STSJAD ANDORRA, a 03 de març del 2000 - ROJ: STSJAD 34/2000
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé3 mars 2000
NuméroSS-127-1/98
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 34/2000)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 34/2000, ECLI:AD:TSJADAD:2000:34) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
**Juridiction** : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa (siège : Andorra la Vella)
**Date** : 3 mars 2000
**Recours** : SS-127-1/98
**Magistrat rapporteur** : Lluís Saura Lluvia
**Nature** : sentence (arrêt) en appel
**Thème** : invalidité pour maladie ; condition de cotisation ; appréciation de la capacité de gain
## Faits et procédure
Mme Castilla, assurée auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), a sollicité une pension d'invalidité pour maladie. Par résolutions des 29 septembre 1998 et 27 octobre 1998, la CASS a refusé la prestation, puis rejeté le recours dirigé contre ce refus, en considérant que l'intéressée ne remplissait pas les conditions d'ouverture du droit.
Par sentence n° 99-60 du 1er septembre 1999, la Batllia d'Andorra, statuant en juge unique, a fait droit au recours de l'assurée. Elle a retenu que celle-ci souffrait de lésions justifiant une invalidité du degré I, en tenant compte d'une diminution de 45 % de la capacité de gain et de « facteurs subjectifs » propres à l'intéressée, et qu'elle disposait en outre des cotisations suffisantes.
La CASS a interjeté appel le 4 novembre 1999. Elle soutenait, d'une part, que l'assurée ne justifiait pas de cotisations suffisantes et, d'autre part, que sa pathologie n'atteignait pas un degré d'invalidité suffisant. Elle demand
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 03 de març del 2000 - ROJ: STSJAD 34/2000
Juridiction : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa (siège : Andorra la Vella)
Date : 3 mars 2000
Recours : SS-127-1/98
Magistrat rapporteur : Lluís Saura Lluvia
Nature : sentence (arrêt) en appel
Thème : invalidité pour maladie ; condition de cotisation ; appréciation de la capacité de gain
Faits et procédure
Mme Castilla, assurée auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), a sollicité une pension d'invalidité pour maladie. Par résolutions des 29 septembre 1998 et 27 octobre 1998, la CASS a refusé la prestation, puis rejeté le recours dirigé contre ce refus, en considérant que l'intéressée ne remplissait pas les conditions d'ouverture du droit.
Par sentence n° 99-60 du 1er septembre 1999, la Batllia d'Andorra, statuant en juge unique, a fait droit au recours de l'assurée. Elle a retenu que celle-ci souffrait de lésions justifiant une invalidité du degré I, en tenant compte d'une diminution de 45 % de la capacité de gain et de « facteurs subjectifs » propres à l'intéressée, et qu'elle disposait en outre des cotisations suffisantes.
La CASS a interjeté appel le 4 novembre 1999. Elle soutenait, d'une part, que l'assurée ne justifiait pas de cotisations suffisantes et, d'autre part, que sa pathologie n'atteignait pas un degré d'invalidité suffisant. Elle demand
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« NÚMERO 19. S'aplica a totes les cotitzacions de les quals en depèn una prestació i per tant també a la d'invalidesa. CARÈNCIA I COTITZACIÓ PER SOTA DEL SALARI MÍNIM. Per obtenir l'obertura de drets a la prestació cal haver cotitzat pel salari mínim durant el període de carència exigible. VALORACIÓ DE LA SITUACIÓ SOCIO-PROFESSIONAL. És un element complementari, ja que l'element bàsic de la invalidesa és la patologia invalidant. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 03 de març del 2000 - ROJ: STSJAD 34/2000 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« 1.- La Batllia d'Andorra, actuant com a tribunal unipersonal, va dictar la sentència núm. 99-60, d'1 de setembre de 1999, estimant el recurs interposat per la Sra. Castilla contra la resolució de la comissió contenciosa de la CASS, de 27 d'octubre de 1998, que li havia desestimat un recurs contra la resolució de 29 de setembre de 1998, per la qual se li deia que no li corresponia una pensió d'invalidesa malaltia. La sentència de la Batllia considera que l'assegurada pateix unes lesions que la fan creditora d'una invalidesa del Grau I, tenint en compte el 45% de disminució d… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 03 mars 2000 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
SENTÈNCIA 2000-09 DE 3 DE MARÇ DE 2000
CASS. INVALIDESA PER MALALTIA. REGLAMENT D'APLICACIÓ
NÚMERO 19. S'aplica a totes les cotitzacions de les quals en depèn una prestació i per tant també a la d'invalidesa. CARÈNCIA I COTITZACIÓ PER SOTA DEL SALARI MÍNIM. Per obtenir l'obertura de drets a la prestació cal haver cotitzat pel salari mínim durant el període de carència exigible. VALORACIÓ DE LA SITUACIÓ SOCIO-PROFESSIONAL. És un element complementari, ja que l'element bàsic de la invalidesa és la patologia invalidant.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Batllia d'Andorra, actuant com a tribunal unipersonal, va dictar la sentència núm. 99-60, d'1 de setembre de 1999, estimant el recurs interposat per la Sra. Castilla contra la resolució de la comissió contenciosa de la CASS, de 27 d'octubre de 1998, que li havia desestimat un recurs contra la resolució de 29 de setembre de 1998, per la qual se li deia que no li corresponia una pensió d'invalidesa malaltia. La sentència de la Batllia considera que l'assegurada pateix unes lesions que la fan creditora d'una invalidesa del Grau I, tenint en compte el 45% de disminució de la capacitat de guany i els factors subjectius que concorren en l'assegurada, i que a més posseeix les cotitzacions suficients per gaudir-la.
2.- Contra la sentència ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la CASS, que ha tingut entrada en la secretaria d'aquesta Sala el 4 de novembre de 1999, adduint que l'assegurada ni té cotitzacions suficients per accedir a una pensió d'invalidesa ni patologia invalidant de suficient importància com per obtenir el reconeixement del Grau I, per la qual cosa demana la revocació de la sentència i que es declarin ajustades al Dret les resolucions dictades.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° SS-127-1/98 — Décision commentée
3.- Un cop feta la designació del magistrat ponent, de l'anterior escrit se n'ha donat trasllat a la part agent, que l'ha contestat el 25 de novembre de 1999, argumentant que l'assegurada sempre ha cotitzat pel salari mínim horari, que és l'establert pel Govern, i que pateix una disminució de la capacitat de guany dels dos terços.
4.- Les parts han demanat la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions escrites, que han presentat el 7 i el 14 de desembre i tot seguit han quedat les actuacions vistes per deliberar i decidir.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- A diferència del criteri de la sentència de la Batllia, la Caixa Andorrana de Seguretat Social apel·lant considera que l'assegurada, que ha obtingut la sentència favorable, no gaudeix de les cotitzacions suficients per obtenir la pensió i que les seves patologies no comporten una disminució de la capacitat de guany de dues terceres parts.
Tercer.- La primera qüestió se centra en la interpretació que cal donar a l'article 1 del Reglament d'aplicació número 19 quan diu que "per un dia o mes de treball o de cotitzacions s'ha d'entendre dia o mes durant els quals l'assegurat ha percebut com a mínim l'equivalent del salari mínim i durant els quals ha cotitzat sobre aquests salari".
La sentència considera que aquest article no és aplicable a les pensions d'invalidesa perquè el règim d'aquestes s'emmarca en el Reglament d'aplicació número 18, però aquesta apreciació no és correcta. El Reglament d'aplicació número 18 estableix el règim jurídic de la invalidesa malaltia i d'accident de treball, i el Reglament d'aplicació número 19 s'aplica a totes les cotitzacions de les quals en depèn una prestació i per tant, també a la d'invalidesa. D'altra banda, quan el Reglament citat, en la part expositiva, diu "Vist el Reglament Tècnic, especialment els articles, 20, 20 bis, 21 i 22", està dient clarament que allò que preveu s'aplica a les cotitzacions per tenir dret a les prestacions de l'assegurança malaltia, que son precisament les de l'article 20 del Reglament Tècnic. Per tant, les previsions del Reglament d'aplicació número 19 són exigibles a la prestació objecte d'aquest recurs.
La sentència recorreguda considera que no és correcte l'argument que fa servir la CASS, per justificar la manca de carència, de què l'assegurada gairebé sempre havia treballat a temps parcial i per sota del salari mínim, i ho considera perquè l'article 9 del Reglament laboral no fixa un salari mensual sinó horari i nacional, sense més arguments.
El fet de que per previsió legal el Govern hagi de fixar el salari mínim de la forma exposada no elimina la necessitat d'haver cotitzat pel salari mínim durant el període de carència exigible per poder obtenir l'obertura de drets, tal com exigeix el Reglament d'aplicació número 19 en els seus dos articles. Si no fos així es crearia un greuge comparatiu entre els que han cotitzat el salari mínim o superior i els que ho han fet per sota, que gaudirien dels mateixos drets havent suportat una càrrega molt inferior i havent contribuït al finançament del sistema amb aportacions que, amb la tesi exposada, podrien ser ínfimes.
En el cas analitzat, la Sra. Castilla va treballar per compte d'altri des de l'any 1981, cotitzant sempre per sota del salari mínim, com es demostra amb els fulls de cotitzacions que consten a les actuacions, llevat de l'any 1997 (gener a juliol) en que cotitza per una base imposable de 108.000 pessetes, i com ha quedat exposat, les cotitzacions fetes en aquesta forma no li donen la carència exigible.
Quart.- Tot i que pel motiu exposat l'assegurada no podria gaudir del dret que la sentència de la Batllia li reconeix, cal analitzar el segon aspecte dels que planteja la CASS en el seu recurs.
La sentència valora la minva de la capacitat de guany de la Sra. Castilla en un 45%, però considera que té una minva de la capacitat de guany dels dos terços tenint en compte "els altres criteris subjectius", sense explicar, però, ni quins són ni per quina raó determinen un increment tan substancial de la pèrdua de la capacitat de guany.
Aquesta Sala ha manifestat, en sentències com la 95-05, de 15 de març de 1995, 95-36 de 13 d'octubre de 1995, 97-29, de 14 de juliol de 1997, 97-37, d'1 d'octubre de 1997, que l'element bàsic de la invalidesa és la patologia invalidant que pateix el pacient, atesa la pròpia naturalesa de la prestació sol·licitada, i que la situació socio-professional a la qual es refereix l'article 1 del Reglament d'aplicació número 18 n'és un element complementari, i que si s'arribés a donar una extensió desproporcionada als elements subjectius s'arribaria a desnaturalitzar la prestació d'invalidesa que, com hem dit, es recolza en l'estat patològic de l'assegurat.
En el cas, tot i que no ho justifica la sentència, la Sra. Castilla té 58 anys i sempre s'ha dedicat a la neteja, i aquestes circumstàncies i la seva suposada manca de formació, que són les úniques que com a factor subjectiu podrien incrementar la pèrdua de la capacitat de guany del 45%, no són suficients per concloure que aquesta és dels dos terços. En definitiva, si l'assegurada hagués tingut cotitzacions suficients per obrir el dret a la prestació, aquesta no se li hagués reconegut.
Tenint en compte, a més, que la seva situació patològica, caracteritzada per una lumbociàtica esquerra i una hèrnia discal L5-S1 es troba estabilitzada i només pot millorar amb una intervenció quirúrgica i amb una significativa disminució de pes, l'alta mèdica atorgada en la resolució de 29 de setembre de 1998 és ajustada al Dret.
Per tot el que s'ha exposat, s'estima el recurs d'apel·lació, amb revocació de la sentència.
Cinquè.- No hi ha circumstàncies que determinin una especial menció pel que fa a les despeses d'aquesta segona instància.
Decisio
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
1.- Estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència de la Secció administrativa de la Batllia, número 99-60, d'1 de setembre de 1999, que es revoca.
2.- Declarar ajustades al Dret les resolucions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 29 de setembre de 1998 i de 27 d'octubre de 1998.
3.- No fer pronunciament sobre les despeses d'aquesta segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.