SENTÈNCIA 49-95 DE 20 DE DESEMBRE DE 1995 Conducció de vehicle automòbil amb grau d'alcoholèmia.- Narració dels fets.- Error en l'apreciació de la prova.- Presumpció d'innocència. Ponent: M.I. Sra. Marie Conte ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts en data 20 de juny de 1995 va dictar sentència en la present causa, la qual conté els següents fets provats: "vers les 20'50 hores del dia 31 de març de 1994 a la Carretera General núm. 1, a l'alçada del núm.40 de l'Avda. de Santa Coloma, enfront de l'Hotel President quan l'acusat Ferrer nascut el dia 11 d'octubre de 1956 de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, conduïa el seu vehicle Opel Vectra matrícula XXXX per dita carretera en sentit Andorra la Vella vers Santa Coloma, circulant dintre del seu carril de circulació i fent-ho molt lentament degut a una retenció de tràfic en ambdós sentits de la marxa, anà a col.lidir contra el retrovisor i lateral esquerra del seu vehicle la motocicleta marca Yamaha XT600 matrícula XXXX, que conduïa el seu propietari Olmo, fent-ho en el sentit de circulació contrari al de l'acusat. A conseqüència de la col·lisió. Olmo sofrí lesions al seu peu esquerra amb el resultat de l'amputació del dit gros del mateix peu. Els danys ocasionats a ambdós vehicles no excedeixen de la quantitat de cinquanta mil pessetes. A l'acusat Ferrer li fou practicada la prova d'alcoholimetria, que donà el resultat positiu de 1'93 grams d'alcohol pel mil cc." II.-RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts va dictar sentència en la present causa i rotlle amb la següent part dispositiva: "FALLEM, Que hem de condemnar i condemnem a l'acusat Ferrer com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior a 0'8g/l, sense la concurrència de circumstàncies modificaves de la responsabilitat penal, a la pena de MULTA DE QUARANTA MIL PESSETES i QUATRE MESOS DE RETIRADA DEL PERMÍS DE CONDUIR, així com també al pagament de les despeses processals causades. I hem d'absoldre i absolem a l'esmentat acusat del delicte major d'imprudència amb resultat de lesions i de la contravenció penal d'imprudència amb resultat de danys que li imputa la Acusació privada". III.-RESULTANT: Que contra la sentència abans esmentada interposa recurs de suplicació el lletrat, Sr. Miró en interès del Sr. Olmo, el qual al·lega com a motius de recurs: -Per no contenir la sentència la narració precisa del fet o fets que es considerin provats o no tenir fonamentació jurídica(art.3.4). -Per error en l'apreciació de la prova o per violació del dret a la presumpció d'innocència(art.3.5) -Per infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil establerta en la sentència(art.3.9) Fa referència a la sentència recorreguda en concret a l'absolució de Ferrer, del delicte d'imprudència amb resultat de lesions i de la contravenció penal d'imprudència amb resultat de danys. Observa que la declaració del processat davant dels serveis de la policia és particularment ambigua, doncs pretén no haver percebut res de les circumstàncies de l'accident i això a causa del seu estat d'embriaguesa, i en dedueix que no es impossible que aquest hagi passat la ratlla separadora de les dues vies de circulació. Manifesta que el testimoni Ruiz, és un amic de Ferrer, que l'accident s'ha produït de nit, que un vehicle separava el del processat del testimoni i crea dubtes pel que fa referència a l'objectivitat i la soliditat del seu testimoni. Remarca que el seu client no ha variat durant el procediment en les seves declaracions, mentre que Ferrer i el testimoni esmentat s'han contradit en les seves declaracions. Manté doncs que el processat ha de ser declarat totalment responsable civilment i penalment de l'accident, i sol·licita subsidiàriament un repartiment de responsabilitat en la mesura on és possible que els vehicles de les dues parts o hagin apropat tots dos de la línia discontínua separant les dues vies de circulació. IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs interposat per Olmo, objectant que l'única falta imputable al Sr. Ferrer és haver conduït en estat d'embriaguesa. V.-RESULTANT: Que l'advocat de ORG_0, el Sr. Campillo, compareix davant d'aquesta Sala Penal per demanar la confirmació de la sentència recorreguda. Al·lega que no existeix cap prova imputable a Ferrer, en relació directa amb l'accident, i contesta a les al·legacions formulades pel recurrent, d'una part observa que les declaracions del conductor del vehicle Opel han estat precises i constants, que el testimoni el Sr. Calero i el processat es coneixien solament de vista, que la versió proposada per Olmo de l'accident no és creïble. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: Que la relació dels fets provats continguda en la decisió del Tribunal de Corts, pel que fa a la realització de l'accident, correspon exactament al que resulta de l'enquesta efectuada pels serveis de Policia i a les declaracions del testimoni del Sr. Ruiz, reiterades davant de l'Hble Batlle Instructor i del Tribunal de Corts, al moment de la vista oral i de les quals cap element seriós no pot permetre de posar en dubte l'objectivitat. II.-CONSIDERANT: Que l'enquesta, la instrucció i les declaracions davant del Tribunal de Corts no han permès d'establir que Ferrer, que circulava a poca velocitat, en una fila de vehicles, hagi desbordat sobre la via de circulació de la motocicleta que arribava en sentit contrari i comès així una falta generadora de la col·lisió, que ben al contrari, el testimoni del Sr. Ruiz ha afirmat , diverses vegades, que el conductor de l'Opel circulava pel costat dret de la calçada i no ha sortit mai de la seva via de circulació, mentre que el conductor de la motocicleta procedia a l'ultrapassaren d'una fila de cotxes. III.-CONSIDERANT: Que Ferrer presentava al moment de la col·lisió, un percentatge d'alcoholimetria de 1,93g/l, que per cert aquest estat d'alcoholimetria constitueix pel conductor d'un vehicle una falta, que cap lligam de causalitat no existeix entre aquesta falta i la realització de l'accident, en la mesura en què, d'una banda no s'ha aportat la prova d'una maniobra pertorbadora o perillosa del conductor, d'altra banda no és pas establerta la possibilitat per aquest darrer, que es trobava gairebé parat en una fila de vehicles d'efectuar una maniobra de salvament, que el seu esta d'embriaguesa, que disminuïa els seus reflexes hauria compromès. IV.-CONSIDERANT: Que aquestes condicions que el Tribunal de Corts ha estimat a bon dret que no eren pas constituïts els delictes majors d'imprudència amb resultat de lesions i la contravenció penal d'imprudència amb resultat de danys retrets a Ferrer per l'acusació privada i que la sentència ha de ser confirmada. Decisio Vist la legislació vigent, i els Usos i Costums aplicables a la present causa, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M Desestimar el recurs de suplicació interposat per la representació de Olmo. Confirmar la sentència del M.I. Tribunal de Corts en tots els seus pronunciaments, de data 20 de juny de 1995. Imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE