Résumé

# Juridiction andorrane, — (ROJ : STSJAD 17/1995) > Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD, Penal, 7 juin 1995, ROJ : STSJAD 17/1995 ; ECLI:AD:TSJADAD:1995:17) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Par un jugement du 30 mars 1994, le Tribunal de Corts (juridiction de première instance) a condamné cinq prévenus, dont M. Téllez, en qualité d'auteurs d'un délit majeur continué de vol. Pour M. Téllez, la peine prononcée était de deux ans et six mois d'emprisonnement, dont six mois fermes, le surplus faisant l'objet d'un sursis qualifié assorti d'une obligation d'indemnisation de la victime selon ses moyens. Le même jugement prévoyait la condamnation solidaire, à parts égales, aux frais de procédure et une indemnisation de la victime, fixée en exécution du jugement par référence à la valeur au prix de revient des cartons de tabac dérobés. Il rendait enfin applicable aux condamnés la grâce accordée par les Co-princes le 14 mars 1994, « en tant que de besoin ». M. Téllez a formé un recours en appel (*recurs de suplicació*) devant le Tribunal supérieur de justice, Sala Penal, sur le fondement de l'article 3 du décret du 13 juillet 1990. Il invoquait, d'une part, l'absence de narration précise des faits tenus pour établis ou de fondement juridique suffisant, et, d'autre part, l'erreur dans l'appréciation de la preuve ou la violation de la présomption d'innocence. Dans ses écritures, le défenseur soutenait que le Tribunal de Corts avait accordé davantage de crédit aux déclarations des coïnculpés, tant devant la police que devant le juge d'instruction et à l'audience, qu'aux dénégations de son client, malgré des contradictions relevées dans ces déclarations. Il faisait également valoir que la peine avait été prononcée au-delà de celle requise par le ministère public, sans que les juges aient fait usage de l'obligation prévue par l'article 169 du Code de procédure pénale, et que l'indemnisation civile était injuste en ce qu'elle ne tenait pas compte de la participation inégale des prévenus au vol. Le ministère public a conclu à la confirmation du jugement, estimant qu'il existait une concordance totale entre les déclarations des coïnculpés, sans animosité apparente. Il a par ailleurs considéré que la peine, fixée à deux ans et demi d'emprisonnement dont six mois fermes, avait été imposée par le tribunal pour des raisons légales, au regard des articles 40 et 239 du Code pénal. ## Question de droit La question posée à la juridiction d'appel était double. Il s'agissait, en premier lieu, de déterminer si des déclarations de coïnculpés pouvaient fonder à elles seules une condamnation pénale, et à quelles conditions. En second lieu, il fallait apprécier si la condamnation de M. Téllez, reposant exclusivement sur ces déclarations, respectait la présomption d

SENTÈNCIA 17-95 DE 7 DE JUNY DE 1995 Robatori continuat.- Error en l'apreciació de la prova.- Presumpció d'innocència. Ponent: M.I.Sr. Yves Picod ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT : Que en la causa de referència el M.I Tribunal de Corts va dictar sentència el dia 30 de març de 1994 del qual dimana el referenciat rotlle. El M.I Tribunal de Corts va dictar sentència amb la següent part dispositiva : "FALLEM : Que hem de condemnar i condemnem els processats Amador , Salcedo , Raya , Téllez i Caro com a responsables penalment en el concepte d'autors d'un delicte major continuat de robatori amb la concurrència en el primer de la circumstància atenuant de menor de 21 anys i en el segon de la circumstància agreujant de reincidència, i sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal en els altres tres, a les penes següents: A Salcedo , a Raya i a Caro la pena de DOS ANYS I SIS MESOS DE PRESÓ dels quals un any de presó ferma i la resta condicional qualificada, amb obligació d'indemnitzar, segons els mitjans al seu abast a la víctima del delicte. A Amador , a la pena de DOS ANYS I SIS MESOS DE PRESÓ, dels quals sis mesos ferms i la resta condicional qualificada amb obligació d'indemnitzar, segons els mitjans al seu abast, a la víctima del delicte. A Téllez a la pena de DOS ANYS I SIS MESOS DE PRESÓ, dels quals sis mesos ferms i la resta condicional qualificada amb l'obligació d'indemnitzar segons els mitjans a la víctima del delicte. Condemnem a tos els processats al pagament per cinquenes parts iguals, de les despeses processals causades i en la mateixa proporció a indemnitzar a ORG_0 en la quantitat que en execució de sentència es fixi segons el valor a preu de cost de les caixes de tabac robades , en el nombre que consta en els fets provats i en la proporció d'una tercera part de tabac ros marca WINSTON del tipus americà, una tercera part de tabac ros marca WINSTON del tipus normal i una tercera part del tabac ros marca MALBORO tipus tou. Un cop sigui ferma aquesta sentència, els serà aplicable als acusats en lo que sigui pertinent , l'indult atorgat pels Excms. Srs. Coprínceps en data 14 de març de 1994." II RESULTANT: Que contra la sentència abans esmentada es va alçar el present recurs de suplicació interposat pel processat Téllez fonamentat en els següents motius de l'article 3er. del Decret de 13 de juliol de 1990: "per no contenir la sentència la narració precisa dels fets que es considerin provats o no tenir fonamentació jurídica " "per error en l'apreciació de la prova o per violació del dret de presumpció d'innocència." En el seu escrit, el defensor fa ressaltar sobretot que el M.I Tribunal de Corts va donar més crèdit a les declaracions efectuades pels co-inculpats davant la Policia, l'Hble. Batlle instructor i durant la vista oral que a les denegacions del Téllez , això malgrat les reiterades contradiccions en que incorreren subsidiàriament afegeix que al marge de la qüestió de fons el Sr. Téllez va ésser condemnat a una pena superior a la sol·licitada pel Ministeri Fiscal sense que els jutjadors hagin fet ús de l'obligació que els imposa l'article 169 del Codi de Procediment Penal. Finalment, considera que l'apreciació de la responsabilitat civil fixada pel M.I. Tribunal de Corts va ésser injusta perquè els jutjadors no van tenir en compte la participació desigual en el robatori. III RESULTANT.- Que el Ministeri Fiscal demana per la seva part la confirmació de la sentència considerant que existeix una concordança total entre les declaracions dels co-inculpats, sense l'ànim de venjança aparent. Estima que la pena de DOS ANYS I MIG DE PRESÓ (dels quals SIS MESOS FERMS i la resta condicional) va ésser imposada pel Tribunal per imperatius legals tenint en compte les disposicions conjuntes de l'article 40 i de l'article 239 del Codi Penal. FONAMENTS DE DRET I.- CONSIDERANT : Que si les declaracions de un co- inculpat poden fonamentar una condemna sense violació de les disposicions del Codi Penal hi ha que valorar-les amb molta prudència, compte tingut del risc o de la venjança o de la temptativa de diluir les responsabilitats civils i penals. II.- CONSIDERANT: Que la presumpció d'innocència obliga a l'acusació de demostrar de manera concreta les càrregues existents. Que les úniques càrregues reposen sobre les declaracions dels quatre altres implicats . Que no existeixen contra Téllez cap indici material o testimoniatge ; que les perquisicions i investigacions policials van resultar negatives. Que si les acusacions dels co-inculpats concorden en quant a la participació de Téllez , són molt aproximatives i variables en quant a la intensitat i la reiteració de la dita participació . Que aquestes declaracions són insuficients per fonamentar una condemna contra Téllez pel delicte continuat de robatori, el dubte profitant sempre a l'acusat per aplicació del principi "in dubio pro reo" . III.- CONSIDERANT: Que en conseqüència l'examen dels altres motius de recurs esdevenen inútils. Decisio Vist la legislació vigent, i els Usos i Costums aplicables a la present causa, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M Estimar el recurs del Sr. Téllez , Revocar la sentència del M.I. Tribunal de Corts de data 30 de març de 1994, Absoldre totalment al Sr. Téllez del delicte continuat de robatori. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.