Résumé

# STSJAD 74/2002 > Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 14 octobre 2002, ROJ STSJAD 74/2002, ECLI:AD:TSJADAD:2002:74 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) *Référence complétée à partir des métadonnées du texte, la référence canonique fournie étant incomplète. Numéro de sentence : 2002-50. Recours : SS-099-2/01. Rapporteur : Bernard Plagnet.* ## Faits et procédure Le litige naît d'un accident de travail survenu le 8 juin 2000 à M. Cano. La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a fixé le taux d'incapacité permanente partielle (IPP) de l'assuré à 16 %, par décision du 27 septembre 2001, confirmée sur recours gracieux le 29 octobre 2001. M. Cano sollicitait pour sa part une IPP de 50 %, ou le maintien en arrêt médical. Saisi du recours, le Tribunal de batlles a, par sentence du 4 avril 2002, accueilli partiellement la demande et reconnu à l'intéressé un droit à une IPP de 20 %. Les deux parties ont interjeté appel. M. Cano maintient qu'il convient de tenir compte de l'incidence professionnelle des lésions et de fixer une pension d'invalidité correspondant à une minoration de 50 %, en se référant à l'avis d'un médecin. La CASS soutient que la sentence a additionné deux taux de 10 % (séquelles dorso-lombaires et séquelles du traumatisme crânien) sans appliquer la règle de Balthazard, et sans tenir compte du fait que ces taux doivent s'appliquer à la capacité résiduelle de l'assuré. Elle conclut au caractère « totalement correct » de son IPP de 16 %. Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa, est saisi en appel. ## Question de droit La décision pose deux questions, l'une de compétence, l'autre de fond. **En premier lieu**, la juridiction administrative doit déterminer si elle est compétente pour connaître du recours. Le considérant premier répond par l'affirmative sur le fondement de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia du 3 septembre 1993. **En second lieu**, et c'est le cœur du litige, il s'agit de déterminer selon quelles modalités arithmétiques combiner plusieurs taux de déficit fonctionnel résultant d'un même accident du travail, et quel rôle conserver à l'expertise médicale dans la fixation du taux d'IPP. La CASS invoque implicitement une méthode de calcul par application successive des taux à la capacité résiduelle ; la sentence

SENTÈNCIA 2002-50 DE 14 D'OCTUBRE DE 2002 CASS. Avaluació del percentatge d'incapacitat. L'informe dels perits és un element important per valorar la situació de l'interessat. Ponent : M.I. Sr. Bernard Plagnet Antecedents de fet A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- El Sr. Cano va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 29 d'octubre del 2001, confirmant en alçada la decisió del 27 de setembre anterior sol·licitant mantenir-lo en situació de baixa mèdica o fixant-li la minva física en un 50%. 2.- En la sentència de 4 d'abril de 2002, el Tribunal des Batlles ha donat lloc parcialment a la demanda formulada pel Sr. Cano i ha declarat que l'interessat té dret al reconeixement d'un IPP derivat del seu accident de treball del 8 de juny del 2000 d'un 20 %. 3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 22 de maig del 2002 , el Sr. Cano manifesta que « cal tenir en compte la important incidència professional de les lesions que sofreix i fixar una pensió d'invalidesa ajustada a una minva física d'un 50% tal i com ho contempla el Dr. Araujo ». Confirma la seva demanda en l'escrit de conclusions de data 9 de juliol del 2002. 4.- En el seu recurs d'apel·lació de data 22 de maig del 2002 , la CASS manifesta principalment que: - a la sentència es suma el 10% derivat de les seqüeles dorso-lombars i el 10% derivat de les seqüeles derivades del traumatisme cranial, sense aplicar la Regla de Balthazard ni tampoc tenir en compte que això s'ha d'aplicar sobre la capacitat residual que té l'assegurat. És a dir que s'hauria d'aplicar aquest 20% sobre el 50% de capacitat residual que té el Sr. Cano essent aquest un 10% inferior al que ha atorgat la pròpia CASS. La CASS conclou que l'IPP fixat per la CASS és totalment correcte i ajustat a les patologies que pateix l'assegurat. La CASS confirma aquests arguments en el seu escrit de conclusions de data 5 de juliol del 2002. Fonaments de dret F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per a conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia . Segon.- L'objecte del litigi és per tant la fixació del grau d'incapacitat. La sentència ha acordat a l'interessat un grau del 20 %, mentre que la CASS considera que aquest grau s'ha de fixar en un 16 %, segons la resolució de data 29 d'octubre del 2001. Tercer.- La CASS ha manifestat en el seu recurs d'apel·lació que està d'acord amb la valoració de les dues patologies: les seqüeles dorso-lumbars, 10 punts, i les seqüeles derivades del traumatisme cranial, 10 punts, però manifesta el seu desacord en el càlcul que figura en la sentència, que consisteix simplement en sumar els dos percentatges, quan els percentatges s'han d'aplicar sobre la capacitat residual que té l'assegurat. Efectivament, aquest principi és conforme al Reglament. Mentre que en aquest cas, la determinació del percentatge d'incapacitat s'ha d'efectuar aplicant la regla de Balthazard i els principis que figuren en la Guia Barème de Padovani, tal com encertadament ho fan els perits en el seu informe de data 15 de febrer del 2002. Evidentment el Tribunal no es basa solament per les avaluacions que fan els perits, però el seu informe constitueix un element important per valorar la situació de l'interessat. Resulta d'aquest informe que l'IPP total i definitiu derivat de l'accident laboral es d'un 40% (28 per les seqüeles dorso-lombars i pel síndrome subjectiu post- commocional; 12 pel coeficient professional esmentat en la Guia Bareme de Padovani). Aquest percentatge s'ha d'aplicar segons la capacitat residual, és a dir un 40% del 50%, o sigui un 20%. Per aquests motius, el percentatge atorgat per la sentència s'ha de confirmar. Decisio D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer : Desestimar els recursos d'apel·lació presentats per la CASS i pel Sr. Cano. Segon : Confirmar la sentència recorreguda i declarar que el Sr. Cano té dret al reconeixement d'un IPP derivat del seu accident de treball del 8 de juny del 2000 del 20%. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.