Résumé

# STSJAD, Sala Administrativa, 16 janvier 1998, n° 98-07 (ROJ STSJAD 35/1998) > Décision commentée : STSJAD 35/1998, ECLI:AD:TSJADAD:1998:35 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Le litige porte sur une pension de vieillesse servie par la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). M. Lluís, assuré, avait obtenu la liquidation de sa pension à compter du 1er novembre 1996. Il demandait en outre le bénéfice, avec effet au 1er juin 1989, de la majoration de 10 % prévue par l'article 42 du Reglament Tècnic de la CASS. Cette majoration est due lorsque le conjoint de l'assuré atteint l'âge de soixante-cinq ans. Le requérant soutenait que la majoration devait courir dès cette date, car le fait générateur se serait réalisé à ce moment, et qu'un retard de paiement emporterait un enrichissement injustifié de l'organisme débiteur. La Section administrative du Tribunal de batlles (Bailliage) a rejeté la demande par jugement du 14 juillet 1997. M. Lluís a interjeté appel le 1er septembre 1997, puis formalisé son recours le 19 septembre suivant devant le Tribunal supérieur de justice. La CASS a conclu au rejet de l'appel. Elle faisait valoir que la seule survenance de l'âge du conjoint ne suffisait pas, qu'une seconde condition tenant à l'absence de pension de vieillesse du conjoint était également requise, et que le droit ne naissait qu'au moment de la demande et de la vérification des conditions. L'audience s'est tenue le 11 décembre 1997. La décision est rendue le 16 janvier 1998. Le texte de la décision ne précise pas la date exacte à laquelle le conjoint de l'assuré a atteint l'âge de soixante-cinq ans. Il ne mentionne pas non plus la date de la première demande de l'assuré, ni les motifs de la fixation au 1er juin 1989 de l'effet demandé (non précisé dans la décision). ## Question de droit La question posée est formulée ainsi par la juridiction (fondement 2) : il s'agit de déterminer si la majoration de 10 % de la pension de vieillesse, reconnue par l'article 42 du Reglament Tècnic lorsque le conjoint de l'assuré atteint soixante-cinq ans, doit être versée à compter de cette date, ou à compter du moment où le bénéficiaire formule sa demande et où les vérifications nécessaires peuvent être effectuées. Le problème est donc double. Il porte, d'une part, sur le point de départ de la créance de l'assuré au regard de la date de réalisation du fait générateur. Il porte, d'autre part, sur la nature de la relation juridique de protection, c'est-à-dire sur la question de savoir si celle-ci naît automatiquement de la réunion des conditions de fond ou si elle suppose des démarches administratives préalables. ## Solution et dispositif Le Tribunal supérieur de justice rejette l'appel. Il s'appuie sur sa jurisprudence antérie

SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Luís contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia que havia rebutjat la seva demanda per obtenir l'augment de la pensió de vellesa des de l'1 de juny de 1989. El tribunal ha confirmat que l'augment de la pensió només pot ser abonat des del moment en què el beneficiari formula la sol·licitud corresponent i es verifiquen els requisits legals, i no des de la data en què el cònjuge de l'assegurat arriba a l'edat de 65 anys. Aquesta decisió es basa en la jurisprudència anterior del tribunal, que estableix que la relació jurídica de protecció entre el beneficiari i l'entitat responsable no és automàtica i requereix la realització d'actes i procediments administratius preliminars. Sentència Magistrats Albert Andrés Pereira SENTÈNCIA 98-07 DE 16 DE GENER DE 1998 CASS. ASSEGURANÇA VELLESA: L'increment de la pensió en arribar el cònjuge a l'edat de 65 anys produeix efectes des de la data de la sol·licitud de l'interessat. Ponent: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira Antecedents de fet A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- La sentència de data 14 de juliol de 1997 de la Secció Administrativa de la Batllia, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i les al·legacions de les parts, va desestimar la demanda formulada pel Sr. Luís contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en que sol·licitava el reconeixement, amb efectes de l'1 de juny de 1989, de la majoració de la pensió de vellesa que li fou atorgada a partir de l'1 de novembre de 1996. 2.- En considerar-se agreujat l'agent amb aquesta resolució, va presentar recurs d'apel·lació l'1 de setembre de 1997, el qual va ser formalitzat davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia el 19 de setembre següent. Mitjançant el seu recurs, l'actor afirma que té? dret a que l'increment en un 10 per cent de la seva pensió de vellesa, que preveu l'article 42 del Reglament tècnic, li sigui reconegut des de la data en que la seva esposa va arribar a l'edat de 65 anys, ja que és a partir de la mateixa quan es produeix el fet generador de l'augment i, en altre cas, es produiria un enriquiment injust de la demandada. 3.- Del recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Luís se'n va donar trasllat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la qual el va contestar mitjançant escrit presentat el 8 d'octubre de 1997, en el qual sol·licita la desestimació de l'esmentat recurs, entenent que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades a la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas. En concret, afirma que el fet de que el cònjuge de l'assegurat arribi a l'edat de 65 anys no és l'únic requisit legal, ja que és igualment exigible que aquell no sigui beneficiari d'una pensió de vellesa i, en qualsevol cas, el dret no es perfecciona sinó des del moment en que es formula la sol·licitud i es verifica l'acompliment dels requisits establerts. 4.- El dia 11 de desembre de 1997 tingué? lloc l'acte de la vista oral, en el qual les parts van exposar allò mes adient a la defensa de llurs interessos. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- L'única qüestió litigiosa que és objecte d'aquest recurs consisteix en determinar si l'augment en un 10 per cent de la pensió de vellesa, que l'article 42 del Reglament Tècnic reconeix quan el cònjuge de l'assegurat arriba a l'edat de 65 anys, ha de ser abonat a partir d'aquesta mateixa data, o bé des del moment en que el beneficiari formula la sol·licitud corresponent i es poden dur a terme les comprovacions que procedeixin. Tercer.- La sentència d'aquesta Sala núm. 96-02, de 19 de gener de 1996, ha resolt un supòsit anàleg al que constitueix l'objecte d'aquest procés i ha declarat, recordant els principis que ja foren aplicats en la sentència núm. 94-25, de 13 de desembre de 1994, que "la constitució de la relació jurídica de protecció entre el beneficiari d'una prestació i l'entitat legalment encarregada de fer-la efectiva no és automàtica. No és suficient amb que es compleixin els pressupòsits fàctics per a que neixi la relació sinó que a més és indispensable la realització d'actes i procediments de caràcter administratiu, preliminars a la relació protectora, per tal d'evidenciar la concurrència de les exigències legals. Es tracta, doncs, de presentar la sol·licitud de reconeixement de la prestació que s'ha de considerar més com una càrrega que com una obligació pel beneficiari". En conseqüència, el recurrent té dret a l'augment de la pensió de vellesa de que és beneficiari des del moment en que va formalitzar la corresponent sol·licitud, tal i com ho declaren la resolució administrativa i la sentència apel·lada, de manera que el present recurs ha de ser íntegrament desestimat. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: -Desestimar el recurs d'apel·lació que formula el Sr. Luís contra la sentència dictada per la Secció Administrativa de la Batllia el 14 de juliol de 1997, la qual es confirma en els seus propis termes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.