STSJAD ANDORRA, a 11 d'abril del 1995 - ROJ: STSJAD 61/1995
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé11 avril 1995
Numéro93/097
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 11 avril 1995 (STSJAD 61/1995)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 61/1995 ; ECLI:AD:TSJADAD:1995:61) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le requérant, M. Recio, s'est vu refuser par un décret du 25 juin 1993 du Quart d'Arinsal l'autorisation d'urbaniser des terrains situés au village d'Arinsal. Le recours formé contre ce décret le 7 septembre 1993 a fait l'objet d'un rejet tacite résultant du silence de l'administration. Le motif principal du refus tenait à ce que le projet supposait la création d'un chemin, impliquant le déplacement d'un chemin communal, et portait ainsi atteinte aux droits des riverains.
Par sentence du 17 novembre 1994, le Batlle (juge de première instance) a rejeté le recours. Il a relevé que le chemin résultait d'un accord entre particuliers de 1950, qualifié de servitude de passage entre voisins et leurs successeurs. Il a également constaté que le chemin avait été cédé au Quart par acte du 28 août 1990, accepté par le Quart le 25 octobre 1990, et qu'il appartenait dès lors au domaine public. Enfin, il a retenu que les parties du domaine public sont inaliénables en application de l'article 86 du Codi de l'Administració, ce qui justifiait le refus d'autorisation.
Saisi en appel, le requérant a soutenu que son recours de première instance visait non le décret du Quart mais le rejet tacite du Gouvernement, qu'un doute subsistait quant à la partie de chemin effectivement cédée au domaine public, et que les certificats produits par le Quart et le Comú étaient rédigés en fonction du litige. Il a demandé la révocation de la sentence. Le Quart, de son côté, a fait valoir que l'acte attaquable était l'acte originaire et non le rejet tacite, que le chemin constituait bien une voie publique, et a sollicité la confirmation de la sentence ainsi que le remboursement de ses frais d'avocat.
## Question de droit
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia était appelée à trancher plusieurs questions :
1. **La recevabilité du recours**, lorsque celui-ci vise le décret de l'autorité locale et non le rejet tacite confirmatif du Gouvernement (fondement 2 ; l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia définit la compétence de la Sala).
2. **La réalité de la constitution du domaine public** : la cession du chemin par acte du 28 août 1990 était-elle valable, eu égard à l'argument tiré de l'absence de compétence des signataires en raison d'un contrat de bail antérieur (fondement 3) ?
3. **Le caractère justificatif de l'inaliénabilité du domaine public** à l'égard d'une demande d'autorisation d'urbanisme (fondement 4, citant l'article 86 du Codi de l'Administració).
4. **La répartition des dépens**, notamment des frais d'avocat (fondement 4 final).
## Solution et dispositif
Sur la recevabilité, le Tribunal retient que le recours dirigé contre le décret est admissible, car le rejet tacite du Gouvernement n'est « que la confirmation du décret du Quart ». Il relève en outre que le principe du contradictoire a été respecté, le recours ayant été transmis au Gouvernement qui a présenté
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 11 d'abril del 1995 - ROJ: STSJAD 61/1995
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 11 avril 1995 (STSJAD 61/1995)
Le requérant, M. Recio, s'est vu refuser par un décret du 25 juin 1993 du Quart d'Arinsal l'autorisation d'urbaniser des terrains situés au village d'Arinsal. Le recours formé contre ce décret le 7 septembre 1993 a fait l'objet d'un rejet tacite résultant du silence de l'administration. Le motif principal du refus tenait à ce que le projet supposait la création d'un chemin, impliquant le déplacement d'un chemin communal, et portait ainsi atteinte aux droits des riverains.
Par sentence du 17 novembre 1994, le Batlle (juge de première instance) a rejeté le recours. Il a relevé que le chemin résultait d'un accord entre particuliers de 1950, qualifié de servitude de passage entre voisins et leurs successeurs. Il a également constaté que le chemin avait été cédé au Quart par acte du 28 août 1990, accepté par le Quart le 25 octobre 1990, et qu'il appartenait dès lors au domaine public. Enfin, il a retenu que les parties du domaine public sont inaliénables en application de l'article 86 du Codi de l'Administració, ce qui justifiait le refus d'autorisation.
Saisi en appel, le requérant a soutenu que son recours de première instance visait non le décret du Quart mais le rejet tacite du Gouvernement, qu'un doute subsistait quant à la partie de chemin effectivement cédée au domaine public, et que les certificats produits par le Quart et le Comú étaient rédigés en fonction du litige. Il a demandé la révocation de la sentence. Le Quart, de son côté, a fait valoir que l'acte attaquable était l'acte originaire et non le rejet tacite, que le chemin constituait bien une voie publique, et a sollicité la confirmation de la sentence ainsi que le remboursement de ses frais d'avocat.
Question de droit
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia était appelée à trancher plusieurs questions :
La recevabilité du recours, lorsque celui-ci vise le décret de l'autorité locale et non le rejet tacite confirmatif du Gouvernement (fondement 2 ; l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia définit la compétence de la Sala).
La réalité de la constitution du domaine public : la cession du chemin par acte du 28 août 1990 était-elle valable, eu égard à l'argument tiré de l'absence de compétence des signataires en raison d'un contrat de bail antérieur (fondement 3) ?
Le caractère justificatif de l'inaliénabilité du domaine public à l'égard d'une demande d'autorisation d'urbanisme (fondement 4, citant l'article 86 du Codi de l'Administració).
La répartition des dépens, notamment des frais d'avocat (fondement 4 final).
Solution et dispositif
Sur la recevabilité, le Tribunal retient que le recours dirigé contre le décret est admissible, car le rejet tacite du Gouvernement n'est « que la confirmation du décret du Quart ». Il relève en outre que le principe du contradictoire a été respecté, le recours ayant été transmis au Gouvernement qui a présenté
Sentència
Núm. de Protocol: 93-097
S E N T E N C I A NUM: 95-08
PARTS:
Apel.lant: Sr. Recio
Representant: Sra. Machado
Advocat: Sr. Sandoval
Apel.lada: M.I.Govern
Representant i Advocat: Bermudez
Apel.lada: Hble. Quart d'Arinsal
Representant i Advocat: Sr. Alfaro
COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:
Albert Andrés Pereira
A la vila d'Andorra la Vella, l'11 d'abril de 1995.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número 93-097.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 93/097 — Décision commentée
1.- El Sr. Recio va presentar un recurs contra un decret de 25 de juny de 1993 del Quart d'Arinsal, confirmat per rebuig tàcit resultant del silenci administratiu al recurs formulat el 7 de setembre de 1993.
Aquest decret refusava l'autorització d'urbanitzar uns terrenys de la XXXX, situats al poble d'Arinsal.
Els motius del rebuig són principalment que el projecte comporta la creació d'un camí que exigiria un desplaçament d'un camí comunal i afectaria doncs als drets dels riberencs.
2.- En la seva sentència de data de 17 de novembre de 1994, el Batlle va rebutjar el recurs presentat pel Sr. Recio, pels motius següents:
-el camí es va fer per acord entre els particulars (v. dossier p. 54: acord del 30 d'abril de 1950). Es doncs una previsió d'una servitud de pas entre veïns i els seus successors.
Per document del 28 d'agost de 1990 i per deliberació del Quart d'Arinsal, es va procedir a la cessió del camí i a l'acceptació pel Quart (v. p. 72 de l'expedient i p. 51) : el camí està doncs integrat dins el domini públic.
-les parts de domini públic són inalienables (article 86 del Codi de l'Administració). Doncs, allò justifica el decret del Quart refusant la urbanització.
En el seu informe de data 12 de gener de 1995, el Sr. Recio indicà principalment:
-Que el recurs de primera instància no es va dirigir contra el decret del Quart d'Arinsal però si contra el rebuig tàcit pel govern del recurs d'alçada del 7 de setembre de 1993.
-Sobre la part de terreny pertanyent a les XXXX ( i donades en lloguer al Sr. ENTITY_4) no s'ha fet cap treball d'arranjament efectuat pel Comú (v. la inspecció ocular feta, p.85 de l'expedient);
Hi ha un dubte sobre la part de camí que s'havia cedit dins el domini públic (v. punt 6è de l'informe p.4).
Els certificats del Quart i del Comú són certificats de compliment redactats tot seguit en funció de les circumstàncies del litigi.
Per tant demana la revocació de la sentència del Batlle.
4.- En el seu informe el Quart d'Arinsal exposa,
principalment:
que per extensió de la jurisprudència l'acte atacable és l'acte original i no el rebuig tàcit.
-que el camí en qüestió és ben bé una via pública ( v. inspecció ocular) i no hi ha cap problema per a la determinació de la constància del camí.
Per tant demana la confirmació de la sentència i el reemborsament de les despeses d'advocat.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El recurs es va adreçar contra el decret pres pel Quart d'Arinsal i no contra l'acte de rebuig tàcit del govern resultant del seu silenci.
En aquesta circumstància, el recurs és admissible puig que l'acte del govern no és més que la confirmació del decret del Quart. A més a més, les regles del procediment contradictori s'han respectat. En efecte, el recurs s'ha tramès correctament a Govern (p.29 del dossier) i aquest ha presentat les seves observacions (p. 44 i 8 del dossier).
Tercer.- El camí en qüestió es va cedir al Quart d'Arinsal per un acte de data 28 d'agost de 1990. Es pot constatar que aquest acte va ser signat pels representants de les XXXX (v.p.51 del dossier) i cap dubte no subsisteix en quant a la consistència d'un camí així transferit. Des d'aquest punt de vista, el Sr. Recio indica que aquests administradors no tenien competència per signar aquest acte, per motiu de la conclusió d'un contracte d'arrendament, el dia 10 d'agost de 1973, entre ell mateix i la XXXX, (v. dossier, p.5). No pertany a la jurisdicció administrativa de pronunciar-se sobre aquesta qüestió que relleva el dret privat.
Aquesta cessió es va acceptar pel Quart d'Arinsal el dia 25 d'octubre de 1990 (v.p. 52 del dossier).
Es pot considerar que el camí en qüestió s'ha ben integrat dins el domini públic comunal.
Per tant, la condició d'inalienabilitat del domini públic justifica el rebuig de la demanda d'autorització figurant en el decret del Quart d'Arinsal de data 25 de juny de 1993 (article 86 del Codi de l'Administració).
Quart.- Tenint en compte les circumstàncies d'aquest assumpte, no sembla mancat d'equitat deixar les despeses d'advocat a càrrec del Quart d'Arinsal.
Decisio
D E C I S I O
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
-confirmar la sentència del 17 de novembre de 1994 i desestimar el recurs interposat pel Sr. Recio.
-declarar ajustada a dret la decisió del Quart d'Arinsal de data 25 de juny de 1993, denegant la sol.licitud d'autorització d'urbanització formulada per l'agent en data 4 de maig de 1993.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
NOTIFICACIO:
La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................