Résumé

# STSJAD 2/1996 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 24 janvier 1996) > Décision commentée : STSJAD 2/1996, ECLI:AD:TSJADAD:1996:2 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) *Note éditoriale : le champ « référence canonique » fourni ne comportait qu'une mention générique (« Juridiction andorrane, — »). Les identifiants figurant dans le texte intégral (ROJ STSJAD 2/1996 ; ECLI:AD:TSJADAD:1996:2 ; recours n° 55/95) ont donc été retenus.* ## Faits et procédure Le litige naît d'une collision survenue sur une piste de ski en Andorre entre deux skieurs, Romeu et Vaquero. Selon les constatations reprises par le Tribunal superior, Vaquero était immobile sur la piste, à une trentaine de mètres, avec deux amis, lorsque Romeu, qui descendait à une vitesse jugée inadéquate, l'a percuté au niveau d'un changement de pente. Par sentence du 15 septembre 1995, le Tribunal de Corts a condamné Romeu, en qualité d'auteur responsable du délit majeur d'imprudence avec résultat de lésions, à la peine de deux mois de prison conditionnelle, avec la circonstance atténuante d'âge jeune qualifiée, ainsi qu'au paiement des dépenses processuelles. Au titre de la responsabilité civile, il a été condamné à verser 1 363 510 pesetas à la victime. La sentence prévoyait en outre l'application d'un indult accordé par les Coprinces le 14 mars 1994, une fois la décision devenue définitive. Romeu a interjeté appel sur deux fondements tirés de l'article 3 de la loi de procédure pénale, le point 5 visant l'erreur dans l'appréciation de la preuve ou la violation de la présomption d'innocence, et le point 9 l'inobservation des règles relatives à la responsabilité civile. Son conseil soutenait que la vitesse excessive n'était pas démontrée, que la collision résultait de l'arrêt imprévisible de la victime sous un fort dénivelé, et sollicitait un partage de responsabilité à hauteur de 50 %. Il contestait en outre l'évaluation de plusieurs postes de préjudice (incapacité permanente, *pretium doloris*, préjudice esthétique, préjudice d'agrément), de l'incapacité temporaire de travail (ITT) et des dépenses. Le ministère public et la victime, représentée par son conseil, ont conclu au rejet de l'appel et à la confirmation intégrale de la sentence. ## Question de droit La Sala Penal était saisie de plusieurs questions, qui se ramènent à trois : 1. Le fait d'avoir dévalé la pente à une vitesse inadaptée, puis percuté un skieur immobile, constitue-t-il une imprudence engageant la responsabilité pénale de l'auteur, et cette appréciation respecte-t-elle la présomption d'innocence ? 2. Le partage de responsabilité sollicité par l'appelant, fondé sur le comportement de la victime, peut-il être accueilli ? 3. L'évaluation des différents postes de préjudice et des dépenses est-elle conforme aux règles de la responsabilité civile ? La décision ne développe pas le fondement textuel précis des qualifications retenues ; les dispositions du code pénal applicables ne sont pas citées dans le texte (non précisé dans la décision). ## Solution et dispositif Le Tribunal superior rejette l'appel en retenant, sur la faute, un raisonnement en trois temps. Il pose d'abord que « tot esquiador ha de respectar el deure general de vigilància i prudència » et que, en descente, le skieur crée un risque accru, ce qui l'oblige à anticiper la trajectoire des skieurs situés plus bas et à adapter sa vitesse aux difficultés de la piste. Il relève ensuite que Romeu descendait « a una velocitat inadequada »,

SENTÈNCIA 02-96 DE 24 DE GENER DE 1996 Imprudència amb resultat de lesions.- Responsabilitat civil. Ponent: M.I. Sr. Yves Picod ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts va dictar sentència en la present causa i rotlle amb la següent part dispositiva: "FALLEM, que hem de condemnar i condemnem Romeu com autor responsable del delicte major d'imprudència amb resultat de lesions, amb la concurrència atenuant d'edat jovenívola qualificada, a la pena de DOS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL i pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil es condemna Romeu al pagament de la quantitat d'UN MILIÓ TRES CENTES SEIXANTA-TRES MIL CINC CENTES DEU PESSETES (1.363.510)PESSETES al perjudicat Vaquero. Quan sigui ferma aquesta sentència es farà aplicació de l'indult decretat per S.S.E.E. els Coprínceps el dia 14 de març de 1994". II.-RESULTANT: Que el recurs de suplicació interposat per Romeu, mitjançant el seu advocat el Sr. Pla, és fonamenta en els següents motius de suplicació: art.3.5: "Per error en l'apreciació de la prova o per violació del dret a la presumpció d'innocència". art.3.9: "Per infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil establerta en la sentència". En el seu escrit, l'advocat defensor d'Romeu fa remarcar, que no es demostra que el seu defensat esquiava a una velocitat excessiva i que el fet de saltar en la neu fos la causa de la col·lisió, sinó que al trobar-se imprevisiblement Vaquero parat, sota un gran desnivell, va col.lisionar inevitablement contra aquest. Al contrari, és aquest últim que tenia de prendre les precaucions degudes per no molestar als altres esquiadors. Considera en conseqüència que la participació d'Romeu no pot ésser superior a la de Vaquero i demana un repartiment de culpes del 50%. Pel que fa a la responsabilitat civil derivada de la responsabilitat penal, sol·licita una reducció de les quantitats relatives a la IPP, al pretium doloris, al perjudici estètic i al perjudici de lleure. Discuteix també l'avaluació de la ITT, estimant que no s'acredita en autes ni el sou, ni el temps de duració de la baixa laboral, ni el percentatge del 60% de la Seguretat Social espanyola i posa en dubte l'avaluació de les despeses per part del M.I. Tribunal de Corts. III.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal i el perjudicat Vaquero representat per la lletrada, la Sra. Benítez, s'oposen al recurs formulat, i demanen la confirmació de la sentència recorreguda, en tots els seus extrems. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: Que tot esquiador ha de respectar el deure general de vigilància i prudència. Que particularment quan està baixant per la pista, l'esquiador crea un risc major, obligant-li per una part a preveure una direcció que pugui garantir la seguretat dels esquiadors que es troben situats més avall, i per altra part a adaptar la seva velocitat a les dificultats de la pista. Que Romeu baixava esquiant a una velocitat inadequada(el que reconeix implícitament ell mateix),per poder controlar la seva trajectòria, col·lisionant contra Vaquero que estava parat a trenta metres de distància amb dos amics. Que a més a més no va reduir la seva velocitat al canvi de rasant, aprofitant al contrari el desnivell per experimentar la sensació de velocitat, sense assegurar-se que ho podia realitzar amb tota seguretat pels tercers. Que en conseqüència la decisió del Tribunal de Corts està totalment justificada. II.-CONSIDERANT: Que el Tribunal de Corts va avaluar els diferents perjudicis de manera proporcionada i justificada a partir de les dades del peritatge de l'edat del perjudicat i del grau de gravetat dels danys. Que l'avaluació de la ITT i de les despeses està adequadament fonamentada sobre els documents aportats pel perjudicat. Que el percentatge de reembossament de la Seguretat Social espanyola no afecta les relacions entre les parts. Que les avaluacions de la sentència recorreguda són conformes a la jurisprudència habitual dels Tribunals andorrans. Que en conseqüència no existeix cap infracció a les normes de responsabilitat civil. Decisio Vist la legislació vigent, i els Usos i Costums aplicables a la present causa, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M Desestimar el recurs de suplicació interposat per Romeu. Confirmar íntegrament en tots els seus pronunciaments, la sentència recorreguda de data 15 de setembre de 1995, dictada pel M.I. Tribunal de Corts. Imposar al recurrent les despeses causades pel recurs de suplicació . Manem que la causa sigui retornada al Tribunal de procedència, amb certificació de la present resolució, pel seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.