STSJAD Penal, 27 avril 1994 (ROJ STSJAD 5/1994)
Décision commentée : Tribunal Superior de Justicia d'Andorre, chambre pénale, sentència n° 05-94 du 27 avril 1994, recours n° 53/93 (ROJ STSJAD 5/1994 ; ECLI:AD:TSJADAD:1994:5) (Lire sur source officielle)
Note de référence : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir des métadonnées du texte source.
Faits et procédure
La procédure trouve son origine dans la cause n° 84-FD-93, ouverte pour des faits d'introduction et de vente de produits stupéfiants, ainsi que d'usage de ces mêmes produits. M. Plaza fut poursuivi et, après audience orale, le Tribunal de Corts le condamna, par sentence du 26 novembre 1993, pour le délit d'introduction et de vente de produits de l'article 163 du Code pénal et pour le délit d'usage du même produit de l'article 169. La peine prononcée était de deux ans d'emprisonnement, dont six mois fermes, assortis d'une expulsion du Principat et du paiement des dépens.
Le condamné interjeta appel par l'intermédiaire de son conseil. Les moyens invoqués étaient, d'une part, l'absence dans la sentence d'un exposé précis des faits tenus pour établis et, d'autre part, une erreur dans l'appréciation des preuves. Le requérant soutenait que les juges avaient accordé une créance supérieure aux déclarations faites devant la police et le batlle instructeur qu'à celles recueillies à l'audience. Il sollicitait la qualification d'un seul délit de consommation de stupéfiants et le caractère conditionnel de la peine d'expulsion.
À l'audience d'appel, la défense accepta la peine principale d'emprisonnement, tout en soulignant le caractère subsidiaire de l'expulsion et en produisant un certificat de travail. Le ministère public ne s'opposa pas à ce que la peine accessoire soit prononcée avec sursis et releva que le recourant avait modifié sa position en acceptant la peine principale.
Question de droit
La Cour devait déterminer si la sentence du Tribunal de Corts satisfaisait aux exigences de motivation en matière de narration des faits établis, et si l'appréciation des éléments de preuve, notamment la préférence accordée aux déclarations initiales par rapport aux dénégations ultérieures, pouvait être censurée en appel.
Une seconde question, plus accessoire, portait sur la nature de la peine d'expulsion : celle-ci pouvait-elle être aménagée en mesure conditionnelle au regard de la situation personnelle du condamné ?
Solution et dispositif
Sur le premier point, la Cour considère que l'exposé des faits est « très précis », qu'il met en relief les déclarations faites devant la police, confirmées devant le batlle, et qu'il expose de manière objective les rétractations intervenues ultérieurement à l'audience, lesquelles mettaient en cause les conditions d'audition par la police. Elle en déduit que la sentence satisfait à l'exigence de narration des faits.
Sur le second point, la Cour reconnaît au tribunal de première instance la faculté d'accorder davantage de crédit aux déclarations précises, réitérées et spontanées de l'accusé qu'à des allégations dépourvues de fondement et de justification lors du jugement. Elle relève que l'intéressé « changea manifestement de système de défense
Sentència
SENTÈNCIA 05-94 DE 27 D'ABRIL DE 1994
Introducció i venda d'estupefaents.- Consum d'estupefaents.- Error en l'apreciació de la prova.- Narració dels fets.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS
RESULTANT: que incoada la causa núm. 84-FD-93 pel delicte d'introducció i venda de productes estupefaents i ús dels mateixos productes, va ésser processat el querellat Plaza, i, vist el judici oral, el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 26 de novembre de 1993 amb la següent part dispositiva "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Plaza, com a autor responsable dels delictes d'introducció i venda dels productes de l'article 163 del Codi penal i del delicte d'ús del mateix producte de l'article 169, a la pena de DOS ANYS DE PRESÓ, dels quals SIS MESOS FERMS, a l'expulsió del Principat, i al pagament de les despeses processals causades;"
RESULTANT: que contra la sentència abans esmentada s'interposà recurs de suplicació pel lletrat Sr. Moliner, en interès del condemnat Plaza, el qual al·lega com a motius del recurs: 1.- no contenir la sentència la narració precisa dels fets que es consideren provats. 2.- error en l'apreciació de la prova.
RESULTANT: que el condemnat Plaza recorre la decisió del Tribunal de Corts per no contenir la narració exacta objectiva dels fets i per donar més crèdit els jutjadors a les declaracions efectuades davant la policia i el batlle instructor que les efectuades durant la vista. Demana, consegüentment, que el Tribunal pronunciï un sol, delicte de consum d'estupefaents i que la pena d'expulsió sigui condicional.
RESULTANT: que en la vista oral l'advocat defensor accepta la pena, però subratlla el caràcter supletori de la pena d'expulsió, presentant un certificat de treball per justificar la seva postura.
RESULTANT: que en la vista oral, el Ministeri Fiscal no s'oposa que la pena accessòria sigui condicional i manifesta, també, que el recurrent va canviar de postura, acceptant la pena principal
FONAMENTS DE DRET
CONSIDERANT: que la narració dels fets en la sentència del Tribunal de Corts és molt precisa posant en relleu les declaracions davant la Policia confirmades davant del batlle i precisant de manera molt objectiva les denegacions posteriors en la vista oral on s'acusa a la Policia d'haver-lo induït psicològicament a fer aquelles declaracions.
CONSIDERANT: que el Tribunal de Corts tenia la facultat de donar més importància a les declaracions precises reiterades i espontànies del processat que a les al·legacions sense fonament i justificació en el judici oral davant el Tribunal de Corts. Que el processat va canviar manifestament de sistema de defensa per evitar una pena de presó i una expulsió.
CONSIDERANT: que en la vista oral l'advocat defensor va acceptar la pena de presó, ço que constitueix una reconeixença implícita dels delictes d'introducció i venda de productes estupefaents que fonamentaven la seva condemna.
CONSIDERANT: que, no obstant, el condemnat justifica que des del dia 5 de gener de 1994 treballa com a representant venedor en la ORG_0 i que hi exerceix la seva feina amb plena satisfacció. Que el Ministeri Fiscal no s'oposa a la modificació de la pena d'expulsió. Que es pot excepcionalment donar al processat una última oportunitat de reintegració a la societat andorrana.
D E C I D I M
Que, estimant el motiu de suplicació articulat per la defensa del processat Plaza,
Confirmem la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts a excepció de la pena d'expulsió pronunciada la qual serà d'aplicació condicional i es revoca exclusivament en el pronunciament.
Declarem d'ofici les despeses processals causades pel recurs.
Manem que es remetin les actuacions amb testimoni d'aquesta sentència al Tribunal de Corts, per al seu compliment i execució, i per l'aplicació dels beneficis del Decret d'indult dels Coprínceps del dia 14 de març de 1994.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i firmem.
Subir
Diccionario RAE