STSJAD 69/2002 (Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala administrativa, 19 septembre 2002)
Décision commentée : STSJAD 69/2002, ECLI:AD:TSJADAD:2002:69, recours n° SS-080-1/2001 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir du titre et des métadonnées de la décision.
Faits et procédure
La requérante, M^me^ Ropero, sollicitait la reconnaissance d'une invalidité-maladie du groupe II, en lieu et place du groupe I que lui avait reconnu la Caisse andorrane de sécurité sociale (CASS) par deux décisions des 3 juillet et 1^er^ août 2001.
Saisie de ce litige, la Section administrative du Tribunal des bailliages (Tribunal de Batlles), statuant en formation unipersonnelle, a rejeté la demande par un jugement n° 2002-32 du 10 avril 2002. L'intéressée a interjeté appel, en soutenant que le jugement et les rapports pericial et de la CASS ne prenaient pas en compte des lésions invalidantes figurant au dossier. La CASS a conclu au rejet de l'appel et à la confirmation du jugement. L'audience s'est tenue le 12 juillet 2002, et l'affaire a été mise en délibéré.
Le dossier médical repose sur trois éléments : l'avis du service médical de la CASS du 30 juillet 2001, le rapport des experts du Département de médecine légale du ministère de la Justice et de l'Intérieur du 21 décembre 2001, et deux rapports produits par la requérante avec sa demande, émanant respectivement du Dr Nogués et de la Dr^a^ Diez. Les deux premiers sont décrits comme « substancialment coincidents ». Ils retiennent une dégénérescence bilatérale de S1, modérée à droite et modérée à sévère à gauche, évaluée à 40 %, ainsi qu'une dilatation pyélo-urétrale bilatérale entraînant des infections urinaires à répétition, évaluée à 30 %. La règle de Balthazard conduit à un taux d'invalidité global de 58 %, qui relève, selon le tribunal, du groupe I.
Question de droit
La décision soulève, en substance, deux questions :
-
Une question de compétence, tranchée au premier considérant : la Sala administrative du Tribunal superior de justícia est compétente pour connaître de l'appel, en vertu de l'article 39.3 de la Loi qualifiée de la justice.
-
Une question probatoire au fond : l'appelante pouvait-elle obtenir le classement dans le groupe II en invoquant, d'une part, des affections qui n'auraient pas été prises en compte, d'autre part, des rapports médicaux privés concluant à un degré d'invalidité plus élevé ? En d'autres termes, le juge d'appel pouvait-il retenir l'appréciation médicale d'experts officiels plutôt que les conclusions contraires de médecins consultés par l'assurée ?
Sur ce second point, le tribunal doit concilier la prise en compte de l'ensemble des affections du demandeur et l'exigence d'un fondement probatoire suffisant pour écarter une évaluation médicale établie.
Solution et dispositif
Le Tribunal superior répond à ces questions en trois temps.
a) Sur les affections non retenues. Le tribunal relève que l'appelante invoque l'ostéoporose, la cervico-lombarthrose, l'hypercholestérolémie, l'hyperglycémie, les vertiges et l'hypertension artérielle. Il constate toutefois que l'examen du dossier « no es desprén l'existència d'aquestes afeccions ». Ces pathologies ne peuvent donc pas être valorisées, et ce, « amb independència de que per sí soles no tenen el caràcter que els hi atribueix », c'est-à-dire indépendamment de leur caractère invalidant allégué.
b) Sur les rapports de partie. Le tribunal écarte les rapports du D
Sentència
SENTÈNCIA 2002-45 DE 19 DE SETEMBRE DE 2002
CASS. INVALIDESA MALALTIA. Degeneració bilateral en S1. Altres afeccions no invalidants. Valoració dels informes pericials.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, actuant com a òrgan unipersonal, va desestimar, en la sentència núm. 2002-32, de 10 d'abril de 2002, la demanda interposada per la Sra. Ropero sol·licitant el reconeixement d'una invalidesa malaltia del Grup II enlloc de la del Grup I que li havia reconegut la Caixa Andorrana de Seguretat Social en resolucions de 3 de juliol i d'1 d'agost de 2001.
2.- Contra la sentència citada la representació processal de la Sra. Ropero ha interposat un recurs d'apel·lació demanant el reconeixement del Grup II, adduint fonamentalment que la sentència i els informes pericial i de la CASS no tenen en compte lesions invalidants que consten a l'expedient.
3.- De l'escrit anterior se n'ha donat trasllat a la representació processal de la CASS, que l'ha contestat sol·licitant la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència.
4.- El dia 12 de juliol de 2002 ha tingut lloc la vista oral, en la que les parts han pogut fer les manifestacions més convenients als seus interessos, i tot seguit han quedat les actuacions vistes per a deliberar i decidir.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Del conjunt d'afeccions que pateix l'apel·lant, la sentència de la Batllia recull les que presenten un veritable abast invalidant, d'acord amb l'informe de l'assessoria mèdica de la CASS, emès el 30 de juliol de 2001, i el dels perits del Departament de Medicina Legal del Ministeri de Justícia i Interior, de 21 de desembre de 2001, substancialment coincidents en apreciar, en la Sra. Ropero, una degeneració bilateral de S1, de caràcter moderat en el costat dret i moderat sever en l'esquerre, que fixen en 40 %, i una dilatació pelvi-uretral bilateral, que comporta infeccions urinàries de repetició, i que valoren en un 30 %, patologies que en aplicació de la regla de Balthazard queden reduïdes a un percentatge invalidant del 58 %, que es considera, malgrat tot, tributari d'una invalidesa del Grup I.
L'apel·lant estima que els informe mèdics i la pròpia sentència no li tenen en compte altres afeccions, com son l'osteoporosi, la cervico-lumboartrosi, la hipercolesterolèmia, la hiperglicèmia, els vertígens i la hipertensió arterial, però de l'examen de la documentació que consta a les actuacions no es desprèn l'existència d'aquestes afeccions, per la qual cosa no se li poden valorar, amb independència de que per sí soles no tenen el caràcter que els hi atribueix.
D'altra banda, els informes de part que presentà amb la demanda, del Dr. Nogués i de la Dra. Diez, en els que indiquen que la Sra. Ropero pateix una invalidesa total per tot treball en el primer cas i del Grup II en el segon, no poden tenir eficàcia enfront dels informes abans citats -que són els que te en compte la sentència- fruit d'un examen més exhaustiu de l'assegurada i que, per tant, revesteixen majors garanties de fiabilitat en el diagnòstic, per la qual cosa s'imposa la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de la sentència.
Decisio
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Ropero contra la sentència núm. 2002- 32, de 10 d'abril de 2002, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma íntegrament.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Subir
Diccionario RAE