Résumé

# STSJAD 69/2001 (ECLI:AD:TSJADAD:2001:69) > Décision commentée : STSJAD 69/2001 (ECLI:AD:TSJADAD:2001:69), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 9 février 2001, recours AD-107-1/99 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) *Note méthodologique : la référence fournie à l'origine (« Juridiction andorrane, — ») ne permettant pas d'identifier la décision, la référence figurant dans le texte intégral (STSJAD 69/2001, ECLI:AD:TSJADAD:2001:69, recours AD-107-1/99) a été retenue.* ## Faits et procédure Le litige concerne M. Anaya, ressortissant étranger, qui avait sollicité auprès des autorités andorranes une autorisation de résidence ordinaire. Par décision n° 5043/1999 du 15 septembre 1999, le Gouvernement lui a accordé une autorisation de résidence et de travail temporaire, et non la résidence ordinaire demandée. Saisie par l'intéressé, la Sección Administrativa du Tribunal de Batlles a, par sentence n° 57/2000 du 20 septembre 2000, rejeté le recours et déclaré la décision gouvernementale conforme au droit. M. Anaya a interjeté appel, en reprenant les arguments de première instance relatifs à la date de sa demande et à la preuve de sa résidence effective au Principat. Le représentant du Gouvernement a conclu à la confirmation du jugement, au motif que l'appelant ne justifiait pas des conditions de fait ouvrant droit à la résidence ordinaire. L'audience s'est tenue le 12 janvier 2001. La juridiction a considéré que la compétence de la Sala Administrativa découlait de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia (§ Fonaments de dret, premier). ## Question de droit La question posée à la juridiction d'appel était de savoir si l'étranger titulaire d'une autorisation de résidence et de travail temporaire peut prétendre à une résidence ordinaire, et, dans l'affirmative, à quelles conditions de preuve. Plus précisément, il s'agissait de déterminer si l'intéressé avait établi une **résidence effective** au Principat, condition que la décision met au centre du raisonnement. La décision rappelle le cadre applicable. Selon l'article 7 du Décret sur la résidence du 3 juillet 1980, la résidence ordinaire est attribuée aux titulaires d'une carte de résidence temporaire après trois ans, qui souhaitent demeurer au Principat, soit pour y exercer une profession ou un travail, soit pour y séjourner sans activité professionnelle ni libérale. Le juge relève que l'appelant fondait sa demande sur une situation de résidence effective qu'il ne démontrait pas. ## Solution et dispositif La Sala Administrativa confirme le jugement de première instance. Les motifs retenus peuvent être résumés en deux points : 1. **Insuffisance probatoire.** La preuve produite par l'appelant est jugée « très maigre » (« molt escassa »). Les documents du Service d'immigració se limitent aux demandes d'autorisation de séjour et de travail, sans établir la résidence effective au Principat. La juridiction relève qu'une telle preuve eût été aisée à rapporter si elle avait existé. 2. **Faisceau d'indices défavorables.** Le juge s'appuie sur le fait que l'intéressé a suivi des études de sciences de l'information à Barcelone et exercé une activité profession

SENTÈNCIA 2001-08 DE 9 DE FEBRER DE 2001 ESTRANGERS. AUTORITZACIÓ DE RESIDÈNCIA I TREBALL TEMPORAL. Cal demostrar la residència efectiva al Principat. Valoració de la prova. Ponent : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA Antecedents de fet A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència núm. 57/2000, de 20 de setembre de 2000, va desestimar la demanda interposada pel Sr. Anaya i va declarar ajustada al Dret la decisió del Govern núm. 5043/1999, de data 15 de setembre de 1999, per la qual se li concedia una autorització de residència i treball temporal, en lloc de la residència ordinària que havia sol·licitat. 2.- Contra la sentència esmentada va interposar un recurs d'apel·lació la part agent, reiterant els arguments de la primera instància pel que fa a la data i la prova de la residència efectiva al Principat. 3.- Un cop feta la designació del magistrat ponent de l'anterior escrit se'n va donar trasllat a la representació del govern, que l'ha contestat demanant la confirmació de la sentència i la desestimació del recurs d'apel·lació interposat en contra, en no acreditar l'apel·lant els requisits de fet que permetrien atorgar-li la residència ordinària sol·licitada. 4.- La vista oral tingué lloc el dia 12 de gener de 2001 en la qual les parts van poder fer les al·legacions més adients a llurs interessos, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir. Fonaments de dret F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- La sentència de la Batllia declara conforme al Dret l'acord del Govern que atorgà al Sr. Anaya una autorització de residència i treball temporal i en aquesta segona instància l'apel·lant estima, novament, que el que li correspon és una autorització de residència ordinària. Aquesta és la que s'atribueix als residents titulars d'una carta de residència temporal després de tres anys, que desitgen romandre al Principat sigui per exercir-hi una professió o treball, sigui per sojornar-hi sense dedicar-se a cap tasca professional o liberal, d'acord amb allò establert en l'article 7 del Decret sobre residència de 3 de juliol de 1980, però el cert és que, en qualsevol cas, els arguments de la part apel·lant se centren en fer valer, com a base del reconeixement que sol·licita, una situació de residència efectiva al Principat que realment no demostra. En efecte, de la prova practicada per la part agent, molt escassa en tal sentit, i dels informes, molt més exhaustius, del Servei d'Immigració, no resulta altra cosa que les sol·licituds d'autorització de sojorn i treball del Sr. Anaya al Servei d'Immigració, però no demostra, com li hagués estat molt fàcil fer, la residència efectiva al Principat, situació de manca de residència que d'altra banda es confirma pel fet de que va estar estudiant la carrera de Ciències de la Informació a Barcelona i treballant a Lleida fins que va decidir de sol·licitar les autoritzacions a les que hem fet referència de residència ordinària. Per tot el que ha estat exposat, la sentència de la Batllia és ajustada al Dret i cal desestimar el recurs d'apel·lació. Tercer.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'un especial pronunciament sobre les despeses d'aquesta segona instància. Decisio D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Anaya contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia, núm. 57/2000, de 20 de setembre de 2000, que es confirma íntegrament, sense fet cap pronunciament sobre les despeses d'aquesta segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.