SENTÈNCIA 000078/2024 Andorra la Vella, el 22 d'abril del 2024. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- Els Srs. Macias i Barba, contreien matrimoni civil a Encamp, el dia 1-4-2016, naixent d'aquesta unió dos fills: na Sanç el dia 13 de juliol del 2017 i en Andrade el dia 1-12-2020. El matrimoni cessava en la seva convivència, atorgant el dia 7-6-2020 un conveni de separació davant del servei de mediació familiar. En aquest essencialment, es convenia una modalitat de custòdia compartida dels menors, atribuint al pare l'ús del domicili que havia estat familiar, acordant alhora que els fills s'escolaritzarien a la localitat d'Ordino. 2.- El 29-3-2023, la representació processal de la Sra. Macias formulava demanda de divorci, sol·licitant l'adopció de les mesures definitives que en el cos de l'escrit peticionava. 3.- El 26-5-2023, la representació processal del Sr. Barba contestava la demanda de divorci formulada per la demandant i formulava demanda reconvencional sol·licitant que, al marge del pronunciament del divorci, es ratifiquessin les mesures contingudes en el conveni de separació fixant ,tanmateix, a càrrec de la progenitora, el pagament d'una pensió d'aliments a alçada de 300.- EUR mensuals. 4.- La representació processal de la Sra. Macias s'ha oposat a la demanda reconvencional articulada pel Sr. Barba. 5.- Seguit el procediment pels seus tràmits, el dia 14-11-2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria: "Primer.- que estimant la demanda de divorci formulada per la Sra. Macias contra el Sr. Barba, ha de declarar i declara dissolt, per raó de divorci, el matrimoni civil celebrat entre els darrers l'1 d'abril del 2016 al Comú de la Parròquia d'Encamp (Principat d'Andorra), i ha de rebutjar de ple la demanda de modificació de mesures en les relacions entre els progenitors i els fills menors d'edat, donant lloc en part a la reconvenció i per això aprovar el conveni regulador del règim de separació matrimonial subscrit pels litigants el 7 de juny del 2022 prop del Servei d'Atenció i Mediació del Ministeri de Justícia i Interior del Govern, modificant-lo però en allò que afecta a la fixació del domicili dels menors Sanç i Andrade i l'escolarització d'aquests segons s'ha raonat en els fonaments de dret de la present resolució judicial. No efectuar especial condemna en costes processals d'aquesta instància a cap dels litigants. Procedirà comunicar d'ofici al Registre Civil del Principat d'Andorra la present resolució judicial". 6.- La representació processal de la Sra. Macias ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, sol·licitant la seva revocació parcial, exclusivament quan disposa que els menors s'hauran d'escolaritzar a l'escola de Sant Julià de Lòria, sol·licitant es revoqui aquest pronunciament establint en el seu lloc que els menors hauran d'escolaritzar-se o bé a Encamp o bé a Escaldes-Engordany. Amb aquesta finalitat insistia en la necessitat de practicar la prova que va ser rebutjada pel Batlle, sostenint que amb la seva pràctica s'hauria acreditat les seves indicacions respecte de la forma de procedir prejudicial del demandat i els perjudicis que la seva representada patia en atenció a la decisió adoptada respecte de l'escolarització dels fills. Considera que el rebuig de practicar les proves indicades li ocasionava indefensió i vulnerava el principi d'igualtat d'armes processals. Quant al fons discrepaba de la decisió d'escolaritzar els menors a Sant Julià de Lòria, referint que aquesta decisió comportava a la mare un important trasbals per raó de la manca d'autobusos que realitzessin el trajecte directe i que en tot cas, la molèstia que podia suposar pel pare pujar diàriament fins a Escaldes-Engordany o Encamp era mínima en ser autònom i no trobar-se sotmès a unes exigències horàries per raó del seu treball. 7.- La representació processal del Sr. Barba s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la confirmació íntegra de la Sentència dictada, imposant a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades derivades del seu recurs. 8.- Per aute d'1-3-2024 es decidia no admetre les proves proposades per la part recurrent en aquesta alçada. FONAMENTS DE DRET Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació es circumscriu a revisar el pronunciament adoptat respecte de l'escola on els menors hauran d'escolaritzar-se, en no haver els litigants assolit un acord respecte d'aquesta qüestió. Els restants pronunciaments adoptats, han esdevingut ferms atès que cap de les parts litigants els ha recorregut. Segon.- En primer lloc, la part recurrent insistia en la necessitat de practicar les proves que va poder proposar en la instància i que foren rebutjades. Aquesta petició ja la vàrem rebutjar per Aute d'1-3-2024. Perseverant en el sentit d'aquesta decisió, indicarem que segons es descriu en aquesta alçada, la prova que es pretenia practicar consistia en la realització d'una pericial psicològica del pare encaminada a acreditar la incertesa emocional que aquest presentaria i tres proves testificals: dues als superiors jeràrquics de la progenitora amb els quals es pretenia justificar que la mare, malgrat tenir uns horaris professionals complicats, es trobava sempre en disposició d'atendre les necessitats immediates dels seus fills i una darrera a la parella sentimental del seu germà, per tal que aquesta pogués explicar des d'un vessant extern, quina era la relació dels nens amb la seva mare. Atès que en aquesta alçada, l'objecte del recurs radica exclusivament en el lloc d'escolarització dels menors, la pràctica de la prova indicada resultava innecessària. Aquesta prova només podria ser útil per a corroborar els horaris de treball de la mare i cohonestar-ho amb les dificultats quotidianes derivades de les condicions de trànsit en hores puntes com són les corresponents a les entrades i sortides de l'escola. Ara bé, essent aquestes darreres uns fets notoris, de coneixement general, no requereixen prova específica per a justificar-los. Tercer.- Quant al fons del recurs que s'articula, no es discuteix que quan el matrimoni es va separar, els avui litigants convenien que l'ús del domicili familiar ubicat a Ordino (propietat conjunta els litigants) s'atribuïa al pare i que la mare traslladava la seva residència a Encamp. Alhora convenien d'una modalitat de custòdia compartida, fixant que la seva escolarització s'efectuaria a l'escola andorrana d'Ordino, el què obligava la mare a desplaçar-se quotidianament, quan gaudia de la companyia dels seus fills fins aquesta localitat, patint les retencions quotidianes i habituals que es formen. Succeïa, però que havent estat posat a la venda el pis dels consorts d'Ordino, el progenitor traslladava la seva residència a Montferrer (Alt- Urgell) -referia que el preu del lloguer a Andorra era inassolible-, i en aquesta situació després d'exposar que la distància entre aquesta localitat i Ordino suposava un escull important, demanava que l'escolarització dels menors s'establís a Sant Julià de Lòria, considerant que es tractava d'una localitat a mitjà ubicació entre el domicili de la mare i el del pare. El Batlle acull aquesta pretensió, i és contra la mateixa que la mare s'alça. Per a resoldre aquest extrem del recurs, no ens pot passar per alt que els mateixos progenitors, en el conveni de 7-6-2022, van preveure la dificultat derivada del canvi dels respectius domicilis respecte del lloc d'escolarització dels seus fills. Concretament, el conveni incorpora un pacte 9è que resa: "actualment la filla, Sanç, resta escolaritzada a l'escola Andorrana d'Ordino, en el moment que el pare canviï d'habitatge i aquest resti allunyat de la Parròquia d'Ordino, ambdós progenitors buscaran una escola que quedi en una distància inter-mitja dels dos habitatges dels pares per escolaritzar a la filla i en el seu moment en Andrade que encara no està en edat escolar". No es qüestiona que la localitat de Sant Julià de Lòria es troba a mig camí entre Montferrer i Encamp, de tal manera que des de la perspectiva d'allò que les parts van preveure en el conveni indicat, res es pot retreure a la resolució recorreguda. Però és que al marge del què acabem d'exposar, tampoc des de la perspectiva de l'interès superior dels menors, la pretensió de la recurrent pot prosperar. En efecte, encara que puguem admetre que el sacrifici matern a l'hora de portar els seus fills a Escola resultava superior al del pare atès que aquesta ja residia a Ordino, pretendre que ara els menors s'hagin d'escolaritzar a Encamp (on viu la mare) o a Escaldes-Engordany (on treballa), ateses les dificultats de trànsit diàries que existeixen, suposaria que quan els menors es trobin a Montferrer, haurien de matinar i, tanmateix, arribarien tard a casa, tot el que aniria en detriment de les seves necessitats de descans i més endavant les seves obligacions escolars. Tampoc es pot obviar que supletòriament al criteri de l'interès general dels menors, constitueix un criteri d'aplicació en l'àmbit en què intervenim, el relatiu al repartiment equitatiu de les càrregues i obligacions familiars, de tal manera que també des d'aquesta perspectiva quan el Batlle fixava l'escolarització dels menors a Sant Julià de Lòria, atesa la seva localització equidistant respecte dels domicilis matern i patern, res se li pot retreure. Per tot el que hem exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Macias contra la Sentència de 14-11-2023 que confirmem íntegrament. Quart.- Respecte de les costes, atesa la naturalesa imminentment familiar dels interessos examinats, no ha de fer-se pronunciament al seu respecte. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Macias contra la Sentència de 14-11-2023 que confirmem íntegrament. I sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE