SENTÈNCIA 000046/2024 Andorra la Vella, el 20 de març del 2024. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- D'ençà mitjans del mes de juny del 2018, l'edifici CP situat al XXXX, pateix unes humitats que troben el seu punt d'origen en el vèrtex del seu mur lateral i la terrassa del pis 1-2 de l'edifici E (C/ C 21) que hi confronta. Aquestes humitats han malmès el mur exterior de l'edifici CP i el pis 1r-1a també ha experimentat danys de consideració. Considerant que la responsabilitat d'aquests danys era exclusivament atribuïble a la finca veïna, el dia 14-6-2019 la representació processal de la comunitat de propietaris de l'edifici CP formulava demanda contra la seva titular, Sra. Esteban i la seva companyia asseguradora (B), sol·licitant la condemna de la primera a reparar la causa de les filtracions descrites, i solidàriament la d'ambdues, a satisfer el cost de reparació dels danys soferts tant pels elements comuns com privatius (pis 1r-1ª) de l'edifici i a pagar la totalitat de les costes ocasionades derivades del present litigi. 2.- El 20-9-2019, la representació processal de la Sra. Esteban i de la companyia B, contestava la demanda articulada, sostenint en essència que l'origen del dany patit per la part demandant era atribuïble a l'edifici CP. En conseqüència, interessava que es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la comunitat demandant el pagament de les costes ocasionades. 3.- Els dies 11-10-2019 i 8-11-2019, les parts replicaven i duplicaven reiterant les mateixes pretensions que aquelles articulades en els seus escrits rectors. 4.- Una volta practicats els mitjans de prova considerats necessaris i pertinents i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, el dia 10-7-2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria: "Primer.- Estimar íntegrament la demanda interposada per la COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICI CP contra la Sra. Esteban i la companyia B. Segon.- Condemnar la Sra. Esteban a executar, a les seves costes, els treballs de reparació necessaris a la zona que conflueix la terrassa del pis 1r 2a de l'Edifici E amb la façana de l'Edifici CP i que s'han concretat al pressupost núm. 19509 elaborat per l'empresa L en data 30.05.2019 (foli 84), impermeabilitzant la zona degudament a fi que no ocasionin més filtracions i/o humitats a l'Edifici CP titularitat de la Comunitat agent. Tercer.- Condemnar la Sra. Esteban i la companyia B a abonar, solidàriament, a la Comunitat de propietaris agent l'import total de 6.258,92EUR en concepte d'indemnització pels danys ocasionats al pis 1r 1a escala A de l'Edifici CP. Quart.- Fer imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al darrer Fonament Jurídic de la present resolució judicial". 5.- La representació processal de la Sra. Esteban i de la companyia B formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, interessant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència en aquesta alçada, desestimant la demanda articulada de contrari, imposant a la part demandant, el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies, segons els motius de recurs que, de manera succinta, s'exposen seguidament. En primer lloc, considera que a la vista que el punt d'entrada de les filtracions que patia l'edifici CP es situava en el vèrtex que l'unia amb la terrassa propietat de la seva representada, necessàriament la seva causa no es podia atribuir a un defecte en la impermeabilització d'aquest element propietat de la Sra. E atès que ni els despatxos situats just a sota ni la façana de l'edifici E s'havia vist afectat. Respecte de la causa del sinistre es remetia a l'informe pericial del Sr. Pastor que l'atribuïa a una manca d'aïllament de la paret de l'edifici CP (deteriorament de l'arrebossat i tela asfàltica malmesa). Afegia que les causes de les filtracions eren múltiples: segons el perit judicial, els materials que conformaven la impermeabilització de la paret de l'edifici CP, havien assolit el final de vida útil constatant-se també l'absència de manteniment d'aquests elements per part de l'actora, tot descartant qualsevol participació causal en les filtracions patides atribuïble a l'embornal. Quant a l'atribució de responsabilitat realitzat, sosté que l'edifici E s'havia construït abans que l'edifici CP, de manera que el promotor d'aquest darrer juxtaposà directament l'edificació sobre la terrassa de l'edifici E, sense assegurar-se d'implementar les mesures necessàries per evitar filtracions d'aigua, negant altra intervenció que aquella ma de pintura que es va aplicar en una part de la paret, sense que des de la data de construcció d'ambdós edificis s'hagués efectuat cap mena d'actuació en el vèrtex origen de les infiltracions d'aigua objecte del procediment. En definitiva, considera que la causa exclusiva del sinistre examinat era directament atribuïble a la part demandant per raó de la manca de manteniment de la seva paret. També, referint-se a la LGOTU (art. 127) i al Reglament de Construcció de 26-2- 2023 (art. 54), mantenia que els propietaris d'edificacions havien de vetllar perquè les mateixes resultessin impermeables enfront d'infiltracions amb independència del seu origen. 6.- La representació processal de la comunitat de propietaris de l'edifici CP s'oposa al recurs d'apel·lació articulat, sol·licitant la seva desestimació amb confirmació íntegra de la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles. Amb aquesta finalitat argumenta que la causa de les filtracions sofertes es troba en un element de la terrassa, i més concretament el mal estat de la tela asfàltica, fins al punt que no té cap mena de consistència. Respecte d'aquest element relata que s'hauria instal·lat quan es va impermeabilitzar la terrassa de l'edifici E, inserint-se a l'interior de la paret de l'edifici CP. En aquest sentit, es remet a l'informe pericial realitzat quan indica que la tela indicada pertanyia a la terrassa del pis 1r-2ª de l'edifici E, eventualitat davant de la qual resultaria inqüestionable la responsabilitat de la part demandada. FONAMENTS DE DRET Primer.- L'objecte de la present resolució exigeix determinar si la responsabilitat de les infiltracions d'aigua que l'edifici CP (C 00) pateix en un dels seus murs exteriors i que afecten també l'apartament 1r-1ª, s'ha d'atribuir a la propietària de l'edifici veí: Sra. Esteban. La Sentència dictada pel Tribunal de Batlles es decanta per una resposta afirmativa argumentant, sobre la base dels informes dels perits Srs. Sancho i Vives, que la causa de les infiltracions d'aigua era atribuïble a la manca de realització dels treballs escaients per part de la Sra. Esteban per a evitar-los. I és contra aquesta conclusió que s'alça la part recurrent en atenció als arguments que ja hem tingut ocasió de destacar i que examinarem seguidament. Segon.- La representació processal de la COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICI CP fonamentava les seves pretensions en una acció en responsabilitat extracontractual, respecte de la qual hem tingut ocasió de recordar de manera reiterada que: "El triomf d'una acció de responsabilitat extracontractual o aquiliana requereix la concurrència dels pressupòsits següents. Segons la jurisprudència d'aquest Tribunal cal l'existència d'una acció o omissió, la producció d'un dany, el nexe causal entre l'acció o omissió i el dany produït i la culpa o negligència per part de qui ha ocasionat el dany (l'existència d'un fet danyós, la producció d'un dany, la culpa de l'autor del dany, la relació de causalitat entre el fet i el dany (SSTSJA 23- 10-1997, 14-5-1998, 22-12-1999 i 30-11-2000). I convé advertir també que, a diferència del que succeeix en altres ordenaments jurídics, que operen amb criteris d'imputació objectius de la responsabilitat, li correspon a la part agent l'acreditació de tots aquests extrems com a fets constitutius de la seva pretensió (Sentència de 17-7-2003, rotlle TSJC-33/03). I és respecte del primer dels indicats requisits en què es fonamenta el recurs d'apel·lació atès que la part recurrent sosté que la causa origen de les infiltracions d'aigua que patia l'edifici CP era exclusivament atribuïbles a la comunitat demandant, sense que se li pogués exigir, un dèbit de manteniment qualsevol respecte d'aquest element, el que suposarà revisar en aquesta alçada la valoració de la prova practicada en la instància. En relació amb aquesta qüestió, la conclusió assolida pel Tribunal de Batlles es recolza en una valoració conjunta dels elements de prova practicats i ajustada als paràmetres de la sana crítica, rectors en aquest àmbit. En efecte, els tres perits intervinents en les actuacions coincideixen en la causa directa, eficient, responsable de les infiltracions d'aigua, situant- la tots ells en la zona del vèrtex existent entre la terrada de l'edifici E i la paret de l'edifici CP que s'hi adossa. Concretament, s'indica que les infiltracions patides obeeixen al cúmul de dues circumstàncies: 1) la degradació de l'arrebossat de la paret de l'edifici CP i 2) la tela asfàltica que passa per l'interior de la paret de l'edifici CP que es troba malmesa. Ressaltarem que la combinació d'aquests factors resulta inqüestionable, atès que fins i tot va ser apreciada per la Batlle que realitzava la inspecció ocular, a través d'aquell forat o "cata" realitzada pel perit de la part demandant, Sr. Sancho. Ara bé, tot admetent sense lloc a discrepàncies la causa eficient que originava el dany patit per l'edifici CP, la controvèrsia entre les parts es situava en la responsabilitat del manteniment sobre aquest element atès que mentre la comunitat demandant l'atribueix a la titular de la terrassa, la representació processal de la Sra. Esteban i de la seva companyia asseguradora, afirma que aquest element formava part integrant de l'aïllament de la paret de l'edifici CP, sense que, per tant, res es pogués retreure a la propietària de la terrassa. Sobre aquesta qüestió, el Tribunal de Batlles fa seves les conclusions del perit de la part actora Sr. Sancho i del perit judicial, quan afirmen respecte de la tela asfàltica, que es tracta d'un element de l'estanquitat de la terrassa, sense ser un element propi de l'edifici CP. La part recurrent no obstant discrepa d'aquesta afirmació insistint en el fet que es tractava d'un element de la paret de l'edifici de la part demandant, recolzant-se en les afirmacions contingudes en la pericial de part realitzada pel Sr. Pastor. Respecte d'aquest mitjà de prova però, no ens pot passar per alt que el seu autor visitava els llocs el dia 30-10-2018 (foli 93), sense que pogués tenir en compte el resultat de la "cata" que es va realitzar amb posterioritat el dia el 22-11-2018 a iniciativa del perit de la part demandant Sr. Sancho (folis 56 i ss). Va ser en base de la "cata" realitzada, que el perit de la part demandant no tan sols va poder-se cerciorar respecte de la causa concreta del dany sinó també li va permetre assegurar, especialment en el decurs de la prova testifical practicada, que la tela asfàltica sortia de la terrassa de l'edifici Carmen, remuntant la paret de l'edifici CP. Aquesta mateixa conclusió l'assolia el perit judicial també en base a la mateixa informació. Atesa la claredat de les conclusions assolides pels perits Srs. Sancho i Vives, la part demandada no podia negar la responsabilitat de la Sra. Esteban segons un informe pericial elaborat, especialment quan aquest no ha tingut en consideració altres elements objectius més precisos. A partir del moment en què s'ha de considerar que la tesi de la part demandant es trobava justificada, corresponia a la part demandada desautoritzar la seva responsabilitat en el sinistre esdevingut. Per això podia fins i tot en el decurs de la inspecció ocular practicada, justificar que la tela asfàltica malmesa no sortia de la terrassa i es trobava totalment integrada en la paret de l'edifici CP a través de la pròpia "cata" existent. Cap element de prova obra en les actuacions que desautoritzi les conclusions dels altres perits en què el Tribunal de Batlles ha recolzat les seves conclusions, i en aquesta eventualitat res es pot retreure a la resolució dictada. Tercer.- La part recurrent també discrepa del fet que la resolució dictada no valorés que l'edifici E s'havia bastit abans que l'edifici CP, sostenint d'alguna manera que corresponia als promotors d'aquest darrer prendre les mesures precautòries de seguretat més elementals per tal d'assegurar que l'edifici bastit resultés aïllat, remetent-se per això en diferents previsions de la LGOTU i del Reglament de Construcció que avalarien la seva postura. L'argument que en aquest sentit la representació processal de les parts recurrents introdueix es fonamenta en les indicacions contingudes en l'informe del perit judicial (foli 158) on es precisa que l'any d'autorització de la construcció de l'edifici E va ser l'any 1969 i l'edifici CP el 1973. Cal insistir, però que es tracta de l'any d'autorització de la construcció, desconeixent- se la data en què les obres es podien efectuar, que és allò que la part demandada havia d'acreditar en tractar-se d'un argument que recolzava la seva postura. En tot cas, ressaltarem que mercès la prova sol·licitada per la part actora, tenia l'oportunitat de justificar-ho, sense que ho hagi fet al·legant per això no haver pogut aconseguir la informació demanada. Quant a les indicacions que efectua respecte de les previsions de la LGOTU i del Reglament de Construcció, destacarem que es tracta de normes legals de l'any 2000 i 2003 respectivament que van entrar en vigor 30 anys més tard que els edificis de referència fossin bastits, sense que les seves previsions puguin incidir en l'assumpte examinat i que en tot cas, no invaliden la causa específica de les infiltracions que ja hem tingut ocasió d'apuntar. Quart.- En atenció a tot el que ha estat exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Esteban i la companyia B contra la Sentència 43/2023 dictada pel Tribunal de Batlles el dia 10-7-2023 que confirmem íntegrament. En mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC, imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Esteban i la companyia B contra la Sentència 43/2023 dictada pel Tribunal de Batlles el dia 10-7-2023 que confirmem íntegrament. Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE