Résumé

# STSJAD 49/1998 (ECLI:AD:TSJADAD:1998:49) > Décision commentée : STSJAD 49/1998, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 12 mai 1998, Recurs AD-084-1/97 (ECLI:AD:TSJADAD:1998:49) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) *Note : le champ « référence canonique » fourni étant incomplet (« Juridiction andorrane, — »), la référence retenue est celle qui figure dans le texte de la décision (ROJ et ECLI).* ## Faits et procédure Par résolution du Gouvernement d'Andorre du 17 mars 1997, la demande d'autorisation de séjour et de travail présentée par M. Luís a été rejetée. Le refus a été confirmé par le rejet tacite d'un recours administratif préalable formé le 27 mars 1997. Le Gouvernement a ensuite ordonné l'expulsion de M. Luís du Principat. M. Escolano a attaqué la décision d'expulsion. Le Tribunal de Batlles a rejeté sa demande par jugement du 19 novembre 1997. Il a interjeté appel le 3 février 1998, en soutenant principalement que le refus d'autorisation était insuffisamment motivé et donc annulable. Il a également demandé que M. Luís puisse demeurer en Andorre en qualité de touriste, à condition de n'exercer aucune activité professionnelle, en faisant valoir que sa présence ne menaçait ni la paix, ni la moralité, ni la tranquillité publiques. Le Gouvernement a opposé deux arguments. D'une part, le recours ne portait que sur l'ordre d'abandonner le territoire, de sorte que le tribunal ne pouvait pas se prononcer sur la validité du refus d'autorisation. D'autre part, le refus était correctement motivé, la quota de 500 autorisations fixée pour la période du 1er juin 1996 au 31 mai 1997 étant épuisée. Il a précisé que l'expulsion était la conséquence directe et légale du refus, et non d'une menace pour l'ordre public. La nationalité de M. Luís, sa situation professionnelle précise et la qualité exacte de M. Escolano au regard de la procédure ne sont pas précisées dans la décision (non précisé dans la décision). ## Question de droit La Sala Administrativa devait résoudre trois questions. **Première question : la compétence et la motivation.** Le tribunal devait d'abord vérifier sa compétence pour connaître du recours, puis apprécier la régularité formelle de la résolution du 17 mars 1997. Il s'agissait de savoir si la décision contenait « les motifs de droit qui constituent le fondement de la décision ». **Deuxième question : la légalité du refus d'autorisation.** La question était de savoir si l'administration avait correctement examiné la demande au regard de la législation relative à l'immigration des travailleurs ressortissants des États de l'Union européenne et de l'AELE, et si l'épuisement du contingent annuel justifiait le rejet. **Troisième question : la légalité de l'expulsion et le statut de touriste.** Le tribunal devait déterminer si l'expulsion, fondée sur l'article 14 du déc

SENTÈNCIA 98-21 DEL 12 DE MAIG DE 1998 AUTORITZACIONS DE RESIDÈNCIA I TREBALL. La quota prevista, per la legislació relativa a l'immigració, de 500 autoritzacions pel període comprés entre l'ú de juny de 1996 i el 31 de maig de 1997 estava exhaurida. La decisió de refús de l'autorització és per tant ajustada a dret. Ponent: M.I. Sr. Bernard Plagnet A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- El Sr. Escolano va interposar recurs contra la decisió d'ordenar l'expulsió del Principat consecutiva a la resolució de Govern de data 17 de març de 1997, desestimant la sol·licitud d'autorització de sojorn i treball del Sr. Luís, confirmada per desestimació tàcita del recurs administratiu previ interposat en data 27 de març de 1997. 2.- En la seva sentència de 19 de novembre de 1997, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda interposada pel Sr. Escolano. 3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 3 de febrer de 1998, el Sr. Escolano manifesta principalment: -que la denegació de l'autorització de sojorn i treball no està suficientment motivada i per tant és anul·lable. -que el Sr. Luís podria romandre a Andorra "en concepte de turista, sempre sense desenvolupar, en absolut, cap tipus de tasca professional, donat que la presència del Sr. Luís no suposa cap amenaça a la pau, moralitat i tranquil·litat del Principat d'Andorra". En el seu escrit de conclusions de data 6 de maig de 1998, el Sr. Escolano confirma que l'acte administratiu que discuteix és la denegació de l'autorització de sojorn i treball per part del M.I. Govern i demana que el Sr. Luís pugui romandre a Andorra en concepte de turista. 4.- En la seva contesta de data 17 de febrer de 1998, el M.l. Govern manifesta principalment: -el petitum efectuat tant en el recurs de reposició com en la demanda jurisdiccional mostra que l'interessat només ha presentat el seu recurs contra l'ordre d'abandonar el territori de les Valls: en conseqüència, el Tribunal no pot pronunciar-se sobre la qüestió de la validesa de la denegació de l'autorització de sojorn i treball; -el M.I. Govern, remarca, tanmateix, que la denegació de l'autorització de sojorn i treball ha estat correctament motivada, precisant que la quota prevista de 500 autoritzacions per al període comprés entre l'ú de juny de 1996 i el 31 de maig de 1997 estava exhaurida; -que el Sr. Luís no pot romandre a Andorra en qualitat de turista ja que l'ordre d'abandonar el país és una conseqüència directa i legal de la denegació de la seva sol·licitud d'autorització de sojorn i treball i no de que la seva presència al Principat constitueixi una amenaça per la tranquil·litat, pau i moralitat públiques. El M.I. Govern ha confirmat aquests arguments en el seu escrit de conclusions de data 10 de març de 1998. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- La resolució de data 17 de març de 1997 està correctament motivada: conté els motius de dret que constitueixen el fonament de la decisió. Tercer.- Sobre el fons. El Sr. Luís ha presentat una demanda d'autorització de sojorn i de treball. Com remarca justament la sentència, "aquesta situació no pot confondre's, ni assimilar-se a la situació de la persona que penetra al país en qualitat de visitant temporal". L'administració devia per tant examinar aquesta demanda a la vista de la legislació relativa a l'immigració de treballadors nacionals de països de la UE i de l'EFTA. Ara bé, no es discuteix que la quota prevista de 500 autoritzacions per al període comprès entre I'ú de juny de 1996 i el 31 de maig de 1997 estava exhaurida. La decisió de refús de l'autorització és per tant ajustada a dret. L'article 14 del decret de data 3 de juliol de 1980 preveu expressament l'expulsió de les persones que no han rebut l'autorització de sojorn i de treball. Aquesta disposició té clarament per objecte prevenir el treball clandestí i és independent de les regles que concerneixen les estades turístiques. La decisió d'expulsió del Sr. Luís és per tant ajustada a dret. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Escolano. Segon: Confirmar la sentència recorreguda i declarar ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa la resolució del 17 de març de 1997 i la decisió d'expulsió del Sr. Luís. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.