STSJAD ANDORRA, a 11 de juny del 2024 - ROJ: STSJAD 188/2024
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé11 juin 2024
Numéro270/2023
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# TSJ Andorre, Sala Civil, 11 juin 2024, ROJ STSJAD 188/2024 (ECLI:AD:TSJADAD:2024:188)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, sentence n° 000129/2024, 11 juin 2024, recours n° 270/2023, ROJ STSJAD 188/2024, ECLI:AD:TSJADAD:2024:188 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le litige porte sur une commission de médiation ou de courtage convenue pour la vente d'un immeuble appartenant à M. Escolano. Le 14 octobre 2022, M. Zapata, intermédiaire, a introduit une action en paiement de 12 000 euros contre M. Escolano, avec intérêts et dépens. Le défendeur a conclu au rejet de la demande le 15 décembre 2022, en sollicitant la condamnation du demandeur aux dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur.
Par jugement du 31 juillet 2023, Mme Batlle, juge d'instance (Batlle d'instància), a fait droit à la demande. Le dispositif condamnait le défendeur au paiement de 12 000 euros, augmentés des intérêts légaux à compter du 15 décembre 2022, et aux dépens. M. Escolano a interjeté appel. Il soutenait que le premier juge aurait méconnu l'article 172.4 du Code de procédure civile, en ce que le droit espagnol, qui était applicable, n'avait pas été invoqué par le demandeur, et qu'il aurait commis une erreur d'appréciation de la preuve, notamment sur la dissimulation d'offres d'acquisition, la perception d'une double commission et l'obstacle mis au contact direct entre vendeur et acquéreur. M. Zapata a conclu à la confirmation.
La décision commentée est un arrêt d'appel rendu par la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia. Il est rédigé en catalan, et la présente analyse en retient une traduction française.
## Question de droit
La Cour devait trancher deux questions.
La première concerne le régime de la preuve du droit étranger et les pouvoirs du juge à cet égard. Il s'agissait de savoir si le juge pouvait rejeter la demande au motif que son fondement juridique relevait d'un droit étranger, en l'occurrence le droit espagnol, non démontré par le demandeur. Il s'agissait aussi de savoir si le juge pouvait appliquer des normes que les parties n'avaient pas invo
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 11 de juny del 2024 - ROJ: STSJAD 188/2024
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
TSJ Andorre, Sala Civil, 11 juin 2024, ROJ STSJAD 188/2024 (ECLI:AD:TSJADAD:2024:188)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, sentence n° 000129/2024, 11 juin 2024, recours n° 270/2023, ROJ STSJAD 188/2024, ECLI:AD:TSJADAD:2024:188 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige porte sur une commission de médiation ou de courtage convenue pour la vente d'un immeuble appartenant à M. Escolano. Le 14 octobre 2022, M. Zapata, intermédiaire, a introduit une action en paiement de 12 000 euros contre M. Escolano, avec intérêts et dépens. Le défendeur a conclu au rejet de la demande le 15 décembre 2022, en sollicitant la condamnation du demandeur aux dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur.
Par jugement du 31 juillet 2023, Mme Batlle, juge d'instance (Batlle d'instància), a fait droit à la demande. Le dispositif condamnait le défendeur au paiement de 12 000 euros, augmentés des intérêts légaux à compter du 15 décembre 2022, et aux dépens. M. Escolano a interjeté appel. Il soutenait que le premier juge aurait méconnu l'article 172.4 du Code de procédure civile, en ce que le droit espagnol, qui était applicable, n'avait pas été invoqué par le demandeur, et qu'il aurait commis une erreur d'appréciation de la preuve, notamment sur la dissimulation d'offres d'acquisition, la perception d'une double commission et l'obstacle mis au contact direct entre vendeur et acquéreur. M. Zapata a conclu à la confirmation.
La décision commentée est un arrêt d'appel rendu par la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia. Il est rédigé en catalan, et la présente analyse en retient une traduction française.
Question de droit
La Cour devait trancher deux questions.
La première concerne le régime de la preuve du droit étranger et les pouvoirs du juge à cet égard. Il s'agissait de savoir si le juge pouvait rejeter la demande au motif que son fondement juridique relevait d'un droit étranger, en l'occurrence le droit espagnol, non démontré par le demandeur. Il s'agissait aussi de savoir si le juge pouvait appliquer des normes que les parties n'avaient pas invo
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, a 11 de juny del 2024. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 11 de juny del 2024 - ROJ: STSJAD 188/2024 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 11 juin 2024 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000270/2023 ORIGEN: 7000203/2022 - 0
NIG: 5300542120220002208
PARTS:
Apel·lant: Sr. Escolano
Representant: Sr. Expósito
Advocat: Sr. Olmo
Apel·lat: Sr. Zapata
Representant: Sra. Palau
Advocat: Sr. Yuste
OBJECTE: RECLAMACIÓ DE QUANTITAT: comissió de mediació o corretatge
SENTÈNCIA 000129/2024
Andorra la Vella, a 11 de juny del 2024. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 14 d'octubre de 2022, la representació processal del senyor Zapata interposà demanda en reclamació de quantitat contra el senyor Escolano, tot sol·licitant la seva condemna a abonar-li la suma de 12.000 EUR, més els interessos acumulats fins la data del pagament i les costes que generés el procediment.
2.- En data 15 de desembre de 2022, la representació processal del senyor Escolano contestà la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant la seva desestimació i la condemna del senyor Zapata al pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i, eventualment, de saig.
3.- En data 31 de juliol de 2023 la senyora Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:
"DECIDEIXO
Primer.- Estimar íntegrament la demanda interposada pel Sr. Zapata contra el Sr. Escolano, i condemnar la part defenent al pagament a favor de l'agent de la qualitat de 12.000EUR, la qual augmentarà dels interessos legals a comptar de la contesta a la demanda, a saber, a partir del dia 15.12.2022 i fins al seu total pagament.
Segon.- Condemnar la part defenent en costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador meritats per la part agent, de conformitat amb el darrer Fonament jurídic de la present resolució."
4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Escolano en considerar resumidament que la mateixa ha vulnerat, buidant-lo de contingut, l'article 172.4 del Codi de procediment civil, considerant que l'aforisme "iura novit curia i da mihi factum, dabo tibi ius" no és d'aplicació pel dret estranger i que en haver procedir a esmenar l'error en el Dret que resultava d'aplicació en la fonamentació de la demanda, la resolució no ha donat compliment a les normes essencials de procediment. A més, entén que la mateixa incur en un error en la valoració de la prova en no haver considerat acreditat que el mediador va ocultar ofertes d'adquisició del pis; que va intentar percebre una doble comissió, i que va impedir el contacte directe entre el venedor i la compradora. Extrems que entén que evidencien la mala fe i deslleialtat de l'intermediari-comissionista i que el senyor Escolano hagi patit un perjudici ja que l'import que el senyor Zapata havia reclamat a la part compradora hauria d'haver estat lliurat al senyor Escolano. Demana l'estimació del recurs d'apel·lació interposat i la modificació de la Sentència d'instància en el sentit de desestimar la demanda interposada, amb expressa imposició de les costes judicials ocasionades al mateix.
5.- La representació processal del senyor Zapata s'oposa al recurs d'apel·lació interposat de contrari tot sol·licitant que la mateixa sentència sigui confirmada i amb imposició d eles costes de l'apel·lació a la part recurrent.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat radica en determinar si procedeix condemnar al senyor Escolano a abonar al senyor Zapata l'import reclamat per aquest darrer, 12.000 EUR, en concepte de comissió pactada per la venda d'un immoble de propietat del primer i radicat a XXXX.
Segon.- La resolució d'instància conclou que el Dret aplicable al fons de la controvèrsia és el dret espanyol, com al·lega la part defenent. Que tot i que la part agent no va al·legar ni acreditar en la seva demanda el dret estranger d'aplicació, sí que ho va acreditar suficientment la part defenent, adjuntant en la seva contesta a la demanda un dictamen emès per un lletrat espanyol:
SAC, en el que especifica el contingut dels articles del Codi civil espanyol que resulten d'aplicació per solventar el litigi. Dret d'aplicació i contingut del dictamen al que en cap moment no s'oposa la part agent. Invoca, la resolució recorreguda, la nostra Sentència de data 23 de desembre de 2015, rotlle TSJC-138/2015, relativa a les regles de distribució de la càrrega de la prova, per afirmar que quan existeix prova suficient resulta indiferent quina de les parts l'ha proporcionat al Tribunal; afegint-hi l'aplicació dels aforismes "incumbit probatio qui dicit non qui negat i onus probandi incumbit ei qui dicit" per reafirmar que pertocava a la part defenent, que és qui al·legava l'aplicació del dret espanyol, acreditar-ne el seu contingut. Conclou també que en mèrits dels principis dispositiu i d'aportació de part, correspon a les parts introduir al procés els fets i les proves per resoldre el litigi, no podent la resolució que recaigui fonamentar-se en fets o proves diferents, sota pena d'incongruència; sense perjudici de la facultat i deure del tribunal d'aplicació de les normes jurídiques adients al cas encara que fossin diferents a les invocada pels litigants, en aplicació dels aforismes "iura novit curia i da mihi factum dabo tibi ius". Per això considera que no procedeix desestimar automàticament la demanda per no trobar-se la mateixa fonamentada en el Dret espanyol que resultava d'aplicació.
Seguidament analitza el tipus de contracte celebrat entre els parts litigants, tot afirmant que és de mediació o corretatge, que conté obligacions de resultat i que en ser sinal·lagmàtic la part defenent hi oposa l'excepció de non adimpleti contractus en la seva vesant de non rite adimpleti contractus, tot invocant incompliments del senyor Zapata tals com no haver informat al venedor de l'existència d'altres ofertes o possibles compradors interessats; haver intentat cobrar una doble comissió, una del venedor i d'altra de la compradora; haver ofert l'immoble a un preu més elevat que l'autoritzat i haver impedit el contacte directe entre venedor i compradora; per procedir a analitzar la prova practicada sobre els mateixos i concloure la manca d'acreditació per la part defenent de tots els incompliments o compliments defectuosos i insuficients que oposa a la part agent.
Tercer.- Front a les conclusions de la resolució d'instància, la representació processal del senyor Escolano insisteix en els mateixos arguments ja exposats i resolts en la instància. Tot i que aquest fet ja és suficient per desestimar el recurs d'apel·lació, als efectes de donar una resposta més àmplia - de ser possible- a la part recurrent, procedirem a valorar els greuges per ella oposats.
Quart.- En relació a què la part agent va fonamentar la demanda interposada en base a un Dret equivocat, per ser el d'aplicació l'espanyol i no l'andorrà i la pretensió de què aquest fet havia de comportar automàticament la desestimació de la demanda, poc més es pot afegir a l'argumentació de la resolució d'instància, que compartim plenament.
La Batlle a quo aplica perfectament la nostra jurisprudència relativa a la càrrega de la prova. Aquesta correspon al que afirma. Ara bé, si la prova sobre el fet discutit ha estat aportada, no importa quina de les parts ho hagi efectuat. I en aquest cas, ha resultant a bastament acreditat que la part defenent va oposar i acreditar que el Dret aplicable al supòsit litigiós d'autes era l'espanyol. Extrem que fou compartit per la part agent i, per tant, una vegada invocat i acreditat el contingut del dret aplicable, la Batlle d'instància no podia més que procedir a la seva aplicació, havent deixat de ser un extrem controvertit. En conseqüència, de cap manera no podia procedir una desestimació a limine de la demanda, com pretén la part defenent.
La pretensió de la part recurrent de què la Batlle d'instància hauria aplicat incorrectament l'article 172.4 del Codi de procediment civil, no pot ser compartida. Així es deriva de la simple lectura de l'article que resa: "el dret estranger ha de ser al·legat i provat per les parts pel que fa al contingut i la vigència". I és que justament va ser al·legat i provat per una de les parts, la defenent. La senyora Batlle d'instància es va limitar a aplicar la normativa civil processal, que hauria de ser coneguda per totes les parts litigants.
Cinquè.- I pel que fa a l'argument que la senyora Batlle d'instància encara introdueix a títol de reforç en la seva resolució, que és la facultat del jutge d'aplicar la normativa adequada al litigi, encara que la mateixa no hagués estat introduïda per les parts, en base als aforismes iura novit curia i da mihi factum, dabo tibi ius, resulta també conforme a la jurisprudència d'aquesta Sala. Així ho hem posat de relleu entre altres, en les Sentències dictades en dates 24 d'abril de 2018 (TSJC-271/2017) i 29 de maig de 2018 (TSJC- 55/2018), havent-se establert en la primera d'elles:
"VI.- Afegirem que a la qüestió de l'obligada coherència de les resolucions judicials amb les pretensions de les parts ja vàrem dir en la nostra Sentència de 19.7.16 (TSJC 141/16) que: "Però tal plantejament i pronunciament no és conforme al principi contradictori ni al principi de congruència.
Aquest darrer significa que el tribunal ha de pronunciar-se sobre totes les pretensions regularment adduïdes, i només elles, respectant als principis dispositiu, d'aportació de part, de defensa i de tutela efectiva.
Si en consonància amb els aforismes iura novit curia i da mihi factum dabo tibi ius les normes jurídiques al·legades per les parts no vinculen al jutge qui pot aplicar les que millor s’adaptin al cas, és sempre sota la condició que no es modifiqui o alteri la causa petendi de la litis tal com conformada per les parts.
Par tant, ens trobem front a una real incongruència, provocant necessàriament indefensió, "quan les resolucions judicials alterin de forma substancial i decisiva el propi contingut del litigi, sostraient o frustrant a una de les parts, la possibilitat d’un debat veritablement i reial contradictori, dictant-se un fallo no adequat o no ajustat a les recíproques pretensions de les parts. L’òrgan judicial, per tant, no pot resoldre ni més ni menys qüestions jurídiques que aquelles que li han estat formulades o plantejades per les parts " (ATJSC de 28-12-1998, nº 999).
"
I reiterem ara que ni la identificació jurídica de l'acció exercitada, ni el canvi de perspectiva jurídica, no dona lloc a la incongruència, llevat que l'aforisme «iura novit curia» afecti l'objecte del procés, al component jurídic de l'acció o tingui caràcter sorprenent fins al punt de produir indefensió; certament, el principi de congruència imposa una racional adequació de la decisió a les pretensions de les parts i als fets que les fonamenten, però no en una literal concordança, i per aquesta raó, mantenint el degut acatament al component jurídic de l'acció i als facts aportats pels litigants, li està permès, al òrgan sentenciador, establir un judici crític de la manera que entengui més adient i en atenció a aquells dos principis o aforismes, aplicar normes distintes o fins i tot no invocades per les parts, sempre que es mantingui la coherència amb la causa petendi i la pètita de la demanda."
Ja hem dit que és un argument introduït obiter dicta i, per tant, no cal que sigui objecte de debat en aquesta alçada, ja que la decisió de la Batlle es fonamenta en les al·legacions i prova aportada per la defenent.
I encara afegirem que l'apartat 5 de l'article 172 del Codi de procediment civil estableix també que "no obstant el que estableixen els apartats 3 i 4 anteriors, "el tribunal pot fer servir tots els mitjans oportuns per esbrinar la certesa del costum o del dret estranger al·legats per les parts".
Cinquè.- Respecte al fons, pel que fa al pretès error en la valoració de la prova invocat per la part recurrent, aquesta insisteix també en els motius ja esgrimits i degudament resolts en la instància.
Sobre el pretès ocultament d'altres ofertes d'adquisició del pis Front a la conclusió de la resolució d'instància relativa a la manca d'acreditació d'aquest extrem per part del defenent, ja que de la prova d'autes es derivava que cap de les ofertes no traslladades fos superior al que finament es va fixar en l'escriptura de venda ni més beneficiosa en cap altre sentit, la part recurrent afirma que aquesta forma d'actuar, que considera acreditada, constitueix un incompliment.
Efectivament i tal i com conclou la resolució impugnada, del resultat de la prova practicada no podem considerar la seva conducta com a incompliment contractual, sobre tot si tenim també en compte les clares instruccions del propi senyor Escolano que es deriven dels whats apps obrant en autes i dels que es conclou que volia assegurar-se un preu net de 550.000 EUR sense incloure la comissió d'honoraris, no havent-se acreditat que les ofertes no traslladades -inclosos la referida en l'escrit de recurs- complissin aquest extrem o, dit d'altra manera, no havent-se acreditat que la decisió de no trasllat no fos per aquest motiu.
pretès intent de percebre una doble comissió
Les al·legacions efectuades per la part recurrent al respecte no fan més que confirmar la conclusió de la senyora Batlle sobre aquest extrem. La prova practicada no acredita el que pretén la part apel·lant, de la mateixa es deriva el que va afirmar la senyora Batlle en la resolució impugnada, sense tenir res més a afegir ni en relació a la documental, ni a la testifical practicades, ni a les obligacions deontològiques de la part recorreguda.
pretès impediment de contacte directe entre venedor i compradora La resolució d'instància afirma que cap de les proves practicades no acredita aquest impediment, però que fins i tot en el cas d'haver-se produït, no s'ha acreditat que aquest fet hagués comportat cap perjudici a la part venedora.
Com sigui que verificada la prova practicada, fins i tot la declaració del testimoni senyor Vélez invocat per la part recurrent, no es pot arribar a una conclusió diferent, procedeix també confirmar aquest extrem.
En conclusió, la valoració probatòria de la Batlle d'instància és perfectament adequada al resultat de la prova practicada.
Procedeix, en conseqüència, confirmar la resolució impugnada.
Sisè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar que s'imposi el pagament de les costes processals ocasionades a la part recurrent.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Escolano contra la Sentència dictada per la senyora Batlle d'instància en data 31 de juliol de 2023, que confirmem.
Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.