STSJAD ANDORRA, a 15 de febrer del 2024 - ROJ: STSJAD 167/2024
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé15 février 2024
Numéro228/2023
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD n° 167/2024, 15 février 2024 (ECLI:AD:TSJADAD:2024:167)
> Décision commentée : STSJAD n° 167/2024, 15 février 2024 (ECLI:AD:TSJADAD:2024:167) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La société Tejada a assigné la société Machado devant la Batllia (tribunal de première instance andorran) afin d'obtenir la nullité de quatre marques enregistrées par la défenderesse auprès de l'Office de la propriété intellectuelle (OMPA), dans les classes 32, 35 et 43 de la classification de Nice. À titre principal, la demanderesse invoquait la prohibition absolue de l'article 2, paragraphe 1, lettre a), de la loi sur les marques. À titre subsidiaire, elle fondait sa demande sur le conflit avec des droits antérieurs, au titre de l'article 3, paragraphes 1 et 2, lettre a), de la même loi, pour deux des marques seulement (n° 40660 et 40662). Elle sollicitait en outre la notification du jugement à l'OMPA aux fins d'inscription, sur le fondement de l'article 26, paragraphe 4, de la loi, sa publication dans un journal à diffusion nationale et la condamnation de la défenderesse aux dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur.
Par jugement du 27 juin 2023, la Batlle d'instància a fait droit à la demande pour les marques n° 40660 et 40662 et prononcé leur nullité. Elle n'a toutefois prononcé aucune condamnation aux dépens, chaque partie devant supporter ses propres frais. La demanderesse a interjeté appel, reprochant au premier juge une violation de l'article 350, paragraphe 1, du Code de procédure civile (CPC), qui consacre le principe du vaincu-payeur.
La Sala Civil du Tribunal superior de justícia (TSJ) était saisie du recours (rôle n° 228/2023). La défenderesse concluait à la confirmation du jugement et à la condamnation de l'appelante aux dépens d'appel.
Le juge de première instance avait justifié l'absence de condamnation par la complexité du registre des marques, dont l'OMPA avait autorisé l'enregistrement, en application de l'article 350, paragraphe 2, *in fine*, du CPC.
## Question de droit
La question posée était de savoir si la juridiction saisie d'une action en nullité de marques, accueillie en principe mais seulement pour une partie des signes contestés, pouvait écarter le principe du vaincu-payeur au motif de circonstances tenant à la complexité de l'affaire ou à l'existence de doutes de fait ou de droit, au sens de l'article 350, paragraphe 2, du CPC.
Cette question en comporte deux autres, qui structurent le raisonnement de la Cour :
- l'estimation d'une prétention seulement subsidiaire fait-elle obstacle à la condamnation aux dépens de la partie défenderesse ?
- le fait que l'OMPA ait enregistré les marques contestées constitue-t-il une circonstance de nature à justifier l'exception ?
## Solution et dispositif
Le Tribunal superior de justícia rappelle d'abord que la règle principale en matière de dépens est celle du vaincu-payeur, consacrée par l'article 350, paragraphe 1, du CPC et par une jurisprudence constante de la Cour (quatrième fondement de droit). Il relève que le débat porte exclusivement sur l'application de l'exception prévue par l'article 350, paragraphe 2, selon lequel le juge peut s'écarter de la règle lorsque « concorrin dubtes fàctics o jurídics o altres circumstàncies motivades que hagi apreciat el tribunal ». La Cour assimile cette exception à la *iusta causa litigandi* de sa jurisprudence, laquelle suppose des circonstances ex
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 15 de febrer del 2024 - ROJ: STSJAD 167/2024
STSJAD n° 167/2024, 15 février 2024 (ECLI:AD:TSJADAD:2024:167)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD n° 167/2024, 15 février 2024 (ECLI:AD:TSJADAD:2024:167) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société Tejada a assigné la société Machado devant la Batllia (tribunal de première instance andorran) afin d'obtenir la nullité de quatre marques enregistrées par la défenderesse auprès de l'Office de la propriété intellectuelle (OMPA), dans les classes 32, 35 et 43 de la classification de Nice. À titre principal, la demanderesse invoquait la prohibition absolue de l'article 2, paragraphe 1, lettre a), de la loi sur les marques. À titre subsidiaire, elle fondait sa demande sur le conflit avec des droits antérieurs, au titre de l'article 3, paragraphes 1 et 2, lettre a), de la même loi, pour deux des marques seulement (n° 40660 et 40662). Elle sollicitait en outre la notification du jugement à l'OMPA aux fins d'inscription, sur le fondement de l'article 26, paragraphe 4, de la loi, sa publication dans un journal à diffusion nationale et la condamnation de la défenderesse aux dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur.
Par jugement du 27 juin 2023, la Batlle d'instància a fait droit à la demande pour les marques n° 40660 et 40662 et prononcé leur nullité. Elle n'a toutefois prononcé aucune condamnation aux dépens, chaque partie devant supporter ses propres frais. La demanderesse a interjeté appel, reprochant au premier juge une violation de l'article 350, paragraphe 1, du Code de procédure civile (CPC), qui consacre le principe du vaincu-payeur.
La Sala Civil du Tribunal superior de justícia (TSJ) était saisie du recours (rôle n° 228/2023). La défenderesse concluait à la confirmation du jugement et à la condamnation de l'appelante aux dépens d'appel.
Le juge de première instance avait justifié l'absence de condamnation par la complexité du registre des marques, dont l'OMPA avait autorisé l'enregistrement, en application de l'article 350, paragraphe 2, in fine, du CPC.
Question de droit
La question posée était de savoir si la juridiction saisie d'une action en nullité de marques, accueillie en principe mais seulement pour une partie des signes contestés, pouvait écarter le principe du vaincu-payeur au motif de circonstances tenant à la complexité de l'affaire ou à l'existence de doutes de fait ou de droit, au sens de l'article 350, paragraphe 2, du CPC.
Cette question en comporte deux autres, qui structurent le raisonnement de la Cour :
l'estimation d'une prétention seulement subsidiaire fait-elle obstacle à la condamnation aux dépens de la partie défenderesse ?
le fait que l'OMPA ait enregistré les marques contestées constitue-t-il une circonstance de nature à justifier l'exception ?
Solution et dispositif
Le Tribunal superior de justícia rappelle d'abord que la règle principale en matière de dépens est celle du vaincu-payeur, consacrée par l'article 350, paragraphe 1, du CPC et par une jurisprudence constante de la Cour (quatrième fondement de droit). Il relève que le débat porte exclusivement sur l'application de l'exception prévue par l'article 350, paragraphe 2, selon lequel le juge peut s'écarter de la règle lorsque « concorrin dubtes fàctics o jurídics o altres circumstàncies motivades que hagi apreciat el tribunal ». La Cour assimile cette exception à la iusta causa litigandi de sa jurisprudence, laquelle suppose des circonstances ex
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000228/2023 ORIGEN: 1000157/2021 - 0
NIG: 5300542120210002011
PARTS:
Apel·lant: Tejada
Representant: Sra. Morales
Advocat: Sra. Daza
Apel·lat: Machado
Representant: Sr. Somoza
Advocat: Sra. Corbacho
OBJECTE: COSTES: principi general de venciment objectiu i excepcionalitat de l'aplicació del principi iusta causa litigandi per desplaçar-lo o mitigar-lo
SENTÈNCIA 000025/2024
Andorra la Vella, el 15 de febrer del 2024. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 29 de juliol de 2021, la representació processal de la societat Tejada interposà demanda contra la societat Machado tot sol·licitant que es declarés la nul·litat de les marques núm. 40660, 40661, 40662, 40663, respecte a les classes 32,35,43 de la classificació de Niça per haver incorregut el registre i concessió de les referides marques en la prohibició absoluta recollida en l'article 2 apartat 1 lletra a) de la llei de marques. Que, subsidiàriament, es declarés la nul·litat de les marques núm. 40660, i 40662, respecte a les classes 32,35 i 43 de la classificació de Niça, per concórrer totes els pressupostos legals contemplats a l'article 3 "conflicte amb drets anteriors", apartat 1 i 2 lletra a) de la llei de marques. Que, en cas d'estimació de qualsevol de les pretensions anteriors, l'autoritat judicial notifiqués la declaració de nul·litat a l'OMPA als efectes que aquesta última inscrigués la decisió amb indicació que els registres de marca eren nuls; tot això, en virtut del que s'estableix en l'article 26 apartat 4 de la llei de marques. Que es publiqués la sentència estimatòria en un diari de tirada nacional. Que es condemnés a Machado al pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris de l'advocada i procuradora.
2.- En data 28 d'octubre de 2021, la societat Machado contestà la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant la seva desestimació i la imposició de costes a l'agent, en tots els seus extrems.
3.- En data 27 de juny de 2023, la Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:
"DECIDEIXO
Primer.- Estimar la demanda efectuada per la part agent Tejada contra Machado i es declara la nul·litat de les marques núm. 40660 i 40662, respecte a les classes 32,35 i 43 de la classificació de Niça registrades a l'OMPA per concórrer totes els pressupostos legals contemplats a l'article 3 "conflicte amb drets anteriors", apartat 1 i 2 lletra a) de la llei de marques; que es notifiqui la declaració de nul·litat en l'OMPA a efectes que aquesta última inscrigui la decisió amb indicació que els registres de marca són nuls i que es publiqui la sentència estimatòria en un diari de tirada nacional.
Segon.- No fer especial condemna en costes processals, havent cadascuna de les parts de fer-se càrrec de les seves pròpies costes tant judicials com processals."
4.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Tejada en considerar, en síntesi, que la mateixa incorre en infracció de llei, en realitzar una apreciació jurídica errònia respecte al principi de venciment objectiu referendat a l'article 350.1 del Codi de procediment civil; tot sol·licitant la revocació del pronunciament relatiu a les costes i condemnant a la part vençuda al seu pagament, tot mantenint la resta de pronunciaments de la resolució impugnada.
5.- Per la seva banda, la societat Machado s'oposa al recurs interposat de contrari, tot sol·licitant la seva desestimació i la confirmació de la resolució impugnada, tot ratificant la no imposició de costes en primera instància i condemnant a l'apel·lant a satisfer les corresponents costes processals derivades de la segona instància.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat rau en la decisió continguda en la resolució impugnada i relativa a la manca d'aplicació del criteri del venciment objectiu per fonamentar la manca de condemna de la part defenent a satisfer les costes processals derivades de la demanda interposada per la part agent.
Segon.- La resolució d'instància considera que, tot i l'estimació de la demanda, la complexitat del registre de les marques que els registres administratius de l'OMPA havien autoritzat, justificava l'aplicació de l'article 350.2 in fine del Codi de procediment civil i, en conseqüència, no efectua una especial imposició de costes, havent-se de fer càrrec cada part de les seves pròpies.
En canvi, a l'entendre de la part recurrent en constituir l'apartat 2 de l'article 350 del Codi de procediment civil una excepció al principi general de venciment objectiu previst al seu apartat 1, havia d'haver estat interpretat de forma restrictiva. A banda de creure que la manca de motivació de la resolució en relació a la no aplicació del principi de venciment objectiu li genera indefensió, posa de relleu que si es parteix de la hipòtesi que la Batlle d'instància hagi apreciat la complexitat a la que es refereix en la seva resolució en el fet que l'OMPA hagués registrat les marques a la part defenent, cal tenir en compte que l'OMPA no efectua una valoració prèvia al moment de conferir registres sobre signes distintius, no evitant la situació de concurrència il·legítima de marques respecte a drets prèviament conferits. Fa referència a supòsits en els quals la càrrega d'assumir les despeses del procés en la instància l'ha de suportar la part a la que se li ordena la nul·litat marcaria per vulnerar drets registrals anteriors i incórrer en la prohibició legal de l'article 3 de la llei de marques.
Tercer.- Ja hem tingut ocasió de pronunciar-nos en relació a la condemna en costes en supòsits de desestimació de la pretensió principal de l'agent però d'estimació d'alguna de les peticions formulades amb caràcter alternatiu o subsidiari, en quin cas també s'ha d'aplicar la regla "victus victori" o del venciment objectiu (Aute dictat en el rotlle TSJC-223/2020).
Per tant, l'estimació de la pretensió plantejada a títol subsidiari no constitueix un impediment per a procedir a la condemna en costes de la part defenent.
Quart.- Ningú no discuteix que la regla principal en matèria d'imposició de la condemna a satisfer les costes, és la regla del venciment. Així ho hem establert de forma constant i també ha estat recollit per l'article 350.1 del Codi de procediment civil.
El que es discuteix és l'aplicabilitat de l'excepció a aquesta regla general, que avui recull l'article 350.2, en cas de què "concorrin dubtes fàctics o jurídics o altres circumstàncies motivades que hagi apreciat el tribunal". I precisament en relació a aquesta excepció que s'equipara a la iusta causa litigandi referida en la nostra jurisprudència, recordarem que aquesta concorre en circumstàncies excepcionals, derivades de la complexitat del cas o de l'existència de dubtes de fet o de dret. Vegis a títol d'exemple l'Aute dictat en rotlle TSJC-385/2019.
I, certament, en el present supòsit no s'aprecia una complexitat jurídica que permeti desplaçar el principi de venciment objectiu en matèria d'imposició del pagament de les costes judicials, en no haver restat especificada i no podent ser valorada en aquest sentit el registre de les marques objecte de litigi per part de l'OMPA, com bé posa de relleu la part apel·lant, en no comportar el mateix una anàlisi prèvia del fons del que puguin derivar-se dubtes raonables sobre la bondat de la pretensió exercida.
Cinquè.- Procedeix, en conseqüència l'estimació del recurs d'apel·lació interposat.
Sisè.- L'estimació del recurs comporta que no s'hagi d'efectuar un especial pronunciament en relació a les costes processals generades en aquesta alçada, de conformitat amb l'article 354.2 del Codi de procediment civil.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Tejada contra la Sentència dictada en data 27 de juny de 2023 per la senyora Batlle d'instància, que revoquem en el sentit d'establir que les costes generades en la instància han de ser abonades per la part defenent.
Segon.- No efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.