SENTÈNCIA 39-95 DE 7 DE NOVEMBRE DE 1995 Homicidi per imprudència.- Danys per imprudència.- Error en l'apreciació de la prova. Ponent: M.I.Sr. Josep Lluís Vazquez Sotelo ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT : Que en la causa de referència el M.I. Tribunal Superior de Corts va dictar sentència en data 16 de gener de 1995, amb la següent part dispositiva: "FALLEM, que hem de condemnar i condemnem Benitez, com autor d'un delicte major d'homicidi per imprudència i d'un delicte menor de danys per imprudència fent-se aplicació dels articles 191,337,55 i 53 del Codi Penal, a la pena de TRES MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, MULTA DE 100.000PESSETES i pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil es declara Benitez totalment responsable de les conseqüències de l'accident. Es condemna solidàriament Benitez i ORG_0 a pagar: -Bernat la quantitat de 3.500.000 pessetes en reparació del seu perjudici moral i la de 1.364.130 pessetes a títol de perjudici material. -Ricart la quantitat de 3.500.000pessetes pel perjudici moral i la de 6.500.000 pel perjudici material sofert a resultes de la mort del seu pare. -Oller la quantitat de 2.500.000pessetes pel perjudici moral sofert. -Almansa la suma de 318.713pessetes. -Azorin la quantitat de 516.325 pessetes. -Govern d'Andorra, Ministeri d'Ordenament Territorial Medi Ambient la suma de 113.571pessetes. -Andorgrues,S.A. la suma de 61.750pessetes. Es desestima la demanda formulada pel Sr. Almansa en relació als interessos". La sentència recorreguda estableix com a fets provats que el processat Benitez, circulava amb el seu automòbil (una furgoneta Renault Espace) pel carril de la seva dreta, i en arribar a un punt de la Carretera General(direcció Andorra la Vella)en el qual té dos carrils de pujada vers Encamp (lloc dit de la Bartra),iniciant una maniobra d'avançament a l'altre vehicle, i en el moment en que es trobava en posició obliqua fou encalçat a la seva part posterior esquerra per un altre vehicle(Jeeep Mitsubishi Pajero conduït per ENTITY_3), que venia en la mateixa direcció i des de més endarrera també havia començat una maniobra d'avançament al vehicle "Renault Espace", va creuar la carretera cap a l'altre sentit de la marxa i va anar a xocar contra un altre automòbil (Jeep Cheroque), que circulava normalment per la seva direcció i sentit, xocant després amb un altre turisme (Honda Concert), que estava estacionat i contra un fanal de l'enllumenat públic, quedant el vehicle aturat contra la barana protectora. Alhora, el vehicle que va xocar contra la furgoneta Renault Espace (el Jeep Misubishi Pajero) conduït per Bueno, a conseqüència de l'impacte va sortir disparat cap a l'esquerra, va creuar la calçada en diagonal i sense trobar cap obstacle que el frenés, va xocar contra la barana protectora d'aquell costat la qual va trencar caient al buit des d'una alçada de 12 metres a conseqüència de la qual va morir l'esmentat conductor el Sr. Bueno. El Ministeri Fiscal va fonamentar la seva acusació, en que el processat no va mirar pel retrovisor interior en iniciar l'avançament, posant de relleu la concordància que existeix entre els testimonis i les constatacions policials en aquest punt, essent les seves conclusions acceptades per les altres parts excepte per la defensa del processat. II.-RESULTANT: Que el recurrent fonamenta el seu recurs en base a l'article 3.5 del Decret regulador del recurs de suplicació, al·lega que la part important de la culpa fou del segon conductor, el qual circulava amb excés de velocitat quan va realitzar la seva maniobra d'avançament: "Tenint en compte el punt del xoc sobre el vehicle Espace i el comportament del conductor del Jeep Pajero que anava de manera clara a una velocitat excessiva, el més plausible és imaginar que el seu conductor, pot ser prevalent-se del volum i pes del jeep protegit per un para cops de grans dimensions, va voler forçar la marxa i l'avançament per l'esquerra de manera imprudent. En qualsevol cas la culpa del Sr. Benitez no queda provada i sí una culpa de l'altre conductor". III.-RESULTANT: Que admès el recurs i assenyalat al dia per a la vista, va comparèixer el lletrat Sr. Villegas que va informar en la defensa del seu recurs a nom del processat Benitez i la ORG_0, insistint en que "hi va haver excés de velocitat per part de l'altre conductor", sol·licitant una responsabilitat civil compartida entre els dos conductors. El Ministeri Fiscal, que es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació de la sentència recorreguda, al qual van adherir-se els lletrats Roda i Codina. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT :Que la sentència recorreguda fonamenta la culpa del processat, a que tot i reconeixent a les seves pròpies declaracions que el dia , l'hora i el lloc permetien una excel·lent visibilitat, quan va iniciar la seva maniobra d'avançament no va veure que per darrera se li apropava l'altre vehicle, la qual cosa només va poder succeir perquè el processat va iniciar la maniobra d'avançament sense mirar pel mirall retrovisor, que d'anar en condicions tals que permeti veure el que succeeix darrera de l'automòbil per preveure precisament maniobres d'altres conductors. Un conductor no pot envair un altre carril sense assegurar-se de que pot fer-ho en condicions de seguretat, sense risc per altres conductors. La sentència es fonamenta també en que va ser el vehicle del processat el Renault Espace, el que va tallar el pas al vehicle jeep Pajero del conductor mort, de manera que considera la culpa del processat com a culpa causal a la producció de l'accident. II.- CONSIDERANT: Que el recurrent fonamenta el seu recurs en l'Error en l'apreciació de la prova ,que atribueix al a sentència, així com a la dada de l'excés de velocitat amb el que devia conduir el conductor difunt, en el moment en que intentava d'avançar al processat. Però l'error al·legat no ha pogut constatar-se, i el recurrent en realitat oposa a les afirmacions les seves pròpies consideracions, que son més aviat hipòtesis , juntament amb la suposició de l'excés de velocitat que hauria de conduir el conductor mort. Aquesta manca de proves que clarament demostren l'error de la sentència més enllà de meres hipòtesis o suposicions per lògiques que puguin ésser, impedeix que el recurs sigui estimat. Això ha d'afegir-se que si be es cert que les normes de circulació obliguen a tot conductor a ser responsable dels moviments del seu vehicle, aquestes normes de prudència obligaven al processat com a conductor del primer vehicle que va iniciar la maniobra d'avançament, a no executar-la ni iniciar-la sense assegurar-se que podia fer-ho, en no venir seguit per altre vehicle que circulava amb major velocitat al que va tallar el pas amb la seva maniobra d'avançament. Per altra part si bé els reglaments de circulació viària imposen el deure general de prudència la qual a de ser extremada en totes les maniobres que impliquin perill, el cert es que una maniobra d'avançament a d'executar-se amb rapidesa per que duri poc i no dificulti la circulació, el que resta importància a la dada hipotètica d'excés de velocitat que podia portar el vehicle que va xocar pel darrera del processat, el qual va caure a un precipici de 12 metres morint a continuació. III.-CONSIDERANT: Que per tot això procedeix desestimar el recurs, confirmant la sentència recorreguda amb imposició de costes al recurrent. Vist la legislació vigent, i els Usos i Costums aplicables a la present causa, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M Desestimar el recurs de suplicació interposat en la causa i rotlle esmentats. Confirmar la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts, de data 16 de gener de 1995 Imposar les despeses del recurs al recurrent. Acordem que la causa sigui retornada al Tribunal de procedència amb testimoni de la present sentència per a la seva execució i compliment. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE