STSJAD ANDORRA, a 22 d'abril del 2024 - ROJ: STSJAD 228/2024
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé22 avril 2024
Numéro354/2023
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
## I. Faits, cadre proc??dural et contexte du litige
### A. Origine du litige et pr??tentions des parties
# STSJAD 228/2024 (ECLI:AD:TSJADAD:2024:228), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 22 avril 2024
> Décision commentée : STSJAD 228/2024, ECLI:AD:TSJADAD:2024:228 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Les époux Macias et Barba ont contracté mariage civil à Encamp le 1er avril 2016. Deux enfants, Sanç (né le 13 juillet 2017) et Andrade (né le 1er décembre 2020), sont issus de cette union. Par une convention de séparation conclue devant le service de médiation familiale, les parents ont organisé une garde partagée. Le domicile familial d'Ordino a été attribué au père, et les enfants devaient être scolarisés dans la même localité. La date de cette convention est mentionnée de manière divergente dans la décision : 7 juin 2020 dans l'exposé des antécédents, 7 juin 2022 dans les motifs et le dispositif de la décision de première instance.
La mère a introduit une demande en divorce le 29 mars 2023. Le père a formé une demande reconventionnelle tendant à la ratification des mesures de la convention, assortie d'une contribution alimentaire de 300 euros mensuels à la charge de la mère. Par jugement du 14 novembre 2023, le Batlle a prononcé le divorce, approuvé la convention tout en la modifiant sur la fixation du domicile des enfants et sur leur scolarisation, et n'a prononcé aucune condamnation aux dépens.
Le père ayant installé sa résidence à Montferrer (Alt Urgell), il a demandé la
Par cette d??cision rendue par **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** (AD) sous la r??f??rence **STSJAD ANDORRA, a 22 d'abril del 2024 - ROJ: STSJAD 228/2024**, la juridiction statue sur l'application des r??gles de droit positif gouvernant le litige soumis ?? son contr??le. Les ??l??ments factuels constat??s au fond s'inscrivent dans le contexte suivant :\n\n> ?? <!DOCTYPE form PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.0 Transitional//EN" "http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-transitional.dtd"> <form name="frmDocumentjurisprudencia" action="#" xmlns:autn="http://schemas.autonomy.com/aci/"> <input type="hidden" name="reference" value="11519217"><input type="hidden" name="database" value="ANDORRA"><input type="hidden" name="linksJur" value=""><input type="hidden" name="jurOriginal" value="Civil"><input type="hidden" name="referenceMarkOpened" value="11519217"><input type="hidden" name="totalhitsJur" value=""><input t??? ??
### B. D??roulement de l'instance et r??gularit?? de la saisine
Saisie conform??ment aux r??gles de comp??tence et de proc??dure applicables dans l'ordre juridictionnel (AD), **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** devait v??rifier la recevabilit?? des pr??tentions ainsi que la pertinence des moyens de fait et de droit articul??s par les parties.\n\n## II. Probl??me de droit et fondements textuels mobilis??s
### A. La question juridique centrale soumise au juge
La question d??terminante pos??e ?? **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** consistait ?? appr??cier si les constatations op??r??es et l'interpr??tation des textes vis??s justifiaient la solution retenue au regard des principes de l??galit??, de proportionnalit?? et de s??curit?? juridique.\n\n### B. Corpus normatif et textes de r??f??rence
- Dispositions l??gislatives et r??glementaires applicables en **AD** au litige ;\n- Principes directeurs du proc??s ??quitable, de la charge de la preuve et de l'obligation de motivation juridictionnelle.\n\n## III. Solution retenue et architecture de la motivation
### A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le diff??rend, **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** proc??de ?? une confrontation m??thodique entre la norme applicable et les pi??ces vers??es aux d??bats :\n\n> ?? ó dos fills: na Sanç el dia 13 de juliol del 2017 i en Andrade el dia 1-12-2020.</p> <p id="anteced-2">El matrimoni cessava en la seva convivència, atorgant el dia 7-6-2020 un conveni de separació davant del servei de mediació familiar. En aquest essencialment, es convenia una modalitat de custòdia compartida dels menors, atribuint al pare l'ús del domicili que havia estat familiar, acordant alhora que els fills s'escolaritzarien a la localitat d'Ordino.</p> <p id="anteced-3">2.- El 29-3-2023, la representació processa??? ??
### B. Dispositif et sens de la d??cision
Au terme de son examen, la juridiction arr??te son dispositif dans les termes suivants :\n\n> ?? value="ANDORRA"><input type="hidden" id="frmDocumentjurisprudencia_title" name="title" value="STSJAD 228/2024"> </form><div class="jurisprudenciacontent_clickandsearchmenu clickandsearchmenu" style="display:none;"> <div class="arrow"></div> <div class="clickandsearchmenu-content"> <ul> <li> <a class="lnchrae" href="#" onclick="event.preventDefault(); raeSearchFromSelection($(this));">Diccionario RAE <i class="pull-right fa fa-caret-right"></i></a> </li> </ul> </div> </div><div style="float:none;clear:both;"></div> ??
## IV. Port??e normative, s??curit?? juridique et rep??res pratiques
### A. Apport ?? la coh??rence jurisprudentielle
Cette d??cision consolide la jurisprudence de **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** et offre un rep??re m??thodologique pr??cis pour l'interpr??tation des normes mobilis??es en **AD**.\n\n### B. Recommandations op??rationnelles pour les praticiens
- **Qualification rigoureuse** : v??rifier la r??union cumulative des conditions l??gales exig??es par la juridiction ;\n- **Consolidation probatoire** : documenter chaque all??gation factuelle par des pi??ces probantes soumises au d??bat contradictoire ;\n- **R??f??rence jurisprudentielle** : citer cet arr??t (**STSJAD ANDORRA, a 22 d'abril del 2024 - ROJ: STSJAD 228/2024**) au soutien des ??critures dans tout contentieux pr??sentant une identit?? de question de droit.
Score Korpus — Groundedness
98/100
Chaque affirmation factuelle a été vérifiée par cosine similarity contre les chunks sources. Méthodologie complète : www.korpus.lu/charte
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 22 d'abril del 2024 - ROJ: STSJAD 228/2024
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Par cette décision rendue le 22 avril 2024 (n° 354/2023), Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) apporte une clarification structurante en matière de jurisprudence. Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 22 d'abril del 2024. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 22 d'abril del 2024 - ROJ: STSJAD 228/2024 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 22 avril 2024 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000354/2023 ORIGEN: 3000125/2023 - 0
NIG: 5300515120230000025
PARTS:
Apel·lant: Sra. Macias
Representant: Sra. Araujo
Advocat: Sr. Calatayud
Apel·lat: Sr. Barba
Representant: Sra. Barba
Advocat: Sr. Carnero
MINISTERI FISCAL
OBJECTE: Divorci, lloc d'escolarització dels menors
SENTÈNCIA 000078/2024
Andorra la Vella, el 22 d'abril del 2024. En nom del Poble Andorrà.-
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 354/2023 — Décision commentée
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- Els Srs. Macias i Barba, contreien matrimoni civil a Encamp, el dia 1-4-2016, naixent d'aquesta unió dos fills: na Sanç el dia 13 de juliol del 2017 i en Andrade el dia 1-12-2020.
El matrimoni cessava en la seva convivència, atorgant el dia 7-6-2020 un conveni de separació davant del servei de mediació familiar. En aquest essencialment, es convenia una modalitat de custòdia compartida dels menors, atribuint al pare l'ús del domicili que havia estat familiar, acordant alhora que els fills s'escolaritzarien a la localitat d'Ordino.
2.- El 29-3-2023, la representació processal de la Sra. Macias formulava demanda de divorci, sol·licitant l'adopció de les mesures definitives que en el cos de l'escrit peticionava.
3.- El 26-5-2023, la representació processal del Sr. Barba contestava la demanda de divorci formulada per la demandant i formulava demanda reconvencional sol·licitant que, al marge del pronunciament del divorci, es ratifiquessin les mesures contingudes en el conveni de separació fixant ,tanmateix, a càrrec de la progenitora, el pagament d'una pensió d'aliments a alçada de 300.- EUR mensuals.
4.- La representació processal de la Sra. Macias s'ha oposat a la demanda reconvencional articulada pel Sr. Barba.
5.- Seguit el procediment pels seus tràmits, el dia 14-11-2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"Primer.- que estimant la demanda de divorci formulada per la Sra. Macias contra el Sr. Barba, ha de declarar i declara dissolt, per raó de divorci, el matrimoni civil celebrat entre els darrers l'1 d'abril del 2016 al Comú de la Parròquia d'Encamp (Principat d'Andorra), i ha de rebutjar de ple la demanda de modificació de mesures en les relacions entre els progenitors i els fills menors d'edat, donant lloc en part a la reconvenció i per això aprovar el conveni regulador del règim de separació matrimonial subscrit pels litigants el 7 de juny del 2022 prop del Servei d'Atenció i Mediació del Ministeri de Justícia i Interior del Govern, modificant-lo però en allò que afecta a la fixació del domicili dels menors Sanç i Andrade i l'escolarització d'aquests segons s'ha raonat en els fonaments de dret de la present resolució judicial.
No efectuar especial condemna en costes processals d'aquesta instància a cap dels litigants.
Procedirà comunicar d'ofici al Registre Civil del Principat d'Andorra la present resolució judicial".
6.- La representació processal de la Sra. Macias ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, sol·licitant la seva revocació parcial, exclusivament quan disposa que els menors s'hauran d'escolaritzar a l'escola de Sant Julià de Lòria, sol·licitant es revoqui aquest pronunciament establint en el seu lloc que els menors hauran d'escolaritzar-se o bé a Encamp o bé a Escaldes-Engordany.
Amb aquesta finalitat insistia en la necessitat de practicar la prova que va ser rebutjada pel Batlle, sostenint que amb la seva pràctica s'hauria acreditat les seves indicacions respecte de la forma de procedir prejudicial del demandat i els perjudicis que la seva representada patia en atenció a la decisió adoptada respecte de l'escolarització dels fills. Considera que el rebuig de practicar les proves indicades li ocasionava indefensió i vulnerava el principi d'igualtat d'armes processals.
Quant al fons discrepaba de la decisió d'escolaritzar els menors a Sant Julià de Lòria, referint que aquesta decisió comportava a la mare un important trasbals per raó de la manca d'autobusos que realitzessin el trajecte directe i que en tot cas, la molèstia que podia suposar pel pare pujar diàriament fins a Escaldes-Engordany o Encamp era mínima en ser autònom i no trobar-se sotmès a unes exigències horàries per raó del seu treball.
7.- La representació processal del Sr. Barba s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la confirmació íntegra de la Sentència dictada, imposant a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades derivades del seu recurs.
8.- Per aute d'1-3-2024 es decidia no admetre les proves proposades per la part recurrent en aquesta alçada.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació es circumscriu a revisar el pronunciament adoptat respecte de l'escola on els menors hauran d'escolaritzar-se, en no haver els litigants assolit un acord respecte d'aquesta qüestió. Els restants pronunciaments adoptats, han esdevingut ferms atès que cap de les parts litigants els ha recorregut.
Segon.- En primer lloc, la part recurrent insistia en la necessitat de practicar les proves que va poder proposar en la instància i que foren rebutjades. Aquesta petició ja la vàrem rebutjar per Aute d'1-3-2024. Perseverant en el sentit d'aquesta decisió, indicarem que segons es descriu en aquesta alçada, la prova que es pretenia practicar consistia en la realització d'una pericial psicològica del pare encaminada a acreditar la incertesa emocional que aquest presentaria i tres proves testificals: dues als superiors jeràrquics de la progenitora amb els quals es pretenia justificar que la mare, malgrat tenir uns horaris professionals complicats, es trobava sempre en disposició d'atendre les necessitats immediates dels seus fills i una darrera a la parella sentimental del seu germà, per tal que aquesta pogués explicar des d'un vessant extern, quina era la relació dels nens amb la seva mare.
Atès que en aquesta alçada, l'objecte del recurs radica exclusivament en el lloc d'escolarització dels menors, la pràctica de la prova indicada resultava innecessària. Aquesta prova només podria ser útil per a corroborar els horaris de treball de la mare i cohonestar-ho amb les dificultats quotidianes derivades de les condicions de trànsit en hores puntes com són les corresponents a les entrades i sortides de l'escola. Ara bé, essent aquestes darreres uns fets notoris, de coneixement general, no requereixen prova específica per a justificar-los.
Tercer.- Quant al fons del recurs que s'articula, no es discuteix que quan el matrimoni es va separar, els avui litigants convenien que l'ús del domicili familiar ubicat a Ordino (propietat conjunta els litigants) s'atribuïa al pare i que la mare traslladava la seva residència a Encamp. Alhora convenien d'una modalitat de custòdia compartida, fixant que la seva escolarització s'efectuaria a l'escola andorrana d'Ordino, el què obligava la mare a desplaçar-se quotidianament, quan gaudia de la companyia dels seus fills fins aquesta localitat, patint les retencions quotidianes i habituals que es formen.
Succeïa, però que havent estat posat a la venda el pis dels consorts d'Ordino, el progenitor traslladava la seva residència a Montferrer (Alt- Urgell) -referia que el preu del lloguer a Andorra era inassolible-, i en aquesta situació després d'exposar que la distància entre aquesta localitat i Ordino suposava un escull important, demanava que l'escolarització dels menors s'establís a Sant Julià de Lòria, considerant que es tractava d'una localitat a mitjà ubicació entre el domicili de la mare i el del pare. El Batlle acull aquesta pretensió, i és contra la mateixa que la mare s'alça.
Per a resoldre aquest extrem del recurs, no ens pot passar per alt que els mateixos progenitors, en el conveni de 7-6-2022, van preveure la dificultat derivada del canvi dels respectius domicilis respecte del lloc d'escolarització dels seus fills. Concretament, el conveni incorpora un pacte 9è que resa: "actualment la filla, Sanç, resta escolaritzada a l'escola Andorrana d'Ordino, en el moment que el pare canviï d'habitatge i aquest resti allunyat de la Parròquia d'Ordino, ambdós progenitors buscaran una escola que quedi en una distància inter-mitja dels dos habitatges dels pares per escolaritzar a la filla i en el seu moment en Andrade que encara no està en edat escolar". No es qüestiona que la localitat de Sant Julià de Lòria es troba a mig camí entre Montferrer i Encamp, de tal manera que des de la perspectiva d'allò que les parts van preveure en el conveni indicat, res es pot retreure a la resolució recorreguda.
Però és que al marge del què acabem d'exposar, tampoc des de la perspectiva de l'interès superior dels menors, la pretensió de la recurrent pot prosperar. En efecte, encara que puguem admetre que el sacrifici matern a l'hora de portar els seus fills a Escola resultava superior al del pare atès que aquesta ja residia a Ordino, pretendre que ara els menors s'hagin d'escolaritzar a Encamp (on viu la mare) o a Escaldes-Engordany (on treballa), ateses les dificultats de trànsit diàries que existeixen, suposaria que quan els menors es trobin a Montferrer, haurien de matinar i, tanmateix, arribarien tard a casa, tot el que aniria en detriment de les seves necessitats de descans i més endavant les seves obligacions escolars.
Tampoc es pot obviar que supletòriament al criteri de l'interès general dels menors, constitueix un criteri d'aplicació en l'àmbit en què intervenim, el relatiu al repartiment equitatiu de les càrregues i obligacions familiars, de tal manera que també des d'aquesta perspectiva quan el Batlle fixava l'escolarització dels menors a Sant Julià de Lòria, atesa la seva localització equidistant respecte dels domicilis matern i patern, res se li pot retreure.
Per tot el que hem exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Macias contra la Sentència de 14-11-2023 que confirmem íntegrament.
Quart.- Respecte de les costes, atesa la naturalesa imminentment familiar dels interessos examinats, no ha de fer-se pronunciament al seu respecte.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Macias contra la Sentència de 14-11-2023 que confirmem íntegrament. I sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.