Résumé

# STSJAD 77/2002 (14 octobre 2002), Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa > Décision commentée : STSJAD 77/2002, ECLI:AD:TSJADAD:2002:77, recours AD-050-1/2001 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) *Note éditoriale : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la présente fiche retient les identifiants figurant dans le texte de la décision (ROJ et ECLI). La sentence est également désignée « sentència 2002-53 » dans son en-tête.* ## Faits et procédure M. Toll, titulaire d'une autorisation temporaire de résidence et de travail au Principat, s'est vu refuser le renouvellement de celle-ci par deux résolutions de l'administration, datées respectivement du 17 novembre 2000 et du 26 mars 2001 (non précisé dans la décision pour le contenu détaillé de ces actes). Il a saisi le Tribunal des Batlles d'un recours tendant à l'annulation de ces résolutions. Par sentence du 22 octobre 2001, la Section administrative du Tribunal des Batlles a rejeté la demande. M. Toll a interjeté appel devant la Sala administrative du Tribunal supérieur de justice. Il soutenait que la première instance avait mal apprécié les preuves, en faisant valoir qu'il résidait effectivement au Principat, même s'il devait se déplacer fréquemment à l'étranger pour son travail. Le Gouvernement a conclu à la confirmation du jugement attaqué. La vista orale a été remplacée par une procédure écrite (tràmit de conclusions), et les parties ont réitéré leurs moyens. Les éléments de preuve retenus par le juge sont principalement : - les enquêtes menées par le Service de police les 20 juin et 13 septembre 2000, qui concluent à une résidence seulement sporadique au Principat ; - le faible niveau de consommation d'eau et d'électricité du logement de l'intéressé ; - l'absence de tout élément établissant que son épouse et ses enfants l'aient accompagné, alors même que les enfants étaient mineurs à l'époque alléguée de son installation (1981) ; - une décision de séparation de corps rendue en 1996 par un tribunal espagnol, ainsi qu'une convention de 1998 préparant un divorce par consentement mutuel, documents produits par l'intéressé lui-même et faisant état de domiciles successifs dans la région de Barcelone. ## Question de droit La décision soulève deux questions connexes. **La première** porte sur les conditions de maintien d'une autorisation de résidence et de travail. Le juge doit déterminer si la renouvellement peut être refusé lorsque le titulaire ne réside pas de manière effective et permanente au Principat, alors même qu'il exerce une activité professionnelle pour une entreprise andorrane. **La seconde** tient à la qualification du litige. Le juge relève que le débat « consisteix essencialment en una qüestió de fet » (« consiste essentiellement en une question de fait »), à savoir la localisation de la résidence effective. Il en déduit que la question doit être tranchée par l'appréciation conjointe des preuves du dossier administratif et de la procédure juridictionnelle. Se pose enfin, en filigrane, la question de la compatibilité entre les déplacements professionnels fréquents à l'étranger et l'autorisation de résidence, que la juridiction d'appel examine de façon distincte. ## Solution et dispositif Le Tribunal supérieur de justice rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance. Sur le fond, la Cour rappelle que les autorisations de résidence et de travail, au regard du décret des Veguers du 3 juillet 1980 alors applicable, sont accordées à des étrangers rés

SENTÈNCIA 2002-53 DE 14 D'OCTUBRE DE 2002 ESTRANGERS. AUTORITZACIÓ DE RESIDÈNCIA I TREBALL. La renovació es troba condicionada al manteniment de les condicions que van motivar el seu atorgament. Manca de residència efectiva a Andorra. Valoració de les proves. Ponent : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira Antecedents de fet A N T E C E D E N T S D E F E T 1r.- La sentència de 22 d'octubre de 2001 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i les al·legacions de les parts, va desestimar la demanda formulada pel Sr. Toll contra el M.I. Govern, en què demanava l'anul·lació de les resolucions de 17 de novembre de 2000 i 26 de març de 2001, mitjançant les quals es va denegar la sol·licitud de renovació de l'autorització de residència i treball temporal de què disposava l'interessat. 2n.- En trobar-se disconforme l'interessat amb aquesta resolució, va formular en temps i forma recurs d'apel·lació davant d'aquesta Sala, que fonamenta en la incorrecta valoració de les proves que consten en les actuacions, ja que resideix de manera efectiva al Principat, malgrat que s'hagi de desplaçar sovint a l'estranger com a conseqüència del treball que desenvolupa. 3r.- La representació del M.I. Govern sol·licita la confirmació de la sentència apel·lada, en considerar que ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas. 4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els corresponents escrits, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. Fonaments de dret F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Com ja ha declarat aquesta Sala de manera reiterada, les autoritzacions de residència i treball, segons el Decret dels Veguers de 3 de juliol de 1980, aplicable en la data de les resolucions administratives impugnades, s'atorguen als estrangers que resideixen al Principat sigui per exercir-hi una professió o treball, o bé sense dedicar-se a cap tasca professional o laboral, per la qual cosa, el que condiciona les autoritzacions d'aquesta classe és no solament la residència efectiva en el territori nacional sinó també el fet de tenir un treball estable, que constituïen els pressupòsits de fet sobre els quals es va lliurar inicialment l'autorització en aquest cas. L'exigència de què els titulars d'una autorització d'aquesta classe resideixin de forma efectiva a Andorra resulta també de l'article 3.e) del Decret regulador del Servei d'Immigració, de 15 de febrer de 1996, el qual atribueix al Servei de Policia la competència de "control de l'efectivitat i permanència de la residència al Principat d'Andorra dels estrangers titulars d'un document expedit pel Servei d'Immigració que els autoritzi a sojornar o a residir al país". En conseqüència, cal concloure que la vigència d'aquest tipus d'autoritzacions, si bé són evidentment actes declaratius de dret, es troba subjecta al manteniment de les condicions que van motivar el seu atorgament Tercer.- En el cas que ara s'examina, el debat entre les parts consisteix essencialment en una qüestió de fet, com és la de determinar si l'interessat resideix al Principat de manera permanent i efectiva, tal com exigeixen les normes abans esmentades per tal de procedir a la renovació de l'autorització de residència i treball de què disposava. La qüestió litigiosa ha de ser, doncs, resolta a la vista de les diferents proves que consten a l'expedient administratiu i les actuacions judicials, les quals han de ser valorades de forma conjunta a fi de què el Tribunal pugui formar-se una convicció sobre l'objecte del debat mitjançant la ponderació dels diferents elements de judici que les parts han sotmès a la seva consideració. En aquest sentit, resulten especialment rellevants les enquestes dutes a terme pel Servei de Policia el 20 de juny i el 13 de setembre de 2000, les quals afirmen que l'interessat només resideix esporàdicament al Principat. Aquesta conclusió resulta perfectament raonable si es té en compte el baix nivell de consum d'aigua i electricitat que presenta l'habitatge de l'agent, el qual resulta incompatible amb una ocupació de sis mesos a l'any com la que afirma en la seva declaració. D'altra banda, malgrat que l'agent sosté que va traslladar la seva residència al Principat l'any 1981, no hi ha cap constància de què l'acompanyessin, com seria natural, la seva esposa i fills, ni en aquell moment ni posteriorment, malgrat que en aquelles dates els darrers fossin encara menors d'edat. En darrer terme, no es pot oblidar que tant la sentència del tribunal espanyol que va disposar la separació personal dels cònjuges l'any 1996, com el posterior conveni de l'any 1998 que té per objecte regular les relaciones entre ells de cara a la interposició de mutu acord d'una demanda de divorci (folis 107 a 111 de les actuacions de primera instància), documents que han estat aportats pel propi agent, fan constar que aquest resideix en diferents adreces de la rodalia de Barcelona. Pel que fa a l'activitat professional de l'interessat, no es poden compartir les consideracions de la sentència apel·lada sobre la manca de previsió en la normativa aplicable de situacions en què el resident estranger es veu obligat a desplaçar-se de manera freqüent fora del Principat per raó del treball que desenvolupa. Cal considerar que no és incompatible amb l'autorització de residència el fet de desenvolupar bona part de l'activitat laboral a l'estranger, sempre que això sigui conseqüència obligada de la naturalesa del treball que es realitza per compte d'una empresa andorrana. Ara bé, el que resulta determinant és que el resident tingui a Andorra el seu centre d'interessos, és a dir, que hi radiqui la seva vida personal i familiar, així com el nucli de la seva activitat econòmica, encara que es produeixin desplaçaments més o menys perllongats per raó de les obligacions laborals que li pertoquen. En aquest supòsit, tal com abans s'ha exposat, no resulta acreditat que l'agent tingui a Andorra la seva residència principal, ni que hi hagi desenvolupat en cap moment la seva vida familiar, de manera que s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada. Decisio D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: - Desestimar el recurs d'apel·lació que formula el Sr. Toll contra la sentència de 22 d'octubre de 2001 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes, sense especial pronunciament sobre les costes d'aquesta instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.