STSJAD ANDORRA, a 25 de març del 1997 - ROJ: STSJAD 44/1997
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé25 mars 1997
Numéro77/95
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 44/1997 (TSJ Andorre, Sala Administrativa, 25 mars 1997)
> Décision commentée : STSJAD 44/1997, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 25 mars 1997, ECLI:AD:TSJADAD:1997:44 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par un contrat signé le 26 septembre 1975, la commune de Canillo (Andorre) a adjugé à la société Téllez la création d'une urbanisation sur le terrain communal dit « Roc de Sant Miquel », d'une superficie de 14 000 mètres carrés. Le prix était fixé à 4 000 000 de pesetas, auquel s'ajoutait une redevance annuelle révisable. L'adjudicataire s'engageait à construire l'ensemble des parcelles dans un délai maximal de dix ans (clause 18a) ; à défaut, il devait verser à la commune la redevance annuelle au mètre carré résultant de l'adjudication portant sur les terrains restant à bâtir. La commune, de son côté, s'obligeait à déplacer les lignes à haute tension traversant le terrain.
Le Comú de Canillo a déclaré la caducité de l'adjudication le 15 décembre 1988, ordonné la restitution des sommes versées et sommé la société de libérer le terrain. Un recours en plainte formé devant le Gouvernement a été déclaré irrecevable pour incompétence. Le Tribunal administratif et fiscal a toutefois confirmé, par jugement du 13 juillet 1993, l'obligation pour le Gouvernement de statuer sur le recours dirigé contre la déclaration de caducité. Par décret 148/GJ/95 du 29 septembre 1995, le Gouvernement a rejeté ce recours et confirmé les actes communaux.
Saisi par la société Téllez, le Tribunal de Batlles a, par jugement n° 96-74 du 27 septembre 1996, déclaré ces actes conformes au droit. Appel a été interjeté par la société Téllez et par M. Olmo, adhérent à la procédure, qui soutenaient avoir exécuté leurs obligations par des consignations et faisaient valoir que la commune avait elle-même manqué à ses engagements. La Commune de Canillo et le Gouvernement ont conclu au rejet. La preuve offerte en appel a été admise à l'audience du 28 février 1997.
## Question de droit
La Sala Administrativa devait trancher deux questions connexes.
La première porte sur la **qualification juridique du contrat**. Les parties le qualifiaient de « contrat d'arrendament i d'adjudicació » (contrat de bail et d'adjudication), tandis que la thèse civiliste avait été écartée par les juridictions antérieures. Il convenait de déterminer si ce contrat relevait du droit administratif et, dans l'affirmative, sous quelle forme.
La seconde porte sur le **fond du litige** : le défaut de construction et de paiement de la redevance par l'adjudicataire justifiait-il la déclaration de caducité, et le manquement allégué de la commune (non-déplacement de la ligne électrique) pouvait
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 25 de març del 1997 - ROJ: STSJAD 44/1997
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 44/1997 (TSJ Andorre, Sala Administrativa, 25 mars 1997)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 44/1997, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 25 mars 1997, ECLI:AD:TSJADAD:1997:44 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par un contrat signé le 26 septembre 1975, la commune de Canillo (Andorre) a adjugé à la société Téllez la création d'une urbanisation sur le terrain communal dit « Roc de Sant Miquel », d'une superficie de 14 000 mètres carrés. Le prix était fixé à 4 000 000 de pesetas, auquel s'ajoutait une redevance annuelle révisable. L'adjudicataire s'engageait à construire l'ensemble des parcelles dans un délai maximal de dix ans (clause 18a) ; à défaut, il devait verser à la commune la redevance annuelle au mètre carré résultant de l'adjudication portant sur les terrains restant à bâtir. La commune, de son côté, s'obligeait à déplacer les lignes à haute tension traversant le terrain.
Le Comú de Canillo a déclaré la caducité de l'adjudication le 15 décembre 1988, ordonné la restitution des sommes versées et sommé la société de libérer le terrain. Un recours en plainte formé devant le Gouvernement a été déclaré irrecevable pour incompétence. Le Tribunal administratif et fiscal a toutefois confirmé, par jugement du 13 juillet 1993, l'obligation pour le Gouvernement de statuer sur le recours dirigé contre la déclaration de caducité. Par décret 148/GJ/95 du 29 septembre 1995, le Gouvernement a rejeté ce recours et confirmé les actes communaux.
Saisi par la société Téllez, le Tribunal de Batlles a, par jugement n° 96-74 du 27 septembre 1996, déclaré ces actes conformes au droit. Appel a été interjeté par la société Téllez et par M. Olmo, adhérent à la procédure, qui soutenaient avoir exécuté leurs obligations par des consignations et faisaient valoir que la commune avait elle-même manqué à ses engagements. La Commune de Canillo et le Gouvernement ont conclu au rejet. La preuve offerte en appel a été admise à l'audience du 28 février 1997.
Question de droit
La Sala Administrativa devait trancher deux questions connexes.
La première porte sur la qualification juridique du contrat. Les parties le qualifiaient de « contrat d'arrendament i d'adjudicació » (contrat de bail et d'adjudication), tandis que la thèse civiliste avait été écartée par les juridictions antérieures. Il convenait de déterminer si ce contrat relevait du droit administratif et, dans l'affirmative, sous quelle forme.
La seconde porte sur le fond du litige : le défaut de construction et de paiement de la redevance par l'adjudicataire justifiait-il la déclaration de caducité, et le manquement allégué de la commune (non-déplacement de la ligne électrique) pouvait
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número AD-077-1/95. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 25 de març del 1997 - ROJ: STSJAD 44/1997 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents........................................... »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 25 mars 1997 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Núm. de Protocol: AD-077-1/95
S E N T E N C I A NUM. 97-12
PARTS:
Apel.lant: Téllez
Representant: Tejera
Advocat: Vendrell
Adherent: Olmo
Representant: Vélez
Advocada: Ayuso
Apel.lada: Comú de Canillo
Representant: Andrade
Advocada: Bernat
Apel.lada: GOVERN
COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:
A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de març de
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 77/95 — Décision commentée
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número AD-077-1/95.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- L'Honorable Comú de Canillo, va decidir, el 15 de desembre de 1988, declarar la caducitat de l'adjudicació, feta a la societat Téllez mitjançant un contracte atorgat el 26 de setembre de 1975, per a crear una urbanització en el terreny comunal anomenat Roc de Sant Miquel, i retornar-li les quantitats pagades en el seu moment, i el 20 de gener de 1989 es va requerir l'esmentada societat per què lliurés el terreny al Comú, sota la pena del cot i del recot.
2.- El mes de febrer de 1989 es va interposar recurs en queixa que va ser resolt pel Govern en el sentit de declarar-se incompetent, però interposat recurs jurisdiccional contra aquesta decisió, el Tribunal Administratiu i Fiscal, en la sentència de 13 de juliol de 1993, va confirmar la del Jutjat de 15 de febrer anterior, en la que s'indicava l'obligació del M.I. Govern de resoldre el recurs interposat contra la declaració de caducitat.
3.- El Govern, mitjançant el Decret 148/GJ/95, de 29 de setembre de 1995, va desestimar el recurs i contra aquest decret la societat Téllez va interposar demanda davant el Tribunal de Batlles, que va dictar la sentència núm. 96-74, de 27 de setembre de 1996, declarant ajustats al dret els actes recorreguts.
4.- Contra l'esmentada sentència han interposat recurs d'apel.lació la societat Téllez i el Sr. Olmo , al.legant que han donat cabal compliment a les clàusules del contracte, ja que van fer les consignacions oportunes de les quantitats degudes i argumentant que el propi Comú havia incomplert les seves obligacions contractuals.
5.- Dels escrits d'apel.lació se n'ha donat trasllat al Govern i al Comú de Canillo, que els han contestat en el sentit d'oposar-se a les al.legacions dels recurrents.
6.- La prova demanada per la part agent en la segona instància va ser expressament admesa per la Sala en l'acte de la vista, que tingué lloc el dia 28 de febrer de 1997.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i en el 56 i següents de la llei processal d'aquesta jurisdicció.
Segon.- Els acords de l'Hble. Comú de Canillo que la sentència del Tribunal de Batlles declara ajustats al dret consisteixen en la declaració de caducitat de l'adjudicació, per crear-hi una urbanització, a favor de la societat ORG_0 (ENTITY_4) del terreny comunal anomenat "Roc de Sant Miquel", de 15 de desembre de 1988, i els posteriors acords, del propi Comú, ordenant-li el lliurament del terreny sota les penes del cot i del recot de la Parròquia, acords que foren confirmats pel M.I. Govern mitjançant el Decret 148/GJ/95, de 29 de setembre de 1995.
Tercer.- El contracte, que es va signar el 26 de setembre de 1975, tenia per objecte adjudicar la creació d'una urbanització en el terreny comunal abans esmentat, de 14.000 metres quadrats, que es troba a la partida de la Ayuso d'Incles, per un preu fix de 4.000.000 de pessetes, més una renda anual revisable.
L'adjudicatari, en allò que ara interessa, s'obligava a construir totes les parcel.les de la urbanització en el termini màxim de deu anys i si en aquest termini no estava tot construït s'obligava a pagar al Comú l'import de la renda anual per metre quadrat que hagués resultant de la subhasta corresponent a tot el terreny que restava per edificar (clàusula 18a).
Per la seva banda, el Comú s'obligava a fer desplaçar les línies d'alta tensió existents en el terreny.
Quart.- La naturalesa jurídica, civil o administrativa, del contracte, va ésser discutida en els litigis anteriors al present, i cal recordar que enfront la tesis que en sostenia el caràcter civil, el Tribunal Administratiu i Fiscal, confirmant el pronunciament del Jutjat, va considerar que era un contracte administratiu, no sense posar en relleu la dificultat de referir-lo a un dels tipus contractuals preestablerts en el Dret andorrà, per la qual cosa pot, avui, qualificar-se de contracte administratiu atípic, malgrat el nom que li donen les parts, de "contracte d'arrendament i d'adjudicació".
Abans d'analitzar el grau de compliment de les clàusules contractuals, que és el que constitueix l'eix del recurs jurisdiccional, cal recordar que el principi fonamental de la contractació civil de que el contracte és lex inter partes és vàlid en la contractació efectuada per l'Administració pública, amb les correccions corresponents, derivades de la presència de l'Administració com a potentior persona, i en el benentès que les incidències derivades de la interpretació o del compliment del contracte han de resoldre's amb absoluta conformitat a allò que es va pactar lliurement per les parts.
Cinquè.- La raó de la declaració de caducitat objecte del recurs (concepte inadequat, ja que el procedent seria el de resolució per incompliment) va ser l'incompliment, per part de Téllez, de les obligacions de construir i de pagar la renda anual assumides en el contracte.
No es discuteix el fet de l'absència de construcció i, pel que fa al pagament de les rendes, la Sala, en l'acte de la vista oral, va admetre la documentació presentada en la segona instància per Téllez, relativa a les consignacions corresponents, prova que ja havia estat admesa en la primera instància i no havia estat practicada.
Tant la resolució del Govern com la sentència de la Batllia analitzen les consignacions amb detall i arriben a la conclusió que amb elles Téllez no dona compliment a les seves obligacions. Aquesta Sala subscriu aquestes consideracions ja que si bé el primer intent de pagament va ser fet el 28 d'octubre de 1985, és a dir, transcorregut un període de temps poc significatiu des del final del termini de deu anys previst en el contracte, les consignacions corresponents als anys posteriors no es van fer fins el 28 de juny de 1989, després, per tant, de la declaració de caducitat que és objecte d'aquest recurs, havent transcorregut, en conseqüència, un període de temps el suficientment llarg com per extreure'n una clara falta de compliment per part de Téllez.
Pel que fa a les obres, ningú no dubta que no s'han dut a terme, i el fet que el Comú de Canillo no hagués fet retirar la línia elèctrica que recorre el terreny en cap cas constitueix un impediment per l'inici de les obres ni pot erigir-se en causa justificadora de l'incompliment, per Téllez, de les pròpies obligacions.
Sisè.- Per tot el que s'ha exposat, cal desestimar els recursos d'apel.lació interposats contra la sentència del Tribunal de Batlles, i confirmar-la íntegrament, sense que hagi mèrits per a fer un pronunciament sobre les despeses causades en aquesta segona instància.
Decisio
D E C I S I O
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar els recursos d'apel.lació interposats per les representacions processals de la ORG_0 (ENTITY_4) i del Sr. Olmo contra la sentència núm. 96-74, de 27 de setembre de 1996, dictada pel Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament, sense fer pronunciament sobre les despeses d'aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
NOTIFICACIO:
La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................