Juridiction andorrane, — (STSJAD 63/2002)
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ STSJAD 63/2002 ; ECLI:AD:TSJADAD:2002:63) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société Manso a sollicité, le 9 mars 2000, un permis de construire portant sur un terrain dénommé « terra llarga », à Ordino. Sa demande a fait l'objet d'un refus tacite, qu'elle a contesté devant le Tribunal de Batlles. Par jugement du 19 mars 2002, ce dernier a accueilli partiellement la demande.
Le Comú d'Ordino a interjeté appel le 6 mai 2002. Il soutenait, en substance, que l'avant-projet approuvé au profit de Manso ne produisait d'autre effet que celui d'une consultation préalable, et que le projet définitif devait être examiné au regard de l'ordonnance générale d'urbanisme et de construction de novembre 1999, qu'il estimait non respectée. Manso répliquait que l'approbation de l'avant-projet déterminait la législation applicable au projet définitif, à savoir l'ordonnance de mai 1991, à laquelle le projet était conforme.
Les faits pertinents, tels que retenus par la juridiction, sont les suivants. L'avant-projet a été approuvé par le décret n° 127/99 du 14 décembre 1999. Le projet définitif, déposé le 9 mars 2000, est identique à l'avant-projet, ce que les experts désignés par le Batlle ont confirmé (fol. 59). Le texte applicable au moment du dépôt de la demande de permis est l'ordonnance de mai 1991 (BOPA n° 30, 1991, p. 573 et s.).
La date exacte à laquelle Manso aurait présenté un projet définitif « au mois de septembre 1999 », évoquée dans ses écritures, n'est pas élucidée par la décision et ne figure pas dans les motifs. (non précisé dans la décision)
Question de droit
La question centrale est de savoir si l'approbation d'un avant-projet confère au pétitionnaire le droit de connaître la réglementation qui régira le contenu de son projet définitif, de sorte que celui-ci doit être apprécié au regard des normes en vigueur à la date de l'avant-projet, et non au regard d'une réglementation postérieure plus restrictive.
Subsidiairement, la juridiction devait déterminer si la conformité du projet définitif à l'avant-projet, combinée à sa conformité aux prescriptions de l'ordonnance de 1991, suffisait à fonder un droit à l'obtention du permis.
Sur le plan de la compétence, la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia se fonde sur l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia du 3 septembre 1993. Le dispositif renvoie également à l'article 76 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal du 15 novembre 1989 pour l'exécution de la décision.
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et confirme le jugement entrepris. Elle retient que l'approbation de l'avant-projet a conféré au demandeur le droit de connaître la normative applicable au contenu du projet, que celle-ci était l'ordonnance de 1991, et que le projet définitif, identique à l'avant-projet et conforme à cette ordonnance, ouvre droit au permis sollicité. Elle ne retient pas de circonstances justifiant une condamnation aux dépens d'appel.
Le dispositif est reproduit ci-après (traduction libre de l'original catalan) :
« Premier : Rejeter le recours d'appel présenté par le Comú d'Ordino.
Deuxième :
Sentència
SENTÈNCIA 2002-39 DE 19 DE SETEMBRE DE 2002
URBANISME COMÚ D'ORDINO. L'aprovació de l'avantprojecte conferia al demandant el dret de conèixer la normativa que seria aplicable en el contingut del projecte.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1- Manso va interposar recurs contra la denegació tàcita de la sol·licitud presentada el 9 de març del 2000, tot sol·licitant l'anul·lació de la resolució impugnada i acordant a la societat demandant el corresponent permís per tal de construir el terreny anomenat «terra llarga» de conformitat amb el projecte presentat en la referida sol·licitud.
-
En la sentència del 19 de març de 2002, el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda formulada per la societat Manso.
-
En el seu recurs d'apel·lació de data 6 de maig de 2002, el Comú d'Ordino manifesta principalment que:
l'avanç projecte aprovat a Manso i la seva pròrroga no tenen cap altra efecte que el d'aprovació d'una consulta efectuada per aquella societat ;
el projecte presentat per Manso el 9 de març de 2000 s'ha d'examinar d'acord amb les noves ordenacions del novembre del 1999. El projecte presentat per Manso no compleix amb la normativa en matèria de construcció contemplada en l'Ordenació General d'Urbanisme i Construcció del novembre de 1999.
el Comú d'Ordino demana el pagament de les costes processals.
El Comú ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 2 de juny del 2002.
- En la seva contesta de data 22 de maig de 2002, Manso manifesta principalment que:
Manso presentà un projecte definitiu el mes de setembre del 1999 conforme a l'Ordenació de 1991 i tenia dret a obtenir, en base al mateix, el corresponent permís de construcció.
l'avanç projecte no és un simple acte de consulta i l'aprovació d'aquest determina la legislació aplicable al projecte definitiu.
en el present cas, és d'aplicació l'Ordenació de l'any 1991 i tant el projecte com l'avantprojecte són conformes a la referida normativa.
Manso ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 13 de juny de 2002.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer : Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per a conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia .
Segon.- El text en vigor en el moment de la presentació de la demanda de permís era l'Ordenació del mes de maig de 1991 (BOPA, n° 30 de 1991, p. 573 i següents).
Aquest text preveia, en l'apartat 10, que «tota demanda de permís d'edificació haurà d'anar acompanyada d'un projecte signat per un arquitecte.
Caldrà adjuntar un plànol topogràfic del terreny afectat en el seu estat actual a escala 1/200 com a mínim i signat per un topògraf ».
En aquest cas, l'avantprojecte ha estat aprovat pel decret 127 / 99 del 14 de desembre de 1999 i el definitiu va ser presentat el 9 de març de 2000. Aquest és idèntic a l'avantprojecte; aquesta similitud ha estat confirmada pels perits designats pel Batlle (veure foli 59).
D'aquesta situació s'extrau les conseqüències següents: l'aprovació de l'avantprojecte conferia al demandant el dret de conèixer la normativa que seria aplicable al contingut del projecte. En aquest cas, en el moment de la presentació de l'avantprojecte, la normativa en vigor era l'Ordenació del mes de maig de 1991 i és en funció de les disposicions d'aquesta normativa que es va aprovar pel decret 127/ 99. En la mesura que el projecte és idèntic a l'avantprojecte i que compleix amb les condicions establertes per l'Ordenació de 1991 (així com ho han establert els perits, veure foli 59), la societat té dret a l'obtenció del permís sol·licitat en aplicació de les referides normes de construcció.
En conseqüència, el recurs d' apel·lació presentat per el Comú d'Ordino s'ha de desestimar.
Tercer.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Decisio
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer : Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Comú d'Ordino
Segon : Confirmar la sentència recorreguda i declarar que Manso té dret a l'obtenció del permís de construcció comunal, de conformitat amb les normes previstes a l'Ordenació general d'urbanisme i construcció del mes de maig de 1991, promulgada el 24 de juliol de 1991
Tercer : De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Subir
Diccionario RAE