Décision commentée : STSJAD 146/2003, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 1er juillet 2003, recours AD-0025-2/2002 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige porte sur une sanction pécuniaire de 13 095,99 euros infligée à un titulaire de dépôt douanier, M. Álvarez, pour une infraction en matière de douane. La sanction avait été imposée par décision de la ministre des Finances du 21 novembre 2001, puis confirmée par la résolution du Gouvernement n° 15133/2002 du 10 avril 2002, saisi en alzada (recours hiérarchique).
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Le Tribunal de Batlles, par jugement du 6 février 2003, a rejeté en toutes ses conclusions la demande de M. Álvarez. Celui-ci a interjeté appel le 2 avril 2003. Il soutenait, en substance, que les comportements sanctionnés sur le fondement de l'article 7, paragraphe 3, b), de la Llei contra el frau en matèria duanera supposaient un fraude, c'est-à-dire une action de tromper autrui afin d'obtenir un avantage à son détriment, et qu'il n'avait jamais eu l'intention de commettre un acte frauduleux ni une omission ayant un résultat défraudateur.
Le Gouvernement a répondu que l'existence d'un animus defraudandi n'est pas une condition nécessaire de la qualification de l'infraction. Il relevait que l'omission de présenter les déclarations de sortie de marchandises du dépôt avait conduit à ne pas recouvrer 1 219,45 euros au Trésor public andorran, et que la régularisation ultérieure du paiement du droit était intervenue à la suite d'un constat de la Douane et de sa réclamation.
La compétence de la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justicia est fondée sur l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia (fondements, premier considérant).
Question de droit
La question essentielle, formulée par la Sala au second considérant, est de savoir « si s'exigeix una intenció fraudulenta o un dol perquè es cometi la infracció duanera » (si une intention frauduleuse ou un dol est exigé pour que l'infraction douanière soit constituée).
Ce problème touche à la nature de la culpabilité en droit administratif répressif. Il revient à déterminer si la responsabilité pour infraction douanière relève d'un régime purement objectif, indifférent à l'état d'esprit de l'auteur, ou d'un régime subjectif, et, dans ce second cas, si la négligence suffit ou si le dol est requis.
Solution et dispositif
La Sala rappelle d'abord que le droit répressif ne repose pas sur la responsabilité objective, mais « s'ajusta a la concepció subjectiva de la culpabilitat », en se référant à sa décision n° 98-05 du 16 janvier 1998. Elle précise ensuite que les infractions « poden imputar-se no solament a títol de dol sinó també per negligència ». Le juge doit donc vérifier, au regard des circonstances de fait de chaque espèce, si la « culpabilité » est établie.
Le tribunal retient l'élément matériel de l'infraction, qui n'est pas contesté : l'omission de présenter les déclarations de sortie de marchandises du dépôt douanier. Quant à l'élément subjectif, il s'appuie sur trois séries d'éléments :
la qualité de professionnel de M. Álvarez, titulaire du dépôt depuis 1988, qui « no pot ignorar les obligacions duaneres » ;
le caractère systématique des omissions, qui s'étendent de janvier 2000 à octobre 2001, attesté par le nombre important de déclarations rectificatives (document 43 du dossier) ;
l'inexpérience alléguée d'une salariée, qui ne dispensait pas le titulaire d'assurer un suivi particulier du respect des obligations douanières.
La Sala en conclut que « l'element subjectiu de la infracció queda ben establert » et que la sanction est justifiée.
Le dispositif est ainsi rédigé (traduction française fidèle du texte catalan) :
Reproduction verbatim
« Premier : Désestimer le recours d'appel présenté par M. Álvarez.
Second : Confirmer la s
SENTÈNCIA 2003-31 DE 1 DE JULIOL DE 2003
SANCCIÓ DUANERA.- Omissió de presentar les declaracions de sortida de mercaderia del dipòsit duaner - l'element objectiu i l'element subjectiu queden establerts.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Sr. Álvarez va interposar recurs contra la resolució del Govern núm. 15133/2002 de data 10 d'abril de 2002, confirmant en alçada la decisió de la Ministra de Finances de 21 de novembre de 2001, per la qual se l'imposa una sanció de 13 095,99 Euros per la comissió d'una infracció de duana.
2.- En la sentència de 6 de febrer de 2003, el Tribunal de Batlles ha desestimat en tots els seus termes la demanda formulada pel Sr. Álvarez.
3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 2 d'abril de 2003, el Sr. Álvarez manifesta principalment que:
-les conductes sancionades en virtut de l'article 7 apartat 3 b) de la Llei contra el frau en matèria duanera han de constituir un frau, és a dir l'acció d'enganyar a algú per procurar-se un avantatge en detriment d'ell;
-el Sr. Álvarez no ha volgut cometre mai cap acte fraudulent ni realitzar cap omissió d'actuació que porti a un resultat defraudador.
4.- En la seva contesta de data 28 d'abril de 2003, el MI. Govern manifesta principalment que: l'existència o no d'ànim defraudador no és un requisit necessari en la tipificació de la infracció. A la vista d'aquestes disposicions, la omissió de prestació de les declaracions de sortida de mercaderia del dipòsit duaner suposa que s'hagués deixat d'ingressar al Tresor Públic andorrà 1219,45 EUR. El fet que s'hagi regularitzat el pagament d'aquest deute duaner no desvirtua el fet que aquesta regularització es practica com a conseqüència d'una constatació de la Duana i la demanda d'aquesta.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per a conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia .
Segon .- En aquest litigi el punt essencial a resoldre es saber si s'exigeix una intenció fraudulenta o un dol perquè es cometi la infracció duanera.
Aquesta Sala ha jutjat varies vegades que el dret sancionador no es regeix pel principi de responsabilitat objectiva sinó que s'ajusta a la concepció subjectiva de la culpabilitat (Veure sentència n° 98-05 de 16 de gener de 1998).
Però la Sala precisa en la mateixa sentencia, « per així, infraccions...poden imputar-se no solament a títol de dol sinó també per negligència ».
Cal per tant examinar, si queda establerta la "culpabilitat" en funció de les circumstàncies de fet de cada cas.
Tercer .- En aquest cas, no s'ha discutit que el Sr. Álvarez ha omès presentar les declaracions de sortida de mercaderia del dipòsit duaner. Aquesta omissió constitueix una infracció en el sentit de l'article 7 de la Llei contra el frau en matèria duanera. Queda per tant constituit l'element material de la infracció.
Pel que fa a l'element subjectiu de la infracció, cal remarcar principalment els fets següents:
-el Sr. Álvarez és titulat del dipòsit duaner des de l'any 1988: es tracta per tant d'un professional que no pot ignorar les obligacions duaneres;
-resulta de l'expedient que les omissions no han estat simplement puntuals, doncs han tingut un caràcter sistemàtic durant un període de temps bastant llarg (des del gener del 2000 fins à l'octubre del 2001), així com ho acrediten, d'altra banda, el nombre important de declaracions rectificatives que s'han hagut de subscriure (veure document 43).
-La inexperiència d'una assalariada, encara que s'hagués comprovat, hauria hagut de portar el Sr. Álvarez a assegurar un seguiment particular, per verificar que les obligacions duaneres es complien correctament.
Resulta del conjunt d'aquests elements que l'element subjectiu de la infracció queda ben establert.
Per tant la sanció duanera està justificada.
Decisio
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer : Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Álvarez.
Segon : Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució del Govern num. 15133/2002 de data 10 d'abril del 2002, ratificant la decisió de la Ministra de Finances de 21 de novembre de 2001, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.