STSJAD ANDORRA, a 15 de juliol del 1996 - ROJ: STSJAD 53/1996
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé15 juillet 1996
Numéro22/95
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 53/1996 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 15 juillet 1996
> Décision commentée : STSJAD 53/1996 (ECLI:AD:TSJADAD:1996:53) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
>
> *Note éditoriale : le champ « référence canonique » fourni (« Juridiction andorrane, — ») est incomplet. La référence retenue ci-dessus est celle figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI).*
## Faits et procédure
Un assuré, M. Blasco, avait demandé à la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) de prolonger son arrêt de travail pour maladie jusqu'à guérison complète. La CASS avait mis fin à cet arrêt. Par jugement du 22 février 1996, la Section administrative de la Batllia a rejeté la demande de l'assuré. Ce jugement, qui n'est pas reproduit dans le texte fourni, a retenu la régularité de la décision de la CASS donnant « d'alta » l'intéressé.
L'assuré a interjeté appel le 12 mars 1996, formalisé le 10 avril suivant devant le Tribunal Superior de Justícia. Son moyen unique portait sur l'irrégularité de la décision de la CASS en tant qu'elle produisait des effets à une date antérieure à son adoption. La CASS a conclu au rejet de l'appel. À titre subsidiaire, elle a demandé que la fin de l'arrêt soit déclarée effective à compter du 9 novembre 1994. Elle soutenait en outre que les griefs de l'appelant n'avaient pas été régulièrement soulevés en première instance. L'audience s'est tenue le 6 juin 1996.
La formation de jugement était composée de MM. Albert Andrés Pereira (président et rapporteur), Bernard Plagnet et Lluís Saura Lluvia. Le recours est enregistré sous le numéro 22/95 (protocole SS-022-2/95), la décision portant le numéro 96-26.
## Question de droit
La décision pose deux questions connexes :
1. **L'étendue de la saisine du juge d'appel.** Le recours d'appel permet-il à l'appelant de présenter des moyens qui n'ont pas été soulevés devant le premier juge ? La décision répond par la négative, en se fondant sur le principe *tantum devolutum quantum appellatum* et sur l'absence de *ius novorum* en appel, sous réserve des exceptions prévues par l'article 64.c) de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.
2. **La valeur juridique des motifs surabondants du jugement de première instance.** Un appelant peut-il fonder son appel sur des considérations que le premier juge a formulées à titre incident, mais qui ne constituent pas le fondement de sa décision ? Le Tribunal y répond également par la négative.
## Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'appel dans son intégralité et confirme le jugement de première instance. Il ne statue donc pas sur le fond de la question de la date d'effet de la décision de la CASS.
Le dispositif, rédigé en catalan, est traduit ici fidèlement en français :
> « Rejeter le recours d'appel formé par M. Blasco contre le jugement rendu par la Section administrative de la Batllia le 22 février 1996, lequel est confirmé dans ses propres termes. »
> « Le présent jugement est définitif et exécutoire. »
Le Trib
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 15 de juliol del 1996 - ROJ: STSJAD 53/1996
STSJAD 53/1996 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 15 juillet 1996
Note éditoriale : le champ « référence canonique » fourni (« Juridiction andorrane, — ») est incomplet. La référence retenue ci-dessus est celle figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI).
Faits et procédure
Un assuré, M. Blasco, avait demandé à la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) de prolonger son arrêt de travail pour maladie jusqu'à guérison complète. La CASS avait mis fin à cet arrêt. Par jugement du 22 février 1996, la Section administrative de la Batllia a rejeté la demande de l'assuré. Ce jugement, qui n'est pas reproduit dans le texte fourni, a retenu la régularité de la décision de la CASS donnant « d'alta » l'intéressé.
L'assuré a interjeté appel le 12 mars 1996, formalisé le 10 avril suivant devant le Tribunal Superior de Justícia. Son moyen unique portait sur l'irrégularité de la décision de la CASS en tant qu'elle produisait des effets à une date antérieure à son adoption. La CASS a conclu au rejet de l'appel. À titre subsidiaire, elle a demandé que la fin de l'arrêt soit déclarée effective à compter du 9 novembre 1994. Elle soutenait en outre que les griefs de l'appelant n'avaient pas été régulièrement soulevés en première instance. L'audience s'est tenue le 6 juin 1996.
La formation de jugement était composée de MM. Albert Andrés Pereira (président et rapporteur), Bernard Plagnet et Lluís Saura Lluvia. Le recours est enregistré sous le numéro 22/95 (protocole SS-022-2/95), la décision portant le numéro 96-26.
Question de droit
La décision pose deux questions connexes :
L'étendue de la saisine du juge d'appel. Le recours d'appel permet-il à l'appelant de présenter des moyens qui n'ont pas été soulevés devant le premier juge ? La décision répond par la négative, en se fondant sur le principe tantum devolutum quantum appellatum et sur l'absence de ius novorum en appel, sous réserve des exceptions prévues par l'article 64.c) de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.
La valeur juridique des motifs surabondants du jugement de première instance. Un appelant peut-il fonder son appel sur des considérations que le premier juge a formulées à titre incident, mais qui ne constituent pas le fondement de sa décision ? Le Tribunal y répond également par la négative.
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'appel dans son intégralité et confirme le jugement de première instance. Il ne statue donc pas sur le fond de la question de la date d'effet de la décision de la CASS.
Le dispositif, rédigé en catalan, est traduit ici fidèlement en français :
Reproduction verbatim
« Rejeter le recours d'appel formé par M. Blasco contre le jugement rendu par la Section administrative de la Batllia le 22 février 1996, lequel est confirmé dans ses propres termes. »
Reproduction verbatim
« Le présent jugement est définitif et exécutoire. »
Le Trib
Sentència
Núm. de Protocol: SS-022-2/95
S E N T E N C I A NUM. 96-26
PARTS:
Apel.lant: Sr. Blasco
Representant: en nom propi
Advocat: Sr. Campillo
Apel.lada: CASS
Representant: Sra. Marcos
Advocat: Bufet A.
COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:
A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de juliol de
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número SS-022-2/95.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat M.I. Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 22/95 — Décision commentée
1.- La sentència de data 22 de febrer de 1996 de la Secció Administrativa de la Batllia, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i a les al.legacions de les parts, va desestimar la demanda formulada pel Sr. Blasco contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, mitjançant la qual demanava que es perllongués la situació de baixa per malaltia fins al seu total guariment.
2.- En considerar-se agreujat el demandant amb aquesta resolució, va presentar recurs d'apel.lació el 12 de març de 1996, el qual fou formalitzat davant aquest Tribunal Superior de Justícia el 10 d'abril següent. La part agent fonamenta únicament el seu recurs en la improcedència de que la resolució impugnada de la CASS estengui el seus efectes a una data anterior a la de la seva adopció.
3.- Del recurs d'apel.lació formulat pel Sr. Blasco se'n va donar trasllat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la qual el va contestar mitjançant escrit presentat el 30 d'abril de 1996, en el qual sol.licitava que fos desestimat, ja que les al.legacions del recurrent no havien estat degudament plantejades en la primera instància. Subsidiàriament, sol.licitava que es declarés la procedència de l'alta mèdica a partir del 9 de novembre de 1994.
4.- El dia 6 de juny de 1996 tingué lloc l'acte de la vista oral, en el qual les parts van exposar allò més adient a la defensa de llurs interessos.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 94-03, de 28 de març de 1994, "l'efecte jurídic processal més important que comporta el sistema de recursos basat en la doble instància és el de que amb l'apel.lació es trasllada al Tribunal ad quem la plenitud de la competència per revisar i decidir totes les qüestions plantejades en la primera instància".
Aquest efecte -que respon al principi tantum devolutum quantum appellatum- comporta, però, que no és possible introduir en l'alçada noves pretensions que no hagin estat plantejades i debatudes anteriorment, en la primera instància del procés, ja que no es reconeix en termes generals un ius novorum, amb determinades excepcions com les que recull l'article 64.c) de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.
Tercer.- La sentència apel.lada, a més de considerar ajustada a dret la resolució de la CASS que donava d'alta l'interessat, formula diverses consideracions sobre l'actuació administrativa de l'entitat apel.lada, i especialment entorn dels efectes retroactius de l'acte impugnat.
Aquestes consideracions, que no responen a cap qüestió plantejada per les parts, constitueixen un veritable obiter dictum, des del moment en que no són rellevants per a la resolució del procés, tal i com afirma la pròpia sentència apel.lada.
Quart.- Tanmateix, el recurrent fonamenta de forma exclusiva la seva apel.lació en les esmentades observacions, que es formulen per primera vegada en la sentència de la Batllia, deixant de banda la crítica dels raonaments que constitueixen la ratio decidendi de la sentència.
Aquesta actuació no resulta ajustada als principis que regeixen el recurs d'apel.lació, que abans han estat esmentats. En efecte, el recurrent no pot fonamentar la seva impugnació en qüestions que no foren degudament plantejades en la primera instància, encara que se'n faci referència en la sentència que li va posar terme, però sense ser determinants del sentit d'aquesta. La solució contrària produiria l'efecte paradoxal de que la sentència apel.lada seria objecte de revocació en base als seus propis arguments.
En conseqüència, ha de ser desestimat íntegrament el present recurs d'apel.lació, i confirmada en els seus propis termes la sentència impugnada.
Decisio
D E C I S I O
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
-Desestimar el recurs d'apel.lació que formula el Sr. Blasco contra la sentència dictada per la Secció Administrativa de la Batllia el 22 de febrer de 1996, la qual es confirma en els seus propis termes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
NOTIFICACIO:
La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................