SENTÈNCIA 26-95 DE 5 D'OCTUBRE DE 1995 Lesions per imprudència.- Error en l'apreciació de la prova.- Infracció de les normes de procediment.- Principi acusatori. Ponent: M.I. Sr. Yves Picod. ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT :Que en la causa de referència el M.I. Tribunal de Corts va dictar sentència el dia 26 d'octubre de 1994, del qual dimana el referenciat rotlle. El M.I. Tribunal de Corts va dictar sentència amb la següent part dispositiva: "FALLEM, que hem de condemnar i condemnem com autor responsable d'un delicte major de lesions per imprudència de l'article 197 del Codi Penal, Amorós a la pena de DOS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, a la multa de CENT MIL PESSETES, i al pagament de les despeses processals causades. Que hem d'absoldre i absolem del delicte més amunt esmentat a Álvarez i Hoyos, deixant sense efecte la declaració de la responsabilitat civil de la Companyia ORG_2 i de la ORG_4. Es condemna solidàriament Amorós, Grues ORG_3 i la Companyia ORG_0, aquesta darrera a concurrència de deu milions de pessetes, a indemnitzar a Daza en la quantitat de CATORZE MILIONS VUIT-CENTES VINT-I-NOU MIL SIS-CENTES VUIT PESSETES (14.820.608), amb interessos legals a partir del 18 de febrer de 1992. Es deixa pel període d'execució de sentència la indemnització de les eventuals despeses resultant de la modificació de la cama ortopèdica del perjudicat. A títol de provisió de fons, ordenem el pagament immediat el dia de la notificació de la sentència de la quantitat de CINC MILIONS DE PESSETES (5.000.000),havent d'ésser abonada la resta d'indemnització quan esdevingui ferma aquesta sentència" Antecedents de fet II.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal fonamenta el seu recurs de suplicació en un error en l'apreciació de la prova. Manifesta que la defectuosa instal·lació de la grua al xassís del camió no fou la causa exclusiva de l'accident sinó que junt amb ella hi van concorre dues altres causes : la falta del baldó de seguretat i el mètode incorrecte de treball. D'aquesta segona causa de l'accident, en són responsables segons el Ministeri Fiscal els acusats Álvarez i Hoyos. La conducta del Sr. Álvarez encarregat de l'obra i responsable d'adoptar les mesures de seguretat adients, va consistir en manar a dos treballadors inexperts en la matèria, a efectuar una descàrrega que comportava un cert perill degut al propi pes de la mateixa, sense donar-los hi cap tipus d'instrucció sobre les mesures de seguretat o precaució que devien adoptar per la realització d'aquesta tasca respecte al Sr. Hoyos que era el xofer de la grua, per utilitzar la mateixa amb el coneixement de què hi mancava el baldó de seguretat i al mateix temps havent-hi dues persones en la proximitat de dita càrrega així com per ésser la persona que els dos obrers treballaven sota les seves instruccions. En conclusió el Ministeri Fiscal demana que es revoqui la sentència del Tribunal de Corts pel que fa referència a l'absolució de Álvarez i Hoyos, i que es dicti una sentència condemnant els mateixos com autors d'un delicte d'imprudència amb resultat de lesions a la pena inicialment sol·licitada amb totes les conseqüències civils. III.-RESULTANT: Que la defensa de Amorós basa el seu recurs sobre l'error en l'apreciació de la prova . Subratlla la responsabilitat de Álvarez, encarregat de l'empresa ORG_4, en quant fou ell qui va ordenar als dos treballadors entre ells el Sr. Daza que fessin descàrrega del camió grua de l'empresa ORG_3. Demana que es dicti una altra sentència condemnant com autor responsable del delicte major de danys per imprudència al processat Álvarez i declarant la responsabilitat civil solidària de Construccions D. i la Cia. ORG_2. IV.-RESULTANT: Que l'advocat de la Cia. d'Assegurances ORG_0 D'OCCIDENT condemnada civilment , manifesta que existeix error en l'apreciació de la prova basant-se sobre el informe elaborat pel Sr. Alvarado en quant al paper de Álvarez. Afegeix que la sentència va fer una mala narració dels fets : ha quedat provat que la càrrega va caure a plom sense efectuar cap mena de sotragada ni moviment de balanceig. Sosté en fi que la sentència recorreguda manca de fonamentació jurídica quan ordena una provisió de fons. V.-RESULTANT: Que la part civil fonamenta el seu recurs sobre una infracció de normes de procediment: observa que no s'ha al·legat per cap de les parts processals, res en relació a la capitalització de la pensió de la CASS i la seva deducció de la indemnització en concepte de la IPP. El segon motiu del recurs es basa en l'error en l'apreciació de la prova, donat que existeixen proves suficients per a estendre la responsabilitat penal a l'altre inculpat inicial , Álvarez. El tercer motiu de suplicació és relatiu a la violació del principi acusatori pel Tribunal de Corts: en efecte, cap de les parts dins del procés havia demanat formalment la deducció de la pensió dels vint-i-vuit milions de pessetes en concepte de la IPP, i per altra part el Ministeri Fiscal no va demanar l'aplicació dem l'article 169 de Codi d Procediment Penal En quant al motiu del recurs es fonamenta sobre la incorrecció del criteri utilitzat respecte la IPP, fixat de manera errònia. En conseqüència, sol·licita la revocació parcial de la sentència, demana que es condemni com autor responsable d'un delicte major de lesions per imprudència al Sr. Álvarez solidariàment amb la ORG_4, per altra part demana que es mantinguin totes les quantitats establertes en la sentència recorreguda i es fixi la IPP sense considerar la pensió percebuda de part de la CASS ni la deducció de la seva capitalització interessos legals a partir de la data de l'accident. VI.-RESULTANT: Que la defensa de Álvarez de l'empresa Duró i de la Companyia d'Assegurances ORG_2 forma oposició als recursos presentats, demanant la confirmació de la sentència. Estima que la causa directa i exclusiva de l'accident és únicament el fet que la grua no reunia cap condició per a dur a terme la descàrrega. Segons l'advocat defensor el Tribunal de Corts va evidenciar el fet constatat de la defectuosa instal·lació de la grua al xassís del camió. FONAMENTS DE DRET I.- CONSIDERANT : Que la causa principal de l'accident fou deguda a una mala fixació de la grua que tenia les femelles de les fixacions fluixes i accessoriament a l'absència de vàlvula de seguretat del ganxo, elements imputables a una evident manca de manteniment del material per part de l'empresa ORG_3 dirigida per Amorós. Que la instrucció va posar també de relleu la modificació per part de la mateixa empresa del camió plataforma per convertir-lo en camió grua, sense respectar les condicions adequades i sense autorització preceptiva del Departament de Indústria. Que el Sr. Alvarado no va contestar la seva responsabilitat evidenciada pel tècnic el Sr. Cano, i va limitar-se de demanar un repartiment de culpa. II.- CONSIDERANT: Que per altra part que el perit va subratllar una incorrecció en el mètode de treball. Que el dia del judici oral va manifestar que no hi ha d'haver ningú sota la càrrega i que no s'ha d'acompanyar la càrrega amb les mans. QUE resulta de la instrucció i de les declaracions del perjudici oral que les dos obres de ORG_4 van actuar sota les instruccions del xofer de la grua a de les empresa ORG_3. Que com ho va manifestar el Ministeri Fiscal, el Sr. Hoyos va utilitzar la grua amb el coneixement de que i mancava el baldó de seguretat i sobretot havent-hi dues persones en la proximitat de la càrrega. Que en qualitat de director d'operació i d'especialista en matèria de descàrrega, va influir per una part relativa en la producció de l'accident. Que no obstant, la seva participació és menor amb comparació amb la gravíssima negligència de l'empresa ORG_3, el que justifica una avaluació només d'un cinc per cent de la responsabilitat del xofer III.- CONSIDERANT: Que el paper del Sr. Álvarez, encarregat de l'empresa Duró, absent en el moment de l'accident) es va limitar a manar dos treballadors per efectuar la descarrega sota el control d'un especialista, el xofer de la grua. Que el fet d'haver manat obrers inexperts en la matèria no va influir directament en les circumstàncies de l'accident a partir del moment on no es tracta d'una operació d'alta tecnicitat i que podia efectuar-se sense perill si el xofer hagués donat les instruccions adequades. IV.-CONSIDERANT: Que la part civil no pot al·legar un violació dels drets de la defensa o del principi acusatori relacionada amb la deducció o la capitalització del a pensió de la CASS. Que es tracta de regles elementals de responsabilitat civil vinculades pel principi de no cúmul d'indemnitzacions per un mateix perjudici, tenint en compte que la CASS disposa d'un recurs contra el responsable pel capital constitutiu atorgat a la víctima(art. 16 del Reglament Tècnic de la CASS). Que no era necessari que les altres parts demanessin formalment al Tribunal de Corts la deducció de capital donat que una tal demanda era implícita per la seva evidència en consideració de la jurisprudència dels Tribunals andorrans, a més a més que una de les parts discutia el principi de la seva responsabilitat, el que s'oposava una contestació fonamental de totes les demandes de la part final. V.-CONSIDERANT: Finalment que la provisió de fons ordenada pel Tribunal està justificada per l'evidència de la responsabilitat del Sr. ORG_3 i per la urgència de la indemnització en consideració de la situació humana de la víctima. Vist la legislació vigent, i els Usos i Costums aplicables a la present causa, Decisio La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M Confirmar la sentència de Tribunal de Corts de 26 d'octubre de 1994, en totes les seves resolucions penals i civils excepte les disposicions relatives a la absolució Hoyos. El condemnem com coautor de delicte major de lesions per imprudència de l'art. 197 Codi Penal , z una pena de quinze dies de presó condicional, al pagament solidari de les despeses processals causades i a indemnitzar solidàriament amb els altres processats solidàriament, tenint en compte que el repartiment de responsabilitat civil està fixat de la següent manera 5% per Hoyos, i 95% per Amorós. No imposar les costes processals a les parts recurrents. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE