Résumé

# STSJAD 21/2003 (ECLI:AD:TSJADAD:2003:21) > Décision commentée : STSJAD 21/2003 (ECLI:AD:TSJADAD:2003:21), Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Civil, 23 janvier 2003 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure La Sra. Morales a signé, le 16 avril 1997, un testament qualifié d'« obert » (ouvert ou nuncupatif), par lequel elle instituait son neveu, le Sr. Almansa, héritier universel. Le texte mentionne que le document a été rédigé au cabinet de son avocat, en présence de deux témoins. La testatrice n'a pas pu le faire protocoliser devant un notaire public, car elle est tombée malade et est entrée dans un état de coma. Le Sr. Almansa a saisi la Batllia, dans le cadre d'une procédure de juridiction gracieuse, d'une demande d'« adveració » des dernières volontés, afin que le testament soit protocolisé devant un notaire public de la Principauté. Par ordonnance (*Aute*) du 16 septembre 2002, le Batlle a rejeté cette demande. Le Sr. Almansa a interjeté appel (recours n° 168/02). Il soutenait, en substance, que le premier juge n'avait pas motivé sa décision ni indiqué la norme fondant celle-ci. Il invoquait également l'application de plusieurs droits (le *fuero juzgo*, le droit civil catalan, le droit civil espagnol, puis le droit romain justinien), le testament ayant été dressé, selon lui, « en stricte observance » du droit justinien. La Sala Civil était composée de MM. Jean Louis Vuillemin (magistrat rapporteur), Yves Picod et Antoni Bruguera Mantè. ## Question de droit La juridiction devait déterminer si un acte de dernières volontés, rédigé au cabinet d'un avocat en présence de deux témoins mais non protocolisé devant notaire en raison de l'état de santé du testateur, peut être regardé comme un testament notarial ouvert valide. Plus précisément, il s'agissait de savoir si l'exigence d'unité d'acte, issue de la législation notariale, pouvait être satisfaite dans un tel cas. ## Solution et dispositif La Sala Civil écarte la demande en trois temps. **1. Qualification du testament.** Le Tribunal rappelle que le testament est un négoci jurídic « essencialment formal » et que « la manca de forma i les formalitats requerides comporta la seva invalidesa ». Il énumère les formes admises en Principauté : le testament notarial, le testament reçu par le recteur (*rector*) et le testament *hollographum* ou *parentum inter liberos*. Le testament notarial ouvert ou nuncupatif et le testament clos relèvent de la législation notariale, notamment de la Llei del Notariat du 28 novembre 1996 et du Reglament General del Notariat du 20 février 1998. **2. Absence de testament notarial.** Le document n'a pas été reçu par un notaire. Il ne peut donc être qualifié de testament notarial, pas plus qu'il n'a été reçu par un recteur ou ne relève du testament *parentum inter liberos*. Le Tribunal relève que la testatrice pouvait envisager une protocolisation ultérieure, mais que son état de santé l'en a empêchée, ce qui ne permet pas de regarder l'acte comme un testament notarial régulier. **3. Requalification impossible.** Le Tribunal examine ensuite l'hypothèse selon laquelle le document vaudrait simplement expression écrite de la volonté de la testatrice, destinée à être reprise lors de la protocolisation. Il écarte cette voie : même dans cette hypothèse, le testament « ne podria ser regularitzat en la forma », car la condition d'unité d'acte (*unitat d'acte*) prévue par l'article 6-3 de la Llei notarial et l'article 36-1 du Reglament n'est pas remplie. Cette

SENTÈNCIA Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs del Sr. Almansa contra la decisió de l'Honorable Batlle que havia rebutjat la seva demanda per a la protocolització d'un testament obert de la seva tieta, la Sra. Morales. La Sra. Morales havia signat el testament el 16 d'abril de 1997, però no havia pogut protocolitzar-lo davant d'un notari degut a la seva malaltia. El tribunal ha considerat que el document no compleix les condicions de forma necessàries per a un testament notarial obert, ja que no va ser atorgat davant d'un notari i no es va realitzar en un sol acte sense interrupcions. Per tant, el tribunal ha confirmat la decisió inicial i ha condemnat el Sr. Almansa a pagar les costes del procediment. Sentència Magistrats Jean Louis Vuillemin Yves Picod Antoni Bruguera Manté -1955- SENTÈNCIA de 23 de gener de 2003 Testament: concepte i característiques. - Testament notarial: concepte, modalitats i el requisit de la unitat d'acte Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Yves Picod, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- El dia 16 d'abril de 1997, la Sra. Morales, va signar un testament obert en el qual constaven les seves darreres voluntats, instituïa hereu universal, al seu nebot Almansa, però no va poder protocol.litzar el document de referència davant d'un notari públic, ja que va caure malalta, entrant en estat de coma. II.- El Sr. Almansa, en el marc d'un procediment de jurisdicció voluntària, va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda en adveració de les darreres voluntats atorgades en testament obert, de la Sra. Morales a fi i efecte que poguessin ser protocol.litzades davant d'un notari públic del Principat. III.- Per Aute de data 16 de setembre del 2002, l'Honorable Batlle va desestimar la pretensió del Sr. Almansa. IV.- Contra aquesta resolució, el Sr. Almansa ha interposat recurs d'apel·lació. V.- La part que recorre manifesta: en el seu únic considerant el jutge no ha explicitat raonament ni tampoc ha indicat, en base a quina norma jurídica, rau la seva decisió desestimatòria; que el dret que ha estat efectivament aplicat en el cas d'autes, correspon amb el dret de " fuero juzgo", o fins i tot amb el dret vigent civil català o el vigent dret civil espanyol; que el dret aplicable és el dret romà justinià; que està en estricta observança del dret justinià, quan la Sra. Morales atorga en testament obert en el despatx del seu advocat, les seves darreres voluntats. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- El testament és una creació del dret romà i la seva finalitat és possibilitar que la persona adopti les previsions corresponents respecte a la destinació que vol donar al seu patrimoni, una vegada ocorreguda la mort. És un negoci jurídic essencialment formal; la manca de forma i les formalitats requerides comporta la seva invalidesa. Les formes testamentàries admeses al Principat d'Andorra són: el testament notarial, el testament atorgat davant de rector i el testament hollographum o parentum inter liberos. II.- El testament notarial és el que es fa amb la intervenció del notari competent. Al Principat s'admeten dues formes testamentàries notarials: el testament obert o nuncupatiu i el testament tancat que són regulats per la legislació notarial i més concretament, per la Llei del Notariat de 28 de novembre de 1996 i el Reglament General del Notariat de 20 de febrer de 1998. III.- Les darreres voluntats de la Sra. Morales es presenten sota la forma d'un testament obert redactat en el despatx del seu advocat en presència de dos testimonis; per tant no és cap testament notarial, no fou atorgat davant rector i no es tracta d'un testament parentum inter liberos. Pot ser que la Sra. Morales volia perfeccionar el seu testament i protocol.litzar- lo davant d'un notari, però el seu estat de salut no li ha permès aquesta operació i per tant no es pot parlar d'un testament notarial que sempre requereix la intervenció del notari que redacta el document per escrit. No tractant-se d'un testament notarial obert regular, es podria considerar que el document del 16 d'abril de 1996, constitueix l'expressió de voluntat escrita de la Sra. Morales que la mateixa volia fer al Notari al moment de la protocol.lització del testament. Però fins i tot en aquest cas, el testament no podria ser regularitzat en la forma, ja que la condició d'unitat d'acte exigida per les disposicions dels articles 6-3 de la Llei notarial i 36-1 del Reglament: unitat de temps i unitat de lloc, que fan que s'ha de testar sense interrupcions i que han d'estar presents de manera simultània en el mateix lloc, el Notari, el testador i els testimonis, no està complida. IV.- En conseqüència, no es pot estimar la demanda del Sr. Almansa per mancar el document de totes les condicions de forma exigides per constituir un testament notarial obert i s'ha doncs de confirmar l'Aute recorregut. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_5; confirmar l'Aute de l'Honorable Batlle de data 16 de setembre del 2002; condemnar el Sr. Almansa a les costes del present procediment. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.