SENTÈNCIA 99-06 DEL 19 DE FEBRER DE 1999 CASS. INVALIDESA MALALTIA. PERÍODE A PARTIR DEL QUAL CAL COMPUTAR EL SALARI MENSUAL MITJÀ. La primera constatació mèdica de la malaltia té lloc quan es constata mèdicament l'abast invalidant de la patologia. Baixes laborals freqüents i operació posterior. Ponent: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- La secció administrativa de la Batllia, constituïda en tribunal unipersonal, va dictar la sentència núm. 98-49, de 19 de juny de 1998, estimant en part la demanda interposada pel Sr. Arnau contra una resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, de 30 de setembre de 1997, que reconeixia al demandant la situació d'invalidesa derivada de malaltia en el grau I i li atorgava una pensió del 30% del salari mensual mitjà de 135.804 pessetes, resolució confirmada en via administrativa per la de 2 de desembre de 1997. La decisió judicial va declarar ajustada al Dret la resolució de la CASS en allò que es refereix al reconeixement del grau invalidant, però l'anul·lava en relació al salari mitjà, que el fixava en 157.291 pessetes. 2.- Contra aquesta sentència, la CASS va interposar un recurs d'apel·lació, que va tenir entrada a la secretaria de la sala administrativa del Tribunal Superior el 15 de setembre de 1998, centrat en la quantia del salari mensual mitjà, el qual, al seu criteri, havia de coincidir amb el fixat en la via administrativa, que comprenia el període del juliol de 1993 a abril de 1994. 3.- Un cop feta la designació del magistrat ponent i donat trasllat de l'escrit a la part agent, el va contestar el 21 d'octubre de 1996, demanant la confirmació de la sentència, en considerar que el període escollit per la determinació del salari mensual mitjà (del desembre de 1994 al novembre de 1995) era el correcte, per la qual cosa demanava la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de la sentència. 4.- En haver-se demanat per ambdues parts la substitució de la vista oral per unes conclusions escrites, per providència de 21 d'octubre de 1998 es va donar a les parts un termini de quinze dies per presentar-les, la qual cosa van fer mitjançant sengles escrits del 9 i del 10 de novembre, quedant les actuacions vistes per a deliberar i decidir. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Les dues parts en litigi estan conformes en el grau d'invalidesa malaltia -del grup 1- que li ha estat reconegut a l'agent, de manera que només es discuteix, a instàncies de l'entitat parapública apel·lant, el període a partir del qual cal computar el salari mensual mitjà que correspon al beneficiari de la prestació, que de conformitat a allò que estableix l'article 11 del Reglament d'aplicació núm. 18, equivaldrà a la divisió, per dotze, de la suma dels salaris percebuts per l'assegurat durant els dotze mesos anteriors "a la data de la primera constatació mèdica de la malaltia que ha provocat la invalidesa en el cas de la invalidesa malaltia". Les diferències entre les parts deriven del moment al qual cal referir la primera constatació mèdica de la invalidesa, que en aquest cas no és fàcil, ja què l'assegurat pateix una poliomielitis des de la infància, les seqüeles de la qual, progressivament agreujades, són les que determinen l'estat invalidant. Aquesta sala s'ha pronunciat, en relació a aquesta qüestió, en altres ocasions. Així, en la sentència 96-05, del 19 de gener de 1996 (que també tractava d'un cas de poliomielitis des dels tres anys d'edat) i en la 96-50, del 20 de novembre de 1996, que cita la part apel·lada, es diu que "no obstant, la patologia pot arribar a tenir un abast realment invalidant a partir d'un determinat moment de la vida de la persona, (...) i quan aquesta circumstància es constata mèdicament neix el dret a percebre la pensió, per la qual cosa els períodes de cotització a tenir en compte per al seu atorgament són els que es justifiquin fins a la constatació com a invalidant de la malaltia que són perfectament vàlids per a generar el dret a percebre la prestació". Tercer.- Aplicant la doctrina anterior al cas present, analitzat en atenció a les proves que consten en les actuacions sobre l'historial mèdic de l'apel·lat, resulta que va ser sotmès a una intervenció quirúrgica el 19 de maig de 1994, per la qual cosa la CASS situa en aquesta data el període final que cal computar per calcular el salari mensual mitjà, ja què, al seu entendre, és aquest el moment en el qual es constata per primera vegada la malaltia invalidant. És més correcta, però, la tesi de la sentència, que fixa el moment referit a la data de la segona operació, que va tenir lloc el 21 de novembre de 1995, perquè a partir d'aquesta intervenció la baixa laboral va ser definitiva, com queda documentalment demostrat, mentre que després de la primera operació l'assegurat va continuar treballant en el bar Titànic, i tot i que ho feia amb baixes freqüents, cal concloure que el caràcter veritablement invalidant de la patologia que sofreix no es va poder constatar fins la segona operació. Quart.- Per les raons exposades s'ha de confirmar la sentència de la Batllia, sense que hi hagi mèrits per a una imposició de costes en aquesta segona instància. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència núm. 98-49 de 19 de juny de 1998, dictada per la Secció administrativa de la Batllia, que es confirma, sense fer pronunciament sobre les costes d'aquesta segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE