I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Par cette décision rendue le 13 novembre 2003 (n° 53/03), Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) apporte une clarification structurante en matière de jurisprudence. Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« Propietat horitzontal: càrrega de la prova dels deutes dels propietaris envers la comunitat »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 13 de novembre del 2003 - ROJ: STSJAD 110/2003 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
- Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
- Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent: »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
- Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
- Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
- Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 13 novembre 2003 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
SENTÈNCIA de 13 de novembre de 2003
Propietat horitzontal: càrrega de la prova dels deutes dels propietaris envers la comunitat
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La Carnero va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra la Sra. Barberá, propietari de l'apartament Esc. A, 4art 2ona i de la plaça d'aparcament núm. 32 en el mateix edifici, en reclamació de la quantitat de 849,95 euros, en concepte de ròssec degut al 10 de desembre del 2002, corresponent a derramas comunitàries atribuïdes a les unitats immobiliàries.
II.- La Sra. Barberá va plantejar l'excepció de prescripció de l'acció i sobre el fons, va reconèixer deure a la Comunitat, només l'import de 4,71 euros
III.- Per sentència de data 10 de març del 2003, l'honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar l'excepció de prescripció de l'acció, i estimant parcialment la demanda de l'agent, va condemnar la Sra. Barberá a pagar a la Carnero la quantitat de 4,71 euros, més els interessos legals des del dia 24 de febrer del 2003; sense fer especial condemna en costes processals.
IV.- Contra aquesta resolució, la Carnero ha interposat recurs d'apel·lació.
V.- La part que recorre manifesta: que en cap moment es reclama a la part defenent, la gestió de 1999; que la Sra. Barberá és propietària de l'apartament litigiós, des del 26 d'octubre de 1999 i des d'aquella data, no ha pagat mai les despeses comunitàries que li pertocaven en un sol pagament, sinó que sempre ho ha fet mitjançant acomptes sense precisar a quin exercici corresponia.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- Tal com és expressat en l'escrit de demanda, les pretensions formulades per la part actora, corresponen al ròssec comptabilitzat al 10 de desembre del 2002, de derramas comunitàries impagades per la Sra. Barberá, relatives a l'exercici 2002, i exclusivament a aquest exercici, per tant tots els arguments desenvolupats per la defenent relatius al exercicis anteriors, i particularment 1999, estan fora de lloc i no s'han de tenir en compte.
II.- L'Assemblea General Ordinària de Copropietaris de l'edifici CAN SOLA 4, celebrada el dia 16 de maig del 2002, va aprovar per a la gestió 2002, una previsió de 104.359,38 euros. Per carta de data 29 de maig del 2002, l'Administrador de la Comunitat va assabentar la Sra. Barberá de les decisions de l'Assemblea General, i va reclamar-li la seva derrama corresponent, ascendint a l'import de 1.921,91 euros. El dia 28 de juny del 2002, la Sra. Barberá va abonar a l'Administrador de la Comunitat la quantitat de 959,88 euros, el que fa que queda pendent de pagament un ròssec deutor de 962,03 euros, però resulta de la carta de data 28 de juny del 2002, del lletrat de la Sra. Barberá, que aquesta quantitat s'imputava sobre l'exercici 2000 i no 2002. Ara bé, el dia 17 de gener del 2003, la mateixa va fer una transferència bancària al benefici de la Comunitat d'un import de 1.917,20 euros, el que eixuga el deute, a l'excepció d'un ròssec de 4,71 euros.
III.- La part recorrent no aporta en autes cap descompte general relatiu a la Sra. Barberá, sinó en tràmit d'apel·lació, un rebut en el qual consta un càlcul totalment ininterpretable; per tant no se sap per quina operació la Comunitat ha arribat a un ròssec deutor de 849,95 euros per l'any 2002, que no resulta d'una sostracció aritmètica entre la provisió de 1.921,91 euros per l'exercici 2002 i el pagament de 959,88 euros efectuat el dia 28 de juny de 2002 o tot altre pagament.
IV.- Per conseqüent per no justificar, la Carnero de manera suficientment significativa i concreta, l'import reclamat a la Sra. Barberá, s'ha de desestimar el recurs i confirmar la sentència impugnada.
V.- La desestimació del recurs imposa de posar les despeses processals a càrrec de la part que recorre.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
Desestimar el recurs de la ENTITY_4; confirmar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 10 de març del 2003 en tots els seus extrems; condemnar la Carnero al pagament de les costes processals de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE