SENTÈNCIA 000114/2024 Andorra la Vella, a 11 de juny del 2024. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El Sr. Toll moria el 29-9-2016 a XXXX, essent de nacionalitat francesa i d'estat civil casat, amb la Sra. Raya. Amb anterioritat, el Sr. Toll havia estat casat amb la Sra. Blasco, fruit de quina unió naixia, el 23-2-1958, la Sra. Marcos. Aquest primer matrimoni es dissolia per causa de divorci per decisió del TGI de Grenoble de 4-2-1963, si bé existeix una decisió de 9-2-1962, pronunciant la separació dels litigants. No es discuteix entre els litigants que d'ençà d'aquestes darreres dates, el Sr. Toll no havia tingut cap mena de contacte amb la seva filla. La successió del Sr. Toll es regula pel testament atorgat davant del Notari el dia 29-3-2000 que preveu: "Primera.- Faig constar que vaig néixer a REIGNAC-SUR-INDRE (Indre et Loire - França) en la data dalt indicada, fill de A, vivent, i P, difunta, que vaig estar casat en primeres núpcies amb la senyora Blasco, matrimoni que fou dissolt per causa de divorci; que actualment estic casat en segones núpcies amb la senyora Raya, i que he tingut una filla que es diu Marcos, de la qual no en tinc noticies des de fa més de quaranta anys. Segona.- A resultes de la manca de relació durant tots aquests anys i pel cas que la llei aplicable a la meva successió m'ho permeti, és la meva voluntat no deixar absolutament res a la meva filla esmentada. No obstant, si per imperatiu legal i en contra de la meva voluntat em veig obligat a deixar-li una part de la meva herència, vull que aquesta part sigui el més reduïda possible. Tercera.- De tots els restants béns i drets que deixaré en morir n'institueixo hereva universal a la meva esposa Raya". La Sra. Raya acceptava l'herència del difunt Sr. Toll el dia 13-9-2017. 2.- No havent obtingut cap mena de dret successori en l'herència del seu progenitor, el dia 24-3-2022 la representació processal de la Sra. Calatayud articulava una demanda contra la Sra. Raya, sol·licitant es dictés sentència condemnant aquesta darrera a satisfer a la seva representada l'import de 47.386,23 EUR més el 50 % del valor de tots els altres béns i drets acreditats en el període probatori que pertanyien al difunt en el moment del seu decés, ja sigui a títol individual, conjunt amb terceres persones, o a nom de la defenent, adquirits durant el matrimoni, si es confirma en aquest darrer cas el règim econòmic matrimonial de comunitat de béns, més els interessos legals a partir de la data de la defunció, i les costes processals d'aquesta part, honoraris d'advocat i de procurador i eventuals pèrits. 3.- El 7-6-2022, la representació processal de la Sra. Raya, contestava la demanda articulada sol·licitant es dictés Sentència, establint: 1) en primer lloc i en tot cas: a) que el dret aplicable a la successió del Sr. Toll era l'andorrà i que, b) es declari que el matrimoni entre els Srs. Raya i Toll era regit pel dret andorrà i que el règim econòmic era de separació de béns. 2) En segon lloc, i de forma principal, que es desestimi en tots els seus extrems, la demanda interposada pels motius exposats en el cos del present escrit i subsidiàriament en el negat cas que es pogués considerar que la Sra. Calatayud té dret a la legítima respecte de la successió del seu pare, esqueia aplicar el dret andorrà i que, per consegüent, la legitima sigui fixada segons les normes de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort (LS) i Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995 pel que fa al règim econòmic matrimonial. Tot això amb la imposició a la part agent de les costes judicials causades, incloses les derivades de la intervenció d'advocat i procurador. 4.- Seguit el procediment pels seus tràmits, el dia 21-7-2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria: "Estimar la demanda interposada per la Sra. Calatayud ep. B contra la Sra. Raya i, en els seus mèrits: Primer.- Declarar que la llei aplicable a la successió del difunt Sr. Toll és, per excepció, la llei andorrana; i que el règim matrimonial que regia els consorts era el de separació de béns de dret andorrà. Segon.- Declarar injust el desheretament previst a la clàusula testamentària objecte dels presents autes, el que dona dret a la part actora, filla del causant, a exigir la llegítima segons preveu l'article 282.2 LS. Tercer.- Declarar que la llegítima que correspon a la part agent és la quarta part de la quantitat base segons allò disposat a l'article 267 LS, i que haurà de determinar-se de forma amistosa -si necessari mitjançant un procés de mediació tal i com clama l'article 1 CPC- o, en darrera instància, via judicial en procediment a part. Quart.- No fer especial condemna en costes". 5.- Ambdues parts litigants s'alcen contra aquesta decisió, interessant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència acollint les seves pretensions inicials segons els arguments que més endavant indicarem, imposant a la contrapart el pagament de les costes ocasionades. 6.- Per Aute de 26-2-2024 es decidia no admetre en aquesta alçada, la pràctica de les proves sol·licitades per la Sra. Calatayud, declarant que no resultava necessària per a la resolució del recurs articulat, la celebració de vista oral. 7.- Per Providència de data 30-4-2024, s'ha requerit els litigants per tal que es pronunciïn respecte de l'eventual caducitat de l'acció en impugnació del desheretament que preveu l'article 281.3 de la Llei 46/2014 de la Successió per causa de mort, que la Batlle ha considerat aplicable a la successió del Sr. Toll, el què les representacions processals de les parts han fet per escrits de 7 i 8 de maig del 2024. FONAMENTS DE DRET Primer.- L'objecte principal del present recurs ho és en relació amb l'eficàcia de la clàusula de desheretament prevista en el testament atorgat pel Sr. Toll respecte de la seva filla Sra. Calatayud. La resolució d'aquesta qüestió suscita altres qüestions perifèriques de pronunciament necessari, tals com la determinació de la Llei aplicable a la successió (no podem perdre de perspectiva que a diferència del dret andorrà, el dret francès corresponent a la nacionalitat del causant no admet el desheretament dels fills) i en cas de considerar-se d'aplicació la Llei andorrana, determinar si el desheretament descrit era injust, havent no obstant per això de pronunciar-nos prèviament respecte de la caducitat de l'acció en impugnació, de desheretament que es preveu en l'art. 283.3 de la Llei 46/2014 de la Successió per causa de mort. D'altra part, la part demandant pretén portar el debat al torn del concret règim econòmic del matrimoni contret entre el causant i la Sra. Raya (separació de béns vs "communauté réduite aux acquêts") de pronunciament necessari per a determinar el cabal relicte de l'herència del causant, entès com el conjunt de béns i drets i determinar l'import de la legítima aplicable (25% si resulta aplicable la Llei andorrana o 50% si es considera que la successió del Sr. Toll es regia par la seva Llei nacional en ser la Sra. Calatayud filla única del causant). L'òrgan judicial d'instància considera que la Llei aplicable a la successió era l'andorrana, essent el règim aplicable al matrimoni contret amb la demandada el de la separació de béns. Això no obstant, qualifica el desheretament realitzat pel Sr. Toll en relació amb la seva filla d'injust, reconeixent a la part demandant el dret a obtenir una quarta part de la quantitat base de la successió del seu pare, segons es contempla en l'art. 267 de la Llei de Successions a determinar, sigui mitjançant el procediment de mediació o en cas de no reeixir aquest en procediment judicial a part. I és contra aquest pronunciament que s'alcen ambdues parts litigants sobre la base dels motius de recurs que seguidament s'analitzen. Segon.- En primer lloc, la representació processal de la Sra. Calatayud insisteix en aquesta alçada, en la pràctica de totes les proves que en el decurs de l'audiència prèvia van ser desestimades per la Batlle coneixedora de les actuacions. Per Aute de 26-2-2024 ja ens vàrem pronunciar en sentit negatiu. Ara bé, amb la finalitat d'intentar persuadir la part, hem d'indicar que la prova sol·licitada, pretenia justificar el patrimoni que el causant i la seva esposa tenien a Andorra i a l'Estat Francès, amb la finalitat de liquidar el règim econòmic del matrimoni i posteriorment determinar l'import de la legítima que li podia correspondre. Això no obstant, no podem ometre que en el testament rector de la seva successió, el causant preveia una causa de desheretament de la seva filla, clàusula aquesta que en l'eventualitat de considerar-se d'aplicació a la successió el dret andorrà i resultar la mateixa eficaç, li impediria tenir cap mena de dret en la successió del seu pare. En aquest sentit, en l'Aute de 18-1-2024, rotlle TSJC-121/2023 sosteníem que: "de la regulació de la figura del desheretament que realitza la Llei 46/2014 de la Successió per causa de mort (art. 278 i ss), s'infereix que per regla general el desheretament produeix efectes mentre no se'n declari el seu caràcter injust a través d'una acció en impugnació (art. 281) mitjançant Sentència ferma. En aquesta eventualitat, el desheretament realitzat pel difunt Sr. Rius respecte de la seva filla, la priva, almenys en aquests moments, de qualsevol dret en l'herència del seu pare, el què inclou també la legítima, quin dret no naixerà fins que es declari que ha estat desheretada injustament (art. 282.2)". En tal eventualitat, per mentre no es descarti mitjançant Sentència definitiva que la Llei andorrana no resulta aplicable, o que el desheretament realitzat pel causant era injustificat, no es podia reconèixer el dret a la part demandant d'obtenir la informació que interessava respecte del patrimoni del causant o la seva esposa. Tercer.- Determinació de la Llei aplicable a la Successió del Sr. Toll. El primer motiu del recurs que la representació processal de la Sra. Calatayud articula ho és en relació amb la consideració que la Llei aplicable a la successió del Sr. Toll era l'andorrana. Concretament, refereix que el causant era de nacionalitat francesa i que si bé en mèrits dels articles 20 i 21.2 del Reglament UE 650/2012 la Llei aplicable, la llei aplicable era de l'Estat on el causant tingués la seva residència habitual al moment del decés, considera que la Llei andorrana reenviava a la Llei nacional, admetent-ho el reglament esmentat en l'art. 34. D'altra banda, considera que el recurs a la Disposició Addicional Primera, apartat 2.2 de la Llei 46/2014 de la Successió per Causa de Mort no resultava vàlid, en no reenviar a la norma d'un estat membre sinó a l'andorrana, especialment quan la seva aplicació ho era amb caràcter excepcional. També, referia que l'adversa no havia proveït cap mena de prova encaminada a demostrar que era a Andorra on es trobava el centre d'interessos del Sr. Toll i que, en canvi, resultava acreditat que l'únic bé que existia a Andorra era un compte bancari en una entitat francesa. Referia que s'havia casat a França i que en tot moment va mantenir la nacionalitat d'origen, tenint diferents béns a França segons admetia la part adversa. La part recurrent esmerça una part important del seu recurs en defensar l'aplicació del Reglament UE 650/2012 conegut com a Reglament europeu de successions, considerant que en mèrits de les regles de reenviament que es preveien en l'article 34, la Llei Francesa resultava d'aplicació, sense que el criteri relatiu a la vinculació més gran amb Andorra (art. 21.2 del Reglament) resultés adequat, en reenviar a una norma que no era la d'un estat membre sinó a l'andorrana. Aquest argument no pot però prosperar. En efecte, com la resolució recorreguda destaca citant el nostre Aute de 17-1-2022 (rotlle TSJC- 311/2021), Andorra ni ha ratificat cap mena de conveni internacional en matèria successòria ni es troba associada a la UE, de manera que, les normes de conflicte internacional que s'apliquen en l'àmbit en què intervenim, són només aquelles que es preveuen la Disposició Addicional Primera, de la Llei 46/2014 del 18 de desembre, de la successió per causa de mort (Normes de dret internacional privat). Aquest precepte resa: "1. Tribunal competent: Els tribunals de l'Estat andorrà són competents per a resoldre sobre la totalitat de la successió per causa de mort, quan la llei personal del causant en el moment de la mort sigui l'andorrana. Els tribunals andorrans també són competents en els supòsits en què el causant tingués en el moment de la seva defunció el domicili i la residència al Principat d'Andorra i també quan fos titular de béns o drets situats al Principat d'Andorra. 2. Llei aplicable La llei aplicable a la totalitat de la successió és la llei personal del causant, determinada per la nacionalitat, en el moment de la mort. En cas que, excepcionalment, resulti clarament de totes les circumstàncies del cas que, en el moment de la mort, el causant tenia un vincle manifestament més estret amb un Estat diferent d'aquell la llei del qual sigui aplicable segons l'apartat anterior, la llei aplicable a la successió serà la d'aquest altre Estat". Respecte de la Llei aplicable, el legislador andorrà s'aparta de les previsions del Reglament UE 650/2012, i ho fa de manera conscient, indicant en l'exposició de motius "es desestima el criteri de la residència habitual com a punt de connexió únic, com també la possibilitat d'elecció de la Llei aplicable. De tota manera, es reconeix l'aplicació de fet de la Llei derivada de la residència habitual segons les circumstàncies del cas". L'aplicació d'aquest criteri general comportaria en el supòsit examinat l'aplicació de la Llei francesa. Ara bé, no podem ometre que la mateixa Llei contempla un criteri excepcional, admetent l'aplicació de la Llei d'altre Estat si s'acredita que el causant tenia amb aquest, un vincle més estret que amb l'Estat respecte del qual ostenta la nacionalitat, amb el benentès que res obsta a què la Llei d'aplicació pugui ser l'andorrana i que pugui correspondre a la del seu lloc de residència, tal com s'exposa en l'exposició de motius ja referida. Convindrà des d'aquesta perspectiva revisar la valoració de la prova efectuada per la jutgadora "a quo" quan considera que el vincle que tenia el Sr. Toll amb Andorra era més intens que aquell que podia tenir amb el seu estat d'origen. I la conclusió que assolim resulta idèntica. En efecte, no es pot perdre de perspectiva que les parts litigants admeten que el causant residia habitualment a Andorra des de feia més de 40 anys, indret on va desenvolupar la seva activitat professional (regentava un negoci de restauració) i on vivia amb la seva esposa. En aquesta eventualitat, s'ha de considerar que era a Andorra on el causant tenia el seu nucli central de relacions socials, i on es localitzava el seu centre de vida personal i familiar, sense que es pugui considerar que, al marge de la seva nacionalitat, concorri cap element de connexió amb França. En efecte, l'existència de comptes corrents oberts a "La Banque Postale" resulta irrellevant a partir del moment en què aquest fet no caracteritza per si sol una relació especial amb França amb l'afegit que malgrat que es pugui tractar d'un establiment francès, resulta notori que l'operativa en els comptes des d'Andorra, pot efectuar-se a través de "La Poste". Quant al fet que pogués contreure matrimoni civil amb la demandada a França l'any 1973, sembla obeir més aviat al context jurídic que existia a Andorra que no pas a la voluntat d'establir un vincle qualsevol amb França. En efecte, el matrimoni civil no va ser admès a Andorra fins a la Llei Qualificada del Matrimoni de 30-6-1995, i fins a la data a Andorra només es contemplava el matrimoni canònic. Aquesta forma matrimonial no tenia per què correspondre a la voluntat dels consorts o fins i tot podia resultar inviable en cas que el primer matrimoni del Sr. Toll ja ho hagués estat sota aquesta modalitat, el que explicaria que el matrimoni civil intervingués a França. Tampoc suposa un obstacle a l'aplicació de la Llei andorrana al supòsit examinat, el fet que el legislador s'hi refereixi com un criteri extraordinari: malgrat que el criteri general sigui el de la nacionalitat del causant, quan concorren els elements que permeten recórrer al criteri alternatiu, com aquí és el cas, el que s'efectua és una aplicació exacta de la Llei pel supòsit que s'hi contempla. D'acord amb tot el que ha estat exposat, convindrà desestimar el recurs d'apel·lació que s'articula respecte de la Llei aplicable a la successió del Sr. Toll confirmant-se que aquesta serà l'andorrana. Quart.- Eficàcia de la clàusula de desheretament continguda en el testament atorgat pel Sr. Toll respecte de la seva filla. Si bé el segon motiu del recurs que la part recurrent plantejava ho era respecte de la determinació del règim econòmic matrimonial existent entre el causant i la demandada, per raons sistemàtiques, examinarem abans l'èxit del motiu del recurs que la representació processal de la Sra. Raya articula sobre la decisió de considerar injustificat el desheretament de la Sra. Calatayud. En efecte, el triomf d'aquest motiu del recurs suposaria no reconèixer cap mena de dret a aquesta darrera (tampoc legitimaris) sobre l'herència del seu progenitor, eventualitat en la qual la determinació del règim econòmic matrimonial resultaria inútil. Endinsant-nos en l'anàlisi d'aquesta qüestió, començarem per indicar que la clàusula segona del testament del causant preveu "a resultes de la manca de relació durant tots aquests anys i pel cas que la Llei aplicable a la meva successió m'ho permeti, és la meva voluntat no deixar absolutament res a la meva filla esmentada" (en la clàusula anterior identificava la Sra. ENTITY_10). Aquesta clàusula resulta molt clara i a través seu el causant pretenia privar la seva filla de qualsevol mena de dret en la globalitat de la seva successió, precisió aquesta que inexorablement afecta també la legítima que, intervé sobre una part del patrimoni del causant, erigint-se com una clàusula de desheretament. I no invalida aquest pronunciament el fet que el Sr. Toll preveiés un règim subsidiari en cas que la legislació aplicable no li permetés desheretar la seva filla, atès que en definitiva la Llei andorrana aplicable si que ho contempla. Abans d'examinar, els diferents arguments esgrimits per les parts litigants, convé ressaltar que la Llei 46/2014 de la Successió per causa de mort, contempla una acció específica d'impugnació del desheretament (art. 281), la qual es troba sotmesa a un termini de caducitat de 4 anys. Tractant-se d'un termini de caducitat (no de prescripció) la seva eventual concurrència ha de ser verificada d'ofici pels Tribunals. En efecte, (TSJC-291/09): "Prescripció i caducitat són dues institucions diferents encara que cadascuna té per objecte limitar l'exercici dels drets i pertinents accions. En front del caràcter complex de la prescripció que ha donat lloc a una abundant jurisprudència, la caducitat es caracteritzà per la seva simplicitat i facilitat de comprovació per quan es basa i fonamenta en l'element fix i objectiu del transcurs del temps o termini normativament determinat. Per tant, no essent possible ni la seva interrupció, ni la seva suspensió, ni la seva renúncia, ni la seva modificació, contràriament a la prescripció, pot ésser estimada i aplicada ex oficio, ja que és suficient que el Tribunal comprovi si l'exercici del dret o de l'acció que es pretén, s'hagi presentat dintre del temps de vigència, o pel contrari, per haver transcorregut, s'han d'estimar caducats. En conseqüència, encara que la caducitat no hagi estat invocada per les parts, la seva pròpia naturalesa fa que pot ésser estimada i declarada d'ofici, per iniciativa del Tribunal". En qualsevol cas, hem de ressaltar que amb la finalitat d'assegurar el dret d'audiència de les parts, per Providència de 30-4-2024, se'ls atorgava un tràmit específic per tal que es poguessin pronunciar respecte d'aquesta qüestió. L'òrgan d'instància considera que malgrat que l'acció per impugnació de desheretament es trobava afectada de caducitat, "aquesta caducitat no eximeix el Tribunal de verificar, tanmateix, si el desheretament contingut en el testament del causant és ajustat a dret, és a dir si compleix els requisits de forma; si ha quedat provada la certesa de la causa i si no hi ha hagut reconciliació o perdó". Aquest raonament no el podem compartir. En efecte, el caràcter injustificat d'un desheretament no és una qüestió d'ordre públic que hagi de ser controlada d'ofici pels Tribunals, sinó que només podrà fer-se efectiva si les parts legitimades per a fer-ho exerciten l'acció en impugnació que la Llei preveu expressament amb aquesta finalitat, en el termini per a fer-ho vàlidament (vegeu en aquest sentit el nostre Aute de 18-1-2024, rotlle TSJC-121/2023 a què ja ens hem pogut referir amb anterioritat). En el present supòsit, la representació processal de la Sra. Calatayud en el seu escrit de 8-5-2023 s'ha oposat enèrgicament a que es pugui apreciar l'eventual caducitat de l'acció en impugnació del desheretament argüint que el debat processal sobre aquesta qüestió no s'havia produït en cap moment en la instància, i que la seva eventual apreciació menystindria el principi de seguretat jurídica i d'igualtat d'armes processals. Respecte d'aquestes indicacions no podem fer més que insistir respecte del què ja hem pogut indicar: la caducitat, a diferència del què succeeix per la prescripció, resulta apreciable d'ofici pels Tribunals (TSJC-291/09), atès que "és tracta d'una noció d'ordre públic i no de la pretensió d'una part" (Aute del Tribunal Constitucional d'11-10-2023, causes 2023-61 i 64-RE). D'altra banda, en aquesta alçada s'ha donat a ambdues parts litigants un termini per tal que es poguessin pronunciar respecte d'aquesta qüestió, permetent-los introduir quantes indicacions de fet i de dret poguessin considerar oportunes al seu respecte, sense que per tant tampoc s'hagi produït cap mena de desigualtat d'armes processals. La representació processal de la Sra. Calatayud també sosté que la clàusula de constant referència mai hauria estat aplicada i no hauria estat mai en vigor i que fins i tot el Notari encarregat de l'acte d'acceptació de la successió, hauria advertit la demandada de la necessitat de lliurar la legítima, tenint per tant aquesta clàusula per nul·la. Començarem per aquesta darrera qüestió, assenyalant que si bé el Notari feia a la Sra. Raya "les reserves i els advertiments legals oportuns i l'he informat del relatiu als drets legitimaris dels fills del causant" (foli 27), s'aprecia per la seva pròpia redacció, que es tracta d'una clàusula d'estil, que en cap cas contempla la nul·litat de clàusula de desheretament com pretén la part. Quant a l'eficàcia d'aquesta clàusula, la pròpia conducta de la Sra. Raya confirma la voluntat de res entregar a la Sra. Calatayud en relació als béns que integraven la successió del causant, abocant aquesta darrera a instar una acció judicial. En darrer lloc la representació processal de la Sra. Calatayud sosté que la nostra Llei a l'obertura de la successió era clara i que l'adversa no podia pretendre canviar-la de manera retroactiva, ni tampoc aplicar legislació o jurisprudència estrangera. Aquest argument no pot reeixir per les raons següents. El dia 29-9-2016 en què ocorria l'òbit del Sr. Toll, la Llei 46/2014 de la successió per causa de mort estava en vigor (de fet ho era des del dia 1-1-2016, en mèrits de la seva disposició final segona). En aquesta situació, la Disposició transitòria segona de la Llei preveia: "Els testaments, els codicils i les memòries testamentàries atorgats d'acord amb la legislació anterior són vàlids si compleixen les formes que s'hi exigien. Amb tot, si han de regir una successió oberta després de l'entrada en vigor d'aquesta llei, també són vàlids si s'ajusten a les seves exigències formals i materials". La institució del desheretament ja es preveia en el règim successori anterior (Novel·la 115, capítol III relacionada amb les disposicions de l'Usatge Exheredere, Llibre VI, Títol III del Volum Ier de les Constitucions i altres drets de Catalunya), i la seva regulació resultava des d'una perspectiva material similar a la present, sense que per tant es pugui considerar que la vulneració als drets que invoca la part per una pretesa retroacció de la norma. Quant a l'aplicació de Llei o jurisprudència estrangera que refereix la representació processal del Sr. Toll aquesta no ho ha estat en el supòsit examinat. Si el conjunt d'aquestes indicacions, es trasllada al supòsit concret que s'examina, s'imposa considerar que l'acció en impugnació de desheretament es troba afectada de caducitat. En efecte, el Sr. Toll moria el 29-9-2016 i la demanda que ha originat el procediment intervenia el 24- 3-2022 això és, una volta transcorregut el termini de 4 anys que tenia per a fer-ho. En qualsevol cas, resulta irrellevant que la mateixa hagués tingut un coneixement tardà de la defunció del seu pare atès que la Llei fixa, el termini "a quo" iniciador del còmput de la caducitat en la data de l'òbit del causant i no en la data en què el desheretat n'hauria pogut tenir coneixement, el tot amb una manifesta voluntat d'assegurar la necessària seguretat jurídica. A partir del moment en què la clàusula de desheretament no ha estat vàlidament discutida per la Sra. Calatayud en el termini previst en la Llei per a fer-ho, la mateixa ja no pot impugnar-la, supòsit a partir del qual s'ha de considerar que ja no ostenta cap mena de dret amb relació a l'herència del seu pare, ni tan sols sobre la legítima. En conseqüència, escaurà estimar el motiu del recurs articulat per la representació processal de la Sra. Raya, revocant la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles quan declara injust el desheretament contingut en el testament del Sr. Toll i li reconeix el dret a obtenir la legítima sobre l'herència d'aquest darrer. Tanmateix, el triomf d'aquest motiu del recurs comporta que hagi perdut l'interès d'examinar els restants motius de greuge que s'articulaven per les parts litigants atès que en definitiva els mateixos requerien el reconeixement de la condició de legitimària de la Sra. Calatayud. Cinquè.- Malgrat la desestimació del recurs articulat per la Sra. Calatayud i l'estimació del recurs formulat per la Sra. Raya, la complexitat dels assumptes tractats en el present litigi i l'absència de pronunciaments de la Sala respecte de les nocions abordades en la present resolució, comportarà que no hagi de fer-se pronunciament respecte de les costes ocasionades en ambdues instàncies. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs articulat per la Sra. Calatayud i ESTIMAR el recurs formulat per la Sra. Raya contra la Sentència 46/2023 de data 21-7- 2023, revocant els punts 2 i 3 de la seva part decisòria, disposant en el seu lloc, la desestimació de la demanda articulada per la primera contra la segona. No escau fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE