SENTÈNCIA 000042/2024 Andorra la Vella, el 20 de març del 2024. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La representació processal de la Sra. Castilla va interposar demanda a tramitar pel procediment abreujat contra la societat Tur en què sol·licitava que : "es condemni a la demandada al pagament de la quantitat de 18.810 euros així com els corresponents interessos legals a comptar del dia en que el deute va esdevenir exigible, i el pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora". 2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 13 de febrer del 2023 amb la següent part decisòria : "Primer.- Desestimar la demanda formulada per la senyora Castilla , titular de Vilar, donant-se lloc a l'excepció non rite adimpleti contractus aixecada per la part defenent Tur. Segon.- Es condemna en les costes processals i judicials a la part agent." 3.- El 22 de març del 2023 la representació processal de la Sra. Castilla ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments exposats en el seu escrit recurs sol·licita que es revoqui parcialment la sentència d'instància en el sentit d'estimar íntegrament la demanda instada i fent expressa imposició de costes d'ambdues instàncies a l'adversa. 4.- El 15 de maig del 2023 la representació processal de la societat Tur s'ha oposat al recurs de l'adversa i ha instat un recurs d'adhesió, tot demanant que es confirmi parcialment la sentència apel·lada desestimant la demanda en aplicació de l'adagi exceptio non rite adimpleti contractus, i que es condemni a l'apel·lant al pagament de les despeses processals originades en ambdues instàncies inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. 5.- El 12 de setembre del 2023, la representació de la Sra. Castilla va contestar el recurs d'adhesió. FONAMENTS DE DRET Primer. - En el present procediment, la part agent Castilla, titular del negoci ENTITY_11) reclama el pagament d'unes factures relatives a un encàrrec fet front la part defenent Tur en demanda en la que sosté una petició de condemna per import de 18.810EUR més interessos legals i costes. La sentència d'instància desestima la demanda amb imposició de les costes. Contra tal decisió s'alça la part agent i també interposa recurs d'adhesió la part defenent. RECURS DE Castilla Segon.- Fets provats La sentència impugnada inclou els següents fets provats: En data 10.05.2018 es trametia per part de Tur al senyor Recio de Vilar un "dossier plexi i interiors de caixes" en el que s'indicaven, entre altres, les mides d'unes plaques i ranures, que servirien de suport a obres d'art de l'artista Criado. Foli 59 i ss. En data 07.01.2019, es va signar un pressupost de Tur de "plaques làser" de metacrilat negre de 8 mm de gruix gravades en làser, amb els cantos polits i brillants i encolada sobre base de metacrilat negre de 15 mm de gruix de canto polits i brillants , foli 5. En data indeterminada (correu electrònic) s'indicava des de Tur que el nombre de peces de metacrilat havien de ser 900, amb inscripcions vàries. Foli 4 En data 29.04.2019 des de Vilar, i per part de la senyora Castilla es confeccionava una factura de 9.405 euros pel subministrament de metacrilat negre , 450 peces . foli 6 En data indeterminada, es confeccionava una factura proforma per 450 peces de metacrilat negre de 8 mm de gruix gravat en làser, suport en metacrilat negre de 15 mm de gruix, d'un import de 9.405 euros. El 22.06.2020, es confeccionava altra factura de 196,98 euros per una peça de metacrilat transparent. Foli 7. Es pagava el 11.02.2021, foli 8 per part de la defenent. El 24.09.2020, rebuda el 29.09.2020 - foli 12 -, la part agent ja reclamava el pagament de 18.810 euros relatius a l'encàrrec i a la fabricació de 900 peces de plaques de metacrilat gravades en làser. Foli 12. El 25.02.2021, el Saig senyor Briones es va personar a les naus Teixidó, a La Massana, per tal de poder constatar l'execució d'unes obres de metacrilat. Foli 44 En data 15.03.2021, el senyor Recio, en tant que titular administratiu de Vilar va formular demanda contra la part defenent, pels mateixos fets que amb posterioritat, el 23.02.2022, desistint de la demanda en data 01.07.2021, desprès de la interposició entre altres d'una excepció de manca de legitimació activa de l'agent En data 23.02.2022 la senyora Castilla, en tant que titular de Vilar en el moment de l'emissió de les factures que es reclamen, va formular demanda." La decisió judicial descarta la manca de legitimació activa aixecada per la part defenent, (ja no es reprodueix en aquesta alçada la qüestió); també descarta l'existència de la prescripció triennal (després ens hi referirem en examinar el recurs d'adhesió presentat per la part defenent) i finalment en quant al fons desestima la demanda per considerar que l'encàrrec efectuat per la defenent va ser complert de manera defectuosa amb un resultat inservible a la finalitat de l'encàrrec encomanat. El recurs de la part agent es centra en la valoració de la prova que s'efectua en el fonament Sisè de la sentència, així com la imposició de les costes del Fonament Jurídic Setè. Tercer.- Valoració de la prova La qüestió de fons que es ventila en aquest litigi rau en si l'encàrrec fet de 900 peces de metacrilat encarregades per la societat unipersonal de l'artista Sarabia, conegut en el món artístic com Criado eren destinades a una exposició internacional. Consistien en unes peces de metacrilat negre que tenien que encaixar-se entre sí (una era la que anava en posició horitzontal i l'altra en posició vertical formant entre les dues un angle de 90º (tenien en el seu conjunt una forma de la lletra L). Per encaixar entre elles i mantenir la verticalitat de la placa vertical i la seva mínima resistència a la pressió d'una peça artística en el seu interior, la placa horitzontal havia de tenir una ranura de 8 mm de profonditat quan la placa vertical era de la mida 250mm (taille S) i quan la placa vertical tenia una longitud de 156mm (taille XS) la profunditat de la ranura havia de ser de 6mm. Així venia específic gràficament en les instruccions gràfiques que es van trametre al fabricant i que consten incorporades en el folis 60 i següents de les actuacions. Però el resultat de l'observació per reconeixement judicial en l'acte del judici i del reportatge efectuat pel Sr. Saig en 25.2.21, resulta que les plaques horitzontals no tenien les ranures de profunditat especificades (podien ser d'un mm) i aleshores calia aplicar-hi una cola per aconseguir la verticalitat de la placa muntada, amb el consegüent impacte estètic del regueró de la cola i sense que pogués suportar el recolzament d'una figura de l'artista, tal i com venia també dibuixat en l'estudi d'amidaments que se li havia lliurat (folis 60 i seg.). Així doncs, ni estèticament ni la resistència eren les que s'havien encarregat. Quart.- Incompliment del contracte La sentència d'instància estima que l'excepció non rite adimpleti contractus aixecada per la part defenent en la seva contesta (pàg. 9) ha de reeixir perquè efectivament el contracte d'encàrrec de la fabricació de les plaques de metacrilat amb les especificacions tècniques no s'ha acomplert i no han pogut servir per la finalitat que tenia prevista l'artista quan les va encomanar. I el fet que fos defectuós podia haver dut a la part agent a oferir la seva reparació per fer-les hàbils a la finalitat requerida, però en cap moment ho ha fet sinó que ha negat que s'haguessin incomplert les prescripcions tècniques de l'encàrrec. La prova ha estat contundent i de les mateixes fotografies ja es pot apreciar que la polidesa que suposava l'encaix entre la peça horitzontal i la vertical ha resultat defraudada per la contractista/fabricant perquè ha tingut que incorporar una cola que resulta visible en l'entrega entre les dues peces. Si això que per un artista en una exposició ja resulta decisiu i essencial i afegim que amb la cola no tenien la resistència de recolzament sobre la placa vertical que tindrien amb un a ranura de penetració de 8mm o de 6mm (segons fos la taille S o la taille XS), la inutilitat del resultat ja resulta clamorós. En conseqüència, el debat que la recurrent vol introduir en si es tractaria d'una excepció non adimpleti contractus o bé d'una excepció de non rite adimpleti contractus resulta irrellevant perquè en cap cas ha admès el compliment defectuós i ha ofert la seva reparació per satisfer l'interès subjectiu del comitent o amo de l'obra (STJC 31/2016). En conclusió doncs, coincidim plenament amb la valoració de la prova que ha fet la sentència d'instància i cal confirmar la seva decisió d'acceptar aquesta excepció i alliberar al defenent del pagament de l'encàrrec. El motiu no pot ser atès. Cinquè.- Costes de la instància La recurrent també planteja la impugnació de la imposició de les costes de manera condicionada a que obtingui la raó en la qüestió de fons, i com ja s'ha vist aquest no ha estat el cas. En conseqüència la imposició de les costes en aplicació de l'article 350.1 del CPC (que ara és la norma actual aplicable) resulta plenament ajustada a dret. El motiu també ha fracassar i el recurs ha de ser desestimat. RECURS de Tur Sisè.- La part defenent que ha vist triomfar la seva excepció d'incompliment de contracte per evitar haver de pagar la suma que se li reclama i per tant ha quedat absolta de qualsevol obligació o condemna, interposa un recurs d'adhesió a l'empara de l'article 336 del CPC. El seu motiu es centra en insistir en que la petició de reclamació de quantitat que li plantejava la part agent estava prescrita. La sentència ha desestimat aquesta excepció i ha entrat en el fons de l'assumpte, com acabem de veure. Doncs bé, cal establir si el recurs d'adhesió contra una sentència es pot centrar en un punt de la decisió malgrat que la part dispositiva no efectua cap pronunciament en perjudici o gravamen de la part recurrent de l'adhesió i ho demostra el fet que el recurs d'adhesió no formula cap pretensió de canvi de la part dispositiva de la sentència. La resposta ha de ser forçosament negativa quan no hi ha cap perjudici per la part adherent de la mateixa manera que tampoc podria interposar un recurs d'apel·lació a l'empara de l'article 330 del CPC. No es tracta d'acudir a una instància superior en ares a establir un debat merament jurídic o teòric sense transcendència en la resolució de plet, doncs aquesta no és la funció jurisdiccional que és la de resoldre conflictes amb l'aplicació de la llei i no entablir debats acadèmics propis d'altres entorns. Si no hi ha cap perjudici o gravamen en la part dispositiva que afecti a una part, aquesta no pot recorre ni en apel·lació ni en l'adhesió. Això no treu que podria suscitar-se la qüestió si en la fonamentació jurídica de la resolució judicial es fessin unes manifestacions que podrien tenir transcendència fora d'aquest procés. Ara bé, atès que ja s'ha admès el recurs d'adhesió, hem d'afegir que l'excepció de prescripció ha estat encertadament rebutjada per la sentència doncs aquella excepció triennal que va tenir inici a començaments de l'any 2019 (600054/21) es va veure interrompuda per la precedent demanda a la que ha donat origen a aquestes actuacions i que finalment va ser tinguda per desistida en 14.7.21 i la següent demanda va ser interposada en 23.2.2022, abans del transcurs dels tres anys aplicable en prescripció. Setè.- Costes d'aquesta alçada. En resultar desestimats els dos recursos procedeix imposar les costes a cada part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi Processal Civil en l'article 354.2 darrer incís. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX PRIMER.- Desestimar els recursos d'apel·lació i adhesió interposats per les representacions processals de la Sra. Castilla i de la societat Tur contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 13 de febrer de 2023, que confirmem íntegrament. SEGON.- Imposar el pagament de les costes causades en aquesta alçada a les parts apel·lants. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE