STSJAD ANDORRA, a 18 de desembre del 2000 - ROJ: STSJAD 82/2000
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé18 décembre 2000
NuméroSS-115-1/99
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 82/2000 (Sentència 2000-57, 18 décembre 2000)
> Décision commentée : STSJAD 82/2000, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 18 décembre 2000 (ECLI:AD:TSJADAD:2000:82), recours SS-115-1/99 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a adressé à M. Sevillano, par un écrit du 30 août 1999, une mise en demeure de payer 1.215.000 pesetas, correspondant à 18 % de 6.750.000 pesetas de cotisations sur les salaires de M. Barba pour la période de novembre 1989 à février 1994. Elle lui réclamait en outre 463.887 pesetas au titre des commissions perçues par ce dernier sur la même période. La décision indique que le recours administratif formé contre cette mise en demeure a été rejeté par silence de l'administration. La date de ce recours est indiquée comme « 13 de setembre de 1989 », mention manifestement incohérente avec la chronologie : la date exacte n'est pas précisée dans la décision.
La Section administrative de la Batllia, statuant en formation unipersonnelle, a rejeté les prétentions du requérant par un jugement n° 2000-50 du 22 juin 2000, déclarant les actes de l'organisme conformes au droit. M. Sevillano a interjeté appel devant le Tribunal supérieur de justice. Il soutenait que M. Barba, ayant cotisé en qualité de travailleur indépendant, la double imposition des cotisations constituait un enrichissement injuste pour l'organisme. Il faisait également valoir que la relation avait une composante commerciale, relevant de commissions mercantiles et non de la relation de travail, et que les sommes correspondantes n'étaient pas soumises à cotisation.
La CASS s'est opposée à l'appel. Elle faisait valoir qu'elle avait remboursé à M. Barba les cotisations versées en qualité d'indépendant et que toute rémunération perçue au titre de la relation de travail était soumise à cotisation. L'audience s'est tenue le 13 novembre 2000.
## Question de droit
La question posée à la juridiction était double.
En premier lieu, il s'agissait de déterminer si, la relation entre les parties ayant été qualifiée de relation de travail par la Sala civil du Tribunal supérieur dans un litige relatif au licenciement, l'obligation de cotiser sur les salaires versés incombe à l'employeur, nonobstant le fait que le salarié ait lui-même cotisé comme travailleur non salarié pendant la même période.
En second lieu, il convenait de qualifier les commissions versées au salarié : relèvent-elles de la rémunération soumise à cotisation, ou d'une relation commerciale distincte, dont la juridiction administrative pourrait apprécier la nature autrement que ne l'a fait le juge civil ?
## Solution et dispositif
Le Tribunal supérieur rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Sur le premier point, il retient que l'obligation de cotiser pour les salaires perçus pendant la relation de travail incombe au patron, en application de l'article 10 a) du Règlement financier de la CASS. Sur le second, il juge que les commissions ne relèv
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 18 de desembre del 2000 - ROJ: STSJAD 82/2000
STSJAD 82/2000 (Sentència 2000-57, 18 décembre 2000)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 82/2000, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 18 décembre 2000 (ECLI:AD:TSJADAD:2000:82), recours SS-115-1/99 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a adressé à M. Sevillano, par un écrit du 30 août 1999, une mise en demeure de payer 1.215.000 pesetas, correspondant à 18 % de 6.750.000 pesetas de cotisations sur les salaires de M. Barba pour la période de novembre 1989 à février 1994. Elle lui réclamait en outre 463.887 pesetas au titre des commissions perçues par ce dernier sur la même période. La décision indique que le recours administratif formé contre cette mise en demeure a été rejeté par silence de l'administration. La date de ce recours est indiquée comme « 13 de setembre de 1989 », mention manifestement incohérente avec la chronologie : la date exacte n'est pas précisée dans la décision.
La Section administrative de la Batllia, statuant en formation unipersonnelle, a rejeté les prétentions du requérant par un jugement n° 2000-50 du 22 juin 2000, déclarant les actes de l'organisme conformes au droit. M. Sevillano a interjeté appel devant le Tribunal supérieur de justice. Il soutenait que M. Barba, ayant cotisé en qualité de travailleur indépendant, la double imposition des cotisations constituait un enrichissement injuste pour l'organisme. Il faisait également valoir que la relation avait une composante commerciale, relevant de commissions mercantiles et non de la relation de travail, et que les sommes correspondantes n'étaient pas soumises à cotisation.
La CASS s'est opposée à l'appel. Elle faisait valoir qu'elle avait remboursé à M. Barba les cotisations versées en qualité d'indépendant et que toute rémunération perçue au titre de la relation de travail était soumise à cotisation. L'audience s'est tenue le 13 novembre 2000.
Question de droit
La question posée à la juridiction était double.
En premier lieu, il s'agissait de déterminer si, la relation entre les parties ayant été qualifiée de relation de travail par la Sala civil du Tribunal supérieur dans un litige relatif au licenciement, l'obligation de cotiser sur les salaires versés incombe à l'employeur, nonobstant le fait que le salarié ait lui-même cotisé comme travailleur non salarié pendant la même période.
En second lieu, il convenait de qualifier les commissions versées au salarié : relèvent-elles de la rémunération soumise à cotisation, ou d'une relation commerciale distincte, dont la juridiction administrative pourrait apprécier la nature autrement que ne l'a fait le juge civil ?
Solution et dispositif
Le Tribunal supérieur rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Sur le premier point, il retient que l'obligation de cotiser pour les salaires perçus pendant la relation de travail incombe au patron, en application de l'article 10 a) du Règlement financier de la CASS. Sur le second, il juge que les commissions ne relèv
Sentència
SENTÈNCIA 2000-57 DE 18 DE DESEMBRE DE 2000
CASS. COTITZACIONS. Relació laboral declarada en la jurisdicció civil. Corresponen al patró i al treballador les relatives als salaris. Comissions. Anàlisi de la procedència a partir dels raonaments de la sentència civil sobre si la relació és laboral i mercantil. SALARI. Ho són els complements, les gratificacions i les primes.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social, mitjançant un escrit de 30 d'agost de 1999, va requerir al Sr. Sevillano a cotitzar la suma d'1.215.000 pta., corresponents al 18 % de 6.750.000 pta. en concepte de les cotitzacions dels salaris dels mesos de novembre de 1989 fins al febrer de 1994 del Sr. Barba, així com la quantitat de 463.887 pta. derivades de les comissions percebudes per aquest durant els anys 1989 a 1994. Contra aquesta decisió va interposar un recurs el 13 de setembre de 1989, que fou desestimat per silenci administratiu.
2.- Presentada la corresponent demanda, la Secció Administrativa de la Batllia, actuant com a tribunal unipersonal, va desestimar les pretensions de la part agent en la sentència número 2000-50, de 22 de juny de 2000, declarant ajustats al Dret els actes de l'entitat parapública.
3.- Contra la sentència de la Batllia, la part agent formula recurs d'apel·lació, que ha tingut entrada en la secretaria d'aquesta Sala el 6 de setembre de 2000, i mostra el seu desacord amb la sentència en raó a que el Sr. Barba va cotitzar com autònom i l'exigència de cotitzacions al Sr. Sevillano comporta una duplicitat de cotitzacions i un enriquiment injust de la parapública; estima també que la part comercial de la relació, reconeguda per la sentència de la Sala civil que va resoldre el litigi derivat de l'acomiadament, admet una part de la relació jurídica no enquadrable en el marc de la relació laboral sinó en el de les comissions mercantils i la retribució de les qual no està subjecta a cotitzacions.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° SS-115-1/99 — Décision commentée
4.- Un cop feta la designació del magistrat ponent, de l'anterior escrit se n'ha donat trasllat a la representació processal de la CASS, que s'hi ha oposat en un escrit presentat el 28 de setembre de 2000, argumentant que no hi ha enriquiment injust perquè la CASS va retornar al Sr. Barba les cotitzacions que havia fet com autònom i que totes les remuneracions percebudes en la relació laboral són subjectes a cotització, per la qual cosa sol·licita la confirmació de la sentència de la Batllia.
5.- El dia 13 de novembre ha tingut lloc la celebració de la vista oral, acte en el qual les parts han pogut fer les al·legacions més adients a llurs interessos, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El requeriment de fer efectives determinades cotitzacions que la Caixa Andorrana de Seguretat Social va fer al Sr. Sevillano el dia 30 d'agost de 1999 i que la sentència de la Batllia declara ajustat al Dret es projecta sobre un doble àmbit: les cotitzacions per la relació laboral mantinguda amb el Sr. Barba des de novembre de 1989 a febrer de 1994 i les comissions percebudes per aquest durant el mateix període, en les quanties exposades en el primer antecedent de fet d'aquesta resolució.
L'argument que la part apel·lant fa valer novament en aquesta segona instància consisteix, pel que fa al primer concepte, en que durant el període en que els Srs. Sevillano i Barba van estar vinculats per la relació jurídica de prestació de serveis del segon al primer, cap dels dos va considerar que mantenien una relació laboral i per aquesta raó el Sr. Barba va cotitzar com autònom, i indica que la peculiaritat de la relació existent és fins i tot reconeguda per la sentència de la Sala civil del Tribunal Superior de Justícia que va resoldre definitivament el litigi plantejat pel Sr. Barba a partir de la ruptura de la relació, decidida pel Sr. Sevillano.
La sentència de la Sala Civil esmentada, de 15 de desembre de 1996, indica clarament, no obstant, que la relació entre ambdues persones era laboral i de la mateixa n'extreu les conseqüències inherents a tal declaració, que no són altres que l'obligació d'indemnitzar per part de l'empresari al treballador. A partir d'aquí, a qui correspon l'obligació de cotitzar pels salaris percebuts pel treballador durant el període de la relació laboral és al patró, de conformitat a allò establert en l'article 10 a) del Reglament Financer de la CASS.
No elimina aquesta obligació el fet de que el treballador hagi cotitzat com no assalariat durant el període de relació, en primer lloc perquè les cotitzacions per un i per altre règim tenen conseqüències diferents pel que fa a les prestacions a que donen lloc; en segon terme perquè les cotitzacions obligatòries són les que corresponen a cada tipus de relació, i en aquest cas, en ser laboral corresponen a l'empresari i a l'assalariat i no al segon exclusivament, i en tercer lloc perquè en aquest cas, en concordança amb les declaracions de la Sala Civil, la CASS ha retornat al Sr. Barba les cotitzacions que va fer com autònom i per tant, correspon ara efectuar-les a l'empresari o patró, de manera que no hi ha cap mena d'enriquiment injust com addueix l'apel·lant.
Tercer.- La resolució de la CASS demana a l'apel·lant l'ingrés de les cotitzacions que corresponen a les comissions del Sr. Barba durant el període que va durar la relació amb el Sr. Sevillano, i aquest sosté que els conceptes que es qualifiquen com comissions responen a una dimensió no laboral de la relació recolzant aquesta lectura en el text de la sentencia de la Sala Civil citada de 15 de febrer de 1996.
La sentència diu que la relació és "una relació única en la que es barreja un lligam laboral i una convenció comercial o de participació, de tal manera que no es pot considerar una sense l'altra", i afegeix que "La relació inicial entre les parts és una relació laboral, però aquesta es va desenvolupar sense tanmateix desaparèixer, en una relació de participació de caràcter més comercial, que constitueix una incidència derivada del contracte de treball". Davant el text parcialment transcrit, es va interposar un recurs d'aclariment, que fou resolt per aute de 18 d'abril de 1996 reiterant literalment els arguments de la sentència.
Sigui quina sigui la interpretació que se'n faci del text citat, el cert és que la resolució de la Sala Civil tracta la globalitat de la relació com laboral i a tota ella li aplica les conseqüències jurídiques d'aquest tractament, sense escindir en una dimensió laboral i una mercantil la que anomena relació única entre ambdues parts, i convé remarcar, contràriament a allò que diu la sentència de la Batllia objecte d'aquest recurs, que la qualificació jurídica que la Sala Civil del TSJ hagi fet d'una relació contractual sí que vincula a aquest ordre jurisdiccional, doncs és el civil, exclusivament, el competent per declarar la naturalesa jurídica d'un vincle com el que es qüestionava.
Per tot el que s'ha exposat, les percepcions a les que es refereix el requeriment de la CASS tenen origen en una relació jurídica qualificada com laboral i correspon cotitzar per les mateixes al patró i no a l'assalariat, ja que no es tracta de conceptes compresos en l'article 12 del Reglament Financer sinó que formen part del salari, d'acord amb l'article 7 del Reglament regulant les condicions de treball, que considera salari conceptes retributius com els complements, les gratificacions i les primes.
Quart.- Cal, per tant, desestimar el recurs i confirmar la sentència de la Batllia, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Decisio
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Sevillano contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia número 2000-50, de 22 de juny de 2000, que es confirma, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.