Résumé

# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 13 novembre 2003 (STSJAD 99/2003) > Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 13 novembre 2003, recours n° 89/03, ECLI:AD:TSJADAD:2003:99 (STSJAD 99/2003) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) *Note de méthode : la référence fournie à l'origine (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir des métadonnées figurant dans le texte intégral de la décision.* ## Faits et procédure Le Sr Ruiz, salarié de la société Izquierdo depuis février 1983 en qualité de vigilant privé, a été placé en détention le 31 juillet 2002, dans le cadre d'une procédure pénale, jusqu'au 10 septembre 2002. Par lettre du 31 août 2002, l'employeur l'a licencié. La lettre énonçait que la détention résultait de l'imputation d'un délit grave, incompatible avec la fonction de vigilant, pour laquelle une autorisation administrative est requise après vérification de l'absence d'antécédents pénaux ou policiers, et qualifiait le comportement du salarié de « mancament greu a les obligacions relatives al bon ordre i disciplina de l'empresa » (manquement grave aux obligations relatives au bon ordre et à la discipline de l'entreprise). Le salarié a saisi la Batllia d'une demande de 48 978 euros, se décomposant en 37 223,28 euros d'indemnité pour licenciement injustifié ou irrégulier et 11 754,72 euros d'indemnité de préavis. La société s'est opposée à la demande, invoquant la nécessité de garantir la confiance des clients dans l'intégrité des agents de sécurité, et l'impossibilité pour le salarié de poursuivre ses fonctions compte tenu de sa situation, publique et notoire. Par jugement du 9 mai 2003, le Tribunal unipersonnel des batlles (section civile) a rejeté la demande dans toutes ses dispositions, sans condamnation aux dépens. Le salarié a interjeté appel. Il soutenait qu'à la date du licenciement il remplissait toutes les conditions légales d'exercice de la profession de vigilant privé, et que son autorisation ne cessait qu'au moment où l'employeur la notifiait aux services de police. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia était composée de MM. Jean Louis Vuillemin (président et magistrat rapporteur), Antoni Bruguera Mantè et Joan Manel Abril Campoy. ## Question de droit La Cour devait déterminer si l'imputation d'un délit pénal grave, assortie d'une détention provisoire, pouvait constituer un manquement grave aux obligations relatives au bon ordre et à la discipline de l'entreprise, justifiant un licenciement sans préavis ni indemnité au sens de l'article 9 du Décret du 15 janvier 1974 sur le contrat de travail. Elle devait également apprécier la portée, sur la validité du licenciement, de la circonstance que le salarié remplissait encore, à la

SENTÈNCIA de 13 de novembre de 2003 Contracte laboral: procedència de l'acomiadament del treballador per mancament greu a les obligacions del bon ordre i disciplina de l'empresa Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- El Sr. Ruiz va començar a treballar pel compte de la societat Izquierdo, en el curs del mes de febrer de 1983. El dia 31 de juliol del 2002, el mateix va ser detingut fins el dia 10 de setembre, en el marc d'un procediment penal. Com a conseqüència d'aquest fet, l'empresa va acomiadar-lo per carta de data 31 d'agost del 2002. II.- El Sr. Ruiz va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra la societat Izquierdo, en reclamació de la quantitat de 48.978 euros en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat o fet de forma indeguda (37.223,28 euros) i de preavis (11.754,72 euros ). III.- La societat Izquierdo es va oposar a la demanda de l'agent, contestant que l'empresa es dedica a garantir la seguretat del patrimoni dels seus clients i aquests no poden tenir el més mínim dubte sobre la integritat dels vigilants que presten els serveis contractats; que resulta evident que la situació de l'agent, la qual es pública i notòria a tot el Principat, comporta la seva ineptitud per a continuar desenvolupant la feina de vigilant per a la qual fou contractat i que per conseqüent és procedent la resolució de la relació laboral. IV.- Per sentència de data 9 de maig del 2003, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar en tots els seus termes la demanda del Sr. Ruiz, sense establir especial condemna en costes judicials. V.- Contra aquesta resolució el Sr. Ruiz ha interposat recurs d'apel·lació. VI.- La part que recorre manifesta: que en el moment de l'acomiadament realitzat per l'empresa, el Sr. Ruiz complia tots els requisits legals necessaris per continuar exercint la seva tasca de vigilant privat, tenint totes les autoritzacions en vigor i perdent aquesta condició de vigilant privat quan el defenent acomiada i comunica aquest acomiadament al Servei de Policia, motiu pel qual la fonamentació de la sentència impugnada no pot utilitzar-se per desestimar en tots els seus extrems les pretensions exercides per l'actor. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- La carta d'acomiadament que només s'ha de considerar per verificar la justificació de la resolució de la relació laboral, està motivada de la manera següent: "...en trobar-se actualment privat de llibertat com a conseqüència de la imputació d'un delicte greu en merits d'un aute de processament dictat contra Vostè, la qual cosa és incompatible amb la tasca de vigilant que Vostè venia desenvolupant a la nostra empresa, per a la qual es precisa autorització administrativa, prèvia verificació de la manca d'antecedents penals i/o policials, la seva conducta constitueix un mancament greu a les obligacions relatives al bon ordre i disciplina de l'empresa...". Es desprèn clarament d'aquesta carta, que l'únic motiu d'acomiadament és un mancament greu a les obligacions relatives al bon ordre i disciplina de l'empresa, constituït per la imputació al treballador d'un delicte greu pel qual fou detingut. Per conseqüent, el fet que el Sr. Ruiz complia al moment del seu acomiadament, tots els requisits legals necessaris per continuar exercint la seva tasca de vigilant privat, no té cap importància atès que no es tracta aquí del motiu expressat en la carta d'acomiadament. II.- És cert que la imputació d'un delicte penal i fins i tot una detenció provisional no constitueixen en si mateix, un dels motius d'acomiadament sense necessitat de termini de preavis ni obligació d'indemnitzar, continguts en l'article 9 del Decret sobre el Contracte de Treball de data 15 de gener de 1974, però si que poden correspondre, segons les circumstàncies de la causa, a un mancament greu a les obligacions relatives al bon ordre i disciplina de l'empresa. III.- L'article 3-3 del Decret sobre el Contracte de Treball estipula que "El treballador resta obligat a observar les disposicions de moralitat...". Aquesta obligació, que toca a la vida privada del treballador, s'ha d'apreciar en funció de la naturalesa de la feina desenvolupada en el marc de l'empresa. La condició de vigilant privat dedicada a garantir la seguretat física o del patrimoni dels clients, necessita condicions de confiança i doncs de moralitat, ja que els clients no poden tenir confiança amb un vigilant que no té una conducta del tot correcta, i és per aquesta raó que el Reglament Interior de la societat Izquierdo expressa que : "tots els vigilants hauran de evitar de causar mala impressió i queixes per part del client...", i que el Decret sobre Vigilants Privats de data 9 de novembre de 1981, enuncia en el seu article 1, que : "per a desempenyar la funció de vigilant privat serà necessari que l'interessat no tingui antecedents penals dolosos i sigui persona de bona conducta en tots ordres..". Per tant la imputació d'un delicte penal greu a un vigilant privat, seguit per una mesura d'empresonament provisional, és incompatible amb el requisit de moralitat exigit pel bon ordre i la disciplina de l'empresa en la qual el mateix presta el seu servei, i justifica perfectament l'acomiadament del treballador sense preavis i obligació d'indemnitzar-lo. IV.- S'ha doncs de confirmar la sentència recorreguda i d'imposar les costes processals a la part recorrent, en virtut del principi de venciment. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4; confirmar la sentència del Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 9 de maig del 2003, en totes les seves disposicions; condemnar el Sr. Ruiz al pagament de les costes processals de segona instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.