STSJAD ANDORRA, a 17 de novembre del 2003 - ROJ: STSJAD 164/2003
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé17 novembre 2003
NuméroAD-007-1/03
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 164/2003)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 164/2003, ECLI:AD:TSJADAD:2003:164) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par une décision du 14 octobre 2002, le ministre de la Justice et de l'Intérieur a sanctionné la société P.P. SA pour neuf infractions à l'article 14 du Reglament Laboral (règlement du travail), qui fixe les modalités de calcul de la durée du travail. Ce texte autorise un décompte trimestriel de la durée du travail, à condition que la moyenne ne dépasse pas quarante heures par semaine et que la durée maximale quotidienne ne dépasse pas dix heures. Les sanctions sont prévues par l'article 56 du même règlement. La décision retient notamment que la suppression du repos hebdomadaire pendant la semaine du 18 au 24 juin a concerné quatre salariés, ce qui a conduit à retenir quatre infractions distinctes.
La société a formé un recours administratif, qui a été rejeté implicitement par le Gouvernement. Elle a alors saisi le Tribunal de Batlles, qui, par jugement du 27 mai 2003, a accueilli partiellement sa demande. Le Gouvernement a interjeté appel le 10 juillet 2003, en soutenant que le premier juge avait réduit à quatre le nombre des sanctions alors que l'administration en avait correctement prononcé neuf. La société P.P. SA a également formé appel le 9 juillet 2003, en invoquant la théorie du délit continu, qui conduirait à une sanction unique. Elle a en outre contesté la sanction fondée sur l'article 19 du règlement, en soutenant que la récidive ne fait pas obstacle à l'application de cette théorie.
Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa, statue en appel (fondement : article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia). Les éléments relatifs à la motivation du jugement de première instance ne figurent pas dans le texte fourni, qui ne reproduit que les écritures des parties et la décision
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 17 de novembre del 2003 - ROJ: STSJAD 164/2003
Par une décision du 14 octobre 2002, le ministre de la Justice et de l'Intérieur a sanctionné la société P.P. SA pour neuf infractions à l'article 14 du Reglament Laboral (règlement du travail), qui fixe les modalités de calcul de la durée du travail. Ce texte autorise un décompte trimestriel de la durée du travail, à condition que la moyenne ne dépasse pas quarante heures par semaine et que la durée maximale quotidienne ne dépasse pas dix heures. Les sanctions sont prévues par l'article 56 du même règlement. La décision retient notamment que la suppression du repos hebdomadaire pendant la semaine du 18 au 24 juin a concerné quatre salariés, ce qui a conduit à retenir quatre infractions distinctes.
La société a formé un recours administratif, qui a été rejeté implicitement par le Gouvernement. Elle a alors saisi le Tribunal de Batlles, qui, par jugement du 27 mai 2003, a accueilli partiellement sa demande. Le Gouvernement a interjeté appel le 10 juillet 2003, en soutenant que le premier juge avait réduit à quatre le nombre des sanctions alors que l'administration en avait correctement prononcé neuf. La société P.P. SA a également formé appel le 9 juillet 2003, en invoquant la théorie du délit continu, qui conduirait à une sanction unique. Elle a en outre contesté la sanction fondée sur l'article 19 du règlement, en soutenant que la récidive ne fait pas obstacle à l'application de cette théorie.
Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa, statue en appel (fondement : article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia). Les éléments relatifs à la motivation du jugement de première instance ne figurent pas dans le texte fourni, qui ne reproduit que les écritures des parties et la décision
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Les sancions administratives revesteixen una «coloració penal», però aquest principi no significa que calgui fer una aplicació literal de les regles de dret penal. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 17 de novembre del 2003 - ROJ: STSJAD 164/2003 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« 1.- La societat P.P. SA va interposar demanda jurisdiccional contra la decisió tàcita del Govern de desestimació del recurs d'alçada formulat contra la resolució del 14 d'octubre de 2002, sol·licitant l'anul·lació de l'esmentada resolució i la retroacció de les actuacions, i subsidiàriament revocar-la i imposant una sanció de 150,25 EUR i una altra de 300,51 EUR, més la condemna en costes del Govern. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 17 novembre 2003 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
SENTÈNCIA 2003-49 DE 17 DE NOVEMBRE DE 2003
SANCIO LABORAL
Les sancions administratives revesteixen una «coloració penal», però aquest principi no significa que calgui fer una aplicació literal de les regles de dret penal.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La societat P.P. SA va interposar demanda jurisdiccional contra la decisió tàcita del Govern de desestimació del recurs d'alçada formulat contra la resolució del 14 d'octubre de 2002, sol·licitant l'anul·lació de l'esmentada resolució i la retroacció de les actuacions, i subsidiàriament revocar-la i imposant una sanció de 150,25 EUR i una altra de 300,51 EUR, més la condemna en costes del Govern.
2.- En la sentència de 27 de maig de 2003, el Tribunal des Batlles ha estimat parcialment la demanda promoguda per la societat P.P. SA.
3- En el seu recurs d'apel·lació de data 9 de juliol del 2003, la societat P.P. SA manifesta principalment que:
-« L'aplicació estricta del que disposa la legislació laboral d'aplicació permetia i permet l'estimació de les pretensions de la meva mandant en el sentit d'imposar una sola sanció, que és el que correspon a una sola infracció. »
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° AD-007-1/03 — Décision commentée
-Respecte de la infracció de l'article 14 del Reglament laboral, « entén aquesta part que en el cas d'aplicació de la teoria del delicte continuat, s'ha de parlar d'una sola infracció tot amb independència de les dates en que les persones han resultant afectades, i per tant, correspon una sola sanció, en el seu grau màxim en atenció a les persones que han resultant afectades. »
-Respecte de la infracció de l'article 19 del Reglament laboral, « ni en la legislació penal vigent ni en la jurisprudència penal ha trobat aquesta part l'argument consistent en que, en cas de reincidència, no és d'aplicació el delicte continuat »
-« Els fets ocorreguts, doncs, son constitutius d'una sola infracció i correspon doncs, la imposició d'una sola sanció.... ».
4.- En el seu escrit de contesta de data 28 de juliol del 2003, la societat P.P. SA remarca que el Govern accepta l'aplicació de la teoria del delicte continuat en relació a la infracció de l'article 19 : « en conseqüència, el que fa el Govern és acceptar l'aplicació de la teoria del delicte continuat -quan aquesta li es favorable- i no acceptar- la quan la seva aplicació li és desfavorable, ço que no és coherent ».
La societat P.P. SA afegeix : « No hi ha dubte que el que es comet és un sol error una sola infracció al que disposa l'article 14 del Reglament Laboral....i a una infracció correspon una sanció ».
-Demana la condemna del Govern al pagament de les costes de la segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora.
Ha manifestat aquests arguments en el seu escrit de conclusions de data 15 de setembre de 2003. Precisa : « si en el cas que ens ocupa hagués sigut voluntat del legislador que a una infracció correspongués tantes sancions com persones afectades, ho hagués fet constat de manera expressa.. »
5 - En el seu recurs d'apel·lació de data 10 de juliol de 2003, el MI Govern manifesta principalment que :
-la sentencia únicament s'apel·la pel que fa a les 9 sancions imposades per infraccions à l'article 14 del Reglament laboral i que la Sentencia redueix a 4 sancions.
-« la sentencia s'apel·la perquè aplicar la teoria penal del delicte continuat a les sancions administratives previstes a l'article 56 del Reglament laboral suposa una vulneració dels principis de legalitat, de seguretat jurídica, predeterminació de les infraccions i de les sancions, proporcionalitat i prohibició de l'arbitrarietat ».
-Segons l'article 56 del Reglament laboral « no es pot fer cap altra interpretació que la literal ».
-« No és tracta d'aplicar al dret administratiu sancionador els articles del Codi Penal...els fet que existeixin uns principis comuns a tot dret de caràcter sancionador, no pot implicar un desconeixement de les singularitats que diferencien els il·lícits i sancions tipificats en un i altre ordenament ».
6.- En el seu escrit de contesta de data 24 de juliol del 2003, el MI Govern confirma aquests arguments i afegeix:
-« no es pot al·legar error, ni molt menys error unitari inicial sinó un pla preconcebut que requereix un coneixement exhaustiu de la normativa per a poder-la vulnerar només en benefici de l'empresa »
-La redacció de l'article 56 es clara i «les sancions imposades per l'administració en base a dit article..... sempre han estat individualitzades per a cadascun dels treballadors afectats ».
En el seu escrit de conclusions de data 17 de setembre del 2003, el MI Govern ha confirmat aquests arguments.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, es competent per a conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia .
Segon .- L'apel·lació es basa en les 9 sancions imposades per infracció a les disposicions de l'article 14 del Reglament Laboral.
Aquest text fixa les modalitats pràctiques de càlcul de la durada de treball. Segons l'article 13 del Reglament Laboral, « la jordana legal de treball per als treballadors assalariats serà de 40 hores setmanals i de 8 hores diàries ».
L'article 14 permet d'efectuar un còmput trimestral, « sempre que la mitjana calculada sobre aquest període no sobrepassi les 40 hores setmanals i que la durada màxima diària no sobrepassi les 10 hores ».
Les sancions per les infraccions d'aquest text estan previstes per l'article 56 del mateix Reglament.
El fonament d'aquests diferents texts és clar: es tracta de preveure unes garanties a favor dels assalariats i la llei ha de permetre d'assegurar el respecte d'aquestes garanties per als empleats. Cal remarcar que aquestes garanties estan previstes per a cadascun dels assalariats. Per consegüent, cada infracció constatada respecte d'un assalariat individualment considerat s'ha d'analitzar com una infracció en el sentit de l'article 56 ja mencionat. Una interpretació diferent podria permetre als empresaris desconèixer les seves obligacions en relació amb un nombre important d'assalariats. Així per exemple, l'anul·lació de la jornada de descans setmanal durant les setmanes del 18 a 24 de juny ha afectat 4 assalariats i l'empleat ha comès 4 infraccions de l'article 14 ja mencionat. En total s'han constatat 9 infraccions de l'article 14 del Reglament Laboral i l'administració ha aplicat justament les 9 sancions.
Tercer .- Aquesta Sala ha jutjat varies vegades que les sancions administratives revesteixen una "coloració penal", recollint per tant els principis establerts per la Cort Europea dels Drets de l'Home. Però aquest principi no significa que calgui fer una aplicació literal de les regles de dret penal. En efecte, els fonaments de les regles penals i de les regles administratives són diferents: les sancions administratives tenen com a finalitat principal assegurar el respecte de les obligacions imposades per diferents reglaments, i per tant cal aplicar-les en funció d'aquest objectiu.
La « coloració penal » significa que els interessats han de veure reconeguts el màxim de garanties, en particular les que concerneixen la possibilitat de presentar observacions i justificacions. En aquests cas, aquestes exigències s'han respectat.
Per tots aquests motius, cal concloure que la Resolució del Ministre de Justícia i Interior de data 14 d'octubre de 2002 (veure foli 21) és ajustada a dret.
Quart .- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Decisio
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer : Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel MI Govern
Segon : Anul·lar la sentencia recorreguda i declarar que la Resolució del Ministre de Justícia i Interior de data 14 d'octubre del 2002 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer : De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.