SENTÈNCIA 000151/2024 Andorra la Vella, a 9 de juliol del 2024. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 11 de novembre de 2023, el senyor Manzano interposà demanda pel procediment laboral en impugnació de la falta disciplinària i en reclamació d'indemnització per acomiadament injustificat o improcedent contra la societat Olmo, tot sol·licitant la requalificació de l'acomiadament efectuat en data 18 de setembre de 2023 en acomiadament injustificat o improcedent i l'abonament de la indemnització per acomiadament improcedent per un import de 18.350 EUR, juntament amb els interessos legals, des de la contesta a la demanda, així com la totalitat de les costes del judici, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit, de ser el cas. A l'acte del judici oral la part agent modificà l'import principal reclamat en la suma de 17.799,50 EUR. 2.- En data 18 de desembre de 2023, la representació processal de la societat Olmo formulà escrit de contesta a la demanda, oposant-se a la mateixa i demanant la seva íntegra desestimació, amb imposició de les costes processals a l'agent. 3.- En data 19 de març de 2024, el senyor Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva: "DECIDEIX: Primer.- que desestimant íntegrament la demanda formulada pel Sr. Manzano contra la societat mercantil andorrana per accions "Olmo", ha d'absoldre i absoldre lliurement a la darrera de tots els pediments efectuats de contrari, tot plegat amb condemna en costes processals d'aquesta instància segons es conté en el darrer Fonament de Dret." 4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació el senyor Manzano en considerar que la mateixa es fonamenta en un error en la valoració de la prova i que incompleix les disposicions de la Llei i de la jurisprudència en base, en síntesi, en què els fets que li imputen i que fonamenten el seu acomiadament no han resultat acreditats i que en el negat cas de què s'haguessin acreditat, la sanció disciplinària no s'ajusta a la proporcionalitat i a les disposicions de la Llei ni a la nostra jurisprudència. Demana la revocació de la resolució recorreguda i que se'n dicti una altra declarant injustificat el seu acomiadament i condemnant a la societat Olmo a abonar-li la suma de 17.799,50 EUR juntament amb els interessos generats, així com la seva declaració a la CASS i el pagament de les costes produïdes en ambdues instàncies. 5.- La societat Olmo s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i demana la confirmació de al resolució d'instància, amb imposició de les costes generades en ambdues instàncies a la part agent i avui recurrent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. FONAMENTS DE DRET Primer.- Discuteix la part recurrent la procedència de l'acomiadament disciplinari del que fou objecte en data 18 de setembre de 2023, considerant que el mateix fou injustificat i reclamant la pertinent indemnització. Per contra, la Sentència d'instància considera que la prova practicada permet concloure que els fets detallats en la carta d'acomiadament, sobre tot els de data 24 d'agost de 2023, es van produir i justifiquen l'acomiadament disciplinari practicat al senyor Manzano. Segon.- No ha resultat qüestionat en el marc del present plet que la relació laboral entre la societat Olmo i el senyor Manzano es va iniciar l'any 2015, ni que per carta de data 18 de setembre de 2023 l'esmentada societat li va remetre una carta d'acomiadament amb el següent contingut literal: "Per la present, en nom i representació de la societat "Olmo", li comuniquem el seu acomiadament disciplinari en virtut dels articles 87, 88, 99.f) i 100.3.b) de la Llei 3/1¡2018 del 6 de desembre de relacions laborals, amb efectes a partir de la data de recepció d'aquesta comunicació. Els motius del seu acomiadament disciplinari són els maltractaments de paraula, l'abús d'autoritat i la falta de respecte i consideració als altres assalariats de l'empresa. Incident amb el Sr. ENTITY_9: En data 23 d'agost del 2023, en la seva qualitat de responsable de l'àrea de repartiment del Departament de logística, va manifestar al seu subordinat Sr. Manzano que a l'endemà (24 d'agost) havia de pujar al Pas de la Casa amb un company (EM) a les 7h00 del matí. En data 24 d'agost del 2023, trobant-se el Sr. Somoza a la Vila del Pas de la Casa amb el seu company, va rebre una trucada a primera hora per part de vostè. En el marc de l'esmentada trucada, amb un to despectiu i amb expressions totalment irrespectuoses (fumao, etc...), vostè va expressar al Sr. Somoza que no entenia que feia al Pas de la Casa, i que havia de baixar "cagant hostias". El Sr. Somoza va haver de deixar al seu company sol amb la feina que hi havia al Pas de la Casa, baixar en autobús fins al magatzem de l'empresa a Encamp, amb la conseqüent pèrdua de temps. En arribar a l'empresa, vers les 10h30, el Sr. Somoza va entrar a l'oficina per agafar els albarans de la ruta de Sant Julià de Lòria i, quan ja estava sortint, va parar a la porta del despatx de logística on vostè estava assegut, per informar-lo que marxava a fer la ruta de Sant Julià de Lòria. El Sr. Somoza va passar a continuació pel magatzem per revisar els palets que estaven preparats corresponents a l'esmentada ruta, i va veure que hi havia un dels palets que no estava correctament embolicat i no estava identificat, havent-hi a més a més un producte trencat a sobre del palet. Des de fora, i per la finestra que dona directament a la taula on vostè estava assegut, el Sr. Somoza va demanar-li si podia sortir per analitzar el palet que no estava preparat. En aquell moment, i sense que vingués al cas, vostè va començar a recriminar al Sr. Somoza el que havia succeït a primera hora del matí, i va començar a formular-li comentaris irrespectuosos i insultants com "ets un fumao", "la droga t'afecta al cervell", etc... Mentre s'allunyava de la finestra cap al magatzem, el Sr. Somoza li va verbalitzar que lamentava molt que l'hagués tractat d'aquesta forma, tot exposant-li que vostè no tenia raó quant a la relació de fets que havia exposat relacionada amb la incidència d'aquell mateix matí. La discussió va començar a pujar de to, fins que vostè li va dir tot enfurismat que era un "fill de puta". Subsegüentment, vostè es va aixecar de la cadira amb una actitud molt agressiva i va anar a trobar-se amb el Sr. Somoza tot fent comentaris irrespectuosos i amenaçadors com: "vine aquí, que et rebentaré la cara." Finalment, i sense disposar de cap mena de mandat per part de la direcció de l'empresa, vostè va procedir a acomiadar verbalment al Sr. Somoza. Davant d'aquests fets, el 25 d'agost del 2023 el Sr. Somoza no es va presentar a treballar i, de fet, no fou fins al 28 d'agost del 2023 que aquest darrer contactà al departament de RRHH de l'empresa, tot exposant el que havia succeït amb el Sr. Manzano, i comunicant a la societat "Olmo" que no desitjava continuar treballant en aquestes condicions i amb aquesta persona. Incident amb el Sr. ENTITY_10: En data 29 d'agost del 2023, vers les 10h del matí, el Sr. Vives del Grup "P" va telefonar al Sr. Canals (cap de l'equip comercial) en relació amb una comanda que havia de servir-se a l'establiment "E" i que no havia arribat. El Sr. Canals va telefonar al Departament de Logística (Sra. ENTITY_14) per esbrinar que havia pogut passar, i aquesta darrera li va expressar que preguntaria al Sr. Manzano al respecte del succeït. Subsegüentment, des del Departament de Logística (Sra. ENTITY_14) es va exposar al Sr. Canals que l'encarregat del magatzem de l'establiment "E" hauria telefonat a "Olmo", tot sol·licitant ajornar l'esmentada comanda, i sol·licitant que la mercaderia fos servida uns dies més tard. Així les coses, el Sr. Canals va telefonar al Sr. Vives del grup "P" per explicar-li el que havia succeït, tot justificant perquè no s'havia servit la mercaderia. Hem de suposar que el Sr. Vives devia contactar a l'encarregat del magatzem de l'establiment "E" per intentar aclarir el que havia passat i, al cap d'una estona, vostè va telefonar al Sr. Canals per recriminar-li, amb un to agressiu i irrespectuós, que "quien coño eres para darle mi teléfono personal a nadie!!". El Sr. Canals li va contestar que ell no havia facilitat el seu número de telèfon a ningú, i tot seguit vostè va començar a cridar-li de manera irrespectuosa i amenaçant. Arran d'aquests fets, el Sr. Canals va telefonar al responsable de magatzem de l'establiment "E" per preguntar-li si havia telefonat al Sr. Manzano i qui li havia facilitat el seu número de telèfon, i aquest darrer li va manifestar que ja feia aproximadament un any que disposava del número de telèfon en qüestió. Així les coses, aquell mateix dia, als voltants de les 16h00, el Sr. Canals va trobar-se amb vostè i li va dir que "ves com jo no le he dado tú teléfono", tot posant-li amigablement la mà a l'espatlla amb l'objectiu d'intentar llimar les diferències que poguessin haver ocorregut i, de forma totalment agressiva i irrespectuosa, vostè va expressar textualment al Sr. ENTITY_10: "A mi no me toques que te doy dos hostias." Una volta analitzats aquests fets, la societat "Olmo" estima que la seva actuació és constitutiva d'uns maltractaments de paraula, d'abús d'autoritat i de falta greu de respecte i consideració als altres assalariats de l'empresa; essent aquest comportament constitutiu de la falta molt greu prevista i tipificada a l'article 99.1 f) de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals. Per consegüent, en nom i representació de la societat "Olmo", i davant dels fets exposats anteriorment, hem de comunicar-vos que heu comès una falta molt greu i, en aquest sentit, hem d'imposar-vos una sanció corresponent al vostre acomiadament disciplinari". Tercer.- Efectivament, segons posa de relleu la Sentència recorreguda, la resolució del present litigi requereix una anàlisi del resultat de la prova practicada sobre els fets que s'imputen al senyor Manzano i que van motivar el seu acomiadament disciplinari. Al respecte i en relació als fets datats el dia 24 d'agost de 2023, cal posar en relleu que el propi senyor Manzano reconeix que aquell dia es va produir un incident entre ell mateix i el senyor Somoza, derivat de l'incompliment per part d'aquell de les ordres que li hauria donat el senyor Manzano. Nega, però, aquest darrer haver proferit les expressions contingudes en la carta d'acomiadament. De la prova testifical practicada i, sobre tot, de la declaració dels senyors Machado i Villalba es deriva que van ambdós van presenciar la discussió en el marc de la qual també es van insultar mútuament, havent pogut escoltar el primer com el senyor Manzano deia al senyor Somoza "gilipollas". A més els dos mencionats testimonis van sentir també com Manzano enviava cap a casa a Somoza. I malgrat ambdós testimonis també posen de relleu que en el marc d'aquella mateixa discussió, el senyor Manzano hauria agafat una barra de ferro i perseguit al senyor Somoza amb la mateixa, aquesta greu actitud no pot fonamentar l'acomiadament disciplinari del senyor Manzano per no constar en la carta d'acomiadament. En efecte, de la lectura de la carta d'acomiadament transcrita en el Fonament de Dret Segon es deriva que en la mateixa no es fa referència a cap actitud amenaçadora del senyor Manzano vers el senyor Somoza amb una barra de ferro. I ja constitueix consolidada doctrina la teoria de la "cristal·lització" de la carta d'acomiadament que, com ja vam posar de relleu en la Sentència de data 25 de juliol de 2019, dictada en el marc del rotlle TSJC-142/2019 "la mateixa va aparèixer en la jurisprudència de la Sala per motivar que la fase posterior al comiat i en particular la fase jurisdiccional no pot servir per esmenar els eventuals defectes de dita carta ni tampoc per introduir nous reprotxes o noves faltes per justificar la procedència de la rescissió contractual. Així, un cop remesa la carta a l'assalariat, no es pot fer variar ni ampliar els fets reprotxats, i pertoca a l'empresa aportar la prova dels mateixos." I encara sense perjudici de l'anterior i malgrat la versió exposada al respecte en l'acte del judici oral pels dos esmentats testimonis, sobta que ni tan sols el senyor Somoza -que és la persona a la que el senyor Manzano hauria perseguit amb la barra de ferro amb intenció d'agredir-lo-, no fes cap mena de referència a aquest fet en la seva declaració efectuada també en l'acte del judici oral. Allà només va manifestar que el senyor Manzano l'hauria intentat agredir en presència de la "Azorin" que l'hauria aturat. Versió que tampoc no ha resultat acreditada. En conseqüència, el que s'ha acreditat és que en el marc de l'incident del 24 d'agost de 2023, ambdós implicats es van insultar mútuament, havent transcendit només que el senyor Manzano va dir "gilipollas" al senyor Somoza en el curs de la mateixa. Quart.- Pel que fa als fets detallats en la carta d'acomiadament com a produïts en data 29 d'agost de 2023, i consistents en què en el marc d'una discussió entre el senyor Manzano i el senyor Canals -comercial de la societat ENTITY_6-, el primer li hauria dit "a mi no me toques que te doy dos hostias que te reviento". Més enllà de la versió del senyor Canals no existeix en autes cap prova acreditativa de les paraules literals que el senyor Manzano li hauria proferit. I és que front a la versió del senyor Canals, el senyor Manzano afirma que ell només li va dir "a mí no me toques". Cinquè.- Tot i que altres dos testimonis, com els senyors Canals i Vilar van declarar també en el marc de la vista oral celebrada, haver viscut algun episodi violent amb el senyor Manzano, aquests s'haurien produït entre 1 any i mig i 5 anys de la seva declaració, sense que consti en autes cap reacció d'advertència o de sanció de la societat Olmo -per la que tots menys el senyor Vilar desenvolupaven els seus serveis, tot i que aquest darrer també hi mantenia gestió diària ja que Olmo li realitzava la gestió de logística- front a la violència mostrada pel senyor Manzano en determinats moments. Ben al contrari, la part recorreguda no discuteix que en un relativament curt període de temps -entre el 2021 i el 2023- va augmentar el salari del senyor Manzano fins a tres vegades, havent estat la darrera durant el mes d'abril de l' any 2023. Al respecte, per molt que es vulgui valorar separadament la vàlua professional del treballador de la seva agressiva conducta, que és precisament la que ha motivat el seu acomiadament, el cert és que els diferents augments de salari i la manca de crides d'atenció pel seu comportament, evidencien la satisfacció de la societat amb el treballador. Sisè.- Vam dir en la Sentència de data 27 de novembre de 2018, rotlle TSJC-302/2018 en relació al bé jurídic protegit per l'article 104.6 del Codi de Relacions laborals que és l'equivalent a la prevista a l'article 99.1.f) de la Llei de relacions laborals, que: "El bé jurídic protegit per aquest precepte consisteix en la disciplina jeràrquica inherent al contracte de treball, la convivència, l'harmonia i el respecte mutu en que han de desenvolupar-se les relacions personals entre els integrants de l'empresa, per raó de l'obligada comunitat que el treball crea entre les persones implicades en el procés productiu i finalment també protegeix la dignitat de la persona en general, dret fonamental de tots els integrants de la relació laboral, i que constitueix tant un dret com un deure bàsic per al treballador, que aquest darrer necessàriament ha de respectar. Quant al concret comportament típic que a través del mateix es sanciona, els maltractaments de paraula i faltes greus de respecte, han de ser enteses com aquelles expressions que puguin ser proferides envers una persona amb la finalitat d'ofendre la seva moralitat, el seu honor o que siguin vexatòries al respecte de la seva dignitat humana. No obstant, per a justificar l'acomiadament del treballador aquests maltractaments de paraula i faltes greus de respecte han de comportar un atac frontal a l'honor de la persona ofesa, amb entitat suficient per a entendre, raonablement, que afectarà la convivència en el treball i alhora és indispensable que l'actitud ofensiva del treballador sigui greu i culpable. En efecte, en atenció a la concepció subjectivista que impregna en el nostre ordenament la figura de l'acomiadament, hauran de valorar-se les circumstàncies que concorrien tals com, a títol il·lustratiu, el clima de tensió que podia existir entre ambdues parts (etc); i és que no totes les ofenses verbals mereixen la sanció de l'acomiadament sinó que aquesta es reservarà als supòsits en que s'ataqui injustament l'honor de les persones contra qui van proferides o estiguin destinades a ofendre'n la seva dignitat i sempre que les mateixes es realitzin en l'esfera del treball o amb ocasió d'aquest, però sense que pugui fixar-se de manera objectiva o apriorística, sinó que s'han de relacionar amb el context en que es van proferir. És per aquest motiu que l'ús ocasional d'expressions que poden ser qualificades d'inapropiades no poden traduir-se de manera inercial i sense més, en l'acomiadament del treballador, sanció aquesta que ha de reservar-se per als incompliments dotats d'una significació especial per raó de la seva gravetat, transcendència i injustificat i sempre que la culpabilitat en ressurti de manera flagrant o patent, i no quan es vegi atenuada per un moment d'ofuscació o d'ira inadequats però propis a un episodi de desfogament del treballador en reacció a una situació concurrent." I si traslladem aquesta doctrina al supòsit que ens ocupa, hem de concloure que en el moment en què es proferí l'insult per part del senyor Manzano, la situació era tensa, ja que els dos s'estaven insultant, segons afirmen els mateixos testimonis abans citats. A més, en la Sentència de 27-9-2019 (rotlle TSJC-131/2019) afegírem "La correspondència entre la sanció aplicada i la gravetat del comportament que es reprotxa al treballador haurà de ser verificada de manera individualitzada, al cas per cas, per la jurisdicció laboral, tenint en compte, d'una part la concreta conducta ofensiva en que l'assalariat ha incorregut (component objectiu) i per altra, l'adequació amb la sanció imposada especialment quan per a l'exercici del poder disciplinari, l'empresari gaudeix d'un ampli marge de maniobra quan a la graduació de les sancions segons la gravetat de la falta de que es tracti (cfr. art. 105 del CRL). I en aquesta activitat, la valoració dels components subjectius que han pogut intervenir en cada cas resulta transcendental, així per a determinar l'adequació de la sanció imposada, caldrà prestar especial atenció a les circumstàncies concurrents, com ara les expressions utilitzades, la inexistència de provocació prèvia, el context en que aquestes intervenien (····) i verificar així mateix si el concret comportament que s'imputa al treballador trenca de manera definitiva i irremeiable la convivència en l'empresa". En conseqüència, l'únic insult que s'ha acreditat que s'hagués proferit: "gilipolles" no revesteix de la gravetat suficient com per motivar l'acomiadament del treballador. I això sense perjudici de què el Tribunal Constitucional en l'Aute de data 12 de novembre de 2018 (Causa 2018-54- RE) hagués indicat que aquest concepte tenia una clara connotació vexatòria i un evident caràcter injuriós. I sense perjudici també de què aquest mateix insult més la imputació al treballador d'un consum continuat de productes estupefaents, hagués motivat en la sentència suara parcialment transcrita, la procedència de l'acomiadament disciplinari del treballador. Perquè en el cas objecte d'anàlisi ja hem dit que únicament s'ha pogut acreditar que el senyor Manzano proferís al seu subordinat l'insult de "gilipollas" en el marc d'una discussió en la que ambdós s'insultaven, sense que tampoc s'hagi acreditat que des d'aquest dia i fins el dia 1 de setembre de 2023, en què el treballador Manzano inicià les seves vacances i, doncs, hi continuà treballant, s'hagués perjudicat de forma irremeiable la convivència en l'empresa. Noti's que malgrat alguns treballadors van afirmar haver patit alguna situació violenta i desagradable amb el senyor Manzano, encara hi treballaven. Malgrat el caràcter reprovable d'aquesta actitud, la seva valoració en atenció també a les circumstàncies concurrents ens aboca a concloure que la mateixa no revesteix la gravetat suficient com per fonamentar l'acomiadament disciplinari del senyor Manzano. Setè.- Finalment i en relació a la valoració de les proves practicades, sobre tot de les proves testificals, ja hem actuat amb la cautela que exigeix el fet de tractar-se la major part de treballadors de l'empresa Olmo, tot i que com és ben sabut aquest extrem no és suficient per restar credibilitat als testimonis, que han de ser valorats de conformitat amb la sana crítica, per arribar al racional convenciment de què el testimoni ha declarat conforme a la veritat. Vuitè.- L'estimació del recurs d'apel·lació ha de comportar que l'acomiadament disciplinari efectuat sigui declarat injustificat i que la societat Olmo sigui condemnada a satisfer al senyor Manzano la suma reclamada de 17.799,50 EUR, que no ha estat contestada per la part recurrent, majorada amb els interessos legals des de la contesta a la demanda i que se n'efectuï la declaració a la CASS com peticionat. Novè.- L'estimació del recurs comporta també la imposició de les costes derivades de la instància a la part defenent, sense que hi hagi lloc a efectuar una especial imposició en relació al pagament de les costes generades en aquesta alçada. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Manzano contra la Sentència dictada en data 19 de març de 2024 pel senyor Batlle d'instància, que revoquem en el sentit d'establir que l'acomiadament disciplinari del senyor Manzano efectuat per la societat Olmo és improcedent, havent de ser condemnada la mateixa a satisfer-li la suma de 17.799,50 EUR, majorada amb els interessos legals produïts des de la contesta a la demanda, havent de declarar aquest import a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. SEGON.- Imposar a la part recorreguda el pagament de les costes ocasionades en la instància. TERCER.- No efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les costes generades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE