Résumé

# STSJAD 52/1995 (ECLI:AD:TSJADAD:1995:52) > Décision commentée : STSJAD 52/1995, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 18 avril 1995, ECLI:AD:TSJADAD:1995:52 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) *Note : la référence fournie en métadonnée (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI).* ## Faits et procédure Le Tribunal de Corts a rendu une sentence le 24 novembre 1994 dans la cause n° 92-1-94. Il a déclaré M. Tejera coupable, en qualité d'auteur, d'un délit majeur continué d'émission de chèque sans provision, sans circonstance modificative de la responsabilité pénale. Il l'a condamné à trois mois d'emprisonnement avec sursis (*pena de tres mesos de presó condicional*), aux dépens et au versement à M. Girona de la somme de 1 428 000 pesetas, assortie des intérêts légaux à compter du dépôt de la plainte. M. Tejera ayant été condamné par défaut (*condemnat en rebel·lia*), son avocat a formé un recours de suplicació devant la Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia. Le recours reposait sur trois moyens tirés de l'article 3 du décret du 13 juillet 1990 : - l'erreur dans l'appréciation de la preuve ou la violation du droit à la présomption d'innocence (art. 3.5) ; - la violation, l'interprétation erronée ou la fausse application d'une norme pénale de fond (art. 3.7) ; - la violation des règles relatives à la responsabilité civile fixée par la sentence (art. 3.9). Le ministère public a contesté la recevabilité du recours en se fondant sur la jurisprudence antérieure du Tribunal (causes 26-EP-92 et 48-F-91, citées dans la décision). La partie civile, représentée par M. Farré, a également demandé l'irrecevabilité. La date de notification de la sentence aux parties n'est pas précisée dans la décision (*non précisé dans la décision*). La décision est intitulée « Auto » dans son en-tête, alors que les métadonnées la qualifient de « Sentència ». Cette divergence n'affecte pas l'analyse. ## Question de droit La question posée était de savoir si l'avocat d'un prévenu condamné par défaut, dont le lieu de séjour est inconnu et qui se trouve dans l'impossibilité de lui donner des instructions, a qualité pour former un recours de suplicació. Subsidiairement, la Cour devait déterminer si le condamné doit d'abord recourir à la voie du recurs d'audiència avant de pouvoir exercer la suplicació. La question engageait deux principes : la recevabilité des voies de recours et le droit de la défense, ce dernier étant rattaché par les descripteurs de la décision à la présomption d'innocence. ## Solution et dispositif La Sala Penal déclare le recours irrecevable. Elle retient deux mot

SENTENCIA en data 24 de novembre de 1994 en la causa amb núm.92-1-94; contra Tejera condemnat en rebel·lia; que la part dispositiva de l'esmentada sentència acordà : "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem a l'acusat Tejera com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major continuat d'emissió de xec sense provisió de fons, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de tres mesos de presó condicional; també el condemnem al pagament de les despeses processals causades i a abandonar al Sr. Girona la quantitat de 1.428.000 pessetes, amb els interessos legals des de la data d'interposició de la querella" RESULTANT: Que notificades les parts, l'advocat d'Tejera, va interposar recurs de suplicació contra l'esmentada sentència del M.I. Tribunal de Corts, essent el recurs, fonamentat en els següents motius de l'article tercer del Decret de 13 de juliol de 1990: art.3.5: "Per error en l'apreciació de la prova o per violació del dret a la presumpció d'innocència" art.3.7: "Per infringir la sentència una norma penal substantiva, sigui per violació de la mateixa, per la seva interpretació errònia o per la seva indeguda aplicació" art.3.9: "Per infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil establerta en la sentència". RESULTANT: Que emplaçades les parts i el Ministeri Fiscal van comparèixer davant del Tribunal Superior de Justícia Sala Penal dintre del termini legalment concedit; l' advocat defensor d'Tejera, i el Ministeri Fiscal el qual impugna l'admissió del recurs interposat per Tejera, basant-se en la jurisprudència del M.I. Tribunal Superior de Justícia (causes 26-EP-92, 48-F-91 i altres) Es Part: el Sr. Girona representat pel lletrat Farré, el qual en l'escrit de compareixença impugna el recurs interposat per Tejera i demana la inadmissió d'aquest. CONSIDERANT: que el present recurs no pot ésser admès, en base al que disposa l'article 12.1 del Decret de 13 de juliol de 1990, l'advocat del Sr. Tejera no es pot considerar persona legitimada per interposar el recurs, doncs el condemnat en rebel·lia es troba en parador desconegut i a la vegada impossibilitat per donar instruccions al seu advocat. En el cas que el condemnat en rebel·lia pugui ésser localitzat, li pertany, abans d'interposar recurs de suplicació i a títol principal servir-se del procediment del recurs d'audiència previst en els articles 276 i següents del Codi de Procediment Penal. Vist la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables a la present causa, Decisio La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M 1.- La inadmissió del recurs interposat per Tejera. 2.- La imposició de les costes processals al recurrent. 3.- La devolució de la causa al Tribunal de Corts, amb certificació d'aquesta resolució, als efectes corresponents Així ho acorden, manen i signen els Magistrats de Tribunal Superior de Justícia Sala Penal, en dono fe. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.