STSJAD ANDORRA, a 20 de novembre del 2023 - ROJ: STSJAD 14/2023
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé20 novembre 2023
NuméroTSJ 0000045/2022
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 14/2023
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Ple), 20 novembre 2023, STSJAD 14/2023, ECLI:AD:TSJADAD:2023:14, recours TSJ 0000045/2022 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le mari de la requérante, Mme Macias, est décédé le 19 janvier 2020 à la suite d'un accident du travail. Le 26 octobre 2020, Mme Macias a déposé une querelle (plainte avec constitution de partie civile) pour des faits qualifiés de commission par omission, d'homicide par imprudence et d'omission de porter secours. La querelle a été admise le 17 novembre 2020. Les querellés n'ont été entendus par la juge d'instruction (*Batlle*) que le 27 octobre 2021, malgré plusieurs demandes de la partie civile. En avril 2022, une reconstitution des faits et d'autres actes d'instruction ont été sollicités. Par ordonnance du 7 juillet 2022, la *Batlle* a prononcé l'archivage des diligences préliminaires. Cette ordonnance a été infirmée par une décision du *Tribunal de Corts* du 10 octobre 2022, qui a ordonné la réalisation de plusieurs actes.
Parallèlement, le Tribunal constitutionnel, saisi d'un recours d'amparo (affaire 2022.44RE), a par sentence du 12 octobre 2022 estimé partiellement le recours. Il a reconnu la violation du droit à un procès dans un délai raisonnable, garanti par l'article 10.2 de la Constitution, et a déclaré que la requérante avait droit à l'indemnisation fixée par la juridiction ordinaire. Le Tribunal constitutionnel a délimité la période de retard injustifié du 28 octobre 2021 au 1er juillet 2022, date d'introduction du recours d'amparo.
Le 13 décembre 2022, Mme Macias a saisi le Ple du Tribunal Superior de Justícia d'une action en responsabilité patrimoniale de l'État pour fonctionnement anormal de l'administration de la justice. Elle sollicitait 41 020,17 EUR, dont 37 800 EUR au titre d'un préjudice moral calculé à raison de 150 EUR par jour de retard (252 jours), 611 EUR de consultations de psychologue, 609,17 EUR de factures de téléphone, 2 000 EUR au titre d'un préjudice de loisirs, ainsi qu'un préjudice professionnel lié à l'abandon de son emploi (montant non précisé dans la décision).
Le Ministère public ne s'oppose pas à la demande mais estime l'indemnisation excessive et fixe l'indemnité pour préjudice moral à 600 EUR. Le Gouvernement soutient que l'indemnisation d'un retard injustifié de dix-huit mois ne saurait excéder 1 000 EUR. La décision relève que le retard est en réalité apprécié sur une période d'un peu plus de huit mois.
## Question de droit
La question posée au Tribunal était double. Il s'agissait, d'une part, de déterminer si le retard dans la conduite de la procédure pénale ouvrait droit à réparation au titre du fonctionnement anormal de la justice. D'autre part, il fallait identifier les préjudices réparables, en distinguant ceux qui découlent directement de la dilation indue de ceux qui résultent des faits à l'origine de la procédure ou de la seule existence de celle-ci.
Le Tribunal rappelle que la responsabilité de l'État n'est pas discutée, le Tribunal constitutionnel ayant déjà constaté la violation du droit à un délai raisonnable. Le débat porte donc exclusivement sur l'étendue du préjudice. Le juge se réfère à l'article 10 de la *Llei qualificada de la justícia*, dont il résulte que le préjudice doit être « cert, efectiu, avaluable i derivat de l'anormal funcionament de la justícia » (certain, effectif, évaluable et né du fonctionnement anormal de la justice).
## Solution et dispositif
Le Tribunal retient que le préjudice découlant de l'inactivité judiciaire pendant un peu plus de huit mois réside dans un dommage moral lié à l'angoisse de l'attente d'une décision. Il admet que cette attente a pu être plus éprouvante pour la requérante, compte t
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 20 de novembre del 2023 - ROJ: STSJAD 14/2023
STSJAD 14/2023
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Ple), 20 novembre 2023, STSJAD 14/2023, ECLI:AD:TSJADAD:2023:14, recours TSJ 0000045/2022 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le mari de la requérante, Mme Macias, est décédé le 19 janvier 2020 à la suite d'un accident du travail. Le 26 octobre 2020, Mme Macias a déposé une querelle (plainte avec constitution de partie civile) pour des faits qualifiés de commission par omission, d'homicide par imprudence et d'omission de porter secours. La querelle a été admise le 17 novembre 2020. Les querellés n'ont été entendus par la juge d'instruction (Batlle) que le 27 octobre 2021, malgré plusieurs demandes de la partie civile. En avril 2022, une reconstitution des faits et d'autres actes d'instruction ont été sollicités. Par ordonnance du 7 juillet 2022, la Batlle a prononcé l'archivage des diligences préliminaires. Cette ordonnance a été infirmée par une décision du Tribunal de Corts du 10 octobre 2022, qui a ordonné la réalisation de plusieurs actes.
Parallèlement, le Tribunal constitutionnel, saisi d'un recours d'amparo (affaire 2022.44RE), a par sentence du 12 octobre 2022 estimé partiellement le recours. Il a reconnu la violation du droit à un procès dans un délai raisonnable, garanti par l'article 10.2 de la Constitution, et a déclaré que la requérante avait droit à l'indemnisation fixée par la juridiction ordinaire. Le Tribunal constitutionnel a délimité la période de retard injustifié du 28 octobre 2021 au 1er juillet 2022, date d'introduction du recours d'amparo.
Le 13 décembre 2022, Mme Macias a saisi le Ple du Tribunal Superior de Justícia d'une action en responsabilité patrimoniale de l'État pour fonctionnement anormal de l'administration de la justice. Elle sollicitait 41 020,17 EUR, dont 37 800 EUR au titre d'un préjudice moral calculé à raison de 150 EUR par jour de retard (252 jours), 611 EUR de consultations de psychologue, 609,17 EUR de factures de téléphone, 2 000 EUR au titre d'un préjudice de loisirs, ainsi qu'un préjudice professionnel lié à l'abandon de son emploi (montant non précisé dans la décision).
Le Ministère public ne s'oppose pas à la demande mais estime l'indemnisation excessive et fixe l'indemnité pour préjudice moral à 600 EUR. Le Gouvernement soutient que l'indemnisation d'un retard injustifié de dix-huit mois ne saurait excéder 1 000 EUR. La décision relève que le retard est en réalité apprécié sur une période d'un peu plus de huit mois.
Question de droit
La question posée au Tribunal était double. Il s'agissait, d'une part, de déterminer si le retard dans la conduite de la procédure pénale ouvrait droit à réparation au titre du fonctionnement anormal de la justice. D'autre part, il fallait identifier les préjudices réparables, en distinguant ceux qui découlent directement de la dilation indue de ceux qui résultent des faits à l'origine de la procédure ou de la seule existence de celle-ci.
Le Tribunal rappelle que la responsabilité de l'État n'est pas discutée, le Tribunal constitutionnel ayant déjà constaté la violation du droit à un délai raisonnable. Le débat porte donc exclusivement sur l'étendue du préjudice. Le juge se réfère à l'article 10 de la Llei qualificada de la justícia, dont il résulte que le préjudice doit être « cert, efectiu, avaluable i derivat de l'anormal funcionament de la justícia » (certain, effectif, évaluable et né du fonctionnement anormal de la justice).
Solution et dispositif
Le Tribunal retient que le préjudice découlant de l'inactivité judiciaire pendant un peu plus de huit mois réside dans un dommage moral lié à l'angoisse de l'attente d'une décision. Il admet que cette attente a pu être plus éprouvante pour la requérante, compte t
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Presidència
TSJ 0000045/2022
PARTS:
Apel·lant : Sra. Macias
Advocat : Sra. Pastor
Apel·lat : GOVERN
Advocat : Sra. Tejada
MINISTERI FISCAL
President Sr. Albert Andrés Pereira
Magistrats Sr. Yves Picod
Sr. Vincent Anière
Sra. Marie Conte (Ponent)
Sra. Fátima Ramírez Souto
Sr. Carles Cruz Moratones
Sra. Elsa Puig Muñoz
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° TSJ 0000045/2022 — Décision commentée
OBJECTE: Responsabilitat de l'Estat per funcionament anormal de l'administració de Justícia.
SENTÈNCIA 000013/2023
Andorra la Vella, el 20 de novembre del 2023.
El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació de la Sra. Macias, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Marie Conte, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 13 de desembre del 2022, la representació processal de la Sra. Macias formula demanda en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'administració de justícia sol·licitant al Ple d'aquest Tribunal Superior que estimi la demanda, reconegui l'existència d'un funcionament anormal de l'administració de justícia en el marc de les diligències prèvies núm. DP-1000442/2020 i condemni l'Estat andorrà al pagament d'una indemnització d'un import de 41.020,17EUR a la demandant.
En defensa de les seves pretensions precisa que:
en data 26-10-2020 va presentar una querella pels delictes de comissió per omissió, d'homicidi per imprudència i omissió del deure de socórrer atenent a que el seu marit va morir el 19-01-2020 a raó d'un accident laboral; que en data 17-11-2020 es va admetre la querella, que no obstant varis insistiments formulats, els querellats només van declarar davant de la Batlle instructora en data 27-10-2021, que al mes d'abril del 2022 es va sol·licitar una reconstrucció ocular i altres diligències, que aquestes demandes van ser ignorades, acordant la Batlle per aute de data 07-07- 2022 l'arxiu de les diligències prèvies; que finalment dit aute va ser infirmat per un de nou del Tribunal de Corts de data 10-10-2022, acordant que es practiquessin una sèrie de diligències.
Es preval d'una sentència del Tribunal Constitucional de data 12-10-2022 recaiguda en la causa 2022.44RE per la qual decideix: "estimar parcialment el recurs d'empara interposat per la Sra. Macias, declarar que correspon a la recurrent percebre la indemnització que fixi la jurisdicció ordinària per raó de la dilació indeguda". L'esmentada sentència fixa el període de dilació indeguda des del 28-10-2021 fins a la data de la interposició del recurs d'empara el dia 01-07- 2022.
Pel que fa a la quantificació dels danys soferts, la demandant invoca:
un perjudici laboral i professional, resultant del fet que ha estat obligada d'abandonar la seva feina "per tal de lluitar pels seus drets".
un perjudici moral justificant una indemnització a raó de 150 EUR per cadascun dels 252 dies de dilació, a saber un total de 37.800 EUR més un import de 611 EUR per consultes de psicòloga.
factures de telèfon de 609,17EUR
un perjudici de lleure valorat en 2.000EUR.
En resposta als escrits presentats pel Govern i pel Ministeri Fiscal, sosté que si bé és cert que la mort traumàtica de la seva parella li ha causat un patiment evident, el retard i l'absència de resposta o d'explicacions sobre les peticions d'investigació va empitjorar el seu estat d'angoixa.
2.- El Ministeri Fiscal no s'oposa a la demanda però considera excessiva la indemnització reclamada tenint en compte que el període de dilació indeguda ha de ser apreciat des del 28-10-2021 fins el 01-07-2022. Considera que la indemnització pel dany moral s'ha de valorar en un total de 600 EUR tenint en compte la característiques especials de la causa i que és improcedent rescabalar altres danys.
3.- La representació del Govern per la seva banda, estableix que la indemnització per divuit mesos de retard injustificat no pot superar la quantitat de 1.000 EUR.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- El Tribunal Constitucional, mitjançant sentència de data 12-10- 2022 estima el recurs d'empara presentat per la representació processal de la Sra. Macias declarant que s'ha vulnerat el seu dret fonamental a un judici de durada raonable reconegut a l'article 10.2 de la Constitució així com el dret de l'esmentada senyora a ser indemnitzada pels perjudicis soferts. Per tant no es discuteix el principi de la responsabilitat patrimonial de l'Estat sinó només l'import de la indemnització.
Segon.- El Tribunal Constitucional, en la seva sentència ha efectuat una quantificació expressa de la duració indeguda, que aprecia des del 28-10- 2021 fins a la data de la interposició del recurs d'empara, és a dir el 01-07- 2022. Per tant, és el perjudici derivat d'aquest retard injustificat en la tramitació de la causa penal que procedeix indemnitzar, perjudici que de conformitat amb l'article 10 de la Llei qualificada de la justícia ha de ser cert, efectiu, avaluable i derivat de l'anormal funcionament de la justícia.
És evident en primer lloc que el perjudici derivat de la inactivitat judicial durant un període d'una mica més de 8 mesos resideix en el patiment d'un dany moral resultant de l'ansietat provocada per un allargament injustificat de les actuacions, trobant-se la persona esperant durant un període de temps injustificat, que es resolgui la seva petició.
És cert, que en el cas d'autes aquesta espera ha pogut ser més angoixosa per la Sra. Macias, tenint en compte que es tracta d'un cas molt emocional per ella, on s'investiga la mort del seu marit i on la mateixa (fruit d'un treball i esforços d'investigació que en gran part deriven de la mateixa Sra. Macias amb l'ajuda de la seva assistència lletrada) analitza possibles irregularitats al voltant de l'accident mortal. Nogensmenys, s'ha de diferenciar d'aquest dany, resultant de la dilació indeguda, les que la demandant pugui patir o haver patit per la simple existència del procediment penal o pels fets que són objecte de querella que malauradament resideixen en l'accident laboral mortal patit pel seu marit.
Per tant, segons els criteris fixats per aquest Ple, i tenint en compte les característiques particulars de la causa, els danys resultant del retard injustificat en la tramitació de la causa s'han d'avaluar en la quantitat de 1.500 EUR que procedeix atorgar a la Sra. Macias.
Pel que fa a les consultes a la psicòloga que valora la demandant en 611EUR, no resulta degudament acreditat que el recurs a aquests serveis deriva de la dilació indeguda, atès que segons l'informe aportat "la Sra. Macias va sol·licitar els serveis psicològics a raó del dolor viscut per la defunció del seu marit i estrès emocional ocasionat pel judici en curs." Per tant és l'existència del procediment per sí mateix, i no només el retard, que genera estrès i angoixa a la demandant tenint-se en compte en qualsevol cas aquesta circumstància a l'hora de valorar els danys morals.
Pel que fa a la quantitat reclamada de 609,17EUR corresponent al 50% de les despeses habituals de telèfon de la Sra. Macias no es justifica fins a quin punt l'import reclamat deriva de manera directa de la inactivitat judicial, i doncs de trucades que hagués de fer com a conseqüència directa de l'existència d'un retard injustificat durant els mesos d'octubre de 2021 a juliol de 2022.
Pel que fa al perjudici moral i professional, que la demandant no quantifica precisament, no justifica tampoc el lligam de causalitat entre la cessació de l'activitat laboral que va decidir voluntàriament ella mateixa i la inactivitat de la Batllia durant 8 mesos, no fent més referència la carta de dimissió redactada per la demandant el 13-09-2022 de manera clara a una tal raó.
Finalment, no s'ha acreditat que el perjudici de lleure reclamat per un import de 2.000 EUR, resident en la manca de relació social per desatenció, manca de cura per la pròpia imatge o higiene o de forces per treure el seu gos sigui la conseqüència directa d'un retard de 8 mesos en la tramitació de la causa penal, essent observat que aquesta malaurada situació pot ser més aviat derivada dels fets a l'origen de la causa penal.
Per tant, procedeix només indemnitzar el dany moral inherent al retard en la tramitació de la causa.
Tercer.- Pel que fa a les costes processals d'aquest procediment no escau efectuar un pronunciament especial, ja que no s'aprecia una actuació temerària o de mala fe que justifiqui la imposició de costes del procés al Govern.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà.
DECIDEIX
1.- Estimar parcialment l'acció en reconeixement de l'anormal funcionament de l'administració de justícia presentada per la representació de la Sra. Macias.
2.- Declarar el dret de la Sra. Macias a rebre de l'Estat andorrà una indemnització de 1.500 EUR pel dany moral.
3.- No fer un especial pronunciament en matèria de costes.
4.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los-hi avinent que és ferma i definitiva.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-