encomanats pel demandat -no s'entendria que la factura no es trobés estesa al seu nom- ni tampoc el fet que se li haguessin pogut trametre dues cartes de reclamació extrajudicial. En efecte, cap d'aquestes indicacions és susceptible de convertir el Sr. Benítez en deutor a partir del moment en què no va realitzar cap mena d'acte de naturalesa a assumir la condició que se li pretén atribuir. Respecte de la relació de confiança que entre les parts existia, si bé poden explicar que el formalisme de les relacions amb Raya es podia relaxar, això no permet per si sol atribuir la qualitat de deutor de la relació obligatòria al Sr. Benítez, modificant aquella identitat subjectiva que en la factura figura i que fou aposada per la mateixa mercantil demandant. Quart.- La societat recurrent s'alça, en tercer lloc, respecte de la Sentència dictada sostenint que en el decurs del judici oral celebrat se li hauria impedit incorporar prova mitjançant la qual hauria adverat la legitimació passiva del Sr. Benítez per a ser part en el present judici. Respecte d'aquest motiu, la part recurrent insisteix a dir que la Batlle hauria ampliat l'objecte del debat existent entre les parts quan delimitava l'apartat de fet controvertits, incorporant per sorpresa, la circumstància que el Sr. Benítez no hauria encarregat els treballs reclamats, sense que en conseqüència dins l'estratègia de defensa de la part demandant no es podia legítimament haver previst. Ja ens hem atardat respecte de l'objecte del procediment segons quedava definit una volta el Sr. Benítez va contestar la demanda. Atès que la part demandada, va incorporar ja en el seu escrit de contesta a la demanda l'argument segons el qual no hauria encarregat els treballs reclamats, no es pot considerar que la incorporació com a fet controvertit d'aquesta circumstància durant el judici oral, sigui de naturalesa a haver ocasionat cap mena d'indefensió a la part demandada. En aquesta alçada la part recurrent sosté que en el decurs del judici oral només disposava d'uns whatsapps que si bé va intentar entregar no haurien estat admesos per la Batlle. Encara que aquell document no va ser acceptat, indicarem a títol d'argument de reforç que si bé del contingut de la conversa que consta transcrita en l'escrit de recurs es confirma que el Sr. Benítez coneixia dels treballs fets, en cap moment, però les seves previsions permeten considerar que els va encarregar efectivament. És més s'infereix dels mateixos que la propietària de l'apartament seria una societat participada per l'esposa del Sr. Benítez i que aquesta s'hauria queixat obertament quan rebia el pressupost després del seu espòs, el què suposa que era la mateixa l'encarregada de pagar el preu pactat. També aquest motiu del recurs es veurà abocat a fracassar. Cinquè.- Altre motiu de recurs intervé respecte de la decisió de no haver donat coneixement l'Hble. Batlle de les actuacions d'instància a la societat Sarabia, ORG_0. L'art. 38 del CPC regula la intervenció de tercers en el procediment per crida del Tribunal, indicant: "Sense perjudici del que estableixen els articles 36 i 37, el tribunal, d'ofici o a instància de part, pot notificar la litispendència del procés a les persones que es puguin veure afectades per la resolució que hi posi fi. En qualsevol cas s'apliquen les normes de l'apartat 3 de l'article 36". Al marge de què es tracta d'un argument que ha estat introduït per primer cop en aquesta alçada menystenint l'art. 330.2 del CPC que regula el principi "pendente appellatione nihil inovetur", la seva aplicació exigeix necessàriament que els interessos del tercer es vegin afectats per la resolució definitiva que pugui recaure en el litigi en curs. En el present supòsit però no es pot considerar que aquest sigui el cas atès que o bé les pretensions articulades contra el Sr. Benítez prosperen i en aquesta eventualitat els interessos de la societat Sarabia, ORG_0 no es poden veure alterats, o bé en cas que l'excepció de manca de legitimació passiva articulada contra el demandat prosperi, tampoc aquesta situació incidiria en els interessos de la societat indicada, havent-se de seguir un nou procediment al seu encontre amb plenes garanties. Sisè.- La representació processal de Raya insisteix que la legitimació passiva del Sr. Benítez resultava inqüestionable, reproduint diferents dels arguments que ja hem tingut ocasió d'examinar tant respecte de la impossibilitat de proposar prova, com la confiança que existia entre el Sr. Álvarez de Raya i el Sr. Benítez que es traduïa en una flexibilització de les formalitats que normalment es seguien a l'hora de perfeccionar un contracte d'obra. D'altra part, en el mateix apartat del recurs qüestiona la valoració de la prova realitzada defensant que durant el judici oral, el Sr. Benítez hauria manifestat que no sabia qui havia encarregat l'obra, admetent però que el pis s'havia reformat i que s'havia contractat ENTITY_4; que havia estat el Sr. Benítez qui va encarregar els dits treballs i que així s'inferia dels whatsapps existents entre les parts; que la Sentència dictada anava més enllà de les mateixes indicacions del Sr. Benítez quan sostenia que qui ostentaria legitimació seria la societat Sarabia, ORG_0, essent contradictòria amb les indicacions del Sr. Benítez. En darrer lloc, evidenciava que el Sr. Benítez havia resultat del tot imprecís i vague. Del relat que en aquesta alçada efectua la part recurrent s'aprecia que tenia ple coneixement que la societat propietària de l'apartament era Pina, SL, societat que acceptava el pressupost inicial sobre els treballs que Raya va efectuar i que els va pagar. És cert que la reclamació que aquí s'introdueix ho és per uns treballs complementaris no previstos en el pressupost inicial que es va realitzar; això no obstant, admetent-se fins i tot que el Sr. Benítez els hauria encarregat, la societat recurrent admet que hauria demanat que la factura es realitzés per compte de , negoci aquest que segons figura en el registre públic de societats pertany a la mercantil Sarabia, ORG_0. Així, encara que el Sr. Benítez pugui ser soci d'aquesta societat, el principi d'autonomia de la personalitat jurídica de la societat respecte dels seus socis, impedeix considerar que el Sr. Benítez ostenta la legitimació passiva que se li atribueix. Setè.- La part recurrent també considera que l'argument avançat per la societat demandada era de naturalesa obstativa i que en aquesta eventualitat, corresponia a la representació processal del Sr. Benítez la càrrega de justificar-los. Hem de discrepar novament amb la part recurrent respecte d'aquest argument. Els fets impeditius són aquells que impedeixen el naixement de la relació jurídica o del dret que es pretén prevaldre el demandant. En el present supòsit la representació processal del Sr. Benítez en cap moment qüestiona la realitat i certesa del crèdit que la part demandant reclama, sinó que el que discuteix és que en sigui el deutor. L'àmbit objectiu del fet impeditiu transcorre en l'existència material del dret, en canvi, la legitimació suposa una adequació entre la titularitat jurídica afirmada i l'objecte jurídic pretès i exigeix una coherència entre la qualitat atribuïda i les conseqüències jurídiques que es reclamen per la part en un procediment determinat. Per tant, no radicant la controvèrsia entre les parts al torn de l'existència del dret sinó de la identitat de la persona sobre el qual el dret reclamat existia, les regles que vertebren la càrrega de la prova que la part recurrent invoca no resultaven d'aplicació, sinó que era el demandant qui havia de justificar adequadament el deutor de la relació obligatòria quin incompliment recolzava la seva reclamació. En conseqüència, també aquest motiu del recurs ha de ser desestimat. Vuitè.- Finalment la part recurrent es queixa de no haver rebut les conclusions escrites presentades el dia 19-12-2023 fins al dia 16-1-2024. Malgrat que el trasllat de qualsevol escrit per part l'òrgan judicial s'ha de realitzar en els millors terminis, el fet que s'hagi realitzat en el supòsit examinat de manera tardana no ha suposat, però cap mena d'indefensió a la part demandant atès que en tractar-se de l'escrit de conclusions (art. 244.5 del CPC), la Llei no contempla cap altre tràmit posterior ni al·legacions al seu respecte. Novè.- Per tot l'exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat, confirmant íntegrament la Sentència 99/2023 dictada per la Batllia el dia 27- 12-2023. Desè.- En mèrits de les disposicions de l'art. 354.2 del CPC, imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Raya, ORG_0 contra la Sentència 99/2023 de data 27-12- 2023 que confirmem íntegrament. SEGON.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE