Résumé

# STSJAD 152/2003 > Décision commentée : STSJAD 152/2003, Tribunal superior de justícia d'Andorra (Sala administrativa), 22 septembre 2003, ECLI:AD:TSJADAD:2003:152 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure La société « Badía » a obtenu d'un Quart (entité infra-communale andorrane) une autorisation de construire, moyennant le paiement d'un « canon ». Estimant ce versement indu, elle a saisi le Tribunal de batlles de demandes accumulées dirigées contre les Quarts d'Ordino et de Sornàs. Ces demandes tendaient à l'annulation des décisions tacites de rejet de ses sollicitations et à la restitution des sommes versées. Par jugement du 7 février 2003, la Section administrative du Tribunal de batlles a fait droit à ces demandes. Elle a annulé les décisions tacites et reconnu à la société le droit au remboursement des sommes indûment acquittées. Le juge de première instance fondait essentiellement sa décision sur l'absence de compétence des Quarts pour percevoir des tributs, compétence que la Sala administrativa avait déjà écartée dans un arrêt du 20 juin 2000 (n° 00-21). Le Quart de Sornàs a interjeté appel le 24 février 2003, puis a formalisé son recours le 22 avril 2003. Il soutenait que la jurisprudence avait reconnu la compétence urbanistique des Quarts et que la Corporation n'avait pas créé de tribut nouveau, se bornant à percevoir un canon établi antérieurement à l'entrée en vigueur de la Constitution et périodiquement actualisé. La société, par écrit du 8 mai 2003, a conclu au rejet intégral de l'appel. Le Quart d'Ordino s'est déclaré d'accord avec les prétentions de l'appelant. Les parties ont été entendues à l'audience (*vista oral*). La date exacte de l'entrée en vigueur de la Constitution n'est pas précisée dans la décision. ## Question de droit La Cour devait résoudre deux questions liées. La première porte sur la **qualification juridique de l'exaction** : le « canon » perçu à l'occasion d'une autorisation de construire relève-t-il de la catégorie des tributs, ou constitue-t-il une simple contrepartie d'un service, échappant ainsi au régime tributaire ? La réponse conditionne l'examen de la compétence de l'entité qui le perçoit. La seconde porte sur la **compétence en matière tributaire des Quarts**, après l'entrée en vigueur de la Constitution. Il s'agissait de savoir si les dispositions postérieures à la Constitution avaient attribué aux Quarts un pouvoir d'établissement ou d'exaction de tributs, ou si ce pouvoir demeurait réservé à d'autres niveaux institutionnels, et si la perception d'un canon préexistant pouvait fonder, à elle seule, une « cobertura legal ». ## Solution et dispositif **Sur la qualification.** La Cour écarte la dénomination de « canon » retenue par la Corporation appelante. Elle juge que l'exaction doit être «

SENTÈNCIA 2003-37 DE 22 DE SETEMBRE DE 2003 TRIBUTS. Cànon per l'atorgament d'una autorització de construcció : naturalesa tributària. QUARTS. Manca de competència en matèria tributària. Ponent : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira Antecedents de fet A N T E C E D E N T S D E F E T 1r.- La sentència de 7 de febrer de 2003 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar les demandes acumulades que havia formulat l'entitat "Badía" contra els Quarts d'Ordino i de Sornàs i, prèvia anul·lació de les decisions tàcites que havien desestimat les sol·licituds presentades per l'agent, va declarar el seu dret al retorn de les quantitats indegudament satisfetes en concepte de cànon per l'atorgament d'una autorització de construcció. La resolució del Tribunal a quo es fonamenta, essencialment, en la manca de competència dels Quarts per a l'exacció de tributs, que ja havia estat declarada per aquesta Sala en sentència de 20 de juny de 2000. 2n.- La representació del Quart de Sornàs va interposar recurs d'apel·lació en data 24 de febrer de 2003 i el va formalitzar davant d'aquest Tribunal el 22 d'abril de 2003, al·legant que la jurisprudència ha reconegut la competència urbanística dels Quarts i, d'altra banda, que la Corporació no ha creat cap tipus de tribut, sinó que s'ha limitat a percebre un cànon ja establert amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Constitució, i periòdicament actualitzat. 3r.- L'entitat agent va impugnar el recurs mitjançant escrit presentat el 8 de maig de 2003, en el qual sol·licita la seva íntegra desestimació, en considerar que la sentència apel·lada ha realitzat una adequada interpretació de les normes aplicables al cas. Per la seva banda, el Quart d'Ordino ha manifestat la seva conformitat amb les pretensions deduïdes al recurs d'apel·lació. 4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos. Fonaments de dret F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Com a qüestió prèvia, convé establir la naturalesa pròpia de l'exacció que és objecte d'aquest procés, la qual, malgrat la denominació de "cànon" que li dóna la Corporació apel·lant, ha de ser considerada pròpiament com un tribut, i en concret una taxa, d'acord amb el que disposa l'article 11.3 de la Llei de bases de l'ordenament tributari, ja que el fet generador no és altre que l'atorgament d'una autorització de construcció. Tercer.- En conseqüència, resulta plenament aplicable la doctrina continguda en la sentència d'aquesta Sala núm. 00-21, de 20 de juny de 2000. Com ja es va dir en aquella ocasió, les disposicions posteriors a la Constitució i, en concret, tant l'article 2n. de la Llei de bases de l'ordenament tributari com la pròpia Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns no han fet atribució de facultats de cap mena als Quarts en matèria tributària, sinó que les han reservat als Comuns, quant a l'establiment i exacció dels tributs de la seva competència, dins del marc de la potestat tributària originària de l'Estat i amb respecte al principi de reserva de llei. S'ha de concloure, doncs, que l'exacció de tributs per part dels Quarts no disposa de cobertura legal, per la qual cosa procedeix desestimar el present recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada, sense fer un pronunciament especial sobre les costes causades en aquesta alçada. Decisio D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: - Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Quart de Sornàs contra la sentència de 7 de febrer de 2003 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.