I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 54/1998 (Tribunal supérieur de justice d'Andorre, Sala administrativa, 12 mai 1998)
Décision commentée : STSJAD 54/1998, ECLI:AD:TSJADAD:1998:54 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) avait reconnu à un assuré une pension d'invalidité résultant d'un accident de travail survenu en 1984, correspondant à une incapacité de 60 %, qui avait provoqué une lombalgie chronique avec limitation des mouvements. Un second accident de travail, survenu le 20 décembre 1994, a fait naître une nouvelle demande de pension, l'assuré invoquant une incapacité de 15 % affectant, comme la précédente, la zone lombaire.
Par résolution du 27 mai 1996, la CASS a estimé que l'incidence du second accident sur la capacité résiduelle n'était pas de 15 % mais de 5 %. Appliquant la règle de Balthazard, elle a retenu une diminution supplémentaire de 2 %, donnant lieu, selon l'article 8.1 du Règlement d'application n° 18, au versement d'un capital égal à deux fois le salaire mensuel moyen.
Saisie du litige, la Batllia, statuant en formation unipersonnelle, a par la sentence n° 97-86 du 26 novembre 1997 annulé la résolution de la CASS. Elle a déclaré que l'assuré avait droit à une pension d'invalidité équivalant à 62 % de son salaire mensuel moyen, à compter du 20 décembre 1994, en substitution de la rente alors perçue, calculée sur un taux de 60 %. Elle a en revanche rejeté les prétentions du demandeur formulées dans les termes où elles avaient été présentées.
La CASS a interjeté appel le 4 février 1998, soutenant que la sentence était incongrue au regard des prétentions de l'assuré et demandant la confirmation de ses résolutions. L'assuré n'a pas produit de mémoire en réponse, ce qui a donné lieu à une déclaration de caducité du délai. Aucune audience orale n'a été fixée et l'affaire a été mise en délibéré.
Question de droit
La Sala administrativa devait trancher deux questions.
La première tenait à la congruence de la sentence de première instance : le juge peut-il, en accueillant partiellement une demande d'incapacité complémentaire fixée à 15 %, retenir un taux différent (2 %) et reconnaître un droit global (62 %) sans méconnaître le principe selon lequel il ne doit statuer ni ultra petita ni extra petita ?
La seconde portait sur le bien-fondé de la solution retenue : la substitution, au capital dû au titre du second accident, d'une pension unique tenant compte de la capacité globale du travailleur, calculée par combinaison des incapacités successives selon la règle de Balthazard, est-elle juridiquement correcte ?
Le tribunal relève également que la juridiction de première instance aurait pu, en application de l'article 29, second alinéa, de la Loi de la juridiction administrative et fiscale, soulever d'office la thèse finalement
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« CASS. PENSIÓ D'INVALIDESA DERIVADA D'UN SEGON ACCIDENT DE TREBALL. Congruència de la sentència, que no resol ultra petita ni extra petita. Substitució del dret a cobrar una pensió pel primer més un capital pel segon pel dret a percebre una pensió única sumant les incapacitats derivades dels dos accidents i aplicant la regla de Balthazard. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 12 de maig del 1998 - ROJ: STSJAD 54/1998 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
- Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
- Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« 1.- La Batllia, actuant com a tribunal unipersonal, va dictar la sentència núm. 97-86, de 26 de novembre de 1997, en la qual anul·la una resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 27 de maig de 1996 i declara que l'agent té dret a percebre una pensió d'invalidesa resultant d'accident de treball equivalent al 62% del seu salari mitjà mensual, a comptar del 20 de desembre de 1994, en substitució de la renda que venia percebent, que era en funció del 60% d'incapacitat. D'altra banda, desestimava les peticions de la demanda en la manera en que es formulaven per la p… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
- Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
- Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
- Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 12 mai 1998 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
SENTÈNCIA 98-26 DEL 12 DE MAIG DE 1998
CASS. PENSIÓ D'INVALIDESA DERIVADA D'UN SEGON ACCIDENT DE TREBALL. Congruència de la sentència, que no resol ultra petita ni extra petita. Substitució del dret a cobrar una pensió pel primer més un capital pel segon pel dret a percebre una pensió única sumant les incapacitats derivades dels dos accidents i aplicant la regla de Balthazard.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Batllia, actuant com a tribunal unipersonal, va dictar la sentència núm. 97-86, de 26 de novembre de 1997, en la qual anul·la una resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 27 de maig de 1996 i declara que l'agent té dret a percebre una pensió d'invalidesa resultant d'accident de treball equivalent al 62% del seu salari mitjà mensual, a comptar del 20 de desembre de 1994, en substitució de la renda que venia percebent, que era en funció del 60% d'incapacitat. D'altra banda, desestimava les peticions de la demanda en la manera en que es formulaven per la part demandant.
2.- Contra la sentència esmentada, la representació processal de la CASS va interposar recurs d'apel·lació en la secretaria d'aquesta Sala el 4 de febrer de 1998, en el qual al·lega que la sentència és incongruent amb les pretensions deduïdes per la part agent, i en demana la revocació, amb la declaració de que les resolucions de l'entitat parapública s'ajusten al dret.
3.- Un cop feta la designació del magistrat ponent, de l'escrit anterior se'n va donar trasllat a l'agent, atorgant-li el termini legalment previst per a contestar-lo, sense que, no obstant, hagi presentat cap escrit, per la qual cosa es va declarar la caducitat del termini.