STSJAD ANDORRA, a 19 de gener del 1995 - ROJ: STSJAD 56/1995
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé19 janvier 1995
Numéro93/039
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 56/1995 (ECLI:AD:TSJADAD:1995:56)
> Décision commentée : STSJAD 56/1995, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 19 janvier 1995, recours n° 93/039 (ECLI:AD:TSJADAD:1995:56) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Un propriétaire foncier, M. Izquierdo, a cédé à l'Administration une partie de ses terrains destinés à deux opérations d'urbanisme : l'élargissement de l'avenue Tarragona et la création d'un vial contigu au Valira. Le propriétaire de la parcelle adjacente avait cédé des terrains pour le seul élargissement de l'avenue Tarragona, et s'était vu accorder une compensation d'environ cent millions de pesetas. Le requérant, lui, n'a obtenu aucune indemnisation pour la portion affectée au vial.
Saisi d'une demande dirigée contre le Govern (le gouvernement andorran), le Tribunal de batlles (section administrative), par sentence du 11 juillet 1994, a partiellement accueilli la demande. Il a condamné le Govern à verser 18 871 020 pesetas, en retenant une atteinte au principe d'égalité devant les charges publiques, le refus de contrepartie pour la cession du vial étant jugé discriminatoire au regard de la cession du voisin.
Les deux parties ont interjeté appel : le requérant, le 21 juillet 1994, pour obtenir une indemnisation plus élevée et des intérêts de retard ; le Govern pour obtenir la révocation de la sentence, au motif qu'il n'y avait pas eu rupture de l'égalité, la cause des cessions étant différente. Une audience s'est tenue le 17 novembre 1994. Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa, statue le 19 janvier 1995 sous la présidence de M. Lluís Saura Lluvia, le magistrat Albert Andrés Pereira étant rapporteur, avec la participation de M. Bernard Plagnet.
## Question de droit
La décision soulève deux interrogations principales.
**La première** porte sur l'existence d'une rupture du principe d'égalité au détriment du requérant. Il s'agit de déterminer si le refus d'indemniser la cession de terrains destinés au vial du Valira, alors qu'un propriétaire voisin a été compensé pour une cession ayant la même finalité générale, constitue une at
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 19 de gener del 1995 - ROJ: STSJAD 56/1995
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 56/1995 (ECLI:AD:TSJADAD:1995:56)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 56/1995, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 19 janvier 1995, recours n° 93/039 (ECLI:AD:TSJADAD:1995:56) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Un propriétaire foncier, M. Izquierdo, a cédé à l'Administration une partie de ses terrains destinés à deux opérations d'urbanisme : l'élargissement de l'avenue Tarragona et la création d'un vial contigu au Valira. Le propriétaire de la parcelle adjacente avait cédé des terrains pour le seul élargissement de l'avenue Tarragona, et s'était vu accorder une compensation d'environ cent millions de pesetas. Le requérant, lui, n'a obtenu aucune indemnisation pour la portion affectée au vial.
Saisi d'une demande dirigée contre le Govern (le gouvernement andorran), le Tribunal de batlles (section administrative), par sentence du 11 juillet 1994, a partiellement accueilli la demande. Il a condamné le Govern à verser 18 871 020 pesetas, en retenant une atteinte au principe d'égalité devant les charges publiques, le refus de contrepartie pour la cession du vial étant jugé discriminatoire au regard de la cession du voisin.
Les deux parties ont interjeté appel : le requérant, le 21 juillet 1994, pour obtenir une indemnisation plus élevée et des intérêts de retard ; le Govern pour obtenir la révocation de la sentence, au motif qu'il n'y avait pas eu rupture de l'égalité, la cause des cessions étant différente. Une audience s'est tenue le 17 novembre 1994. Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa, statue le 19 janvier 1995 sous la présidence de M. Lluís Saura Lluvia, le magistrat Albert Andrés Pereira étant rapporteur, avec la participation de M. Bernard Plagnet.
Question de droit
La décision soulève deux interrogations principales.
La première porte sur l'existence d'une rupture du principe d'égalité au détriment du requérant. Il s'agit de déterminer si le refus d'indemniser la cession de terrains destinés au vial du Valira, alors qu'un propriétaire voisin a été compensé pour une cession ayant la même finalité générale, constitue une at
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número 93-039. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 19 de gener del 1995 - ROJ: STSJAD 56/1995 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents........................................... »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 19 janvier 1995 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Núm. de Protocol: 93-039
S E N T E N C I A NUM: 95-02
PARTS:
Apel.lant: Sr. Izquierdo
Representant: Sra. Cepeda
Advocat: Sr. Escolano
Apel.lada: M.I.Govern
Representant i Advocada:Sra. Sanç
COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:
Albert Andrés Pereira
A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de gener de
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número 93-039.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 93/039 — Décision commentée
1.- La sentència de data 11 de juliol de 1994 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i a les al.legacions de les parts, va estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Izquierdo contra el M.I. Govern, i va condemnar aquest darrer a abonar-li una indemnització de 18.871.020 pessetes, com a conseqüència de l'actuació administrativa que havia suposat un trencament del principi d'igualtat davant les càrregues públiques, en refusar al demandant una contraprestació per la cessió de determinats terrenys destinats a l'eixamplament de l'Avinguda Tarragona i vial contigu al riu Valira, que, en canvi, havia estat atorgada al propietari de la finca adjacent.
2.- Contra aquesta sentència, la part agent presentà recurs d'apel.lació el 21 de juliol de 1994, el qual va ésser posteriorment formalitzat davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia. La recurrent sosté que la indemnització que li ha estat assenyalada és insuficient, ja que nomes comprèn la part de terreny cedida per a l'eixamplament de l'Avinguda Tarragona, mentre que es prescindeix de les superfícies destinades al vial contigu al riu Valira, respecte de les quals són aplicables els mateixos criteris que la sentència apel.lada pren en consideració quant als primers. A més, sol.licita que es condemni l'Administració al pagament dels interessos corresponents.
3.- Per la seva part, la representació del M.I. Govern va interposar també recurs d'apel.lació contra la sentència del Tribunal de Batlles, sol.licitant la revocació de la mateixa per entendre que no s'havia produït un trencament del principi d'igualtat, ja que la causa de la cessió dels terrenys era diferent en els dos supòsits que l'esmentada sentència pren en consideració.
4.- Dels respectius escrits se'n va donar trasllat a la part contrària, les quals els van contestar en el sentit de sol.licitar la desestimació del recurs advers i l'estimació del propi, ratificant els arguments anteriorment formulats en defensa de les respectives pretensions.
5.- El dia 17 de novembre de 1994, tingué lloc l'acte de la vista oral, en el qual les parts van exposar allò més adient a la defensa de llurs interessos.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El principi d'igualtat davant la llei constitueix una de les regles fonamentals de l'Estat de Dret i té com a objectiu assegurar que tots els ciutadans reben un idèntic tractament jurídic per part dels poders públics, de manera que resta exclosa tota forma de discriminació. Aquest principi, recollit ja a l'article 21 del Codi de l'Administració, ha estat incorporat al Títol II de la Constitució del Principat, relatiu als drets i llibertats, i en concret al seu article 6.1
D'altra banda, tal i com recorda la sentència impugnada, el trencament de la igualtat davant la llei i davant els serveis públics constitueix una de les causes que poden comprometre la responsabilitat administrativa, segons ho disposa l'article 59.3 del Codi de l'Administració, bé quan es refusa a alguna persona els avantatges atorgats a d'altres que es trobin en la mateixa situació, o bé quan li és imposada una càrrega superior a les que pesen sobre els altres ciutadans, sense que aquesta desigualtat de tracte pugui ser justificada per motius legítims.
Tercer.- En el cas que es planteja en aquest procés la part agent demana que es declari l'existència de responsabilitat administrativa pel fet de que no li va ser reconeguda cap mena d'indemnització per la cessió de determinats terrenys de la seva propietat, que havien de ser destinats a l'eixamplament de l'Avinguda Tarragona i del vial contigu al riu Valira, mentre que l'Administració ha concedit al propietari de la finca adjacent, com a conseqüència d'una cessió feta per aquest amb idèntica finalitat, una compensació que importa la quantitat de cent milions de pessetes.
Com resulta dels antecedents d'aquesta resolució, la sentència apel.lada ha apreciat efectivament la concurrència d'un tractament discriminatori per part de l'Administració demandada, si bé ha limitat l'abast del mateix, entenent que només són equiparables les respectives situacions quant a la cessió dels terrenys contigus a l'Avinguda Tarragona, mentre que els destinats a l'obertura del vial del riu Valira, que foren únicament cedits pel demandant, han de quedar exclosos atès que, al tractar-se de vials diferents, era possible que l'Administració emprés solucions també diferents.
Quart.- Resulten encertades les conclusions de la sentència impugnada quant a l'existència d'una actuació atemptatòria al principi d'igualtat, com a conseqüència del fet de que dos situacions equiparables han rebut un tractament radicalment diferent per part de l'Administració pública. En aquest sentit, cal considerar que l'identitat de situacions és especialment palesa pel fet de que es tracta de dos terrenys adjacents i, per tant, de característiques ben similars. D'altra banda, resulta igualment idèntic el destí que es pretén donar als terrenys cedits, finalitat que no és altra que l'obtenció per part de l'Administració pública dels terrenys necessaris per a la realització d'una obra d'urbanització. Des del punt de vista objectiu no es pot apreciar, doncs, que existeixi una causa diferent entre la cessió de terrenys realitzada pel demandant i la que afectà la finca limítrofa.
Cinquè.- El fet de que el demandant es veiés privat d'una part del terreny de la seva propietat, a banda i banda del mateix, amb la finalitat d'urbanitzar dos carrers diferents, com son l'Avinguda Tarragona i el vial contigu al riu Valira, mentre que el propietari de la finca adjacent només va cedir terrenys per a l'eixamplament de la primera, no pot suposar, tanmateix, una diferència de règim entre les cessions realitzades amb una i altra finalitat. En efecte, atès que ambdós carrers formen part del mateix pla viari, no es pot considerar que les condicions en que es va obtenir la cessió de terrenys amb destí a un i altre puguin ser substancialment diferents, éssent predicable també en aquest cas la identitat de causa que abans ha quedat exposada. En conseqüència, la indemnització que correspon al demandant ha de ser referida a la totalitat del terreny cedit, i en aquest sentit han de modificar-se els pronunciaments de la sentència apel.lada.
Sisè.- Atès que el demandant va cedir un total de 745 m2, mentre que el propietari de la finca adjacent ho va fer per un total de 731'28 m2, obtenint una compensació xifrada en cent milions de pessetes, ha de ser reconeguda a favor d'aquell la indemnització corresponent, si bé amb el límit de la quantitat sol.licitada a l'escrit de demanda, d'acord amb el principi de congruència.
No es pot acceptar, per contra, la petició del Govern de que es determini que la seva obligació consisteix en realitzar una obra de construcció de murs perimètrics i de fonamentació de les mateixes característiques que la prevista per a la finca adjacent, ja que això no beneficiaria en absolut al demandant, el qual ja no és titular de l'immoble objecte d'aquest recurs, com es desprèn dels documents aportats a les actuacions.
Setè.- Atesa l'eficàcia constitutiva d'aquesta resolució pel que fa a l'establiment de l'obligació del Govern d'indemnitzar al demandant, no és procedent donar lloc a l'abonament dels interessos de demora que aquest sol.licita.
Decisio
D E C I S I O
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
1r.- Estimar parcialment el recurs d'apel.lació formulat pel Sr. Izquierdo contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles d'11 de juliol de 1994, la qual es revoca pel que fa a l'import de la indemnització reconeguda a favor del demandant, la qual es fixa en la suma de 98.356.000 (noranta-vuit milions tres-centes cinquanta-sis mil) pessetes.
2n.- Desestimar el recurs que interposa el M.I. Govern contra l'esmentada sentència.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
NOTIFICACIO:
La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................