Résumé

# STSJAD 21/1996 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 10 octobre 1996) > Décision commentée : STSJAD 21/1996 (ECLI:AD:TSJADAD:1996:21) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) *Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue ci-dessus est celle figurant dans le texte intégral de la décision (ROJ et ECLI).* ## Faits et procédure Par sentence du 29 janvier 1996, le Tribunal de Corts a déclaré M. Vélez coupable, en qualité d'auteur, d'un délit majeur d'introduction, de détention et de cession de drogue toxique au sens de l'article 161 du Code pénal. Il a retenu les circonstances atténuantes de minorité (de 21 ans), de collaboration avec la justice et de repentir. La peine prononcée était de cinq ans d'emprisonnement, dont deux ans et six mois fermes, le solde étant assorti d'un sursis qualifié, avec obligation de justifier d'une activité professionnelle et de suivre un traitement médical pendant dix-huit mois, ainsi que d'une amende de 50 000 pesetas. M. Vélez a interjeté appel (recurs de suplicació) sur le fondement de l'article 3.7 du décret régissant ce recours, en invoquant la violation ou la fausse application d'une norme pénale de fond. Devant la Cour, son conseil a soutenu que son client n'était pas un trafiquant, de sorte que l'article 161 du Code pénal ne lui était pas applicable, et a sollicité une peine d'un an et neuf mois d'emprisonnement, partiellement assortie du sursis. Le ministère public a conclu à la confirmation de la sentence. Il convient de relever que le moyen d'appel est présenté de manière peu précise : selon les motifs de la Cour, la défense s'est bornée à numéroter ses fondements juridiques dans ses écrits, la critique de la qualification n'ayant été formulée qu'à l'audience. ## Question de droit La question posée à la Sala Penal était double. En premier lieu, il s'agissait de savoir si les faits établis, à savoir l'introduction sur le territoire de la Principauté de 300 comprimés d'ecstasy et de 50 grammes de speed, dont une partie était destinée à la consommation personnelle de l'appelant et une autre à la revente à des tiers, relevaient de la qualification de délit majeur de l'article 161 du Code pénal, ou, comme le soutenait la défense, d'une infraction moins grave excluant ce texte. En second lieu, la Cour devait apprécier la proportionnalité de la peine et déterminer les conséquences à tirer du décret d'indult du 7 avril 1996 pour une condamnation dont la décision n'était pas encore définitive. ## Solution et dispositif La Cour a rejeté le recours et retenu que la qualification des faits était « totalement conforme au droit » et la peine « proportionnée ». Elle a fondé cette appréciation sur les faits établis : la quantité importée, la destination partiellement commerciale de la marchandise et la « perturbation très grave de l'ordre public d'un petit pays comme Andorre ». S'agissant de l'indult, la Cour a relevé que le décret du 7 avril 1996 prévoit, en son article 3, un indult allant jusqu'à six

SENTÈNCIA PROCEDIMENT PENAL INDULT Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs de suplicació presentat per Vélez contra la sentència del Tribunal de Corts que el condemna a cinc anys de presó per un delicte major d'introducció, tinença i cessió de droga tòxica. La defensa de Vélez havia argumentat que el seu client no era un traficant i que la pena era excessiva, però el tribunal ha considerat que la qualificació dels fets és ajustada a dret i la pena és proporcionada. No obstant això, el tribunal ha aplicat un indult de sis mesos de presó a la pena imposada, reduint-la a quatre anys i sis mesos. El tribunal també ha confirmat la resta de la sentència original i ha imposat les costes processals al recurrent. Sentència Magistrats Yves Picod SENTÈNCIA 22-96 DE 10 D'OCTUBRE DE 1996 Introducció, tinença i cessió de droga tòxica.- Infracció de norma penal substantiva. Ponent: M.I. Sr. Yves Picod ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que el M. Iltre. Tribunal de Corts va dictar Sentència en data 29 de gener de 1.996 en la causa de referència, amb la següent part dispositiva pel que afecta a ENTITY_2: "Fallem: Que hem de condemnar i condemnem a l'acusat Vélez com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major d'introducció, tinença i cessió de droga tòxica de l'article 161 del Codi Penal, amb la concurrència de les circumstàncies atenuants de minoria de 21 anys i de col·laboració amb la justícia i de penediment, a la pena de CINC ANYS DE PRESÓ dels quals DOS ANYS I SIS MESOS FERMS i la resta CONDICIONAL QUALIFICADA amb la obligació de justificar ocupació laboral i de seguir tractament mèdic durant un període de 18 mesos, i multa de 50.000.- pts". II.-RESULTANT: Que la defensa d'Vélez, fonamenta el seu recurs sobre infracció d'una norma penal substantiva, sigui per violació de la mateixa per la seva interpretació errònia o per la seva indeguda aplicació, de l'article 3.7 del Decret regulador del recurs de Suplicació. En el judici oral va fer ressaltar sobretot que el seu client no és un traficant i que per consegüent no és d'aplicació l'article 161 del Codi Penal, sol·licitant una pena més adequada d'un any i 9 mesos de presó, part condicional. III.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs presentat i demana la confirmació de la Sentència. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: Que la defensa no efectua en els seus escrits una crítica concreta de la Sentència recorreguda contentant-se de numerar els seus fonaments jurídics. Que nonobstant en el judici oral, va criticar la qualificació dels fets per part del Tribunal de Corts. Que resulta dels fets provats que Vélez va participar a una introducció al Principat de 300 pastilles d'èxtasi i 50 grams de speed adquirits a Espanya. Que si bé destinada en part aquesta droga al seu consum, en venia una altra part a terceres persones, entre elles Pastor, Arnau, Recio i Arcos, provocant així una pertorbació molt greu a l'ordre públic d'un petit país com Andorra. Que per conseqüència la qualificació dels fets, criticada en la vista oral, és totalment ajustada a dret i la pena proporcionada. II.- CONSIDERANT: Que el Decret de 7 d'abril de 1.996 preveu en el seu article 3r que s'atorga un indult de fins a 6 mesos de les penes de presó imposades a la Sentència, disposant que quan es tracta de fets delictuosos no jutjats definitivament el procediment continuarà fins que recaigui Sentència ferma, i en aquest moment el Tribunal que la dicti aplicarà els beneficis de l'indult. Per això procedeix acordar-ho en favor del processat recurrent. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, així com els Usos i Costums i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M 1r.- Desestimar el Recurs de Suplicació interposat per Vélez. 2n.- Confirmar en tots els seus extrems la Sentència dictada pel M. Iltre. Tribunal de Corts en data 29 de gener de 1.996, pel que al recurrent afecta. 3r.- Aplicar el benefici de l'indult de 7 d'abril de 1.996, de 6 mesos de presó de la pena imposada per la Sentència. 4t.- Imposar les costes processals al recurrent. 5è.- Manem que la Causa sigui retornada al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.