Résumé

# STSJAD 60/2002 (ECLI:AD:TSJADAD:2002:60) > Décision commentée : Tribunal supérieur de justice d'Andorre (Chambre administrative), sentence n° 2002-36 du 12 juillet 2002, recours n° SS-O60-1/2001, ROJ STSJAD 60/2002 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) *Note de référence : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir des mentions figurant dans le texte intégral (en-tête de la sentence, numéro de recours et identifiant ECLI).* ## Faits et procédure La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a accordé à M. Vara, par résolutions des 9 mars et 25 avril 2001, une pension d'invalidité consécutive à un accident du travail, fixée à 42 % par application de la règle de Balthazard, la somme des atteintes atteignant 50 points. Saisie par l'assuré, la Section administrative de la Batllia a, par sentence n° 2002-01 du 9 janvier 2002, accueilli partiellement la demande. Elle a reconnu une pension de 46,8 % selon la même règle, à partir d'un total de 55 points. M. Vara a interjeté appel de cette sentence. Il invoquait trois griefs : - l'appréciation insuffisante de l'élément objectif, les rapports produits en première instance n'ayant pas pris en compte une lésion du ménisque ; - la non-prise en compte des séquelles psychiques ; - la non-prise en compte de l'élément professionnel, l'intéressé soutenant qu'il ne pouvait plus travailler depuis l'accident. La CASS a conclu au rejet. Elle soutenait que l'élément objectif avait été correctement évalué, que les séquelles psychologiques n'étaient pas liées à l'accident, et qu'il n'était pas établi que l'impossibilité de reprendre le travail fût imputable à celui-ci. Les parties ont déposé leurs conclusions les 25 et 26 avril 2002. ## Question de droit La Chambre administrative devait déterminer si, en appel, le taux d'invalidité pouvait être relevé au regard de trois éléments : l'atteinte objective (en particulier la lésion méniscale), les éléments subjectifs (les troubles psychiques), et l'élément professionnel (la perte de rémunération). Sous-jacente à ce dernier point se posait la question de la portée de la règle jurisprudentielle selon laquelle l'élément professionnel s'apprécie par comparaison des rémunérations avant et après l'accident, ainsi que de l'exception à cette règle. La compétence de la Chambre administrative pour connaître du recours était d'abord fondée sur l'article 39.3 de la Loi qualifiée de la justice (premier fondement). ## Solution et dispositif Le Tribunal a rejeté l'appel sur les trois points. **1. Sur l'élément objectif

SENTÈNCIA 2002-36 DE 12 DE JULIOL DE 2002 CASS. ACCIDENT DE TREBALL. Raquis; menisc. ELEMENTS SUBJECTIUS. Síndrome depressiva ben compensada. PÈRDUA D'EMOLUMENTS. No és necessària la comparació entre salari anterior posterior quan es demostra que la patologia ha impedit al treballador reprendre la seva activitat laboral. Ponent : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA Antecedents de fet A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social, en les resolucions de 9 de març i de 25 d'abril de 2001, va atorgar al Sr. Vara, una pensió d'invalidesa derivada d'accident de treball del 42 % en aplicació de la regla de Balthazard, compte tingut que la suma de les patologies arribava als 50 punts. Contra les resolucions esmentades l'assegurat va interposar demanda davant la Secció Administrativa de la Batllia, que dictà la sentència número 2002-01, de 9 de gener de 2002, estimant-la parcialment i reconeixent al demandant una pensió del 46,8 % en aplicació de la mateixa regla i partint d'un total de punts de 55. 2.- Contra la sentència de la Batllia recorre en apel·lació l'assegurat, qui addueix, d'una banda, que la sentència no ha valorat adequadament l'element objectiu ja que els informes aportats en la primera instància no han tingut en compte una lesió al menisc; d'altra, que les seqüeles psíquiques derivades de l'accident tampoc se li tenen en compte i, finalment, mostra la seva disconformitat amb la no valoració de l'element professional, compte tingut que a partir de l'accident no pot treballar. 3.- De l'anterior escrit se'n donà trasllat a la representació processal de la CASS, que el contestà el 25 de març de 2002, indicant que l'element objectiu de la invalidesa ha estat perfectament valorat en la sentencia; que les seqüeles psicològiques no tenen cap relació amb l'accident i en relació a l'element professional indica que no queda provat que la impossibilitat de tornar al món laboral sigui deguda a l'accident. 4.- Les parts presentaren els escrits de conclusions respectius el 25 i el 26 d'abril de 2002, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir. Fonaments de dret F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- La sentència de la Batllia aprecia les mateixes lesions que la CASS però els hi atribueix un percentatge invalidant superior i tot i que en ambdós casos es considera que afecten al raquis cervical, l'espatlla esquerra i el turmell dret de l'assegurat, aquest sol·licita en aquesta instància que es valori, a més, la lesió que pateix al menisc tot i que sense indicar en quin percentatge en xifra l'abast invalidant. De la prova practicada es desprèn que la primera vegada que els doctors fan referència a la lesió citada és en la pericial judicial (folis 71 i següents) i en relació a la mateixa indiquen, per una banda que només presenta un vessament articular i un dèficit de flexió que arriba a 40 graus i per l'altra, que la lesió ni està consolidada ni està clara la relació causa-efecte amb l'accident, per la qual cosa a la mateixa no se li poden atribuir les conseqüències que pretén l'apel·lant. Pel que fa a la no valoració dels elements subjectius, els informe mèdics, després d'exposar que el Sr. Vara presenta una lleugera síndrome depressiva, que està ben compensada (foli 73 de les actuacions) indiquen, que "és molt probable que el Sr. Vara percebi un sentiment inconscient d'injustícia per les lesions sofertes, per no haver estat ben atès, pels trastorns que se li han ocasiona, per la pèrdua de salari). Aquest quadre inconscient -com posa en relleu la sentència- li provocaria un augment de la simptomatologia subjectiva" i que "A més cal remarcar que el reconegut presenta una simptomatologia hipocondriaca" (foli 75), circumstàncies que no palesen patologies que per la seva entitat calgui afegir a les que s'inscriuen en el marc de l'element objectiu, la qual cosa determina la no estimació d'allò que demana el recorrent. Tercer.- El segon motiu de greuge es refereix a l'element professional, que la sentència recorreguda no li té en compte, malgrat que el Sr. Vara no s'ha incorporat al treball des de que va patir l'accident. Aquesta Sala ha declarat reiteradament (sentències números 96-35, de 6 de setembre de 1996, 96-46, de 20 de novembre del mateix any, 97-09, de 28 de febrer de 1997, 97-31, de 14 de juliol de 1997,00-37, de 18 de setembre de 2000 i 00-40, de 18 d'octubre del mateix any), que "l'element professional es valora en funció de la pèrdua d'emoluments que sofreix l'assegurat, comparant el sou percebut al reincorporar-se al treball amb el que percebia abans de produir-se l'accident i la valoració d'aquests elements requereix una activitat probatòria mínima", i s'afegeix en les dos darreres sentències citades que "aquesta regla té una excepció que es dóna quan els propis informes mèdics permeten apreciar que la patologia que pateix l'interessat li ha impedit reprendre la seva activitat laboral". En el cas, les proves pericials no demostren que el Sr. Vara, nascut l'any 1961, no es pugui incorporar al seu treball d'encarregat en una botiga com a conseqüència de les lesions que li va provocar l'accident i aquesta manca de prova ve confirmada per l'abast invalidant de les mateixes, que es xifra en el 46,8%, per la qual cosa també s'ha desestimar el recurs en aquest punt, confirmant íntegrament la sentència apel·lada. Decisio D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Vara contra la sentència número 2002-01, de 9 de gener de 2002, que es confirma íntegrament. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.