SENTÈNCIA de 22 de maig de 2003 Contracte laboral: determinació de l'horari laboral en funció de les tasques assignades al treballador.- Dret del treballador a percebre les quantitats que corresponen per hores extraordinàries treballades. - Butlletí de salaris: eficàcia probatòria. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Talavera Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- El Sr. Talavera va iniciar la seva relació laboral vers el 28 d'agost de 1987, amb un salari, a comptar de l'any 1995, de 166.250 pta. mensuals. El dia 10 d'abril del 2001, el mateix fou acomiadat per carta certificada amb acusament de rebuda amb un preavis de 6 mesos. II.- El dia 7 de setembre del 2001, el Sr. Talavera va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra la societat Benitez, en reclamació de la quantitat de 4.373.324 pta. més els interessos legals en concepte: de salari dels 7 dies del mes d'agost del 2001 (38.789 pta.), vacances pendents de l'any 1999-2000 (83.120 pta.), vacances de l'any 2000-2001 (33.248 pta.), hores extraordinàries (4.090.716 pta.), i dies recuperables (127.451 pta.). III.- La societat Benitez va formular amb caràcter peremptori, l'excepció de manca de legitimació passiva i sobre el fons es va oposar a la demanda de l'agent. IV.- Per sentència de data 20 de desembre del 2002, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, donant lloc parcialment a les pretensions del Sr. Talavera, va condemnar la societat Benitez a pagar a aquest darrer, la quantitat de 26.220 euros amb els interessos legals guanyats a comptar del 19 d'octubre del 2001 i a l'abonament de les despeses processals causades. V.- Contra aquesta resolució, la societat Benitez ha interposat recurs d'apel·lació. VI.- La part que recorre manifesta que l'import reclamat pel concepte d'hores extraordinàries és totalment improcedent; que en cap cas ha quedat acreditat que el Sr. Talavera realitzés 23 hores extraordinàries setmanals; que el treballador va signar tots els fulls de salari on hi consta únicament i exclusiva el pagament del salari mensual; que és evident que l'actor ha volgut assimilar els seus horaris de treball amb els horaris d'obertura al públic del centre comercial on treballava el mateix, sense tenir en compte els torns de treball establerts; que el contracte de treball firmat entre les parts era un contracte de càrrec de confiança; que en relació a la resta d'imports reclamats, la societat va satisfer al Sr. Talavera la quantitat de 253.228 pta. en concepte de rebut i en ella estan inclosos els havers salarials retribuïts, les festes retribuïdes i les vacances, no sent procedent cap altre tipus de reclamació. FONAMENTS DE DRET I.- L'únic punt del litigi que queda a resoldre en tràmit d'apel·lació, és la reclamació del treballador en concepte d'hores extraordinàries. II.- A Andorra, la durada legal del treball per els treballadors assalariats, és de 40 hores setmanals i de 8 hores diàries. L'article 15 del Reglament Laboral enuncia que del règim legal resten exclosos: els directors o gerents, i en general els càrrecs de confiança de les empreses, els quals, per la natura de llur treball no poden estar subjectes a una estricta limitació de la jornada... El contracte de treball firmat entre les parts, estipula en el seu article tercer, que "respecte a l'horari laboral, serà d'aplicació l'article 15 del Reglament Laboral de data 13 de juliol del 1990, l'assalariat ostentant un càrrec de confiança, quedant sota la seva responsabilitat el servei següent...". No obstant això, s'ha de posar de manifest, que el servei dirigit pel Sr. Talavera no és ni enunciat, ni precisat en el contracte; que el salari abonat a l'agent, no correspon al salari d'un càrrec de confiança sinó al salari d'un treballador sense cap mena de responsabilitat; que el Sr. Talavera C.F., conseller delegat de Benitez, va reconèixer en judici de proves, que el Sr. Talavera no fou encarregat de cap de les seccions on va treballar al Punt de Trobada; que el Sr. Manzano va declarar que el Sr. Talavera efectuava tasques de magatzemista i de col·locació de mercaderia a les neveres; que per tant, resulta de tots aqueixos elements, que en realitat, la part agent no desenvolupava en el marc de l'activitat del centre comercial on treballava, un càrrec de confiança, sinó una feina d'empleat ordinari, sense cap responsabilitat particular i amb un salari corresponent a aquest tipus de treball. Per conseqüent no es pot considerar que és d'aplicació en el present cas, l'exclusió del règim legal de la durada del treball, estipulat en l'article 15 del Reglament Laboral. III.- Es cert que el Sr. Talavera va firmar els butlletins de salari; però el valor probatori d'un full de salari no és absolut, i sempre el treballador pot establir la prova que els elements continguts en el butlletí no corresponen a la realitat de la feina realitzada. IV.- L'horari d'obertura del centre comercial ORG_0, on treballava el Sr. Talavera queda acreditat pels testimoniatges que consten en autes. Pot ser que la durada de treball dels assalariats era diferent, a raó de torns o qualsevol altra mesura de gestió, però en aquest cas pertoca a la societat Benitez provar que l'horari dels treballadors i més concretament del Sr. Talavera, no coincidia amb les hores d'obertura del centre, que són de les 8 hores del matí a les 20 o a vegades 21 hores del vespre. Aquesta prova, força és de constatar que no l'aporta la societat Benitez, quan això podia ser molt fàcil a través de la comunicació dels torns de treballs o dels documents de gestió del personal del magatzem. Per conseqüent, s'ha de considerar com correcta la reclamació del Sr. Talavera en concepte d'hores extraordinàries i confirmar la sentència impugnada. V.- La desestimació del recurs origina el pagament de les costes processals a la part que recorre. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs d'apel·lació de la societat ENTITY_5; confirmar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, de data 20 de desembre del 2000, en tots els seus extrems; condemnar la societat Benitez al pagament de les despeses processals de segona instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE