Résumé

# Juridiction andorrane, — (STSJAD 18/1996) > Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 18/1996, ECLI:AD:TSJADAD:1996:18) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Par sentence du 29 avril 1996, dans la cause n° 13-1/95, le Tribunal de Corts d'Andorre a déclaré M. Alvarado coupable, en qualité d'auteur responsable, d'un délit majeur d'usage indu de carte de crédit au sens de l'article 253 du Code pénal, et lui a appliqué l'article 53 de ce code. Il l'a condamné à deux mois de prison ferme, à une expulsion pour cinq ans et au paiement des frais de procédure. La sentence précisait que le décret d'indult du 7 avril 1996 serait applicable une fois la décision devenue définitive. M. Alvarado a interjeté appel (recurs de suplicació) par l'intermédiaire de son conseil, sur le fondement des motifs 3.5 et 3.7 du décret du 13 juillet 1990, à savoir l'erreur dans l'appréciation de la preuve, la violation de la présomption d'innocence, et la violation d'une norme pénale de fond, que ce soit par sa méconnaissance, son interprétation erronée ou son application indue. La défense soutenait que la tentative d'paiement avec une carte périmée établissait que l'action ne pouvait, pour des raisons de fait et de droit, conduire à la consommation de l'infraction. Elle contestait la qualification de délit continu retenue par le premier juge, au motif qu'elle méconnaîtrait le principe de territorialité de la loi pénale et les faits de la poursuite. Elle faisait valoir que l'article 253 réprime l'usage indu d'une carte par une personne qui n'en est pas titulaire, ou l'usage d'un objet d'une manière propre à être utilisée utilement, et que tout usage non profitable devrait relever de la tentative inidoine ou de la tentative irréelle. Elle sollicitait l'acquittement. Le ministère public s'opposait à l'appel. Il soutenait que l'infraction de l'article 253 n'est pas une infraction de résultat, qu'elle est constituée dès lors qu'une carte fausse ou appartenant à autrui est remise à un établissement, et que le condamné n'avait pas été sanctionné pour délit continu. La Sala Penal du Tribunal supérieur de justice (M.I. Tribunal Superior de Justícia), rapporteur Yves Picod, a rejeté le recours et confirmé la sentence dans toutes ses dispositions. ## Question de droit La Cour devait déterminer si l'infraction d'usage indu de carte de crédit de l'article 253 du Code pénal suppose la production d'un résultat, notamment le paiement effectif, et si l'usage d'une carte périmée peut être qualifié de tentative inidoine ou de délit impossible, ce qui conduirait à écarter l'incrimination. Elle devait également apprécier si l'erreur d'appréciation de la preuve et la violation de la présomption d'innocence étaient établies. ## Solution et dispositif La Cour fonde sa décision sur deux considérants principaux. Sur le plan de l'élément matériel, elle retient que celui-ci « està caracteritzat per la sola utilització fraudulenta o de mala fe d'una tarja de crèdit pertanyent a una tercera persona, sense altre tipus de consideració tal com l'exigència d'un resultat perjudicial o d'una tarja vàlida » (fonaments I). Elle ajoute que la jurisprudence andorrane et les législations des pays voisins ont toujours considéré que le délit est constitué « nonobstant les circonstàncies que l'acusat no arribés a fer efectiu l'import de la compra », la règle protégeant la sécurité du commerce contre les abus liés à ce mode de paiement (fonaments I, § 2). Sur le plan de la qualification, elle écarte expressément la tentative inidoine et le délit impossible, qu'elle juge « totalment alienes als fets » (fonaments II). Elle en conclut qu'il n'existe ni erreur dans l'appréciation de la preuve ni violation d'une norme pénale de fond, et que la sentence, « correctament redactada i motivada », doit être confirmée. Le dispositif est ainsi rédigé : > « 1r.- Desestimar el Recurs de Suplicació interposat per Alvarado, i confirmen en tots els seus extrems la Sentència dictada pel M. Iltre. Tribunal de Corts en data 29 d'

SENTÈNCIA 19-96 DE 10 DE SETEMBRE DE 1996 Ús indegut de tarja de crèdit.- Error en l'apreciació de la prova.- Presumpció d'innocència.- Infracció de norma penal substantiva. Ponent: M.I. Sr. Yves Picod ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que el M. Iltre. Tribunal de Corts va dictar Sentència en data 29 d'abril de 1.996 en la Causa núm. 13-1/95, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem a Alvarado com autor responsable d'un delicte major de ús indegut de tarja de crèdit de l'article 253 del Codi Penal, fent-se aplicació de l'article 53, a la pena de dos mesos de presó ferms, expulsió per un termini de cinc anys, i pagament de despeses processals. Diguem que quan esdevingui ferma la Sentència, li serà d'aplicació el Decret d'Indult del 7 d'abril de 1.996." II.-RESULTANT: Que contra la Sentència esmentada ha interposat recurs de Suplicació el Lletrat Villalba en defensa i interès de Alvarado, en base als motius 3.5 i 3.7 del Decret de 13 de juliol de 1.990: error en l'apreciació de la prova i violació del dret a la presumpció d'innocència, i infringir la Sentència una norma penal substantiva, sigui per violació de la mateixa, per la seva interpretació errònia o per la seva indeguda aplicació. En el seu escrit la defensa fa ressaltar que el fet que Alvarado intentés pagar amb una tarja caducada prova que la seva acció no podia conduir per raons fàctiques i jurídiques de cap de les maneres a la consumació del delicte. Tampoc pot tractar-se d'un delicte continuat, com afirma la Sentència recorreguda, ja que altres apreciacions no respectarien ni el principi de territorialitat de les Lleis penals ni el fet pel qual se'l processa. Afegeix que la Sentència va fer una errònia aplicació i interpretació de l'article 253 del Codi Penal donat que la conducta tipificada per aquest article és utilitzar indegudament una tarja no essent titular o emprant una cosa d'una manera capaç de ser usada beneficiosament no essent el titular. En efecte tot us no beneficiós s'hauria d'englobar dintre de la teoria de la temptativa inidònea o temptativa irreal. Sol·licita en conseqüència l'absolució de Alvarado.. III.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs presentat en base als següents arguments: considera que el recurrent oblida que el delicte tipificat a l'article 253 del Codi Penal no és un delicte de resultat i que està constituït quan s'entrega a un establiment una tarja falsa o pertayent a una altra persona. Precisa que el recurrent va ser condemnat com a responsable penal d'un delicte d'us indegut de tarja de crèdit i no d'un delicte continuat. Demana en conseqüència que s'acordi la desestimació del recurs i que es confirmi la Sentència recorreguda en tots els seus extrems. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: Que l'element material del delicte de l'article 253 del Codi Penal està caracteritzat per la sola utilització fraudulenta o de mala fe d'una tarja de crèdit pertanyent a una tercera persona, sense altre tipus de consideració tal com l'exigència d'un resultat perjudicial o d'una tarja vàlida. Que, a més a més, la jurisprudència andorrana així com les legislacions dels països veïns sempre ha considerat que el delicte s'estima nonobstant les circumstàncies que l'acusat no arribés a fer efectiu l'import de la compra, donat que es tracta de protegir la seguretat del comerç contra els abusos d'utilització d'aquest modus de pagament. II.-CONSIDERANT: Que de cap manera es pot qualificar els fets de temptativa inidònea ni d'un delicte impossible, figures totalment alienes als fets. Que, en conseqüència no existeix cap error en l'apreciació de la prova ni cap infracció d'una norma penal substantiva, com ho pretén el recorrent. Que la Sentència recorreguda, correctament redactada i motivada, ha de ser confirmada en tots els seus extrems. Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, així com els Usos i Costums i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, Decisio La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M 1r.- Desestimar el Recurs de Suplicació interposat per Alvarado, i confirmen en tots els seus extrems la Sentència dictada pel M. Iltre. Tribunal de Corts en data 29 d'abril de 1.996 en la Causa 13-1/95. 2n.-Imposar les costes processals al recorrent. 3r.- Manem que la Causa sigui retornada al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.