SENTÈNCIA 000090/2024 Andorra la Vella, a 13 de maig del 2024. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- Els anys 2019 i 2020, la societat Vives realitzava diferents treballs per compte de la societat Viñas en un apartament d'Aixirivall, a Sispony i finalment en altre apartament situat a La Massana. Respecte d'aquests treballs, la societat defenent deixava per pagar les factures 20084 de data 21-6-2020 per import de 10.549,28.- EUR (Aixirivall); 20099 del dia 30-6-2020 per import de 895,50.- EUR (Sispony) i 20110 de 19-8-2020 de 9.319,41.- EUR (La Massana). 2.- En aquest context, la representació processal de Vives articulava demanda el dia 17-6-2021 contra Viñas, sol·licitant la seva condemna a satisfer l'import de 20.764,19.- EUR, equivalent a la suma de les tres factures indicades, incrementada dels interessos legals a comptar de la data de la contesta a la demanda i a satisfer la totalitat de les costes ocasionades, incloent-hi els honoraris d'advocat i de procurador. 3.- El 29 de juliol del 2021, el Sr. MRE, administrador solidari de la societat Viñas, contestava la demanda formulada i alhora articulava demanda reconvencional, sol·licitant que en el seu dia, es dictés Sentència condemnant la contrapart a abonar-li la suma de 25.764,63.- euros que havia de ser compensat amb la quantitat reclamada per la mercantil demandant en el seu escrit rector, previ descompte dels treballs no realitzats i incorrectament facturats per import de 517,28.-euros. Tanmateix, sol·licitava que les costes ocasionades, tant de la demanda com de la reconvenció, s'imposessin a la contrapart, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perit si escau. Per això refereix en essència que la manca d'operativitat de la societat demandant a l'hora d'acomplir la seva tasca, havia endarrerit les obres que la seva representada efectuava, destacant també que els treballs fets presentaven diferents deficiències. D'altra part, indicava que la societat actora havia abandonat les obres en el decurs del mes d'agost del 2020, veient-se la societat constructora abocada a contractar altres industrials, el que s'havia traduït en un increment de preus significatiu. 4.- La representació processal de Vives ha contestat la reconvenció articulada oposant-se al seu triomf. Alhora replicava, reiterant les seves pretensions inicials. La societat Viñas duplicava en forma oportuna el dia 7- 10-2021. 5.- Practicats els diferents mitjans de prova considerats necessaris i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, el dia 17-10-2023, requeia Sentència amb la següent part decisòria: "Primer.- Estimar de forma integra la demanda formulada per la representació processal de la societat Vives contra la societat Viñas, i condemnar a aquesta darrera a pagar la suma de 20.764,19.-euros, majorada de l'interès legal des de la contesta a la demanda, el 29 de juliol del 2021. Segon.- Desestimar la demanda reconvencional formulada per la societat Viñas, i absoldre la societat Vives de les pretensions dirigides en la seva contra. Tercer.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades de conformitat amb el que preveu el Vuitè. Considerant de la present resolució judicial" 6.- La representació processal de la societat Viñas ha articulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió interessant la seva revocació, i en el seu lloc, es dicti nova Sentència acollint totes les pretensions articulades en el seu escrit de contesta a la demanda i demanda reconvencional, atribuint-li un error general en la valoració de la prova. Per això analitza separadament les diferents obres en què la societat demandant va intervenir indicant el següent. En relació amb Sispony sosté que, si bé l'informe pericial que s'acompanyava a la contesta a la demanda, havia estat realitzat pel Sr. Alvarado admetent la relació que aquest tenia amb la seva representada, sostenia que la seva comesa s'havia realitzat segons les normes deontològiques del COA, afegint que les seves conclusions es veien corroborades pel resultat dels restants mitjans de prova practicats (testifical del Sr. Moliner i les certificacions i factures emeses per B i P, SL) que, segons el seu criteri, avalaven que els treballs fets per l'actora no s'ajustaven a la "lex artis" exigible (guies mal executades i premarcs amb dimensions incorrectes). Respecte de la provisió de fons equivalent al 10% del pressupost que la Sentència descartava, indicava que la societat demandant no justificava l'adquisició del material que referia i que en tot cas, aquesta no era la seva finalitat; que a partir del moment en què justificava haver satisfet totes les restants factures, corresponia la devolució de la provisió de fons abonada (4.046,75.- EUR). D'altra part, referia que l'obra havia experimentat un retard important que era exclusivament atribuïble a la deixadesa amb què la societat demandant va actuar. En relació amb la reforma del pis a Aixirivall, insisteix en el fet que la valoració global dels elements de prova practicats corroborava les indicacions contingudes en la pericial del Sr. Alvarado, insistint a dir que les irregularitats que aquest professional evidenciava coincidien amb el contingut del correu electrònic de 4-9-2020 i amb la descripció dels treballs que figuren en la factura de P, SL i la declaració del seu administrador. Quant a la reforma del pis de La Massana, existien treballs reclamats per l'adversa que no els havia realitzat sinó que ho van ser per altres industrials (polir frontisses de la porta d'entrada i canviar mecanisme del pany i bombi, diverses modificacions de cuina) que van ser realitzats per P per l'import de 517,28.- EUR. D'altra part, s'alça contra la conclusió assolida pel Tribunal de Batlles sobre la manca de prova de les deficiències relatades en la contesta considerant que aquests es corroboraven del treball pericial emès, la factura emesa per P, SL i el resultat de la testifical practicada pel seu administrador que confirmava que la totalitat dels treballs descrits a la factura presentada es referien a feines per reparar o refer les greus deficiències dels treballs portats a terme per la societat demandant. Respecte de la reclamació realitzada en concepte de descompte comercial (616,55.- EUR), refereix que la testifical del Sr. Girona acreditava que a causa del retard imputable a la demandant es va realitzar un descompte comercial a la propietat. En darrer lloc, considera que calia condemnar l'adversa a pagar el cost de realització de la prova pericial que s'acompanyava atès que l'informe esmentat resulta útil a la vista de les deficiències que els treballs fets presentaven. Tanmateix, considera que les costes del procediment havien d'imposar-se a la part demandant. 7.- La representació processal de Vives s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la seva desestimació i confirmació íntegra de la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles, imposant-se a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies. Afirma per això que la valoració de la prova efectuada resultava impecable, sense que concorreguessin cap dels vicis invalidants que la contrapart relatava. FONAMENTS DE DRET Primer.- El present procediment ho és en liquidació de les relacions mantingudes entre les societats Vives i Viñas en relació amb les obres realitzades per la primera per compte de la segona, en un pis d'Aixirivall, altre de La Massana i de Sispony. La societat demandant reclama el pagament de la suma de 20.764,19.- EUR, corresponent a tres factures que es trobarien pendents de pagament, més interessos i costes. La societat demandada, en canvi, malgrat que implícitament admetia deure els imports reclamats a excepció de la quantitat de 517,28.- EUR que es conté en la factura dels treballs realitzats al pis de La Massana -considera que no es van realitzar-, sosté que els treballs efectuats per la societat demandant presentaven irregularitats significatives que, per a la seva reparació van requerir que tercers industrials hi intervinguessin per un cost de 5.747,50.- EUR a Aixirivall (factures de B i de P) i de 1.331,48.- EUR a La Massana (P). D'altra part, destaca que a causa del retard que l'obra de SISPONY va patir per motius atribuïbles a la demora amb què la societat demandant desenvolupà la seva prestació, va haver de mantenir llogada una grua en l'obra generant una despesa de 4.742,75.- EUR. També reclamava la suma de 4.439,75.- EUR en concepte d'una provisió de fons, respecte de la qual una volta restituïdes les retencions realitzades (393.- EUR) en resultava un crèdit a càrrec de la demandant de 4.046,75.- EUR i l'import de 616,55.- EUR per una compensació amb la propietat de l'obra, pel retard patit. En darrer lloc, sol·licitava la condemna de la societat demandant a satisfer 7.304,55.- EUR corresponent al cost de realització de la prova pericial que acompanyava a l'escrit de contesta a la demanda. La sentència dictada pel Tribunal de Batlles acull íntegrament la demanda i desestima la demanda reconvencional, condemnant la societat Viñas a satisfer a Vives l'import de 20.764,19.- EUR augmentat dels interessos legals des del dia 29-7-2021 i a pagar la totalitat de les costes ocasionades. I és contra aquest pronunciament que s'alça la representació processal de la societat Viñas atribuint a la resolució recorreguda diferents errors en la valoració de la prova, que s'examinen seguidament. Segon.- En primer lloc, la part recurrent retreu a la resolució recorreguda que no hagi reconegut cap mena de valor probatori a la pericial/informe de part, realitzada pel Sr. Alvarado incorporada en la contesta a la demanda, atès el vincle que aquest tenia amb Viñas. El Tribunal de Batlles apunta que el Sr. Alvarado és administrador solidari de la societat demandada, i en aquest context considera que el mateix no reuneix el requisit d'imparcialitat que s'ha d'esperar d'una prova pericial. La part s'alça contra aquest raonament, sustentant que malgrat el vincle que l'unia amb el perit redactor de l'informe, la seva comesa havia estat realitzada amb respecte absolut de les obligacions estatutàries que derivaven de les normes del Col·legi d'Arquitectes. Segons preveu l'art. 208 del CPC, "els dictàmens pericials tenen com a finalitat acreditar en el procés fets per al coneixement o l'apreciació dels quals siguin necessaris coneixements científics, tècnics, artístics o pràctics". S'infereix d'aquesta disposició legal que el perit -tant si és de part com si és judicial- ha de ser un tercer aliè i independent del procés, atès que la seva funció consisteix en aportar uns coneixements que no gaudeix el Tribunal, encaminats a aconseguir una valoració adequada del litigi. Dit en altres paraules, allò que la prova pericial aporta als òrgans jurisdiccionals no són fets, sinó uns coneixements tècnics que resulten necessaris per a la correcta apreciació dels fets enjudiciats. Així la funció essencial del perit passa per auxiliar el Tribunal sobre les circumstàncies del cas, però quedant sempre en mans del Jutjador la facultat de valorar els informes emesos. Resulta així cabdal que el perit que intervé en el procés sigui imparcial, i que la seva participació es guiï exclusivament sobre la base de paràmetres objectius, de manera desinteressada i provocada només pel coneixement especial de què disposa, al marge de tota relació sobre els fets examinats o el vincle amb les parts: la imparcialitat dels perits s'erigeix en una de les garanties essencials del procés integrada en el dret al procés degut de l'article 10 de la Constitució. En el present supòsit aquesta imparcialitat, consubstancial a la funció que desenvolupava el perit i principi bàsic de la seva intervenció, no concorre atesa la relació directa que l'uneix amb la part demandada. D'altra banda, tampoc podem perdre de perspectiva que el què atorga a la pericial un rol prevalent en el catàleg de mitjans de prova admesos per l'ordenament, és el caràcter contradictori de la prova, contradicció aquesta que opera, sigui amb la participació directa de les parts en la realització de la comesa encarregada (supòsit aquest de la pericial judicial en el règim anterior en què el perit acomplia la seva tasca després d'haver escoltat les parts i posteriorment emetia un dictamen definitiu a la vista de les al·legacions que podien haver efectuat sobre la base del primer informe) o a través de la seva ratificació judicial, podent les parts formular les preguntes que tinguin convenients respecte de les conclusions assolides (art. 220 CPC). En el present supòsit, el treball del Sr. Alvarado ni era ratificat davant de l'òrgan judicial, ni tampoc s'ha permès l'interrogatori del pèrit de manera contradictòria, el què impedeix des d'una perspectiva processal que l'informe tramès, pugui qualificar-se de pericial. En realitat i atès el vincle existent amb la part demandada, les conclusions i constatacions que realitza no poden ser qualificades ni tan sols com un principi de prova sinó que corresponen a unes meres al·legacions que podien servir a la representació lletrada de la part demandada per a preparar la seva estratègia de defensa però que per si soles tenen un valor probatori nul i només quan el seu contingut, hagi pogut trobar-se adverat pels restants mitjans de prova practicats, els fets que es corresponguin podrien ser admesos però no, a conseqüència de la seva incorporació en l'informe de part, sinó com a resultat de la prova complementària practicada que és en definitiva, la que li atorgaria l'eficàcia probatòria que correspondria. Des d'aquesta perspectiva i atès el vincle existent entre el perit i la part que pretenia prevalerse de la seva aportació, res es pot retreure a la resolució dictada pel Tribunal de Batlles quan li nega qualsevol eficàcia probatòria. En el mateix motiu de recurs, la part recurrent critica al Tribunal de Batlles que malgrat negar valor probatori a la pericial indicada, retingués la informació facilitada pel perit quan aquesta resultava contrària als interessos de la part recurrent. Ara bé, res se li pot retreure per aquesta raó atès que des de la perspectiva de les regles de valoració de la prova, a la vista del vincle existent, caldrà admetre com a certs els elements que resultin perjudicials a la demandada tal com succeeix per a la valoració de la prova de confessió en judici o interrogatori de les parts per exemple (cfr. art. 196.1 del CPC). Tercer.- En segon lloc, la part recurrent sosté que la certesa dels vicis que es relataven en l'informe del Sr. Alvarado, s'assolia a través de la valoració combinada de les factures emeses pels industrials que van intervenir després de la societat demandant (es tracta de P i B), el resultat de la prova testifical practicada pels representants d'aquestes empreses (Srs. Moliner i APAM), el tot ponderat amb les indicacions del Sr. Girona, arquitecte tècnic, que s'encarregava de les obres examinades per compte de la societat recurrent. Per raons sistemàtiques s'examinarà aquest motiu del recurs seguint el mateix ordre emprat pel Tribunal de Batlles, això és separadament per cada obra afectada, assegurant així la necessària congruència entre els motius de recurs articulats i la resposta del Tribunal, examinant, en primer lloc, A) casa de Sispony, després B) reforma del Pis d'Aixirivall i finalment, C) reforma del pis de La Massana. A.- Casa de Sispony: Respecte d'aquesta obra concreta, el Tribunal de Batlles descarta l'existència dels vicis constructius que relata la part demandada, fonamentant-se en el contingut del correu electrònic de 4-9- 2020 tramès des de la societat demandada a Vives quan aquesta ja no va intervenir més en l'obra, destacant respecte d'aquesta que: a) no es relacionava cap mena de desperfectes o vici en la tasca acomplerta a diferència del que es referia respecte de les restants obres; b) que no tan sols els treballs s'havien executat a mesura que el contractista principal i la Direcció Facultativa els encarregaven (guies de portes corredisses, premarcs de portes i armaris) sinó que la tasca executada per la demandant s'havia certificat mensualment i pagat i c) que l'únic motiu de queixa que es plantejava intervenia en relació amb el retard que experimentava l'obra. El contingut d'aquest correu electrònic ens aboca a la mateixa conclusió que la resolució recorreguda atès que la certificació per part de la Direcció Facultativa de l'obra dels treballs efectuats i el seu pagament posterior, suposa un acte inequívoc que revela la conformitat respecte de la prestació realitzada, amb el benentès que els diferents defectes que es descriuen en les factures que sustenten la reclamació reconvencional de la societat recurrent (qualitat de les guies instal·lades, centrat dels premarcs, etc), són qüestions aparents que no podien escapar a la direcció facultativa. D'altra banda, respecte de la concreta prestació desenvolupada en aquesta obra, el resultat de la prova testifical practicada prop dels industrials intervinents i l'arquitecte tècnic, Sr. Girona, aflorava diferents incoherències que valorades conjuntament desautoritzen la reclamació articulada per la part recurrent. En aquest sentit, vegeu com d'una part el Sr. Moliner de B, ORG_0 referia (12:02:05) de l'enregistrament del dia 24-3-2022 que les guies i les portes estaven mal muntades, el que va requerir desmuntar els tàbics en trobar-se les guies encastades al sostre i refer tots els treballs de placo i pintures, sostenint que la guia estava una mica desnivellada (12:02:31), insistint quan va ser interpel·lat per la Batlle, que la causa de la seva intervenció era un deficient muntatge de la guia i que no era perquè les guies no corresponguessin. En canvi, l'arquitecte tècnic, tractant-se del Sr. Girona, (11:49:45) referia dos tipus d'intervencions en les guies de naturalesa diferent: d'una banda, destacava que una guia concreta va haver de ser canviada perquè no corresponia a les especificacions tècniques adequades necessàries per a permetre el funcionament de l'element de grans dimensions i pes que es pretenia instal·lar i, d'altra part, que per la resta de portes corredisses, les guies instal·lades per Vives resultaven ser massa curtes. Ens trobem, per tant, davant de dues declaracions diferents respecte de la causa de la reparació realitzada que no permet considerar acreditat el concret desordre constructiu atribuïble a la mercantil demandant, sense el qual la pretensió revocatòria que s'articulava no podrà prosperar. Quant a la reclamació que s'articula per raó de la intervenció en aquesta obra de P, de la declaració del seu representant, Sr. Giner (dia 24-3-2022, enregistrament 12:09:00) en resulta que els treballs haurien consistit en centrar les portes sostenint que estaven desplaçades i que es van haver de tallar els premarcs per tal de fer correspondre les portes (cal entendre amb el premarc), sense però que ni aquesta prova ni tampoc la factura emesa (foli 340) permetin determinar l'abast concret de la seva intervenció (nombre de portes afectades, plantes etc). D'altra banda, tampoc podem obviar que Vives incorporava a la seva demanda tots els correus electrònics, pressupostos i altres emesos en relació amb aquesta obra (document 20, folis 118 i ss) poden apreciar com la direcció tècnica de Viñas encarregava marcs o premarcs de dimensions específiques (vegeu així els correus obrant en els folis 118, 135 i 136 a títol il·lustratiu) i en aquesta eventualitat, la irregularitat constructiva que es pretén atribuir a la societat demandant passava inexorablement per justificar que els premarcs instal·lats no s'ajustaven a les mides encarregades. Cap prova ha estat proveïda sobre aquesta qüestió, i en tal eventualitat la carència de prova concurrent només pot perjudicar a la part que n'ostentava la càrrega (aquí la societat defenent atesa la reconvenció articulada). Reforma del Pis d'Aixirivall En aquest apartat del recurs que s'articula, la societat Viñas reprodueix la mateixa crítica que ja hem tingut ocasió d'examinar respecte de la prova pericial realitzada pel Sr. Alvarado i, d'altra part, insisteix en el fet que les deficiències que es retreuen als treballs realitzats es trobaven relatats en el correu electrònic de 4-9-2020 també esmentat i resultaven coincidents amb la descripció els treballs relacionats en les factures emeses per P i amb la declaració testifical del seu administrador. Respecte de la primera qüestió que suscita la part recurrent, ens remetem a les consideracions realitzades en el IIon Fonament de dret respecte del valor probatori que es pot atribuir a l'informe del Sr. Alvarado. Tanmateix, també compartim les consideracions que realitza el Tribunal de Batlles quan destaca que el conjunt de vicis que en aquest informe es relata o bé no s'aprecien del conjunt fotogràfic que incorpora (porta mal lacada, tapetes desquadrades etc) o bé com per exemple succeeix amb el sòcol, la fotografia que s'incorpora resulta parcial, podent apreciar que la manca de qualitat que es relata ho és respecte d'un punt molt concret, sense que la intervenció global que P, SL va realitzar es pugui considerar justificada. D'altra banda, la part recurrent defensa que la conclusió sobre la indeguda realització dels treballs per part de la societat demandant que al·lega, s'inferiria de la prova testifical practicada i de les mencions que figuren en la factura emesa. Respecte d'aquesta qüestió i si bé és cert que l'encarregat de P ha sostingut que les factures emeses (folis 345 i 346) eren directament atribuïbles a treballs mal executats per la societat demandant (referia concretament reposició d'una porta que es trobava doblegada i que no ajustava; lateral d'un armari que es trobava descollat i es va haver de fixar; tirador de la porta d'entrada es trobava mal fixat, repàs de tots els sòcols i la porta corredissa del bany estava despenjada i els seus accessoris no funcionaven), no concorre cap altre element de prova que sense lloc a cap mena de dubtes avali aquestes indicacions, ni tan sols alguna d'aquestes intervencions es relacionaven en l'informe del Sr. Alvarado (res es diu sobre el fet que la porta de l'habitació fos torta o massa petita requerint de la seva substitució, etc), com encertadament apunta l'òrgan "a quo". En aquest sentit, no es pot obviar que l'existència dels defectes indicats resultava aparent i en conseqüència la seva il·lustració resultava, per a la societat demandant molt senzilla (acta de presència del Saig, pericial realitzada a través d'un perit independent i imparcial, etc). En canvi, no va ser fins al correu electrònic de 4-9-2020 que la societat demandada comunicava a la demandant els defectes existents, assabentant-la ja en aquells moments que el procés de reparació es trobava en mans d'un tercer, el que evidentment dificultava qualsevol iniciativa de la demandant encaminada a desautoritzar-ne l'existència. Reforma del pis de La Massana. La resolució d'instància efectua una anàlisi per separat de les pretensions articulades per la societat demandada distingint les partides no acabades (polir frontisses de la porta d'entrada, canviar el mecanisme del pany i del bombí, així com diferents modificacions a la cuina), d'aquelles derivades de treballs fets de forma defectuosa. En relació amb els primers, es considera que els defectes que ara es mencionen no es justificaven ni en el correu electrònic de 4-9-2020 ni l'informe pericial del Sr. Alvarado, considerant que en aquesta eventualitat els mateixos no es podien tenir per degudament acreditats. En relació amb els segons, malgrat trobar-se aquests enumerats en l'informe pericial, determina que el necessari vincle causal entre els defectes indicats i la intervenció de la societat demandant no es trobava il·lustrat adequadament. La part recurrent s'alça contra aquesta decisió insistint en el fet que la prova de la concurrència efectiva de la reclamació que s'articulava s'assolia mitjançant les factures i declaracions del representant de P i, tanmateix, insistia en el valor probatori de la prova pericial del Sr. Alvarado. Respecte d'aquesta qüestió hem d'insistir novament amb els mateixos arguments que ja hem tingut ocasió d'abordar en els apartats anteriors. Tampoc aquest motiu del recurs pot prosperar per les mateixes raons que el Tribunal de Batlles exposa detalladament. En definitiva, la realitat de les reclamacions articulades es pretenen justificar amb les anotacions incorporades en la factura estesa per l'industrial contractat per la societat defenent i en la prova testifical practicada pel seu representat, sense que es pugui considerar que per si sola aquesta informació sigui prou il·lustrativa de les deficiències (sigui per manca d'execució o per defectes) que s'invoquen, amb el benentès que aquestes factures van realitzar-se transcorregut un temps (entre 3 i 7 mesos) d'ençà que la societat demandant havia entregat l'obra, sense cap mena de queixa en aquells moments. Quart.- Altre motiu del recurs intervé respecte del rebuig de condemnar la societat demandant a retornar la provisió de fons equivalent al 10% del pressupost. La resolució d'instància argumenta que aquesta provisió de fons es va destinar a l'adquisició de material que va subministrar i que després va romandre a l'obra a la finalització de la relació contractual. La part recurrent s'alça contra aquest pronunciament indicant que la societat demandant no justificava la compra de material i que en les factures posteriors emeses per P s'apreciava com aquest industrial havia subministrat material el que excloïa que la societat demandant l'hagués deixat a l'obra. La part recurrent justifica haver satisfet una provisió de fons respecte de l'obra de Sispony de 4.439,75.- EUR (folis 343 i 344), de la qual una volta deduïdes les retencions practicades en les factures subsegüents 393.- EUR, en resultaria un saldo a favor seu de 4.046,75.- EUR així com afirma haver pagat les factures 20007, 20020, 20041 i 20064 sense que la contrapart ho qüestioni. El Tribunal no acaba d'entendre, i en tot cas, cap de les parts litigants ho ha justificat oportunament, com malgrat que hi ha un pressupost inicial per un import significatiu (44.397,49.- EUR), les certificacions són poques (20007, 20020, 20041, 20064 i la darrera factura 20099 que és la que la part demandant reclama). Al marge d'aquesta darrera factura, l'import de les restants ha estat íntegrament satisfeta per la societat demandada. La resolució d'instància sosté que la provisió de fons satisfeta s'hauria destinat a l'adquisició de material. Ara bé, com de manera molt encertada ho destaca la part recurrent, no obra prova en autes que justifiqui ni l'encàrrec del material, ni tampoc l'entrega del mateix a l'obra examinada d'on resulta en definitiva que la provisió de fons satisfeta no troba la necessària contraprestació, amb el benentès que corresponia a la part demandant la càrrega de la prova dels fets impeditius que no permetien el triomf de l'acció que s'articulava. En tal eventualitat, aquest motiu del recurs haurà de prosperar, admetent-se la reclamació reconvencional articulada per la societat defenent a alçada de 4.046,75.- EUR. Cinquè.- En el recurs articulat es qüestiona també la decisió d'excloure les indemnitzacions que es reclamaven derivades del retard en l'execució de l'obra. Aquesta reclamació intervé per dues raons diverses: d'una part considera que a causa del retard en l'execució de les obres de Sispony, la seva representada va haver de perllongar el servei de grua que tenia contractat (4.742,75.- EUR). D'altra part, respecte de l'obra de reforma del pis de La Massana, refereix que es va efectuar un descompte comercial a la propietat de l'obra per a compensar el retard patit de 616,55.- EUR que reclamava a la mercantil demandant. Compartim també respecte d'aquesta qüestió la valoració de la prova efectuada per l'òrgan d'instància. En efecte, el triomf d'una reclamació de les característiques d'aquelles que aquí s'examina requereix una interpel·lació prèvia del creditor de naturalesa a situar el deutor de la prestació en situació de mora. En el supòsit examinat, però no concorre cap mena de queixa o retret per part de la societat defenent pel retard que ara denuncia i de fet no va ser fins després, una volta el creditor exigí el pagament de les factures controvertides i quan la societat demandant ja no es trobava en les obres indicades, que el setembre del 2020 denunciava el retard que ara invoca. En qualsevol cas, la prova practicada prop del Sr. Girona ha de ser valorada amb molta cautela, en tractar-se del director tècnic de la societat defenent en l'obra, el que impedeix en defecte d'altres mitjans de prova que corroborin de manera concloent les seves indicacions, atribuir-li el valor probatori que la part recurrent pretén. Tampoc les indicacions que figuren en les factures esteses o el fet que el legal representant de B, ORG_0 hagi certificat que va tenir en l'obra una grua un període més important que aquell que va considerar o que P, SL hagi admès que durant aquest període va utilitzar la grua, no permet considerar que va existir un retard atribuïble a la part demandant. D'altra banda, tampoc pot obviar-se que les dificultats que la societat demandant podia experimentar a l'hora d'encarregar la producció del material que s'havia de lliurar, s'ha de conjuminar amb el context de crisi sanitària que concorria en aquells moments per raó de la Covid-19 i que van suposar que el mes de març del 2020 l'activitat de les empreses andorranes, també les dels Estats veïns, s'aturés durant un període significatiu, resultant notori que una vegada les dràstiques mesures adoptades pels Governs es deixaren sense efecte, la represa de l'activitat va intervenir de manera progressiva. Sisè.- En darrer lloc, i pel que es refereix a la reclamació articulada en concepte del cost de realització de l'informe pericial, recordarem que el criteri rector en aquest àmbit abans de l'entrada en vigor del CPC, consistia en el de la utilitat d'aquesta prova per a la resolució de la controvèrsia que es plantejava. En el supòsit examinat, la prova realitzada ha hagut de ser rebutjada per la notòria manca de imparcialitat formal del Sr. Alvarado respecte d'una de les parts litigants i l'interès directe que tenia amb la resolució del present litigi. En aquesta eventualitat, la resolució adoptada quan desestima la pretensió reconvencional que s'articulava ha de ser rebutjada. Setè.- L'estimació del recurs articulat encara que de manera parcial comportarà que no hagi de fer-se pronunciament en relació amb les costes ocasionades. Respecte de les costes ocasionades en la instància, l'estimació de la demanda principal exigeix que les que derivin d'aquesta siguin imposades a la part demandada. Quant a l'estimació de la demanda reconvencional, atès el seu èxit parcial, no ha de fer-se pronunciament respecte de les costes ocasionades. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Viñas contra la Sentència núm. 74/2023 de data 17-10-2023, revocant-se el punt segon de la seva part decisòria, disposant en el seu lloc l'estimació parcial de la demanda reconvencional per l'import de 4.046,75.- EUR, condemnant-se la societat demandant al seu pagament, i el seu punt tercer en el sentit d'imposar a la part demandada el pagament de les costes derivades de la demanda principal, i sense fer pronunciament respecte de les costes relacionades amb la demanda reconvencional, confirmant els seus restants pronunciaments. Segon.- No fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Decisio Subir Diccionario RAE