Résumé

# STSJAD 24/1996 (ECLI:AD:TSJADAD:1996:24) > Décision commentée : STSJAD 24/1996, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 27 novembre 1996 (ECLI:AD:TSJADAD:1996:24) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) *Note préliminaire : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue ci-dessus est celle qui figure dans le titre et les métadonnées du texte intégral. Le document mentionne par ailleurs « Sentència 25-96 » dans son en-tête, alors que le recours et le numéro ROJ portent la mention 24/96 ; cet écart de numérotation n'est pas expliqué dans la décision.* ## Faits et procédure Le Tribunal de Corts d'Andorre a, par sentence du 28 juin 1996, condamné M. Benitez, en qualité d'auteur responsable d'un délit majeur de viol en tentative au sens de l'article 204 du Code pénal, à une peine de cinq ans de prison, dont trois ans fermes, le solde étant assorti d'un sursis qualifié consistant en l'obligation de ne pas entrer en relation avec la victime pendant trois ans à compter de sa remise en liberté. Il a en outre été condamné aux dépens et, au titre de la responsabilité civile, à verser à Mme Criado la somme globale de 800 000 pesetas. L'avocat du condamné a formé un recours de *suplicació* sur le fondement du motif 3.5 du décret du 13 juillet 1990, invoquant, d'une part, une erreur dans l'appréciation des preuves et, d'autre part, une violation de la présomption d'innocence. La défense contestait la constatation des faits prouvés et soutenait que le prévenu avait volontairement renoncé à son projet, de sorte que le délit commis devait être requalifié en coactions au sens de l'article 234 du Code pénal. Elle sollicitait en outre la reconnaissance des circonstances atténuantes de provocation et d'ivresse occasionnelle, ainsi qu'une peine de prison ne dépassant pas six mois. Le ministère public a conclu au rejet du recours et à la confirmation de la sentence attaquée. ## Question de droit La décision soulève trois questions distinctes : 1. **La qualification de tentative de viol.** Le Tribunal rappelle que la caractérisation d'une tentative de viol suppose la réunion de deux conditions cumulatives : d'une part, une agression physique ou des menaces contre l'intégrité de la personne, sans que l'infraction se soit consommée par l'accès sexuel ; d'autre part, une volonté affirmée d'avoir des relations charnelles avec la victime. 2. **Le contrôle de l'appréciation de la preuve et la présomption d'innocence.** La question est de savoir si le juge de première instance a régulièrement apprécié les éléments du dossier, et si le moyen tiré de la violation de la présomption d'innocence est fondé. 3. **L'existence d'un désistement volontaire.** Il s'agit de déterminer si l'interruption de l'action criminelle résulte d'une renonciation de l'auteur, auquel cas l'infraction tentée pourrait être écartée au profit d'une qualification moindre, ou d'une cause extérieure à sa volonté, la fuite de la victime en l'occurrence. Le recours invoquait également la question de la circonstance de provocation et celle de l'ivresse, qui relèvent de l'individualisation de la peine. ## Solution et dispositif Le Tribunal supérieur rejette le recours. Il fonde sa décision sur les constatations matérielles rapportées dans la sentence de première instance : la présence sur les lieux d'un couteau ayant servi à menacer, des sous-vêtements déchirés, les témoignages selon lesquels la victime s'est présentée nue et très effrayée en demandant du secours, ainsi que des traces de violence sur les bras et le visage de la victime. Il en déduit que « les coactions avaient une finalité sexuelle » et que « le projet criminel n'a été interrompu que par la fuite de la victime », cette circonstance ne permettant de « démontrer aucun désistement volontaire de l'agresseur ». Sur la provocation, le Tribunal estime que la juridiction de première instance l'a « adéquatement écartée » au regard de la nature des faits. S'agiss

SENTÈNCIA 25-96 DE 27 DE NOVEMBRE DE 1996 Violació en grau de temptativa.- Error en l'apreciació de la prova. Ponent: M.I. Sr. Yves Picod ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que el M. Iltre. Tribunal de Corts dictà Sentència en data 28 de juny de 1.996 en la causa de referència, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Benitez, com autor responsable d'un delicte major de violació en grau de temptativa de l'article 204 del Codi Penal, a la pena de CINC ANYS DE PRESÓ, dels quals TRES ANYS FERMS i la resta condicional qualificada a l'obligació d'abstenir-se d'entrar en relació amb la perjudicada durant el termini de TRES ANYS a partir de la seva posta en llibertat, i al pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil se'l condemna a abonar a la Sra. Criado, la quantitat global de VUIT CENTES MIL (800.000) PESSETES." II.-RESULTANT: Que contra la Sentència esmentada ha interposat recurs de Suplicació el Lletrat Pla en defensa i interès de Benitez, en base al motiu 3.5 del Decret de 13 de juliol de 1.990: error en l'apreciació de la prova i violació del dret a la presumpció d'innocència. En el seu escrit l'advocat defensor discrepa del contingut del Resultant de fets provats, i del Considerant 1er, dels que es desprèn que el seu defensat va persistir en la seva actuació fins que la perjudicada va poder fugir, així com dels Considerants tercer i quart: "demanant-li acte seguit de fer-li una felació a la qual cosa ella es negà i en un moment en que aquell es girà per tal de buscar alguna cosa, aquella agafà una bata sortint corrents, fugint.." (Resultant de fets provats). "Que es desprèn dels fets provats que....., ha volgut forçar aquesta contra la seva voluntat a fer-li una felació." (Primer Considerant pg. 4). "Que havent fet tots els actes preparatoris el processat no ha pogut aconseguir el seu propòsit perquè... la víctima aprofitant un moment de descuit del processat va poder fugir..." (4t Considerant pg. 5). No està d'acord amb la Sentència quan diu que si la perjudicada no hagués fugit el delicte de violació s'hauria pogut consumar. Considera per contra que el processat va desistir voluntàriament i d'una manera clara de la seva actitud. Sosté que es tindria de considerar que no existia un dol específic de violació. En conseqüència demana que es revoqui la Sentència en aquest extrem i declarar que el delicte comès ha estat el de coaccions previst i penat a l'article 234 del Codi Penal. Afegeix que la Sentència no aprecia tampoc l'existència dels atenuants de provocació i d'embriaguesa ocasional. Sol·licita que la pena de presó no sigui superior a 6 mesos. III.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposà al recurs presentat per la defensa de Benitez i demana la confirmació de la Sentència recorreguda per ser ajustada a dret. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: Que per caracteritzar una temptativa de violació, s'han de reunir dues condicions: una agressió física o amenaces contra la integritat de la persona, sense que la infracció s'hagi consumat a l'accés sexual, per una part, amb una voluntat afirmada de tenir relacions carnals amb la víctima, per altra part. Que sense violar ni el dret a la presumpció d'innocència i sense error en l'apreciació de la prova, la Sentència del Tribunal de Corts de data 28 de juny de 1.996 va descriure els fets denunciats i confirmats per les constatacions policials: presència en el lloc dels fets d'un ganivet que havia servit per amenaçar, calces trencades, testimonis segons els quals la perjudicada es va personar demanant auxili despullada i molt espantada, traces de violència en els braços i en la cara de la víctima. Que aquestes circumstàncies confirmen que les coaccions tenien una finalitat sexual i que el projecte criminal va ser interromput únicament per la fugida de la víctima. Que cap circumstància permet acreditar un desestiment voluntari de l'agressor. II.-CONSIDERANT: Que el Tribunal va descartar adequadament tota excusa de provocació, vista la naturalesa dels fets. Que si la defensa sosté de manera pertinent que les relacions habituals entre les parts van afavorir la dita temptativa i que la capacitat volitiva del processat va ésser reduïda per l'estat d'embriaguesa, és evident que el Tribunal de Corts va fer una aplicació excepcionalment moderada de la Llei penal compte tingut dels reiterats antecedents penals del processat. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M 1.- Desestimar el recurs de Suplicació interposat per Benitez. 2.-Confirmar en tots els seus extrems la Sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 28 de juny de 1.996, en la Causa de referència. 3.-Imposar les costes processals al recurrent. 4t.- Manem que la Causa sigui retornada al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.